L’Equinoterápia és un tractament terapèutic, educatiu i recreatiu, que contribueix a millorar les condicions del desenvolupament psíquic, físic i social de persones amb discapacitat i amb necessitats educatives especials, per millorar la qualitat de vida. I utilitza com a mitjà terapèutic a cavalls dòcils, segurs i obedients. Amb el cavall es produeixen millores en les àrees psicomotores, de la comunicació i del llenguatge.

El propòsit de l’Equinoterápia és normalitzar el to muscular i reforçar la postura, així les persones poden realitzar millor les seves activitats quotidianes, ja que el moviment del cavall simula el del ésser humà.

Des de la medicina: Es defineix com : un Mètode terapèutic y educacional basat en la teoria de la neuroplasticitat, que utilitza el cavall com agent curatiu o d’estimulació. I es busca el desenvolupament bio-psico-social de persones amb discapacitat i/o amb necessitats especials. (Dr. Carlos Barboza. 2001)

L’Equinoterápia té un punt a favor molt important, és que es práctica al aire lliure i això fa que millori la relaxació, les funcions respiratòries i es redueixi l’estrès. No hem de treure-li importància a que aquesta teràpia, es realitza al aire lliure, el pacient no només va a fer una teràpia, sinó, que va a fer una activitat esportiva amb un animal, i això fa que augmenti molt la motivació.

Dins l’Equinoterápia, se’n deriven tècniques que s’adapten al tipus de discapacitat que presenta el pacient. És a dir, un nen amb paràlisis cerebral necessitarà una tècnica més complexa, ja que normalment no es poden col·locar de manera correcte sobre el cavall. En canvi un pacient que presenti TDAH (dèficit d’atenció amb hiperactivitat) no caldrà relaxar molt la musculatura, sinó preocupar-se per millorar el dèficit d’atenció amb una tècnica diferent. Cal destacar, que entre les diverses tècniques que seguidament s’exposaran es complementen entre sí, és a dir, el terapèutic pot anar canviant-la quan cregui convenient.

 

Tècniques de L’Equinoterápia.

Hipoterapia: Consisteix en aprofitar els principis terapèutics del cavall per tractar amb els pacients. Com per exemple, la transmissió del calor corporal del cavall al pacient, els impulsos rítmics i el moviment tridimensional. Aquestes sessions són dirigides per un fisioterapeuta.

Equitació terapèutica: A través del contacte amb el cavall i de la motivació que aquest genera, s’intenta buscar solucions als problemes d’aprenentatge i d’adaptació que presenten alguns pacients. Fa que estimuli la afectivitat, que millori l’atenció i la concentració, que estimuli la sensibilitat tàctil, visual, auditiva i olfactiva.

Equitació adaptada: Està dirigida a aquelles persones que practiquen l’equitació com una opció lúdica o Deportiva, però que per la seva discapacitat necessiten una adaptació per accedir al cavall.

Volteig terapèutic: Consisteix en fer exercicis de gimnàstica sobre el dorsal del cavall, es monta només amb una manta.

Equinoterapia social: Aprofita la relació afectiva que s’estableix entre el cavall i el pacient, per ajudar a persones amb problemes d’adaptació social que no poden superar els seus conflictes i així s’integren de forma normalitzada a la societat.

Perquè el cavall i no les persones?

Hi ha múltiples raons per les quals podríem justificar que la teràpia amb cavalls és molt més efectiva que tractar un pacient amb un psicòleg?.

Primerament, els cavalls són animals nobles i fidels al ser humà i han sigut molt utilitzats amb persones que tenen desordres de moviment, tant per accidents com per malalties neurològiques i/o neuromusculars, per exemple, la paràlisi cerebral, accidents vasculars, esclerosi múltiple i traumatismes cerebrals. Per tant, escollim el cavall com a instrument terapèutic per les seves múltiples característiques que seguidament explicarem.

Entre els animals domèstics seleccionats per server al ser humà, els cavalls han conservat la seva naturalesa salvatge originària. Degut a que no estan disposats a complaure als seus amos com els gossos, són menys expressius i per tant, tenen una personalitat forta. Físicament, són grans, tenen molta força i el tamany de les seves orelles, ulls, boca, etc, fa que els hi tinguem un gran respecte.

Quan un pacient puja a un cavall i comença a passejar amb ell ( sempre que la seva discapacitat no l’impedeixi), el moviment rítmic i repetitiu d’aquest fa que entri en un món ple de sensacions. Com ja he mencionat, els pacients responen amb un gran entusiasme a aquesta teràpia, ja que, és una experiència que es fa amb un ésser viu en un medi natural.

Físicament, l’Equinoterapia fa que millori l’equilibri i la mobilitat, però també afecta positivament a les funcions de comportament i comunicació. Cada vegada aquesta teràpia avança amb més rapidesa i per tant, es fa més eficaç.