Vocabulari bàsic del criquet

Aquest diccionari recull els termes bàsics que s’utilitzen en el criquet, un esport de gran popularitat en els països de tradició anglosaxona, que de mica en mica va arrelant a Catalunya.

El vocabulari, que conté les denominacions i la definició en català i els equivalents en castellà i anglès, s’ha dut a terme amb la col·laboració de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i del Consorci per a la Normalització Lingüística i ha estat revisat per especialistes de la Unió Esportiva Catalana de Clubs de Criquet. Hi trobareu diversos neologismes catalans, com ara pista, torn de bat o atrapat fora, que el Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat com a alternativa als anglicismes originals.

PRESENTACIÓ DEL I DIA CATALÀ

DEL CRIQUET

El Catalunya Criquet Club, conjuntament amb Òmnium Cultural, Servei Solidari,

Casa Asiai Trust Sport Management organitzen el I DIA CATALÀ DEL CRIQUET.

La finalitat de l’Eventés la de realitzar una jornada  de portes obertes del criquet

Català. En aquestes jornades s’invitaran a nens d’escoles i de centres relacionats

amb el Catalunya Criquet Club i també s’invita a les famílies i socis afiliats a

Òmnium  Cultural, Servei Solidari i Casa Asiaque tinguin interès en assistir i

participar en l’Event.

L’Eventté previst realitzar-se el proper Diumenge 15 de gener de 2012 a les

instal·lacions de l’INEFC, Avinguda de l’Estadi,S/N, de Montjuic, Barcelona,a partir

de les 9h fins a les 14.30h.



Objectius:

1) Promocionar el criquet a Catalunya amb l’ajuda d’ÒMNIUMCULTURAL, SERVEI

SOLIDARI i CASA ASIA.

2) Que ÒMNIUM CULTURAL, SERVEI SOLIDARI i CASA ASIA, donin la màxima cobertura

de l’Eventals seus socis i col·laboradors per aconseguir  la màxima difusió.

3) Fomentar la integració catalano-asiàtica.

4) Ensenyar als nens el reglament del criquet i oferir-los la possibilitat de

participar en un entrenament del Catalunya Criquet Club.

5) Tenir l’oportunitat de presenciar un partit de criquet entre equips professionals

arrelats a Catalunya.

6) Aprofitar l’ocasió per tractarla integració de la immigració a Barcelona

aprofitant l’esport.

PRESENTACIÓ DE L’EVENT



Organització de l’Event:

•Duració d’ 1 dia. (ENTRADA GRATUÏTA).

•Xerrada tècnica sobre el criquet, la seva influència en els països Asiàtics, com a

eina de integració i cohesió social a Barcelona i explicacions sobre el reglament.

•Classes pràctiques dels jugadores del C.C.C. a qui vulgui participar.

•Partit amistós de demostració.

•Clausura Event.

PRESENTACIÓ DE L’EVENT



Col·laboradors principals:

ÒMNIUM CULTURAL

SERVEI SOLIDARI

CASA ASIA

També està prevista la participació de personalitats de les ambaixades de

l’Índia i del Pakistan.

PRESENTACIÓ DE L’EVENT



Altres Entitats col·laboradores:

SECRETARIA GENERAL DE L’ESPORT

CONSELL CATALÀ DE L’ESPORT

UNIÓ ESPORTIVA CATALANA DE CLUBS DE CRIQUET

AJUNTAMENT DE BARCELONA

TRUST SPORT MANAGEMENT

La població de nacionalitat pakistanesa a Catalunya
En aquest novè número del butlletí de La immigració en xifres es presenta una selecció de dades sobre la població de nacionalitat pakistanesa que viu a Catalunya. Es tracta d’un col·lectiu jove que, tot i portar molt anys entre nosaltres, està conformat majoritàriament per homes. Es concentren al Barcelonès i treballen principalment en el sector primari o en el comerç. El volum de treballadors pakistanesos afiliats a la Seguretat Social s’ha incrementat durant 2010 i, a partir dels 16 anys, només un 17,8% de joves pakistanesos continua estudiant en centres reglats.

