Fa dies que la paraula “conversar” convergeix en les meves lectures.D’una banda, Jorge Wagensberg, l’utilitza com a eina clau per al coneixement, juntament amb estimular i comprendre.

D’altra banda, Olga Esteve ens ensenya a fomentar el discurs indagador a l’aula, parlar per aprendre amb la co-construcció de coneixement, seguint el constructivisme social de Vygotsky.

A més,  Steve Hargadon, també veu la web 2.0 com una eina per a conversar i Jay Cross parla del creixement l’aprenentatge informal, converses i connexions de la  gent a través de les xarxes socials.

Tot sembla confluir: Teoria i tecnologia.

La construcció de coneixement és un fet social  i les eines web 2.0 també. Per primera vegada la tecnologia ens permet conversar…amb tot el món! L’individu està connectat en xarxa d’on aprèn i també on hi produeix i comparteix coneixement. Si la via de comunicació ja existeix, quin és el paper del professorat? Aprendre junts! Compartir a partir del què sabem i guiant l’alumnat en el camí del seu coneixement.

Quin instrument ens permet guiar, conversar, reflexionar, compartir, avaluar, millorar el que cadascú va aprenent?

L’eportfolio té aquest element de conversa: amb un mateix, amb els companys, amb el professorat i la resta de societat. De sobte, el que produim queda contextualitzat més enllà de l’aula i s’encabeix dins el món. Ja no és un aprenentatge teòric i simulat com a preparació per la vida. És la vida. Com diu Neil Postman, el mitjà és el missatge…. to be continued