Entrevistes de Primer (1)

 Per David Cabús i Gil Castells (1r d’ESO A)


Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits.
Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!


Alberto Reche, professor de Socials

On i quan vas néixer?
Vaig néixer a Sabadell l’any 1983, el 10 de març.

Quin lloc t’agrada més, on vius ara o on vivies de petit?
Doncs no ho sé. Vaig viure a Ripollet, Cornellà i també Cerdanyola, i des de fa cinc o sis anys visc a Vilafranca. No sabria dir-te què m’agrada més, però a Vilafranca estic molt bé.

Tens parella?
Sí.

I fills/es?
No, però tenim dos gats que ens fan companyia.

T’agradaria tenir-ne en el futur?
Sí.

Per què vas escollir ser professor de Socials?
Jo crec que va sorgir d’una forma molt natural. Vaig fer la carrera d’Història, em va agradar molt i tot just acabar-la  vaig ser professor de la Universitat. Des dels 23 faig classe a la Universitat, adults i, des de fa un parell d’anys, faig classe a secundària, i simplement és el que faig i el que m’agrada fer.

Què fas quan tornes a casa després de l’institut?
Hi ha dies que toca corregir, preparar classes, però aprofitem per estar tranquils a casa, passejar, anar a comprar, netejar la casa, però sempre tenim un moment per mirar alguna sèrie, jugar a videojocs, llegir,… fer una mica de tot, depèn del dia.

Si no fossis professor, en quina professió t’agradaria treballar?
Ja m’agrada ser professor, aquesta és la professió en què m’agradaria treballar. Faig altres coses, a més a més. També soc escriptor: escric articles de revistes, llibres i tinc un programa de ràdio. Ja faig les coses que m’agraden. Si no fos professor, seria un gran problema, perquè m’agrada ser professor.

Què és el que més t’agrada de ser professor?
El que més m’agrada és ajudar. Ser professor és perquè t’agrada que la gent aprengui, per servir de model, per poder ajudar que tots i totes vosaltres pugueu arribar a ser la millor versió de vosaltres mateixos. És el que més m’agrada en aquest sentit.

Què és el que més et costa de ser professor?
Home, no hi ha res que em costi molt, molt, molt. Potser el més difícil és posar-me dur. Soc una persona que m’agrada dir les coses amb més mà esquerra, per tant, em costa molt posar-me seriós, però és el que s’ha de fer.

Creus que estaràs molts anys en aquest institut o canviaràs?
No ho sé. Espero que sí, perquè visc aquí al costat, els alumnes sou divertits, els companys de feina, també. Si fos per mi, m’agradaria quedar-m’hi.

Que faràs quan et jubilis, treballaràs d’alguna cosa o descansaràs?
No ho sé. Primer cal saber si arribo a jubilar-me, perquè ja sabeu que cada vegada ens obliguen a jubilar-nos més tard. A mi, escriure, fer classe, investigar, explicar coses, m’agrada; per tant,  d’una manera o altra, quan em jubili, espero poder seguir fent coses de manera més calmada, més tranquil·la, tenir més temps per fer “hobbies” o coses que t’agradin, però  ja veurem. Pregunta-m’ho d’aquí 25 anys!

Red, White & Royal Blue. Reseña

Por Lara Espinar (4t ESO C)

Red, White & Royal Blue es un libro autoconclusivo escrito por Casey McQuiston, una escritora norteamericana de 31 años. 

Título: Red, White & Royal Blue
Autor@: Casey McQuiston
Editorial: St. Martin’s Griffin
ISBN: 9781250316783
Fecha de publicación: 14/5/2019
Páginas: 440

La historia gira en torno a Alex y Henry, dos personajes públicos muy importantes en Norteamérica y Reino Unido. Alex es el hijo de la primera mujer presidenta en los Estados Unidos, mientras que Henry es el príncipe de Reino Unido y futuro sucesor. Los dos se odian mutuamente, hasta que un día peleándose en una boda acaban tirando la tarta. A raíz de esto se verán obligados a fingir que son amigos para no causar un escándalo.

El libro me ha parecido una maravilla, la manera en la que hace que los personajes sean tan reales y tengan problemas y conflictos que podrían ser perfectamente de una persona cualquiera me cautivan.