Demografia

Perfil demogràfic de la població pakistanesa

El col·lectiu pakistanès, amb 35.252 persones empadronades als municipis catalans, ocupa la novena posició en el rànquing de col·lectius estrangers presents al país. Arribats els anys setanta i vuitanta, el creixement més important es va produir a partir del 2001. Són una població jove (tenen una mitjana de 30,4 anys) però amb un gran desequilibri en la seva distribució per sexes, atès que hi ha 635 homes per cada 100 dones.

Distribució

Distribució territorial

Només en un de cada cinc municipis catalans hi resideix alguna persona de nacionalitat pakistanesa. De fet, el col·lectiu pakistanès està concentrat en els municipis de la comarca del Barcelonès (molt especialment al barri del Raval de Barcelona) que registra més del 80% dels pakistanesos empadronats a Catalunya. També en alguns municipis de les Terres de l’Ebre es fa palesa la seva presència.

Treball

Mercat de treball

La seva participació en el mercat de treball es concentra en les feines no qualificades de tots els sectors laborals: construcció, agricultura i serveis, i també en la regència de petits negocis. La població pakistanesa va patir la crisi sobre tot durant 2009, en què es va multiplicar per 1,5 el nombre d’aturats registrats. Per contra, el 2010 les xifres d’atur es van mantenir i, en canvi, va créixer el nombre d’afiliats a la Seguretat Social.

Educació

Educació

Actualment hi ha 2.947 alumnes pakistanesos matriculats als centres educatius catalans, que suposen el 2% del total d’alumnes estrangers. Es concentren en les etapes de Primària i Secundària Obligatòria. En els nivells postobligatoris, però, no arriba al 18% el volum de nois i noies pakistanesos que continuen matriculats en centres reglats.
Monogràfic del butlletí de la Direcció General per a la Immigració

La immigració en xifres
Número 9, març de 2011
http://www.gencat.cat/

– Informació bàsica sobre la llengua i la societat catalanes i sobre la llengua catalana vista des de la llengua amaziga.
– L’apartat “Materials per a l’acolliment lingüístic: aprenem català” conté deu lliçons de català inicial que tracten de temes relacionats amb la vida quotidiana. Cada lliçó comprèn diàlegs breus i un vocabulari relacionat amb el tema.
– L’apartat “Comencem a parlar” conté també diàlegs relacionats amb la vida quotidiana, però amb més aprofundiment.
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=35d94da9cfdaa210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=35d94da9cfdaa210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Aquests materials, elaborats per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de la Vicepresidència i per la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania, proporcionen un primer contacte amb la llengua catalana, alhora que permeten entendre i practicar frases quotidianes, tot facilitant les comunicacions amb la societat d’acollida. Els materials estan dividits en tres apartats:

– Informació bàsica sobre la llengua i la societat catalanes i sobre la llengua catalana vista des de la llengua urdú.

– L’apartat “Materials per a l’acolliment lingüístic: aprenem català” conté deu lliçons de català inicial que tracten de temes relacionats amb la vida quotidiana. Cada lliçó comprèn diàlegs breus i un vocabulari relacionat amb el tema.

– L’apartat “Comencem a parlar” conté també diàlegs relacionats amb la vida quotidiana, però amb més aprofundiment.

http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=0fdb44fde77ca210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=0fdb44fde77ca210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

El Consell Islàmic de Catalunya i la Plataforma per la Llengua han editat el llibret “Salam al català. Una presentació de la llengua catalana a la comunitat islàmica i de parla urdú de Catalunya”. La publicació s’ha editat en versió bilingüe català-urdú i es basa en una publicació precedent destinada a la comunitat islàmica i de parla àrab. El nou llibret té com a objectiu mostrar els vincles històrics entre les realitats islàmica i catalana, a més d’explicar alguns aspectes bàsics de la llengua catalana, per tal d’apropar-la als catalans i catalanes de parla urdú.
PDF de la publicació
Enllaç web a la nota de premsa

La Secretaria per a la Immigració i la Secretaria de Política Lingüística presentaran el proper 10 de novembre la cinquena guia de la col·lecció “Aprenem a parlar des de…”, promoguda per ambdós organismes. L’objectiu és facilitar el coneixement del català entre les persones d’origen estranger que viuen a Catalunya, en aquest cas les persones de parla urdú.

