PDI

Article d’Enric Queralt, extret de http://blocs.xtec.cat/ambelspeusaterra

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

no voldria generar inquietud, ben al contrari, però el que està passant resulta paradoxal, com a mínim. Mireu, segons va publicar La Vanguardia a final de l’any passat, en un article del professor Manuel Castells, prop del 97% de la informació que existeix en el món ja està digitalitzada. En llenguatge de tertúlia de cafè diríem que “hi és tot”; sense anar més lluny ahir mateix vaig trobar imatges dels àlbums de cromos que col·leccionava “el meu pare” i també els meus.

Dic això perquè, en els centres educatius no acabo d’entendre què està passant amb això de les TIC. El govern es va gastar una dinerada, s’ha d’admetre, per clabejar els centres i per instalar-hi connexió sense fils, també. Quin ús se’n fa en realitat, i en general? Tan poc com vulgueu.

No sé en el vostre centre, però en els que jo conec – que ja deuen ser uns quants centenars- us asseguro que a les aules, quasi sempre, només hi ha UN ordinador, que ara és el que està connectat a la PDI.  Ordinadors a disposició dels alumnes? Ni un!! Continuem fidels a un producte comercial: els llibres de text impresos en paper. La resta d’empreses de serveis ja voldrien uns índexs de fidelitat com aquests per als seus productes: vehicles, electrodomèstics, informàtica, etc.

Se sap des fa temps, que els docents, en general, no acaben d’acceptar les TIC, si més no per “fer classe”, és clar. A casa seva, en canvi, en general, se’n fan un tip d’utilitzar-les. Fins i tot per contractar serveis i, també, per pagar-los!!

Tot plegat posa en vidència que les TIC no acaben de fer TAC, malgrat el que diguin els experts. Llegiu, si us sembla, aquest article de la Comissió Europea. Les raons de per què passa això són diverses, jo tinc les meves. Potser algun dia em decidiré a escriure-us-les.

Gràcies pel vostre temps!!

Ús de les tecnologies digitals als centres escolars d’Europa

Brussel·les 19 d’abril de 2013

Els estudiants i els professors europeus són entusiastes del món digital, el nombre d’ordinadors s’ha duplicat des de 2006 i la majoria dels centres d’ensenyament ja estan “connectats”, però l’ús de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i els coneixements d’informàtica són desiguals. Segons una enquesta sobre l’ús de les tecnologies digitals als centres escolars d’Europa publicada per la Comissió Europea, cal donar un fort impuls a la capacitació i al suport als professors en aquest sentit.

Principals conclusions de l’estudi

• Entre els alumnes de 9 anys d’edat, només un de cada quatre va a una escola ben equipada informàticament, amb material recent, banda ampla (mínim de 10mbps) i bona “connectivitat” (pàgina web, correu electrònic per a alumnes i professors, xarxa local, entorn d’ensenyament virtual).
• Entre els alumnes de 16 anys, només la meitat va a centres que comptin amb aquest tipus d’equipament.
• El 20% dels alumnes de secundària mai o gairebé mai no han fet servir un ordinador a classe.
• Els alumnes de centres que compten amb una política oficial específica d’utilització de les TIC fan més activitats pedagògiques basades en aquestes tecnologies.
• Hi ha notables diferències entre països. Els centres dels països escandinaus i nòrdics (Suècia, Finlàndia o Dinamarca) són els que compten amb els millors equips. En canvi, a Polònia, Romania, Itàlia, Grècia, Hongria i Eslovàquia els alumnes són els que tenen la probabilitat més baixa de disposar d’equips adequats.
• Els portàtils, els ultraportàtils i les tabletes estan substituint els ordinadors de sobretaula a molts centres.
• La falta d’equip no significa falta d’interès. Alguns dels països on l’ús dels ordinadors està més estès tenen en canvi les escoles pitjor equipades (per exemple Bulgària, Eslovàquia, Xipre i Hongria).
• Per als estudiants és essencial poder accedir a les TIC tant a casa com a l’escola.
• La majoria dels professors creu que cal canviar radicalment la política.
• En general, els professors consideren positiu l’ús pedagògic de les TIC i hi confien. La confiança és essencial: uns professors formats i convençuts són més importants per transmetre coneixements i capacitat que els equips més moderns.
• No obstant, la formació en TIC no acostuma a ser obligatòria per als professors, i la majoria es veuen obligats a adquirir-la pel seu compte i fora de l’horari de treball.
• Els professors fan servir l’ordinador per preparar les classes però no tant per fer classe.

