Dia mundial de la poesia

1 Reply

Maig d’amor

Són certes les paraules que vam dir-nos,

certa la primavera del teu cos

i cert l’espill d’amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim

de pins i diminutes margarides.

Sols el silenci, sols nosaltres sols.

D’aquí a molts anys potser recordaràs

que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.

I et pujarà a la gola una dolçor

com una immensa mel, com una música.

La mateixa dolçor que ara jo sento

recordant-te en la meva soledat.

Res no val tant com un instant d’amor.

                                                       GERARD VERGÉS

Si la poesia necessita un dia…

Descobrir aquest poema va ser un regal. I m’agrada compartir-lo amb vosaltres avui.

Comentaris

2 Replies

Recordeu que a l’exposició heu de fer una introducció de l’autor i de l’època. Els dos autors pertanyen a la Renaixença, i els dos poemes tenen ressons del romanticisme. Heu de parlar del tema i de l’estructura. Hi veieu alguna figura retòrica?

“Vora el barranc dels algadins”: com descriu el lloc? A quina etapa de la vida es refereix? Com són els records?

“Vora la mar”: de quina obra forma part? És important, aquest detall? Quina reflexió fa? On la fa? Quin és el to del poema?

Viatge de noces a Egipte

3 Replies

Ha estat un viatge fantàstic, malgrat les notícies que començaven a arribar sobre la crítica situació del país.

Egipte és una meravella, i la seva gent, cordial i agradable. Ha estat un somni de viatge, i esperem que tot se solucioni ràpidament, perquè viatjar al país de les piràmides (i de les grans columnes, i del Nil, i dels faraons…) és un regal per als sentits.

Egipte 1

Egipte 2

Egipte 3

Egipte 4

El Rector de Vallfogona

13 Replies

A una mossa gravada de verola

Mala pasqua us do Déu, monja corcada,
Bresca sens mel, trepada celosia,
Formatge ullat, cruel fisonomia,
Ab més puntes i grops que té la arada;

De alguna fossa us han desenterrada
Per no sofrir los morts tal companyia,
Quan eixa mala cara se us podria,
I estava ja de cucs mig rosegada;

Però, si sou de vermes escapada,
Perquè siau menjar de les cucales
(que de mal en pitjor la sort vos porta),

Mantinga-us Déu la negra burullada
I adéu-siau, que em par que em naixen ales
I em torno corb després que pic carn morta!

 

Francesc Vicent Garcia

Vocabulari:

Dó: Verb donar.

Ullat: Ple de forats.

Celosia: Enreixat de llistons que es posa a una finestra, darrere el qual hom pot veure sense ésser vist.

Grops: Massa dura envoltada de material més tou.

Vermes: Cucs.

Cucales: Cornells, ocells de la família dels còrvids.

Burullada: Granellada, conjunt de grans.

Par: Sembla.