Maig d’amor

Són certes les paraules que vam dir-nos,

certa la primavera del teu cos

i cert l’espill d’amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim

de pins i diminutes margarides.

Sols el silenci, sols nosaltres sols.

D’aquí a molts anys potser recordaràs

que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.

I et pujarà a la gola una dolçor

com una immensa mel, com una música.

La mateixa dolçor que ara jo sento

recordant-te en la meva soledat.

Res no val tant com un instant d’amor.

                                                       GERARD VERGÉS

Si la poesia necessita un dia…

Descobrir aquest poema va ser un regal. I m’agrada compartir-lo amb vosaltres avui.