Acabo de llegir el teu article descrivint l’experiència a Xile amb la Patrícia. M’ha agradat molt. No sé com ho encaixarem, però em sembla que ara no és el moment de decidir-ho. A mesura que anem recollint materials anirem descobrint quin tipus d’edifici hem de construir. L’important, doncs, és que l’escrit hi sigui, i que hi hagi aquest toc de subjectivitat en algun racó del treball. Ja repassarem el redactat, però no et tallis, d’acord? No paris d’escriure, que no t’aturi la sensació que no escrius prou bé, perquè estem fent esborranys. Primer els totxos: ja arribarà el moment de fer entrar el guixaire i, finalment, el pintor.

Per cert, caldria que fixessim una hora setmanal de trobada. Què et sembla els divendres a l’hora del pati?

No paris!

una abraçada