4.2. PARÀLISI CEREBRAL

La paràlisi cerebral, és un tipus de discapacitat que sorgeix durant o després de l’embaràs. Aquesta provoca una alteració del moviment i de postura, ja que l’encèfal no acabat de madurar del tot.

Les principal característica de les persones que pateixen aquesta malaltia, és l’espasticitat. És a dir, tenen una notable rigidesa per relaxar els músculs i per fer moviments amb normalitat, ja que presenta una lesió al cervell que afecta als centres motors. També la majoria de persones amb paràlisi cerebral tenen moviments en les extremitats; Cara, llengua, canells, i d’altres que són involuntaris.

Alguns casos de paràlisi cerebral[1], no tenen equilibri corporal, presenten dificultats en la coordinació i no tenen control de les mans i dels ulls.

Les causes més comunes de la paràlisi cerebral són:

• Malaltia de la mare durant l’embaràs com la varicel·la.
• Infecció i/o febre del nadó que no es va controlar a temps.
• Falta d’oxigen al néixer el nadó.
• Deficiència de l’atenció mèdica durant l’embaràs.
• Lesió cerebral causada per un accident greu.
• Incompatibilitat del grup sanguini.

 

No hi ha cura per aquesta malaltia, però hi ha teràpies que poden ajudar aquestes persones a cada dia superar-se, com per exemple l’Equinoteràpia.

L’Equinoteràpia aplicada a la paràlisi cerebral

Els efectes de l’Equinoteràpia de nens amb paràlisi cerebral és multi beneficiaria. Ja que, s’aprofiten els moviments del cavall i li donen al nen la sensació que està caminant, mentre al mateix moment, relaxa tots els músculs.

El cavall ens proporciona totes les seves característiques, com per exemple, els moviments rítmics que fa el cavall al caminar i que transmet al pacient[2], fa que el pacient pugui experimentar de manera incontrolada múltiples sensacions sobre el seu cos. Com a resultat, s’obté la relaxació de tots els músculs i, una millora global neuromotora.

Els beneficis de l’Equinoteràpia amb nens de paràlisi cerebral són múltiples però alhora tarden més temps a veure l’efecte. Són persones que gairebé no es poden moure i que tampoc, poden parlar. Per tant, s’ha d’invertir més temps en millorar diferents àrees. Iniciarem la teràpia creant un contacte entre el cavall i el pacient perquè aquest ha de conèixer les característiques de l’animal per poder treballar amb ell. L’objectiu principal de la teràpia és aconseguir que el pacient s’aguanti dret sobre el cavall. I per arribar això, haurem d’invertir moltes sessions, on la persona pugui aconseguir pujar aquest amb una posició correcta. Com ja hem mencionat anteriorment, els pacients que presenten paràlisi cerebral tenen una gran espasticitat en els seus músculs. Així que s’hauran de relaxar per poder pujar al cavall i seguidament començar la teràpia.

El principal repte dels equinoterapèutics amb persones que presenten aquesta discapacitat, és millorar l’àrea neuromotora i psicomotora. És a dir, millorar la capacitat de relaxació muscular, la coordinació, l’equilibri horitzontal i vertical i finalment millorar la fortalesa de la musculatura.

Trobem un cas sobre un nen que es diu Renato de Jesus que va néixer El 26 de maig del 1997 amb paràlisi cerebral. La mare ens explica com ella que és equinoterapeuta va introduir-lo en aquest món[3].

Aquest nen va néixer només complint 30 setmanes de gestació, fet que va provocar la falta de maduració dels seus pulmons i es va quedar sense oxigen al cervell, causant-li una Paràlisi cerebral que va afectar majoritàriament l’hemisferi dret del cervell.

Des que era ben petit, van estar mirant vàries teràpies alternatives que pogués millorar les capacitats de Renato de Jesús, però cap la convencia. Així que va optar per apropar-lo al cavall, ja que ella era equinoterapeuta.

Ens pot assegurar, que després de quatre anys practicant aquesta teràpia, no és només un complement per ell, sinó que l’ha beneficiat complint increïbles funcions terapèutiques en la seva psicomotricitat, tant físicament com psíquicament.

Les característiques del cavall, com la seva calor corporal ha anat relaxant les extremitats del nen perquè aquest té una gran espasticitat en tots els seus músculs. També, els impulsos rítmics que produeix el cavall al caminar[4] ha fet que adquirís equilibri i força muscular.

Apart de tots els beneficis externs o més ben dit motrius, l’Equinoteràpia ha fet que augmentés l’estat d’ànim, proporcionant ganes i forces per continuar sacrificant-se amb altres exercicis diaris i activitats escolars. En resum, fa referència a tots els beneficis que aporta aquesta teràpia i aconsella a tota la gent que té fills amb paràlisi cerebral o qualsevol tipus de discapacitat, que ho provi.