Recomanacions de l’estudi

– Cal un criteri integrat de l’ús pedagògic de les TIC als centres d’ensenyament, i això significa, a més d’invertir en infraestructures, dedicar més recursos a la formació del professorat, recompensar els professors que facin servir les TIC a classe i crear càrrecs de coordinador de TIC.

– A escala de la UE, l’estudi recomana a la Comissió actuar per tal de reduir les diferències entre els països en l’ús pedagògic de les TIC, fomentar projectes centrats en nous criteris d’ensenyament amb tecnologies digitals, donar suport a l’adquisició de recursos didàctics digitals de qualitat per als professors i supervisar regularment els avanços en l’ús de les tecnologies i les competències digitals.

La vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària d’Agenda Digital, Neelie Kroes, ha declarat que “la capacitació i la formació en TIC han d’estar a disposició de tots els estudiants i els professors, no tan sols d’uns pocs privilegiats. Volem que els nostres joves puguin fer servir les TIC a l’escola des del principi i que els professors estiguin convençuts de compartir els seus coneixements”.

La comissària europea d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou, ha insistit que “cal que invertim més en el desenvolupament i l’ús de les TIC a l’ensenyament. Europa només pot recuperar el creixement sostingut si compta amb titulats i treballadors ben formats en TIC que puguin contribuir a la innovació i l’emprenedoria”.

Per la seva banda, el director executiu de la Xarxa Escolar Europea, Marc Durando, ha destacat que “els responsables polítics i els directors dels centres escolars haurien de centrar-se en mesures concretes en els centres per fomentar l’ús i la integració de les TIC a les classes i invertir en capacitació a través de nous models de formació (comunitats on-line, aprenentatge mixt, etc.)”.

Propers passos

Aquestes conclusions i recomanacions s’inscriuran a l’esforç de l’Agenda Digital per millorar les habilitats digitals de tots els europeus a fi que puguin participar plenament a la societat. Seran un ajut per a la gran coalició per a la creació de llocs de feina a l’economia digital (vegeu IP/13/182), que preveu, entre d’altres, promoure cursos massius oberts en línia per a professors i difondre l’ús d’incentius i la coordinació de la formació del professorat en TIC, i d’altres iniciatives de la Comissió, per exemple l’estratègia Replantejar l’educació i la futura proposta d’obertura de l’educació. Aquestes iniciatives serviran perquè les noves generacions sàpiguen funcionar a una societat en xarxa on les empreses i les persones estaran interconnectades, donant suport a la innovació, l’emprenedoria i els coneixements en TIC que fomentin la participació i la creativitat a la societat.

Context

L’estudi l’han realitzat la Xarxa Escolar Europea i la Universitat de Lieja. És la tercera enquesta europea sobre les TIC a l’escola i la primera que ha enquestat directament els alumnes. L’estudi anterior (eEuropa 2005) es va centrar principalment en el subministrament d’infraestructura. En aquesta ocasió l’àmbit s’ha ampliat a la manera com es fan servir i es perceben les TIC i a les competències corresponents. L’enquesta es va dur a terme entre gener de 2011 i novembre de 2012. A quatre països (Alemanya, Islàndia, Països Baixos i Regne Unit) el percentatge de resposta ha estat massa baix per poder establir conclusions fiables. Per això, les conclusions es basen en 190.000 respostes dels altres 27 països.

Comissió Europea

Representació a Barcelona

Passeig de Gràcia, 90