Sindrome de Down

El síndrome de Down, és un transtorn cromosòmic que sorgeix en el moment del neixament. Aquest és un tipus de discapacitat que presenta un grau variable de retras mental, i amb unes caraterístiques físiques reconegudes.

La persona que va definir aquesta enfermetat és en John Langdon Haydon Down al 1866.

Aquestes persones, tenen més a l’abast la possiblitat de tenir problemes en els sistemes cardíacs, digestiu i endocrí. Ja que, tenen un excés de proteines sintetitzadas.

No existeix curació a aquesta discapacitat, per tant, cap fàrmac que ajudi a millorar el retràs mental dels pacients.

Com a característiques personals, solen ser persones amb una inteligencia emocional elevada. I normalment poden assolir perfectament els conceptes que s’aprenen a les escoles, malgrat, necessitin un temps més llarg que les persones convencionals.

Hem pogut veure, que  l’Equinoterapia tracta amb persones que presenten Sindrome de Down i que a partir d’aquesta terapia, les àrees motores i d’altres poguin millorar en molts aspectes.

El primer que hem de tenir en compte, és que la majoria de persones que presenten Sindorme de Down, pateixen de la inestebilitat atlanto axial. És a dir, la segona vertebra cervical presenta una alteració, i aquesta serveix de (pivot) per realizar moviments del cap. Per tant, no soporta els moviments del cavall, i pot produir una parada cardiorespiratòria.

Aquest problema el podem localitzar/identificar  amb una radiografia X cervical. I es funemantal, que els instructors tinguin aquesta a més de la fixa mèdica que donarà suport a la realització de la terapia.

L’Equinoterapia, presenta moltes tècniques de treball com la hipoterapia pasiva, que es basa en aprofitar el moviment tridimensional que fa el cavall, els impulsus rítmics i el calor corporal sense que el pacient haji de fer res. S’utilitza una tècnica back-riding, en que el terapeuta va sobre del cavall derrere del pacient ajudant a millorar el moviment de la pelvis.

Un cop s’ha acabat la hipoterapia pasiva, i l’equip multidisciplinari pensa que aquesta persona ja pot començar la hipoterapia activa, es faran exercicis neuromusculars per tal d’estimular l’equilibri, la coordinació psicomotora, i començar a treballar d’una forma més complerta.