Karen,
des d’ahir que hi vaig rumiant. Què et sembla si en lloc del correu electrònic i d’un diari convencional, unim les dues coses en un bloc on anem escrivint (bàsicament tu, és clar) el dia a dia del treball? Com que m’ha semblat una idea interessant l’he posada en marxa i he muntat el bloc en qüestió i hi he introduït la correspondència. El resultat no em desagrada gens i pednso que, ben treballat, pot resultar un element del tot novedós en la història dels treballs de recerca.
Com funciona? L’adreça és blocs.xtec.cat/equinoterapia. Mira’l i em dius si pot ser d’utilitat. Allí hi penges el material de treball i jo hi penjaré les meves consideracions (només hi podem escriure tots dos). Com penjar-hi material? quan  obres el bloc, a la columna dreta hi ha un espai d’administració del bloc amb una opció d’identificació. Cliques i et sortirà una pantalla on se’t demanarà un nom d’usuari i una contrasenya. El teu nom d’usuari és “karenozerans” i la contrasenya “ko” (sense les cometes). Quan t’hagis identificat apareixerà una nova pàgina on, a la part esquerra hi ha l’opció d’afegir  un article. Cliques allà i se’t obrirà una pàgina on escriure un text amb el seu títol. Un cop acabat el que vulguis escriure, cliques a enviar per revisió. Quan jo obri el bloc i llegeixi el teu escrit el penjaré i si s’escau escriuré comentaris, etc.
Sembla complicat però prova-ho!
Josep Maria

Karen, m’ha agradat les primeres pàgines del teu “diari de recerca”. Pel que fa a la hipòtesi, em sembla ben plantejada. En definitiva, el teu treball cerca de comprendre els detalls d’una teràpia: objectius, límits, procediments, metodologia, història, resultats, tipologia dels pacients, etc. Concretant-ho a través de l’afirmació que presentes, caldrà respondre a qüestions com:
– quin tipus de discapacitats? o quin tipus de dèficits?
– quines habilitats?
– fins a quin punt es poden desenvolupar aquestes capacitats?
– amb quan de temps?
– què els estimula exactament?
– quins són els detalls de la teràpia? N’hi ha de diferents tipus segons les característiques dels pacients? quines difereències?
– que poden oferir els cavalls que no ofereixen les persones en un altre tipus de teràpia més “convencional”.
– Com, quan i a qui se li va acudir la idea d’aquesta teràpia?
– Hi ha altres tipus de teràpies amb animals?
– Realment són més eficaces que d’altres teràpies? Per què?
– etc.

Una qüestió pràctica: al diari de recerca no cal que redactis de nou el que has escrit al correu. Pots fer un sol redactat: “aquest matí he enviat aquest correu a en Josep M. ….”
Com també pots enganxar-hi “aquesta tarda he rebut aquest correu d’en Josep M ….” amb les teves consideracions al respecte.
Ho deixo aquí, que ja m’he enrotllat massa. Per suposat que ens podem veure quan tornis. Estarem en contacte
Fins aviat
JM

Karen,
Abriga’t! (quina enveja). Quan em dius que no en saps res d’equinoteràpia, en realitat no és un mal començament, perquè et situa al lloc adequat: l’objectiu del treball hauria de ser respondre totes les preguntes que et formules avui i per a les que no tens resposta: en què consisteix, quins són els mètodes, quins els presupòsits teòrics, la seva història, els seus objectius i els seus límits, els seus èxits i els seus fracassos, si existeixen teràpies amb d’altres animals… etc. Segur que pots allargar la llista, i que parlant amb gent que s’hi dedica podràs allargar-la encara més, perquè probablement ells també tenen les seves preguntes, contestades o no. Així que ja saps quines són les preguntes, no et sembla? Senzillament, les d’algú que no en sap res i ho voldria saber tot. Per cert, quan parles de gravar les entrevistes suposo que et refereixes a l’àudio, o també vídeo?

Em parles de l’equinoteràpia de Mar del Plata, et refereixes a un centre? Si és així, convindria explorar-ne les característiques, el personal, la tipologia dels pacients, la història, els objectius,

No sé si hi haurà d’haver una part teòrica, separable de la resta al treball físic final, ja ho veurem. Imagino que et refereixes als pressupòsits teòrics en què es basa això de l’equinoteràpia, i aquest és un tema que ha d’estar present a les teves entrevistes, sens dubte, així que no és separable de la “part pràctica” són un tot. Si et refereixes a publicacions que s’ocupin del tema, aquesta és una de les preguntes que has de fer: on puc trobar material que m’expliqui amb extensió la teoria de tot plegat?, com també, si no tens resposta a una qüestió, la pregunta inevitable serà ¿saps qui em podria informar més? ETS UN DETECTIU, NO HO OBLIDIS!!!
Segueix!
Josep Maria

Karen,
Sembla que t’ha tocat que jo sigui el tutor del teu treball de recerca. No tinc gaire clar que et pugui ajudar gaire perquè desconec totalment de què va això de l’equinoteràpia, així que m’ho hauràs d’anar explicant. Suposo que això t’obligarà a fer un molt bon treball de recerca, perquè hauràs d’explicar-te molt bé, per tal que t’entengui!
És molt important que tingui un possible esquema inicial del treball de recerca i una explicació de com vas treballant. És fonamental que hio hagi una recerca personal, així que m’hauràs d’explicar quins són els objectius de la teva visita a Xile, per exemple.
Estaria bé que et plantegessis la possibilitat d’elaborar un “diari” de les teves feines. Res extraordinari; tan sols un recull en esborrany del que vas fent. Després ja veurem quin ús en podem fer. Per exemple:
Dia 1
“Aquesta tarda he estat rumiant quin esquema podia donar al treball…”
Dia 2
“He escrit aquest correu a en Josep Maria: ….”
Dia 3
“Se m’ha acudit que tal vegada… però més tard he desestimat la idea perquè…”
Dia 4
“Avui he après una cosa nova: …”

Karen, això és una mica de feina afegida, però posar les idees per escrit  sempre ajuda i, sobretot, permetrà presentar el treball com a resultat d’un procés de recerca, on l’important no són tant els resultats com la pròpia recerca, amb tots els seus detalls. Per exemple aquest correu meu -i els que anem creant- ja podria estar a la informació del diari corresponent al dia 1 de juliol de 2011. Què et sembla?

Parlant d’altres coses, avui hen acomiadat en Jaume Ibáñez i li hem passat el Libd up. Ha estat molt emotiu.

Espero que tot vagi molt bé per l’hemisferi sud. Tingue’m informat, d’acord?

Josep Maria (no em diguis Altés, o jo et diré Ozeran!)