PDI
Treballant en el núvol
0Cada cop més se sent parlar de les dades desades “en el núvol”. Aquest és el nom popular a tota aquella informació digitalitzada que no està emmagatzemada de forma local en cap dispositiu, sinó que es troba en servidors d’allotjament de dades que poden trobar-se a l’altra banda del món. Sovint encara sorgeix el debat sobre la seguretat de l’allotjament de les dades, i la resposta que s’acostuma a sentir és que no existeix el mitjà perfecte. Per una banda, tots aquells mitjans físics que acostumem a fer servir (pendrive, discs compactes, discs durs externs, targes SD…) tenen precisament aquest problema: que són físics. Per tant, són altament vulnerables a la pèrdua d’informació degut a un cop, la humitat, o simplement a perdre’ls. No vull dir que aquests mitjans no siguin bons, sinó que responen a unes necessitats molt concretes, i que no es poden considerar un lloc segur per les nostres dades sense prendre més mesures.
L’altra cara de l’allotjament de dades són els dispositius d’allotjament “online”, alguns dels més coneguts d’aquests són el Google Drive, el Dropbox o l‘Skydrive. Pot ser que alguns de nosaltres en desconfiem perquè la nostra alfabetització digital és molt ràpida i tenir uns arxius emmagatzemats de forma local ens dóna més seguretat, però aquests tenen milions d’usuaris en tot el món i gaudeixen dels més avançats sistemes de seguretat encriptada. A banda, aquests sistemes en el núvol permeten l’opció de sincronitzar el contingut amb un o més dispositius (ordinador de sobretaula, portàtil, telèfon mòbil…). Això significa que a l’hora de treballar amb l’equip, les dades ja hi poden estar desades de forma local, de manera que encara que tinguem problemes de connectivitat amb Internet en podrem disposar. Un cop acabat el document, el programa de sincronització desarà automàticament els canvis en l’arxiu del “núvol”, de manera que des d’allà on el consultem hi trobarem la darrera versió desada. Fer ús d’aquesta utilitat us permetrà també tenir més d’una còpia actualitzada de cada document. També tindreu la possibilitat de compartir documents amb altres usuaris facilitant enormement el treball en xarxa, com també ho farà del simple fer de fer arribar unes fotografies a algú llunyà.
Us encoratgem a provar aquesta nova tecnologia, que de nova no en té gran cosa ja que fa uns anys que existeix. Quan ho tasteu descobrireu que us ofereix la facilitat de disposar de les vostres dades a tot arreu, sense haver d’estar pendents d’on us heu deixat el pendrive. I un altre punt a favor és que us ajudarà a evitar la molèstia de generar nombroses versions d’un mateix document.
Pugeu al núvol?
Les “TIC” no acaben de fer “TAC”
0Article d’Enric Queralt, extret de http://blocs.xtec.cat/ambelspeusaterra
A l’atenció del Director/a
Benvolguda, volgut,
no voldria generar inquietud, ben al contrari, però el que està passant resulta paradoxal, com a mínim. Mireu, segons va publicar La Vanguardia a final de l’any passat, en un article del professor Manuel Castells, prop del 97% de la informació que existeix en el món ja està digitalitzada. En llenguatge de tertúlia de cafè diríem que “hi és tot”; sense anar més lluny ahir mateix vaig trobar imatges dels àlbums de cromos que col·leccionava “el meu pare” i també els meus.
Dic això perquè, en els centres educatius no acabo d’entendre què està passant amb això de les TIC. El govern es va gastar una dinerada, s’ha d’admetre, per clabejar els centres i per instalar-hi connexió sense fils, també. Quin ús se’n fa en realitat, i en general? Tan poc com vulgueu.
No sé en el vostre centre, però en els que jo conec – que ja deuen ser uns quants centenars- us asseguro que a les aules, quasi sempre, només hi ha UN ordinador, que ara és el que està connectat a la PDI. Ordinadors a disposició dels alumnes? Ni un!! Continuem fidels a un producte comercial: els llibres de text impresos en paper. La resta d’empreses de serveis ja voldrien uns índexs de fidelitat com aquests per als seus productes: vehicles, electrodomèstics, informàtica, etc.
Se sap des fa temps, que els docents, en general, no acaben d’acceptar les TIC, si més no per “fer classe”, és clar. A casa seva, en canvi, en general, se’n fan un tip d’utilitzar-les. Fins i tot per contractar serveis i, també, per pagar-los!!
Tot plegat posa en vidència que les TIC no acaben de fer TAC, malgrat el que diguin els experts. Llegiu, si us sembla, aquest article de la Comissió Europea. Les raons de per què passa això són diverses, jo tinc les meves. Potser algun dia em decidiré a escriure-us-les.
Gràcies pel vostre temps!!
Ús de les tecnologies digitals als centres escolars d’Europa
Brussel·les 19 d’abril de 2013
Els estudiants i els professors europeus són entusiastes del món digital, el nombre d’ordinadors s’ha duplicat des de 2006 i la majoria dels centres d’ensenyament ja estan “connectats”, però l’ús de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i els coneixements d’informàtica són desiguals. Segons una enquesta sobre l’ús de les tecnologies digitals als centres escolars d’Europa publicada per la Comissió Europea, cal donar un fort impuls a la capacitació i al suport als professors en aquest sentit.
Principals conclusions de l’estudi
- Entre els alumnes de 9 anys d’edat, només un de cada quatre va a una escola ben equipada informàticament, amb material recent, banda ampla (mínim de 10mbps) i bona “connectivitat” (pàgina web, correu electrònic per a alumnes i professors, xarxa local, entorn d’ensenyament virtual).
- Entre els alumnes de 16 anys, només la meitat va a centres que comptin amb aquest tipus d’equipament.
