3. HISTÒRIA
L’Equinoteràpia comença per un gran filòsof anomenat Hipòcrates (460-377 Ac), que en el seu llibre ‘’Las Dietas’’ aconsellava l’equitació per regenerar la salut i pel tractament de l’insomne. També afirmava que l’equitació practicada a l’aire lliure fa que els músculs millorin i es regenerin. Galeno (129-200 Dc), va conservar i estendre els coneixements de la medicina occidental i recomanava al cavall com a teràpia per tractar malalties incurables.
Més tard, Galielo (130-199 Dc) publica ‘’El arte de gimnasia’’ (1969), on menciona una observació de Galeno ‘’ L’equitació no només exerceix el cos, sinó també els sentits’’. Poc a poc, ens anem apropant al concepte Equinoteràpia, amb Charles Castel (1734), creador de la cadena vibratòria[1] i Samuel Quelmalz (1697-1798), que són els primers en investigar els moviments tridimensionals del cavall amb la creació d’una màquina (1747) que imitava de la millor manera possible, els moviments que feia un cavall al caminar. En el segle XVIII, metges i professionals ja recorren als cavalls com a mètode de recuperació de diferents malalties.
L’any 1901 a Anglaterra, l’hospital ortopèdic d’Owestey va començar a realitzar les primeres aplicacions de l’Equinoteràpia a vàries patologies. Gràcies a Liz Hartel, va ser reconeguda internacionalment, ja que, als 16 anys va ser afectada per poliomielitis. Però tot i així, es va presentar a les olimpíades del 1952 i 1956. Això va impressionar tant que a partir d’aquell moment, es desperta una curiositat per part dels metges i van continuar investigant als cavalls com a teràpia. Al 1954 va aparèixer a Noruega el primer equip interdisciplinari format per un fisioterapeuta, un psicòleg i un instructor d’equitació.
Finalment, al 1965 l’Equinoteràpia era una matèria didàctica a la universitat de París i en aquests moments, existeix a quasi bé totes les hípiques. És una teràpia, que s’utilitza amb tot tipus de persones i que té grans beneficis. Més endavant, veurem exactament de què tracta aquesta[2].