El romance entre Alex y Henry es muy bonito y tienen una relación en la que realmente se nota que se quieren, tienen los problemas normales de pareja, arreglan sus conflictos y sobre todo se respetan entre ellos. Algo que es realmente relevante si tenemos en cuenta otros libros a nuestro alcance en los que se empeñan en mostrar amores románticos, forzados y tóxicos.

Me gustó mucho como Casey trató el tema de la homofobia. Usó un familiar cercano a Henry para representar la voz de la homofobia y de las inseguridades de Henry, haciendo que este se arrepienta y esconda quien realmente es. Todo para obtener, simplemente, la aprobación de una sociedad en la que no está bien visto ser homosexual.

Hay bastantes fragmentos en los que se recurre de manera excesiva a la política y las elecciones, por lo que algunas partes han sido un poco pesadas, pero en general el libro ha estado muy bien. Otro factor positivo sería la cantidad de palabras que se aprenden con este libro (yo lo leí en inglés, en su versión original).

En fin, una gozada de libro.

 

Perfectos mentirosos. Reseña

Por Lara Espinar (4t ESO C)

Perfectos mentirosos: mentiras y verdades es la primera parte de la bilogía Perfectos Mentirosos de Alex Mírez, una venezolana de 28 años.

Título: Perfectos mentirosos: mentiras y verdades
Autor@: Alex Mírez
Editorial: Montena
ISBN: 9788418057946
Fecha de publicación: 17/9/2020
Páginas: 336

En esta historia tenemos a Jude como protagonista, una joven de 19 años que consigue inscribirse en Tagus, una de las universidades más prestigiosas y conocidas. Pronto se da cuenta de que todo gira en torno a fiestas, secretos y lo más importante, los hermanos Cash: un trío de hermanos atractivos, astutos y millonarios. Estos están acostumbrados a conseguir todo lo que desean, pero lo que no saben es que Jude ha llegado para hundirlos y sacar a la luz sus más oscuros secretos escondidos detrás de su apellido.

Cuando empecé a leerlo pensaba que sería como cualquier otro libro cliché con dramas y “niñateo” completo, pero acabó superando mis expectativas por mucho. Realmente todo mejora por momentos. Empieza con una base bastante previsible, pero la trama va evolucionando y escalando a medida que avanza la historia. Es un libro que resulta bastante adictivo, interesante y con unos personajes que se perfilan francamente bien y que nos van mostrando sus intereses y habilidades.

La historia se supera a sí misma a medida que avanza. Los giros argumentativos son el fuerte de este libro. Te va sorprendiendo más y más tras cada capítulo. Y por si esto fuera poco, la novela combina drama, humor y misterio. Todo en un solo libro.

 

Todo lo que nunca fuimos. Reseña

Por Lara Espinar (4t ESO C)

Todo lo que nunca fuimos’ es la primera parte de la bilogía ‘Deja que ocurra’ de Alice Kellen, una valenciana de 33 años.

Título: Todo lo que nunca fuimos
Autor@: Alice Kellen
Editorial: Editorial Planeta
ISBN: 9788408221951
Fecha de publicación: 5/2/2019
Páginas: 352

Iniciamos con nuestra protagonista, Leah, una chica muy artística y creativa a la que le encanta pintar. Todo esto cambia tras un accidente automovilístico en el que pierde a sus padres. En consecuencia, Leah cae en depresión y por la misma razón del accidente, su hermano mayor tiene que trabajar para mantenerla. Es así como acaba viviendo con el mejor amigo de su hermano mayor, Axel, del que Leah lleva enamorada durante años.

El romance que surge entre los dos evoluciona a un paso normal, y aunque no sea el más adecuado –Leah tiene 19 años y Axel 29 –, encontramos un amor para nada tóxico, lo que es realmente un plus debido al exceso de obras que solo nos hablan de relaciones tóxicas.

