Historia de la Equinoterapia

La historia de la Equinoterapia comença per un gran filòsof anomenat Hipocrates (460-377 Ac), el qual, va publicar un llibre ‘’Las Dietas’’ on aconsellava l’equitació per regenerar la salut i pel tractament del insomni. També afirmava que l’equitació practicada al aire lliure fa que els músculs millorin i es regenerin.

Galeno (130 Ac, 199 Dc), era el conservador i el divulgador de la medicina occidental, el qual va posar en pràctica la tècnica de la mecanoterapia[1].

Més tard, Galielo (130-199 Dc) publica una obra ‘’El arte de gimnasia’’ (1969), on menciona una observació de Galeno ‘’ L’equitació no només exerceix el cos, sinó també els sentits’’. Poc a poc, ens anem apropant al concepte equinoterapia, amb Charles Castel, creador de la cadena vibratòria i Samuel Quelmalz, que són els primers en investigar els moviments tridimensionals del cavall.

En el segle XVIII, varis metges i professionals ja recorren als cavalls com a mètode de recuperació de diferents enfermetats.

L’any 1901 a Inglaterra, l’hospital ortopèdic d’Owestey va començar a realitzar les primeres aplicacions de l’Equinoterapia a vàries patologíes.

Gràcies a Liz Hartel, l’Equinoterapia va ser reconeguda internacionalment, ja que, als 16 anys va ser afectada per poliomelitis. Però tot i així, es va presentar a les olimpiades del 1952 i 1956.

Això va impressionar tant que a partir d’aquell moment, es desperta una curiositat per la comunitat de metges i van continuar investigant als cavalls com a teràpia.

Al 1954 va aparèixer a Noruega el primer equip interdisciplinari format per un fisioterapeuta, un psicòleg i un instructor d’equitació.

Finalment, al 1965 la Equinoterapia era una matèria didàctica a la universitat de París.

En aquests moments, l’Equinoterapia existeix a quasi bé totes les hípiques. És una teràpia, que s’utilitza amb tot tipus de persones i que té grans beneficis. Més endavant, veurem exactament de que tracta aquesta..