4.3 Autisme
a) Història:
La paraula autisme prové del grec auto– que significa ‘’un mateix’’. Va ser utilitzada per primer cop pel psiquiatra Blue[1] en el 1912.
El concepte autisme no va ser reconegut científicament fins el 1943, quan el Doctor Leo Kanner del hospital John Hopkins va estudiar un grup de nens d’onze anys i va introduir el concepte autisme infantil. El mateix moment, el doctor austríac Hans Asperger, va utilitzar el concepte psicopatia autista amb nens que presentaven característiques similars, però les interpretacions del comportament dels grups observats per Kanner i Asperger van ser diferents. Ja que, Kanner va descriure que 3 dels 11 nens no parlaven i la resta no empraven les seves capacitats lingüístiques.
En canvi, Asperger notava en els nens un interès grandiós per repetir accions y per un gran afecte pels objectes, malgrat els nens parlaven perfectament.
Aquestes interpretacions dels dos científics van portar a la formulació de síndrome d’Asperger
b) Definició:
L’autisme l’hem de definir com un trastorn del desenvolupament propi d’una persona que afecta a diferent àrees, com la parla, el comportament, la imaginació, la socialització, la planificació,etc.
Els símptomes que tenen les persones autistes, són per exemple, la incapacitat d’integració social, que comporta l’aïllament. També tenen moviments incontrolats d’alguna extremitat, com les mans.
Amb el temps aquests trastorns augmenten i degut a això s’han buscat estratègies per tal de obtenir un tractament des de ben petit per millorar els resultants finals.
c) Tractaments:
En aquests moments, no existeix cap cura per l’autisme .Però en l’actualitat, hi ha un tractament que es basa en l’anàlisi conductual aplicat ( Applies Behavior Analysis).Molts científics han demostrat la seva utilitat per pujar el nivell social i lingüístic dels nens amb comportaments autistes. Aquests, poden arribar amb cursos intensius d’aquest tractament[2] a parlar, escriure, etc. No ens hem d’oblidar, que l’educació amb nens que presenten aquest problema és molt important per avançar i millorar les seves necessitats.
d) Tractament de l’Equinoteràpia amb nens autistes
L’equinoteràpia és una teràpia que és molt recomanada per nens autistes. Principalment, una de les característiques d’aquests nens, és la dificultat per integrar-se socialment, fet que afecta a la parla. Per tant, per un nen autista li és molt més difícil realitzar un tractament psicològic, que comporta està amb una persona que no és del seu entorn familiar i que per tant, no tindrà cap confiança, que practicar una teràpia amb un animal, el qual mai exigirà res, ni tindrà prejudicis.
El cavall, ‘’sap’’ que porta un nen amb unes limitacions i que haurà d’anar amb precaució. I que no només li proporcionarà múltiples sensacions, sinó, que ajudarà a crear un vincle amb aquest.
Per tant, l’Equinoteràpia per aquestes persones és molt recomanable ja que les característiques del cavall ajuden molt al pacient. I per part d’aquest comprovem que posa molt més de la seva part quan fa una teràpia amb un animal que amb una persona.
4.3 Autisme
a) Història:
La paraula autisme prové del grec auto- que significa ‘’un mateix’’. Va ser utilitzada per primer cop pel psiquiatra Blue[1] (nom complet)
enel 1912.El concepte autisme no va ser reconegut científicament fins el 1943, quan el
DoctorLeo Kanner del hospital John Hopkins va estudiar un grup de nens d’onze anys i va introduir el concepte autisme infantil. El mateix moment, el doctor austríac Hans Asperger, va utilitzar el concepte psicopatia autista amb nens que presentaven característiques similars, però les interpretacions del comportament dels grups observats per Kanner i Asperger van ser diferents. Ja que, Kanner va descriure que 3 dels 11 nens no parlaven i la resta no empraven les seves capacitats lingüístiques.En canvi, Asperger notava en els nens un interès grandiós per repetir accions y per un gran afecte pels objectes, malgrat els nens parlaven perfectament.
Aquestes interpretacions dels dos científics van portar a la formulació de síndrome d’Asperger
b) Definició:
L’autisme l’hem de definir com un trastorn del desenvolupament propi d’una persona que afecta a diferent àrees, com la parla, el comportament, la imaginació, la socialització, la planificació,etc.
Els símptomes que tenen les persones autistes, són per exemple, la incapacitat d’integració social, que comporta l’aïllament. També tenen moviments incontrolats d’alguna extremitat, com les mans.
Amb el temps aquests trastorns augmenten i degut a això s’han buscat estratègies per tal de obtenir un tractament des de ben petit per millorar els resultants finals.
c) Tractaments:
En aquests moments, no existeix cap cura per l’autisme .Però en l’actualitat, hi ha un tractament que es basa en l’anàlisi conductual aplicat ( Applies Behavior Analysis).Molts científics han demostrat la seva utilitat per pujar el nivell social i lingüístic dels nens amb comportaments autistes. Aquests, poden arribar amb cursos intensius d’aquest tractament[2] a parlar, escriure, etc. No ens hem d’oblidar, que l’educació amb nens que presenten aquest problema és molt important per avançar i millorar les seves necessitats.
d) Tractament de l’Equinoteràpia amb nens autistes
L’equinoteràpia és una teràpia que és molt recomanada per nens autistes. Principalment, una de les característiques d’aquests nens, és la dificultat per integrar-se socialment, fet que afecta a la parla. Per tant, per un nen autista li és molt més difícil realitzar un tractament psicològic, que comporta està amb una persona que no és del seu entorn familiar i que per tant, no tindrà cap confiança, que practicar una teràpia amb un animal, el qual mai exigirà res, ni tindrà prejudicis.
El cavall, ‘’sap’’ que porta un nen amb unes limitacions i que haurà d’anar amb precaució. I que no només li proporcionarà múltiples sensacions, sinó, que ajudarà a crear un vincle amb aquest.
Per tant, l’Equinoteràpia per aquestes persones és molt recomanable ja que les característiques del cavall ajuden molt al pacient. I per part d’aquest comprovem que posa molt més de la seva part quan fa una teràpia amb un animal que amb una persona.