L’ABSTRACCIÓ DE FOTOS FIGURATIVES

2ª sessió

En Robert ens proposa per comprendre l’art abstracte, de fer un seguit d’exercicis partint de diverses realitats. Hem de simplificar imatges reals en formes geomètriques. Si ho comparem amb el seu treball, potser entendrem el perquè en les seves escultures apareixen constantment quadrat de colors en equilibri. Nosaltres ens hem pres la llibertat de fotografiar les nostres feines amb un entorn natural o artificial però exterior a l’aula.

això no és un ocellel nostre no ocell ha volataixò tampoc és un ocell

profunditat atrapadaretroescavadorasortint del paper

 goyitogoyital'ombra trepitja el nostre ós

heliusurbana tapa urbepaisatge fora de lloc

PRIMERA TROBADA

En Residència, Robert Ferrer i Martorell

PRIMERA TROBADA

Després d’esperar-ho amb moltes ganes, un dijous, a la classe de plàstica va aparèixer el Robert. El primer dia vam parlar de l’abstracció, ell ens va fer veure l’art d’una forma diferent.

Els dies anteriors que vam estar sense ell,  l’Ester ens va ensenyar vàries obres en catàlegs; de seguida tothom es va revolucionar, pensant que, les obres que feia el Robert ,no tenien cap mena de sentit. Ho veiem monòton, repetitiu i simple. Tot i així alguns de nosaltres van admirar el fet que s’atrevís a llançar-se al públic amb aquesta mena d’obres.

Mica a mica, ell ens va explicar què volien dir tots aquells papers de colors flotants, els quals no trobaven sentit. Per poder-nos situar en un terreny en el que molt sovint no acceptem, com és l’abstracció,  ja que preferim entendre a la primera el que veiem representat, ens va proposar  una pràctica. Al principi ningú no ho va entendre, però ell, amb molta paciència ens va fer costat un per un. Era molt simple: agafar una imatge o una idea, i representar-la amb figures geomètriques, extraient sentit a la primera realitat.

 us ho torno a explicar

tu també pots!!!Robert i Marc

 

Aquests són alguns dels comentaris que van sorgir en mirar l’obra d’en Robert, per poder comentar-li el primer dia:

No m’agraden gaire les escultures que només són “paperets” volant per l’aire. Les que més m’agraden són les que semblen caixes molt rares, en especial una obra de la sèrie nit, que semblen dos arbres o dos mans en la que hi ha una bola de cristall enmig. Què penses o fas abans: pensar el títol de l’obra o fer l’obra?

L’obra de ” l’abstracció del temps” em suggereix uns cigarros explotats.

“L’abstracció del temps” em suggereix una explosió de tubs en la que l’aigua i brutícia estan per l’aire, com un moviment a càmera lenta.

Fa temps s’hagués aturat en aquell instant, això m’agrada.