De todas formas la relación acaba quedando en segundo plano y se centra un poco más en la salud mental de la protagonista, los ataques de ansiedad que sufre, el aislamiento social a la que se somete, como evoluciona el personaje a medida que la historia avanza, como se van mostrando las distintas fases del duelo, como va sanando sus heridas…

Las fases del duelo y la evolución del personaje también se ven reflejadas en la manera de pintar: los colores van variando a medida que cambia de fase. Empieza pintando de negro, lo que representaría la fase de negación y la frustración tras la pérdida. Seguidamente, sigue con el azul, que representa la tristeza, el amarillo representando la esperanza, y así sucesivamente.

Aparte de como tratan todos estos problemas también me ha llamado la atención la manera en la que escribe Alice Kellen. Hace que 346 páginas se hagan amenas y consigue que quieras seguir leyendo.

 

Pandes en perill d’extinció

Per Walae Bouih (2n ESO C) i Sara Cano (2n ESO A)

Tot i el nombre limitat d’exemplars i de les reduïdes zones on habita, els pandes son uns dels animals més coneguts arreu del món. Durant molt de temps han estat en greu perill d’extinció, per això el Fons Mundial per a la Natura els va utilitzar com a símbol en el seu logotip. Per sort, actualment la quantitat d’exemplars en llibertat està en augment. En aquest article us volem donar a conèixer aquest ailuropoda tan simpàtic.

Com és l’os panda?

El panda gegant o panda és un os natiu de la Xina centro-oriental i sud-oriental. És fàcil de reconèixer per les seves grans taques negres al voltant dels ulls, de les orelles, i al llarg del seu cos. Encara que el panda es considera normalment un animal dòcil, se’n coneixen atacs contra humans, presumiblement a causa de molèsties produïdes pels humans més que per depredació.

Per què l’os panda està en perill d’extinció?

El panda està en perill d’extinció perquè durant molts anys s’han destruït o sobreexplotat els boscos de bambú on viu, i això ha provocat que els costi molt trobar menjar. Només en queden uns 1.000 exemplars a tot el món.

On viu l’os panda?

Com hem explicat abans, l’os panda és un animal que viu en boscos de bambú. El trobem en algunes serralades de la Xina central, principalment a la província de Sichuan, però també a les províncies de Shaanxi i Gansu. Per culpa de la construcció de granges, la desforestació i altres desenvolupaments, el panda ha estat foragitat de les terres baixes on havia viscut.

Què menja l’os panda?

L’os panda basa el 99% de la seva alimentació en la ingesta de bambú (sobretot les tiges). Per que aquest aliment pugui cobrir totes les necessitats nutricionals, l’os panda necessita consumir-ne aproximadament 12,5 quilograms al dia, encara que de fet pot arribar a ingerir fins a 40 quilos, dels quals aproximadament 23 els expulsarà. A causa del seu sistema digestiu lent i limitat, els pandes han de menjar sempre asseguts, a poc a poc i amb especial atenció.

Com viuen els ossos panda?

En llibertat, el panda gegant és un animal terrestre i es passa el temps voltant i buscant menjar pels boscos de bambú de les muntanyes de Qinling i de la muntanyosa província de Sichuan. Encara que generalment són solitaris, cada adult té un territori definit i les femelles no toleren altres femelles en el seu territori. Els pandes es comuniquen a través de vocalització i marcant amb l’olor, com ara esgarrapant arbres o deixant marques d’orina. El panda gegant pot escalar arbres i fer-se un refugi en arbres buits o en esquerdes de roques, però no fa caus permanents. Per aquesta raó, els pandes no hibernen, igual que altres mamífers subtropicals. En comptes d’això se’n van cap a altres llocs amb temperatures més càlides.

Curiositats

  • Un os panda és molt més gran que el teu osset de peluix.
  • Els ossos panda són bons grimpant arbres i també poden nedar.
  • Els pandes canvien el seu pelatge de rosa a blanc i negre (o marró).
  • Els pandes tenen tants fans perquè es veuen bonics i “cuquis”.
  • Els pandes són “ganduls”, els encanta menjar i dormir.

 

 

Trastorns de Conducta Alimentària

Per Laia López (2n ESO C) i Judith Cabido (2n ESO A)

En aquest article us volem parlar d’un tema prou important: els trastorns de conducta alimentària (TCA). Explicarem què pot provocar aquests trastorns, quins tipus de TCA hi ha i com hem d’actuar en cas d’indicis d’aquest trastorn.