Organitza: Secretaria per a la Immigració
Data i hora: 10 de novembre de 2010, a les 11:00 hores
Lloc: Espai Llengua i Cultura del CPNL a Ciutat Vella. C/ Avinyó, 52. Barcelona

Guia bilingüe (en castellà i català) que exposa i argumenta els motius i les reflexions que els catalanoparlants d’adopció -aquelles persones que no tenen el català com a llengua primera però que l’han adoptada com a llengua d’ús habitual- han fet per tal de sentir com a seva la llengua catalana.
Descarrega’t la guia “El català també és meu” (PDF):
http://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/1880/guia_nousparlants_web_DEF.pdf

La Secretaria per a la Immigració i la Secretaria de Política Lingüística presentaran el proper 8 de novembre la quarta guia de la col·lecció “Aprenem a parlar des de…”, promoguda per ambdós organismes. L’objectiu és facilitar el coneixement del català entre les persones d’origen estranger que viuen a Catalunya, en aquest cas les persones de parla amaziga.

Organitza: Secretaria per a la Immigració
Data i hora: 8 de novembre de 2010, a les 12:30 hores
Lloc: Casa Amaziga. Carrer Diputació, 276. Principal. Barcelona

Mapa de l’amazic i de les llengües del seu entorn
pmayans | Situació de la llengua a altres pobles |
El lingüista sabadellenc Carles Múrcia acaba de publicar un magnífic mapa de la llengua amaziga i de les llengües de l’entorn mediterrani i saharià. El mapa ha estat publicat per l’Associació catalanoamaziga Itran(Estels) i ha comptat amb el suport de l’Assemblea Amaziga de Catalunya i del Departament d’Educació.
Es tracta d’un treball rigorós on ens podrem adonar ràpidament de les zones de parla amaziga que hi ha escampades per tot el nord d’Àfrica, de l’extensió real de la llengua àrab (que molts altres mapes presenten com una gran extensió que ocupa tot aquest nord africà), de l’immens territori desèrtic on no hi ha població, d’altres llengües d’Àfrica força presents als Països Catalans (ful, serer, wòlof, soninke, diola. manding…), de llengües europees (com l’espanyol, el portuguès, el sard, l’italià, el grec…) i, evidentment, del català.
Per acabar-nos de situar:
1. El color lila clar correspon a la llengua àrab magribina (també coneguda com a darija), que preval a les ciutats de la costa i a les planes (des de Líbia i fins al Marroc.
2. El lila fosc correspon al hassania, una varietat àrab parlada pels sahrauís i mauritans ben diferenciada del darija.
3. El groc correspon a la llengua amaziga (també coneguda com a berber), que preval a les regions muntanyoses, a les valls entre muntanyes i als oasis.
4. Fixeu-vos que la major part del Sàhara és inhabitable, i només als oasis i a les regions muntanyoses amb punts d’aigua hi ha gent que hi viu permanentment; és per això que al mapa apareixen sense cap color.
5. A la part baixa del mapa despunten algunes de les llengües subsaharianes de les quals hi ha parlants als Països Catalans.
6. El mapa també ens ajuda a situar la nostra comunitat lingüística, els Països Catalans, en un context mediterrani que ens ajuda, per tant, a donar una imatge menys europocèntrica.
Informació extreta del bloc sobre sociolingüística de Pere Mayans:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/179354