VISITA GRUP 1: Jenny, Maideny, Veni i Erick
La sortida ha estat molt profitosa. La idea inicial era fer un seguiment de l’efecte de la ronda i documentar què hi passa a dalt i als laterals des de l’institut fins arribar a “las pistas”, que és un punt de trobada entre els joves i sobre el qual el Veri ens havia d’explicar la seva història. Però després hem canviat de plans al trobar noves pistes sobre el barri.
Avui feia un fred terrible, i això ha fet que fos més difícil trobar gent disposada a ser entrevistada, ja que amb el vent gelat que bufava la gent no volia aturar-se. Tot i així, hem aconseguit fer algunes entrevistes molt interessants, sobretot la primera, que ens ha donat la pista per anar a visitar l’associació de Veïns de Canyelles, dient-nos que era molt activa. Això ha fet que decidíssim desviar-nos de la ruta inicial per anar cap allà. La veritat és que ha valgut molt la pena! Tant per la persona que hem trobat -que ha estat molt amable i fins i tot ha interromput la classe de ioga que estava donant, per atendre’ns- com per la informació que hem trobat als plafons expositors del local.
Tot i que parlant amb la senyora que estava al local de l’associació novament hem constatat que, en general, a la gent de Canyelles i de Roquetes com que són uns barris molt cohesionats, amb molta vida “de barri”, un fort sentit d’identitat i que han lluitat molt per aconseguir el que tenen, no volen o no se’ls acut massa coses per canviar. Tot i així, ha tornat a sortir el tema del poliesportiu, que el diari diu que fa 18 anys que prometen i la senyora afirmava que fa 30 anys que reclamen! En qualsevol cas, és un tema interessant a tractar.
Ara no recordo si ha estat en Veri, l’Erick, la Jenny o la Maideny qui m’ha fet veure els articles que hi havia penjats en un plafó del passadís de l’associació. El que més m’ha cridat l’atenció a part de l’article del poliesportiu, ha estat un altre article on s’explica que la única escultura que hi havia a tot el barri de Canyelles va ser robada aquest passat agost i ara tant sols en queden les restes de l’ancoratge. La història per si sola ja és molt engrescadora: que el barri només tingui una escultura, que precisament hagi estat robada i que en quedi un fragment, una mena de pedestal per a l’escultura invisible, que hi va ser però ara no hi és: una absència, una petjada… A més és una escultura que estava a la rotonda just davant de l’institut, de manera que la majoria dels alumnes hi passaven cada dia pel davant…Tot plegat, aquesta història m’està engrescant molt! Potser regalar una escultura a un barri orfe d’art al carrer?
Per la propera sortida tenim una agenda apretada, ja que hauríem de visitar tots aquests llocs: l’Associació de Veins de Canyelles, la de Roquetes i un lloc que una de les senyores entrevistades ens va dir que ens interessaria: Toni Guida (?), per parlar amb el Rafa. No se si donarà temps d’anar a parlar amb la Carme Andrés del Districte de Nou Barris, que sembla que és la persona, segons l’article que vàrem trobar, que haurem d’anar a veure per investigar més sobre el “Poliesportiu Fantasma”…, també algú de Medi Ambient…
Ah! i Can Masdeu – una masia okupa a pocs metres de l’Institut, molt activa, que promou horts ecològics, botiga gratuïta i moltes més activitats interessants! Podeu visitar la seva web: http://www.canmasdeu.net
(Lluís Sabadell Artiga)
VISITA GRUP 2 – Ian, Mateo, Tamara, Javi i Dayana
L’objectiu de la segona sortida era desplaçar-nos fins a aquells punts que els alumnes coneixen més dels barris de Canyelles i la Guineueta, i que ja havien escollit en una sessió prèvia, per tal que expliquessin les històries personals que cadascun d’aquells racons tenia per ells. Es tractava d’intentar recollir informació sobre aquests espais per mirar d’entendre’ls més bé des del punt de vista dels residents, per buscar-hi utilitats, mancances, possibilitats de millora i de canvi.
Calia recollir aquests testimonis amb la càmera de vídeo, gravant les explicacions dels alumnes en primera persona, fent fotografies dels espais i recollint les adreces dels punts on ens aturéssim.També era interessant buscar altres testimonis del barri perquè ens donessin més informació. Això últim no va ser possible, ja que la metereologia no acompanyava massa (plovia, feia vent i molt de fred) i no hi havia moviment de gent pels carrers.
A més, calia estar atents a observar qualsevol espai del barri que estés deteriorat o malmès i on creiéssim que era necessari plantejar algun tipus d’intervenció. El recorregut que havíem plantejat tenia les següents parades:
1. Parc de Josep Serra Martí. Vam aturar-nos en dos racons escollits per la Tamara i la Dayana:
- els fars o “pirulos” de la plaça
- els bancs del parc
Expliquen que aquests dos espais s’utilitzen com a punt de trobada i de reunió pels joves del barri. El primer s’utilitza a l’estiu i l’altre a l’hivern, ja que queda més recollit. Detecten més necessitat de bancs agrupats, per afavorir la reunió, el contacte entre ells. L’Ian grava aquestes declaracions en càmera de vídeo i el Mateo fa fotos.
2. Rambla del Caçador. Anem a buscar un pàrquing mig improvisat en un espai que queda entre blocs de pisos i que el Javi coneix. Ens explica davant la càmera que no està en massa condicions, hi ha pilons de ciment armat que el delimiten i marquen el pas dels cotxes per accedir-hi. Veiem (i l’Ian grava apresuradament amb la càmera de vídeo) com els cotxes van entrant a dins tot circulant per la zona asfaltada dels vianants. Fem fotos de l’espai. Es planteja la necessitat d’adeqüar la zona i fer-ne un pàrquing en condicions (i gratuït).
3. Anem baixant pel Passeig de Fabra i Puig i veiem com el barri va canviant. Ja no són tot blocs de pisos suburbials. A l’alçada del carrer de Capsec, a mà dreta, apareix una zona de carrers paral·lels amb casetes baixes i petits patis al davant: són humils, però tenen encant. Es respira tranquil·litat, ja no sembla el mateix barri.
4. Parc del Turó de la Peira. Arribem al parc on el Javi acostuma a anar amb els seus amics. És un parc molt gran, dalt d’un turó. Amb molts arbres, bancs, gronxadors. És un bon lloc de trobada, i està molt acondicionat. L’Ian grava les declaracions del Javi sobre aquest espai. El Mateo fa algunes fotos.
5. Carrer de Feliu i Codina. Camí de tornada ens aturem davant un petit descampat que hem localitzat. Sembla que abans havia estat una guarderia i recentment l’han tirat a terra. La Dayana diu que fa poc encara hi era. Fem alguna fotografia i tornem cap al centre.