 

Què és un TCA?

Són trastorns alimentaris psicològics greus que provoquen canvis a l’alimentació. La persona es preocupa pel seu pes, la imatge corporal i l’alimentació.

Si es tracta amb especialistes es pot curar, però amb tractaments llargs i difícils, ja que la persona afectada no es dona compte de les conseqüències del trastorn.

Tipus de TCA

Anorèxia nerviosa

L’anorèxia nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària que es caracteritza per una restricció de la conducta alimentària, cosa que dóna lloc a una pèrdua de pes considerable que es manté per sota del mínim esperable per a l’edat.

Bulímia Nerviosa

És possible que les persones amb bulímia tinguin en secret episodis d’atracaments, és a dir, que mengin molt i després s’autoindueixen vomits perquè es senten culpables i per intentar desfer-se de les calories.

Trastorn per Afartament

Els trastorns per afartament són similars als de les persones amb bulímia nerviosa, però en aquest cas s’abusa de laxants o diurètics… Això fa que amb el temps la persona presenti un problema d’excés de pes o obesitat.

TCANE

Són habitualment casos incomplets d’Anorèxia Nerviosa o Bulímia Nerviosa, pot ser perquè es troben al començament o perquè estan en procés de recuperació.

PICA

La PICA és un trastorn de l’alimentació on una persona ingereix coses que no es consideren aliments. Els nens petits es fiquen sovint coses a la boca (com gespa o joguines) per la curiositat que tenen sobre el món que els envolta. Però els nens amb PICA van més enllà d’aquestes conductes i es poden arribar a empassar coses que els poden provocar greus problemes de salut.

Trastorn de rumiació

La síndrome de rumiació és una malaltia en què les persones tornen de l’estómac els aliments no digerits o mitjanament digerits de manera repetida i involuntària. Els masteguen de nou i després se’ls tornen a empassar o els escupen.

A quina edat solen aparèixer aquests tipus de trastorns? 

Poden aparèixer en qualsevol edat, però l’edat amb més casos és a l’adolescència, entre els 12 i 18 anys. Tan mateix, cada cop hi ha més casos de menor edat.

Quins danys poden causar els TCA?

Els trastorns de l’alimentació poden causar danys al cor, l’aparell digestiu, els ossos, les dents i la boca i derivar en altres malalties.

Com actuar davant d’una persona amb sospites de patir un TCA?

Digues-li que  et preocupa la seva situació perquè no el/la veus feliç, animat, content, amb ganes, amb energia … (no facis MAI referència al pes o el menjar).

Fes-li entendre que tots tenim dificultats en algun moment de les nostres vides i que la teva intenció és ajudar i no jutjar sobre allò que està passant.

Vigila si tens aquests símptomes…
  • Perduda de pes excessiu.
  • Tensió baixa.
  • Estat d’ànim baix.
  • Restriccions en el consum d’aliments per decisió pròpia i sovint a amagades.
Test per saber si tens o has passat un TCA
 Aquí teniu alguns enllaços per si voleu una informació més detallada

L’anime i els seus gèneres

Per Alicia Lozano (2n D)

 

Els anime i el manga són sèries animades o còmics d’origen japonès. Molta gent pensa que van dirigides a infants o joves, però això no és així. En podem trobar per a totes les edats i gustos. És per això, que en aquest article us presentem una selecció d’animes i mangas per a qualsevol edat.

Què són el manga i l’anime?

En poques paraules, el manga i l’anime es diferencien en el fet que el primer fa referència a un còmic, mentre que el segon és un dibuix animat. És a dir, el vocable manga fa referència al popular còmic o historieta, i la paraula anime ho fa a les sèries d’animació.

Característiques

Sobre les característiques més notables d’aquests gèneres, destaca el desenvolupament de trames més aviat complexes al llarg d’un cert nombre d’episodis. Un gran percentatge dels animes estan estructurats com si fossin sèries de televisió, amb números d’episodis definits en els quals es tracta una trama específica que pot implicar el treball de conceptes complexos.

