Acabo de llegir el teu article descrivint l’experiència a Xile amb la Patrícia. M’ha agradat molt. No sé com ho encaixarem, però em sembla que ara no és el moment de decidir-ho. A mesura que anem recollint materials anirem descobrint quin tipus d’edifici hem de construir. L’important, doncs, és que l’escrit hi sigui, i que hi hagi aquest toc de subjectivitat en algun racó del treball. Ja repassarem el redactat, però no et tallis, d’acord? No paris d’escriure, que no t’aturi la sensació que no escrius prou bé, perquè estem fent esborranys. Primer els totxos: ja arribarà el moment de fer entrar el guixaire i, finalment, el pintor.

Per cert, caldria que fixessim una hora setmanal de trobada. Què et sembla els divendres a l’hora del pati?

No paris!

una abraçada

Dius coses molt interessants en aquest article, però el títol, l’enfocament em preocupa (parlarem dels detalls en una altra estona). Vull dir que és clar que darrera de la teràpia amb cavalls hi ha persones (terapeutes) que controlen, decideixen, orienten, prescriuen… M’explico: de la mateixa manera que quan a algú se li recomana que faci piscines per abordar algun problema, la piscina no substitueix la persona, tampoc en aquest cas el cavall substitueix el terapeuta sinó que és (penso) una eina en mans del terapeuta, no?

Ah, l’article sobre el terme “equinoteràpia” l’has de col·locar dins de “materials teòrics” no? Aviam si penges el material sota el “pare” corresponent!

Una abraçada. Fins aviat