Introducció

Per què he escollit aquest treball de recerca? Primerament, el món de la psicologia m’apassiona. Sempre he pensat que aquesta societat es mou gràcies a les persones i a les relacions personals. Per tant, conèixer el món de la psicologia ens ajuda a entendre moltes conductes personals.

Fa dos anys vaig tenir l’oportunitat de treballar a una fundació de Badalona que treballaven amb discapacitats. Entre tots intentàvem que milloressin  la comunicació, la intel·ligència emocional i que s’expressessin de la millor manera possible.

Per mi, treballar amb discapacitats va ser un dels millor regals que em va fer el meu pare, ja que vaig aprendre un concepte molt important: La discapacitat és una forma diferent de capacitat. Amb això vull dir que aquestes persones, per molt que tinguin una discapacitat, tenen altres capacitats més desenvolupades, com per exemple l’emocional en el cas dels nens amb síndrome Down.

Vaig començar a interessar-me molt per el món de la psicologia, cada cop m’agradava més i va ser llavors quan vaig descobrir la teràpia d’animals amb discapacitats. Però especialment la teràpia amb cavalls.

Se’m va brindar l’oportunitat de viatjar un mes a l’Argentina, per tant, vaig buscar un treball de recerca que pogués treballar durant la meva estància. A l’Argentina l’Equinoterápia és molt important, per tant, vaig trobar el que de veritat buscava, que és fer un treball que relacionés els cavalls amb els discapacitats.

I no només em va servir per fer el treball que m’agradava, sinó també per trencar una por que tenia amb els cavalls des de ben petita.

Un cop vaig posar-me en contacte amb el meu tutor de treball de recerca, em va proposar d’elaborar un bloc, en el qual estigués tota la informació del treball penjada, vídeos, enllaços i un diari on interactuàvem ell i jo.

Haig de reconèixer que la idea malgrat m’hagués agradat molt em feia respecte, ja que no sabia com funcionava un bloc. Però poc a poc, s’ha fet factible i és una eina més del meu treball.

M’agradaria dedicar al meu treball a totes les persones que cada dia lluiten per adquirir més autonomia i força.

A totes aquelles, que ensenyen als seus pacients que malgrat tenen una discapacitat tenen altres capacitats molt valorades i que amb aquestes poden lluitar per aconseguir el que es proposin.

També dedicar el meu treball, a les persones que m’han concedit les entrevistes i realitzar amb ells la teràpia, ja que sinó fos per ells jo no podria haver avançat el meu treball.

I finalment, al meu professor de treball de recerca que m’ha ajudat des del primer dia de juliol fins al final. I gràcies a ell, aquest treball te coherència i ”pes”.