Les produccions occidentals

Les produccions occidentals de sèries animades es caracteritzen per estar dirigides a un públic infantil mentre que l’anime japonès pot tractar temes més complexos com l’existencialisme, i a vegades es fa servir un llenguatge més madur on també hi pot haver algunes escenes de violència.

Dins l’anime trobem diferents gèneres pensats per a públics específics. Per exemple en el shonen, les sèries d’acció per a joves, es mostren  moments importants que passen a l’adolescència com: l’amistat, la companyonia, les baralles, les aventures, el sacrifici per l’amor… Al seinen, que també va adreçat a un públic masculí, es tracten temes més madurs com: política o ciència que, a excepció del kodomo, també poden ser part d’altres gèneres, però es veuen amb més profunditat. També s’ha de tenir en compte que quan una sèrie manga té molt d’èxit, sol adaptar-se a l’anime.

Gèneres que es troben en els mitjans audiovisuals

A l’anime hi ha gèneres que podem veure en els mitjans audiovisuals. Aquests són: acció, aventura, comèdia, ciència-ficció, drama, històries infantils, fantasia medieval, històries amoroses i de terror entre d’altres.

Gran part de les sèries d’anime poden incloure dos o més gèneres. Per exemple, l’acció i l’aventura són temes que se solen combinar en el shonen, un exemple seria One Piece, on els personatges recorren llocs diferents i al mateix temps hi ha combats. Passa el mateix amb el drama i els temes amorosos especialment en el shōjo, També passa el mateix amb el misteri i el terror com en Death Note. Ara bé,  qui de veritat defineix el gènere és la revista on es publiquen.

Gèneres més populars

A continuació es mostren els gèneres usats exclusivament per l’anime i el manga.

Kodomo (子供 literalment «nen»): Anime enfocat cap al públic infantil. Exemples: Doraemon, Pokémon…

Shōjo (少女 literalment «noia» o «jove»):  Anime enfocat cap a les noies adolescents. Exemples: Sakura, la caçadora de cartes, Candy Candy, Sailor Moon…

Coberta d’un shōjo 

Josei (女性 literalment «dona»): Anime amb audiència objectiva per a les dones joves i adultes. Exemples: Nana, Nodame Cantabile…

Seinen (青年 literalment «home jove»): Anime amb audiència objectiva pels homes joves i adults. Exemples: Monster, Berserk, Gantz.

Shōnen (少年 literalment «noi» o «noia»): Anime enfocat cap als nois adolescents. Exemples: Saint Seiya, Bola de Drac, Naruto…

Coberta d’un shonen
Segons la seva temàtica es poden classificar en diferents tipus

Anime progressiu: Animació feta amb propòsits d’emular l’originalitat japonesa. Exemples: Serial Experiments Lain, Evangelion…

Cyber punk: La història succeeix en un món devastat. Exemple: El Puny de l’Estrella del Nord.

Kemono: Humans amb trets d’animals o viceversa. Exemple: nekopara

Shōjo-ai i Yuri. Romanç homosexual entre noies o dones. Exemples: Shoujo Kakumei Utena, Strawberry Panic.

Coberta d’un shojo-ai

Magical Girlfriend: La història principal tracta d’una relació entre un ésser humà i un alienígena, un déu o un robot. Exemples: Onegai Teacher, Aa! Megamisama, Chobits…

Maho shojo: Magical girl, noia-bruixa o amb poders màgics. Exemples: Corrector Yui, Sailor Moon.

Shonen-ai i Yaoi: Història amorosa homosexual entre nois o homes. Es diferencia el primer del segon en el contingut, sia explícit o no. Exemples: Given, yuri on ice.

Coberta d’un shonen-ai

Sentai: Són les històries de superherois. Exemple: Cyborg 009.

Gore: Anime de tipus gore, exemples: Elfen Lied, Higurashi no Naku Koro ni, Gantz i Corpse Party.

Mecha: Robots gegants. Exemples: Gundam, Mazinger Z, RahXephon, Code Geass, Evangelion.

Spokon: Històries esportives. Exemples: SK8 the infinit, haikyuu 

Coberta d’un spokon

 

Animació: què és i com es fa?