- El 20% dels alumnes de secundària mai o gairebé mai no han fet servir un ordinador a classe.
- Els alumnes de centres que compten amb una política oficial específica d’utilització de les TIC fan més activitats pedagògiques basades en aquestes tecnologies.
- Hi ha notables diferències entre països. Els centres dels països escandinaus i nòrdics (Suècia, Finlàndia o Dinamarca) són els que compten amb els millors equips. En canvi, a Polònia, Romania, Itàlia, Grècia, Hongria i Eslovàquia els alumnes són els que tenen la probabilitat més baixa de disposar d’equips adequats.
- Els portàtils, els ultraportàtils i les tabletes estan substituint els ordinadors de sobretaula a molts centres.
- La falta d’equip no significa falta d’interès. Alguns dels països on l’ús dels ordinadors està més estès tenen en canvi les escoles pitjor equipades (per exemple Bulgària, Eslovàquia, Xipre i Hongria).
- Per als estudiants és essencial poder accedir a les TIC tant a casa com a l’escola.
- La majoria dels professors creu que cal canviar radicalment la política.
- En general, els professors consideren positiu l’ús pedagògic de les TIC i hi confien. La confiança és essencial: uns professors formats i convençuts són més importants per transmetre coneixements i capacitat que els equips més moderns.
- No obstant, la formació en TIC no acostuma a ser obligatòria per als professors, i la majoria es veuen obligats a adquirir-la pel seu compte i fora de l’horari de treball.
- Els professors fan servir l’ordinador per preparar les classes però no tant per fer classe.
Recomanacions de l’estudi
– Cal un criteri integrat de l’ús pedagògic de les TIC als centres d’ensenyament, i això significa, a més d’invertir en infraestructures, dedicar més recursos a la formació del professorat, recompensar els professors que facin servir les TIC a classe i crear càrrecs de coordinador de TIC.
– A escala de la UE, l’estudi recomana a la Comissió actuar per tal de reduir les diferències entre els països en l’ús pedagògic de les TIC, fomentar projectes centrats en nous criteris d’ensenyament amb tecnologies digitals, donar suport a l’adquisició de recursos didàctics digitals de qualitat per als professors i supervisar regularment els avanços en l’ús de les tecnologies i les competències digitals.
La vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària d’Agenda Digital, Neelie Kroes, ha declarat que “la capacitació i la formació en TIC han d’estar a disposició de tots els estudiants i els professors, no tan sols d’uns pocs privilegiats. Volem que els nostres joves puguin fer servir les TIC a l’escola des del principi i que els professors estiguin convençuts de compartir els seus coneixements”.
La comissària europea d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou, ha insistit que “cal que invertim més en el desenvolupament i l’ús de les TIC a l’ensenyament. Europa només pot recuperar el creixement sostingut si compta amb titulats i treballadors ben formats en TIC que puguin contribuir a la innovació i l’emprenedoria”.
Per la seva banda, el director executiu de la Xarxa Escolar Europea, Marc Durando, ha destacat que “els responsables polítics i els directors dels centres escolars haurien de centrar-se en mesures concretes en els centres per fomentar l’ús i la integració de les TIC a les classes i invertir en capacitació a través de nous models de formació (comunitats on-line, aprenentatge mixt, etc.)”.
Propers passos
Aquestes conclusions i recomanacions s’inscriuran a l’esforç de l’Agenda Digital per millorar les habilitats digitals de tots els europeus a fi que puguin participar plenament a la societat. Seran un ajut per a la gran coalició per a la creació de llocs de feina a l’economia digital (vegeu IP/13/182), que preveu, entre d’altres, promoure cursos massius oberts en línia per a professors i difondre l’ús d’incentius i la coordinació de la formació del professorat en TIC, i d’altres iniciatives de la Comissió, per exemple l’estratègia Replantejar l’educació i la futura proposta d’obertura de l’educació. Aquestes iniciatives serviran perquè les noves generacions sàpiguen funcionar a una societat en xarxa on les empreses i les persones estaran interconnectades, donant suport a la innovació, l’emprenedoria i els coneixements en TIC que fomentin la participació i la creativitat a la societat.
Context
L’estudi l’han realitzat la Xarxa Escolar Europea i la Universitat de Lieja. És la tercera enquesta europea sobre les TIC a l’escola i la primera que ha enquestat directament els alumnes. L’estudi anterior (eEuropa 2005) es va centrar principalment en el subministrament d’infraestructura. En aquesta ocasió l’àmbit s’ha ampliat a la manera com es fan servir i es perceben les TIC i a les competències corresponents. L’enquesta es va dur a terme entre gener de 2011 i novembre de 2012. A quatre països (Alemanya, Islàndia, Països Baixos i Regne Unit) el percentatge de resposta ha estat massa baix per poder establir conclusions fiables. Per això, les conclusions es basen en 190.000 respostes dels altres 27 països.
Comissió Europea
Representació a Barcelona
Passeig de Gràcia, 90
Com fer un bon powerpoint
0Aquest document us mostrarà unes pautes excel·lents per fer que la vostra presentació no “mati” d’avorriment a l’audiència. It’s in english, això si…
Formació PDI – escola d’estiu 2010
0PDI: Els animals vertebrats – 3PRI
01. Activitats de coneixements previs:
Farem un brainstorming utilitzant l’aplicatiu
http://bubbl.us
(registrant-se com a usuari permet desar projectes inacabats i continuar-los en una altra sessió. També es pot exportar com a jpg)
2. Classificació de vertebrats
Ara que hem compartit coneixements sobre els vertebrats, farem el jclic que es troba a:
http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/avertebr/jclic/avertebr.jclic.zip&lang=ca&title=Animals+vertebrats