Entrevistes.

 M’agradaria fer una mena d’introducció de l’entrevista que seguidament faré a la equinoterapeuta Patrícia Vallvé.  Ens trobem a Xile amb la professional Patrícia Vallvé, ha estudiat psicologia com a carrera universitària i des de ben petita ha treballat amb cavalls.

En què consisteix l’ Equinoteràpia?

És una teràpia que s’utilitza al cavall com a mediador per tractar amb tot tipus de discapacitat.

La Equinoteràpia avarca tres àrees: la Hipoterapia, la monta terapèutica i l’equitació com a esport. Es un treball en equip interdisciplinari, en el qual es necessiten mínim tres professionals. Normalment dalt del cavall va la persona que practica la teràpia i darrera d’aquesta, el psicòleg. A baix , als dos costats va el terapeuta y una persona que és  col·laborant que s’encarrega de la seguretat.

 Quines patologies presenten els discapacitats?

  No hi ha patologies assignades a la Equinoteràpia, ja que, pot fer-la tant una persona amb problemes d’aprenentatge o d’equilibri com un nen amb esclerosis múltiple.

 La recuperació és ràpida?

 La recuperació del pacient depèn de molts factors com la patologia, la experiència, els professionals, el coneixement i la tècnica del terapeuta respecte al cavall.

Penso que hi ha un aspecte molt important pel que fa a la recuperació del pacient, és la connexió emocional que s’estableix entre el cavall i la persona.

 Quins beneficis aporta la Equinoterapia?

Per mi no hi ha un límit de beneficis, sinó que son tants, començant per l’equilibri, és a dir, les dificultats motores d’alguns pacients, fins arribar a la part emocional com l’autoestima del nen al veure que pot transportar un animal de 500 kilos.

   Per mi, la pregunta més important és: Que tenen els cavalls que fan que millorin les capacitats dels nens de diferents patologies que no tinguin els humans?

Els cavalls tenen múltiples característiques que els humans no tenim, començant per les característiques físiques, ja que, transmeten : calor corporal, al voltant d’uns 38 graus; tenen un moviment rítmic que és tridimensional i per exemple als nens invàlids els  dona la sensació amb el moviment de cintura que es produeix, que estan caminant y finalment els impulsos que dona el cavall que són al voltant d’uns 120 impulsos per minut.

També presenten unes característiques externes com la grandesa del tamany de les orelles, la boca, els ulls que genera un estímul visual impactant.

I finalment, obtenen unes característiques psicològiques i conductuals que els humans no tenim. Per exemple, no presenten discriminacions a cap discapacitat y perceben els problemes dels nens.

Hi ha una diferencia principal quan vas a un psicòleg, ja que, et tanca a una habitació i comença a fer preguntes. En canvi, amb la Equinoterapia, els pacients estan al aire lliure, tracten amb un animal i practiquen un esport.

Què t’aporta?

M’aporta una satisfacció espiritual, emocional i sentit a la vida. És una feina, la qual, cada dia és un nou repte, i quan s’aconsegueix un objectiu per molt petit que sigui la satisfacció és multiplica per 10.

Però sobretot em regala connexions entre el pacient i el cavall, i quan les observes i les perceps és increïble.

Què cal estudiar per poder treballar sobre la Equinoteràpia?

Cal saber molta equitació i conèixer el món dels cavalls. També saber les patologies i tècniques que treballaràs.

Estudiar psicologia del desenvolupament i tenir almenys una base sobre kinesología[1].

A quin tipus de patologies creus que afavoreix més la Equinoteràpia?

En realitat totes afavoreixen en molts aspectes, però per l’experiència et puc dir que les persones amb síndrome Dow, paràlisis cerebral i autisme són les patologies les quals la equinoteràpia els hi afavoreix molt.

Per últim, quin és l’ interval d’edat en el qual es pot practicar la Equinoterapia?

No hi ha un límit d’edat, però si el pot limitar aspectes físics, per exemple, un nen amb síndrome Down pot presentar la subluxació atlant axial, és a dir, una mala posició de les vertebres, per tant, no pot practicar la Equinoteràpia, ja que, pot ser perillós. I els nens amb paràlisi cerebral solen ser agressius, llavors depèn del grau la poden practicar o no.

Per tant, el que s’ha de fer primer quan algú vol practicar la Equinoteràpia és una entrevista amb el/la psico terapeuta en la que porten un certificat mèdic, on especifica la patologia que té, en què es podia treballar més, etc. I seguidament es demana una radiografia per observar si es pot fer.

Per acabar l’entrevista, vull destacar que no només m’ha ensenyat amb un cavall com funciona l’Equinoteràpia. Sinó que m’ha donat molta informació per començar a fer el meu treball de recerca i m’ha fet entendre què vol dir el concepte treballar amb un animal.