Tot i que l’anime és considerat a part dels dibuixos animats, utilitza moltes característiques comunes com: el guió il·lustrat, l’actuació de veu i el disseny dels personatges entre d’altres. L’anime també tendeix a manllevar elements de molts textos del manga i els panells de dissenys. Per exemple, un inici (opening) pot emprar panells per explicar la història, o per dramatitzar una qüestió d’efecte humorístic.

Com hem esmentat abans, la majoria de vegades l’anime és l’adaptació d’un manga –tot i que també pot ser l’adaptació d’una novel·la lleugera o una novel·la visual –tenint comunament menys detalls en els seus traços. Generalment, l’anime es refereix al dibuix de vinyetes, però també s’aplica a l’animació creada per ordinador, com el Final Fantasy, encara que per aquest últim sol haver-hi denominacions com CG (computer graphics) 

Diferències entre l’animació oriental i occidental

L’anime és conegut per tenir una animació molt particular comparada amb la que tenen els dibuixos animats occidentals tals com els de la Disney. Els estudis que realitzen l’anime han perfeccionat tècniques per fer servir la menor quantitat de quadres d’animació per segon que sigui possible (8 fotogrames per segon), com ara moure o repetir escenaris, imatges dels personatges que llisquen per la pantalla, i diàlegs que impliquin animar únicament les boques mentre que la resta de la pantalla roman estàtica. Altres argumenten que el millor anime ha d’accentuar la direcció sofisticada sobre l’animació actual (moviment del personatge), proporcionant una il·lusió de moviment quan en realitat no n’hi ha. Tot i que en els darrers anys tot ha millorat a causa de l’ús de tecnologies computacionals fent servir programari especialitzat en animació 2D o combinació 2D/3D.

Els llocs representen l’atmosfera de les escenes, també poden haver-hi sèries com a Suzumiya Hruhi no Yuutsu, on els llocs fan referència a diferents localitzacions a la vida real. També hi ha simulació d’angles de càmera i moviments de càmera que juguen un important rol en les escenes. Els directors tenen la llibertat de determinar angles viables en diferents escenes i fons, i també poden escollir efectes de càmera com en el cinema.

I això és tot, esperem que us piqui la curiositat i que el proper que llegiu o veieu sigui un manga o un anime!

Glosario de argot adolescente

 

Aquest article encantarà als professors i pares d’adolescents. N’estem segurs! Per primera vegada a Vilafranca, us presentem un glossari d’argot adolescent… en castellà. Ha estat confegit per alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Nou de Vilafranca.

Glosario de argot adolescente

boomer
1. ingl. m. Nacido durante la generación del “Baby Boom” (1946-1964), normalmente usado como término despectivo contra gente de edad avanzada.
Mi abuelo es un boomer, no sabe utilizar el ordenador.

bro
1. ingl. m. Hace referencia a brother (hermano).
¿Cómo andas bro?
sin. TT (tete).

cani
1. m. Un chico que viste con chándal, que llama la atención y habla de una forma inadecuada.
¡Vaya cani el chico que está con el altavoz y la música a tope! 

chill
1.
ingl. m. Expresión propia de la lengua inglesa que significa relajarse, tranquilizarse.
Estaba de chill viendo una peli.
+ Ejemplos
Pasamos una tarde de chill.
Hoy estoy muy chill.
Estoy del chill en mi cama, viendo una serie.
Hoy me da palo salir, nos quedamos del chill viendo una película.

choni
1. f. Una chica que viste con colores llamativos, maquillaje muy marcado y habla de forma vulgar.
Esa chica del chándal rojo, es muy choni.

cringe
1.
ingl. m. Sentimiento de vergüenza ajena. En muchas ocasiones se refiere a acciones realizadas por uno mismo o por otros durante la niñez.
¿Por qué hice eso? Ese vídeo me da mucho cringe…

crush
1.
ingl. m. Amor platónico. Alguien que te gusta y que consideras inalcanzable. Traducido del inglés puede significar “aplastar”, “fracasar” o “triturar”.
La influencer esa es mi crush.
Mi crush es Mario Casas.
Pauleta es mi crush, hace mucho tiempo que me gusta. 

