2. L’EQUINOTERÀPIA
L’Equinoteràpia és un tractament terapèutic, educatiu i recreatiu, que contribueix a millorar les condicions del desenvolupament psíquic, físic i social de persones amb discapacitat i amb necessitats educatives especials, millorant així la seva qualitat de vida. Utilitza com a mitjà terapèutic cavalls dòcils, segurs i obedients amb els que es produeixen millores en les àrees psicomotores, de la comunicació i del llenguatge. El propòsit de l’Equinoteràpia és normalitzar el to muscular i reforçar la postura. Així les persones poden realitzar millor les seves activitats quotidianes, ja que el moviment del cavall simula el del ésser humà.[1]
Cal destacar la importància del fet que la teràpia es practiqui a l’aire lliure. Això fa que millori la relaxació, les funcions respiratòries i es redueixi l’estrès. No hem de treure-li importància a aquesta activitat a l’aire lliure on el pacient no només farà una teràpia, sinó que realitzarà una activitat esportiva amb un animal augmentant així la motivació.
Dins l’Equinoteràpia, se’n deriven tècniques que s’adapten al tipus de discapacitat que presenta el pacient. És a dir, un nen amb paràlisi cerebral necessitarà una tècnica més complexa, ja que normalment no es poden col·locar de manera correcta sobre el cavall. En canvi un pacient que presenti TDAH (dèficit d’atenció amb hiperactivitat) no caldrà relaxar molt la musculatura, sinó preocupar-se per millorar el dèficit d’atenció amb una tècnica diferent. Cal destacar, que entre les diverses tècniques que seguidament s’exposaran es complementen entre sí, és a dir, el terapèutic pot anar canviant-la quan cregui convenient.
Tècniques de L’Equinoteràpia.
Hi ha múltiples raons que expliquen l’eficàcia de la teràpia de discapacitats amb cavalls. Els cavalls són animals nobles i fidels als humans que han sigut molt utilitzats amb persones que tenen desordres de moviment, tant per accidents com per malalties neurològiques i/o neuromusculars, per exemple, la paràlisi cerebral, accidents vasculars, esclerosi múltiple i traumatismes cerebrals. Per tant, escollim el cavall com a instrument terapèutic per les característiques que seguidament explicarem. Entre els animals domèstics seleccionats per servir al ser humà, els cavalls han conservat la seva naturalesa salvatge originària. Degut a que no estan disposats a complaure als seus amos com els gossos, són menys expressius i tenen una personalitat forta. Físicament, són grans, tenen molta força i la mida de les seves orelles, ulls, boca, etc, fa que els tinguem un gran respecte.
Quan un pacient puja a un cavall i comença a passejar (sempre que la seva discapacitat no l’impedeixi), el moviment rítmic i repetitiu d’aquest fa que entri en un món ple de noves sensacions. Com ja he mencionat, els pacients responen amb un gran entusiasme a aquesta teràpia, ja que, és una experiència que es fa amb un ésser viu en un medi natural.
Físicament, l’Equinoteràpia fa que millori l’equilibri i la mobilitat, però també afecta positivament a les funcions de comportament i comunicació. És per tot plegat que cada vegada aquesta teràpia avança amb més rapidesa i per tant, es fa més eficaç.
Hipoteràpia: Consisteix en aprofitar els principis terapèutics del cavall per tractar amb els pacients. Com per exemple, la transmissió del calor corporal del cavall al pacient, els impulsos rítmics i el moviment tridimensional. Aquestes sessions són dirigides per un fisioterapeuta.
Equitació terapèutica: A través del contacte amb el cavall i de la motivació que aquest genera, s’intenta buscar solucions als problemes d’aprenentatge i d’adaptació que presenten alguns pacients. Estimula l’afectivitat, la sensibilitat tàctil, visual, auditiva, olfactiva i millora l’atenció i la concentració.
Equitació adaptada: Està dirigida a aquelles persones que practiquen l’equitació com una opció lúdica o esportiva, però que per alguna discapacitat necessiten una adaptació per accedir al cavall.
Volteig terapèutic: Consisteix en fer exercicis de gimnàstica sobre el dors del cavall, que es munta només amb una manta.
Equinoteràpia social: Aprofita la relació afectiva que s’estableix entre el cavall i el pacient, per ajudar a persones amb problemes d’adaptació social a superar els
seus conflictes i així integrar-se de forma normalitzada a la societat.
[1] Des de la medicina, l’equinoteràpia es defineix com un “Mètode terapèutic y educacional basat en la teoria de la neuroplasticitat, que utilitza el cavall com agent curatiu o d’estimulació. I es busca el desenvolupament bio-psico-social de persones amb discapacitat i/o amb necessitats especials”. (Dr. Carlos Barboza. 2001)