Sabeu que és la generació digital? No, no vull parlar de la recreació de gràfics per ordinador… Em refereixo a les generacions actuals que trepitgen les nostres aules, d’aquells infants que de ben petits van començar a encuriosir-se per tot allò que tenia pinta d’electrònic i que van aprendre a pitjar repetidament els botons del mòbil abans que a caminar.

Vinyeta d'A. Faro, http://www-e-faro.info

Hem de reconéixer que aquestes criatures estan tan immersos en la digitalització en tots els àmbits que n’estan rebent una influència enorme. Tant és així que els que ens dediquem a la docència no podem perdre pistonada per ser capaços de proporcionar-los pautes d’actuació amb aquests mitjans.
Els mestres més joves que estem a les escoles vam començar a conviure amb els ordinadors a les aules d’informàtica les de les escoles, una hora per setmana. Féiem servir aquests aparells per teclejar textos, elaborar esquemes, fer dibuixos o retocar imatges. L’anomenada “informàtica” era una àrea sovint inconnexa amb les altres, l’objectiu de la qual era instruir-nos i familiaritzar-nos amb aquells aparells. La sorpresa començava a arribar quan poc temps després, les coses que havíem aprés estaven obsoletes i no deixàvem de tenir una certa sensació d’haver estat perdent el temps.
La digitalització avui avança a un ritme tal que no podem pretendre fixar-nos l’objectiu de saber-les fer servir. L’objectiu ha de ser fer-les servir sense més, d’altra manera entrarem en l’activitat d’aprendre constantment tècniques que ràpidament resultaran inútils.
Les noves tecnologies en la societat no existeixen, doncs quan arriben a l’abast de la majoria, de noves ja no en tenen res. Les tecnologies doncs, són la manera actual de comunicar-nos en molts i variats entorns. De vegades ens faciliten les tasques, altres ens les compliquen, i tot sovint ens condueixen a repensar com ens han canviat la vida en molt pocs anys. La digitalització no és una moda, ni és reversible. En major o menor mesura estem obligats a conviure-hi, però de vegades l’error és creure que no podem connectar-nos a Internet perquè no ho dominem. Intentar dominar les tecnologies és com intentar creuar un riu cabdalós esquivant l’aigua en comptes de nedant.
No cal que intentem transmetre aquesta voluntat de convivència amb la tecnologia al jovent. De fet, potser són ells els que, de vegades, ens l’han de transmetre a nosaltres. Però si que hi ha dues coses que nosaltres els podem oferir: la nostra experiència, i el nostre sentit comú. I mirar d’extreure unes pautes de seguretat i funcionament d’aquest bagatge serà la millor ajuda a la seva digitalització que els podem donar.
Per acabar us voldria recomanar la lectura de l’article digital “Las 20 normas para convertir a su hijo menor de edad en un auténtico cibercriminal”, escrit en un divertit to irònic per Ramon Arnó. I si no sabeu com buscar-lo a la xarxa, pregunteu-li a la xiqueta… que ella n’entén molt d’aquestes coses!