fantasma
1.
m. Persona vanidosa y presuntuosa, en muchos casos egocéntrica.
Desde que empezó a hacerse famoso se ha vuelto un fantasma.
Se pone a beber mucho a corta edad para llamar la atención, ¡vaya fantasma!
2. m. Persona que parece que no exista o que no está presente.

flipar
1. intr. coloq. Esp. Estar o quedar asombrado o extrañado.
La gente flipaba con la música.
estar flipado
1. Estar o parecer loco.
ser un flipado
 1. Engreido. Creerse mejor de lo que se es.

gil
1.
m. Abreviatura de gilipollas. Que es tonto o da muestras de ingenuidad.
Porque me pegas gil… 

gilipollas
1. adj. malson. Esp. Necio o estúpido. Apl. a pers., u. t. c. s.
2. adj. Arg. y Ur. Dicho de una persona simple, incauta. U. t. c. s.

heavy
1.
ingl. m.  Algún suceso que es extraordinario, duro, fuerte, exagerado.
¡Qué heavy la boda de tu hermano!

klk (queloque)
1. 
Expr. coloq. Acrónimo empleado como saludo coloquial por los latinoamericanos, en particular, por los nativos de República Dominicana. Deriva de la expresión “Qué es lo que hay”.
Klk bro, ¿como vamos?
+ Ejemplos
-Hola María, ¿klk?
-Aquí, en casa, haciendo deberes.

lache
1.
m. Sinónimo de vergüenza ajena. Lache es una palabra típica entre la cultura gitana que se refiere a vergüenza ajena.
Da mucho lache el niño ese.

leche
1.
Cosa muy molesta o fastidiosa.
Estoy de muy mala leche.
2.
Ser extraordinariamente bueno en algo. Alabanzas de un objeto, evento, actividad, resultado.
¡Este coche es la leche, buenísimo!
Tengo un amigo muy divertido, es la leche.

loco
1.
m. 
Que tiene poco juicio o se comporta de forma disparatada, imprudente o temeraria, sin pensar en las consecuencias. También se usa para describir una emoción muy intensa e irracional o un sentimiento muy fuerte y deseado.
Ayer fui a una fiesta y me lo pase de loco.
2.
m. Se utiliza como un apodo gracioso o expresión que se pone en alguna frase.
Loco, tenemos muchos deberes.

lol
1.
Acrónimo de la oración inglesa Laughing Out Loud (Reírse de forma muy estridente o notoria). La expresión es generalmente usada en chats o juegos en línea.

me meo
1.
Expresión que se refiere a algo que hace mucha gracia.

nasty
1.
Adj. coloq. Que describe algo o alguien repugnante, desagradable. También es rencoroso, abusivo o malhumorado.
Las cucarachas son muy nasty.

otaku
1.
Persona que muestra un gran fanatismo, en ocasiones extremo, por el entretenimiento japonés, comúnmente estereotipado con una falta de higiene personal y un carácter antisocial.
Se ha visto ese anime tan largo en un día, es un otaku.
+ Ejemplos

“Este chico mira anime,es otaku
De verdad, ese otaku me cae mal.

pana
1.
m. Término usado para referirse a una persona cercana, generalmente un amigo o compañero. Proveniente de la palabra inglesa partner.
Es mi amigo desde hace años. Es mi pana.
Voy a quedar con los panas.

pinza
1. H
acer una locura. Perder la cordura.
Se le va la pinza haciendo eso.

pillar
1. Comprar droga.
vas a pillar
1. Equivalente de “vas a recibir (una paliza)”. Generalmente se refiere a la intención de agredir a un individuo.
¡Como no te calles, vas a pillar!

pisha
1.
f. Pisha es el vocativo que se utiliza para dirigirse a un amigo o a un colega. Su función por tanto es la de interpelar a un oyente afable enfatizando una idea o expresando exaltación.
¡Pisha! Ven aquí.

plasta
1.
f. coloq. Término usado para referirse a alguien pesado y/o molesto.
Es un plasta, por eso nadie lo aguanta.
En serio, eres un plasta.

