Experiència a Xile de l’Equinoterápia

Bon dia,

Avui és 12 de Juliol del 2011, estic realitzant el meu treball de recerca que tracta sobre l’Equinoterápia. És a dir, tractament de discapacitats amb cavalls.

Ara mateix són les 11h del matí i estic anant a xile, per reunir-me amb la psicòloga que em concedirà l’entrevista i amb la que practicarem la Equinoterápia.

Si em permeteu, us faré una mica de descripció del que veig al meu al voltant. Principalment, fa molt de fred, ara mateix puc estar a uns menys setze graus, l’ambient és sec i la psicòloga es diu Patricia Vallvé, sembla molt professional. 

Hem estat parlant de com faríem l’Equinoterápia, i li he explicat el meu problema amb els cavalls, els tinc molta por, aquesta és una de les raons per les quals vaig escollir aquest treball de recerca. Per tant, ha decidit que la primera mitja hora es dedicarà a trencar aquesta por. I més tard, m’ensenyarà com es pràctica l’Equinoterápia amb un nen que presenta autisme.

I efectivament, primer m’ha fet apropar-me al cavall, m’ha explicat les seves característiques per coneixe’l més i finalment tocar-lo i pujar-me amb molta suavitat i sense presses.

Seguidament, hem començat a practicar l’Equinoterápia. He pujat al cavall, he donat unes voltes per acostumar-me a ell, i m’ha fet abraçar-lo per sentir el calor corporal, també m’ha fet fixar-me amb el moviment de pelvis que es produeix quan estàs sobre d’ell, etc.

Llavors m’ha presentat un nen que es diu David, té 6 anys i presenta autisme. Aquest, no parlava ni mostrava expressivitat al seu rostre.

Mentre el nen practica l’Equnoterápia, jo observo i escolto les indicacions de la Patricia Vallvé. El nen també ha abraçat al cavall com jo ho he fet, per relaxar-se i notar a músculs del cos el seu calor corporal i els moviments rítmics que transmet.

Per acabar dir que ha sigut una experiència increïble, ja que, he aprés conceptes pràctics, he pogut sentir el que transmet un cavall i sobretot veure com ho practica un nen amb discapacitat.

També m’agradaria ressaltar el treball que fa la Patricia i tota la gent que tracta amb aquests nens. Ja que, gràcies aquesta gent, les persones amb discapacitat avancen amb més rapidesa, adquireixen més autonomia i l’autoestima cada dia puja més.