en plan
1.
loc adv. Expresión del habla coloquial que significa “con cierta actitud, manera o estilo”. “Estábamos las dos solas, en plan, en el pasillo”.
+ Ejemplos
-Yo estaba en plan: “¡No irás en serio!”
Podríamos hacer una fiesta temática, en plan, disfrazarnos.
Hoy fuimos a la discoteca todo el grupo, en plan fuimos para celebrar el cumpleaños de Maria.

random
1. Algo que depende del azar (aleatorio, fortuito o casual). Es una palabra del inglés que puede traducirse al español como aleatorio, fortuito o casual. Random, en este sentido, es aquello que depende del azar; que no obedece a ningún método o criterio, y cuyo resultado resulta siempre desconocido e inesperado.
La noche de ayer fue muy random.

smash
1.
v. Golpear algo con gran fuerza o impacto. Romper algo violentamente.
2. Éxito rotundo.
3. Es un término de la jerga para pedirle a alguien que tenga relaciones sexuales.

semao
1. Se utiliza para referirse a algo exagerado.
El de matemáticas se ha semao con los problemas. ¡Son muchísimos!
2. Que se mueve con lentitud y movimientos cansinos, Aplanado. Perezoso. Persona sin iniciativa propia.
Es muy perezoso. O sea, un semao.

simpa
1.
Término coloquial que define irse de un local sin pagar la cuenta.
¿Hacemos un simpa?

tio
1.
Apelativo usado para referirse a un individuo cercano, usualmente un amigo.
¿Vamos al cine, tío?
+ Ejemplos
Tio, te has pasado!
¡Eh tio!, ¿qué tal?
¿Tío, nos vamos de fiesta?


trifásico
1.
Adj. Loco.
Tengo un amigo trifásico.

de una
1.
Expresión equivalente a “sin pensárselo dos veces”. Se suele usar cuando se acepta una invitación a hacer algo.
-¿Vamos al parque?
-¡De una!
+ Ejemplos
Venga, lo hacemos de una.
-¿Vamos a tomar una cerveza?
-De una.

 

Creps americanes o “tortitas”

Per Jana Compte i Jana Esteve (2n ESO B)

Per inaugurar aquesta nova secció de cuina a la revista de l’Institut Nou, hem decidit explicar-vos com es fan les creps americanes*. Sobre tot per què ens queden molt bones i són fàcils de fer. Tothom qui les ha provat n’ha quedat encantat!
Doncs apa! Aquí teniu la llista d’ingredients i la manera d’elaborar aquesta menja anomenada en català CREPS AMERICANES.

  RECEPTA DE CREPS AMERICANES

        INGREDIENTS

  • un ou
  • cinc cullerades de farina
  • una cullera de sucre
  • mitja culleradeta de llevat
  • una cullera de oli de gira-sol
  • mig vas de llet
       ESTRIS

  • un pot
  • una batedora
  • una paella
  • culleres
  • espàtula


PREPARACIÓ

Primerament agafem cada un dels ingredients i els posem tots dins un pot.

 

 

 

 

 

 

 

Després barregem la massa fins que quedi un xic  líquida, homogènia i sense grumolls.

 

 

 

 

 

 

Escalfem una paella i així que estigui calenta abaixem el foc. Anem en compte de no cremar la paella!  Introduim la massa de les tortitas.
Ai! haviem de dir les creps americanes, perdó!

 

 

 

 

 

Un cop fetes les creps americanes pels dos costats,
la posem en un plat.

 

 

 

 

 

 

Si us ve de gust, podeu untar-les amb crema de xocolata, melmelada o el que us vingui de gust!

Bon profit!

 

 

 

 

 

 

* Per cert, aquest plat se'l coneix per "tortitas". Ara bé, investigant per Internet, hem aprés és originari dels Estats Units d'Amèrica  i que allà l'anomenen pancakes. En català n'hem de dir creps americanes.

Tres anécdotas infantiles

Heus aquí uns textos escrits per alumnes de 4t ESO en llengua castellana. Tres anècdotes que recorden de la seva infància. Les il·lustracions són totes de Joel Saboya Arqués, alumne també de 4t d'ESO.

Caricia de gato

por S.G.J.

No puedo afirmar que esta anécdota pertenezca a mi infancia, ya que sucedió hace unos pocos años, pero le tengo un cierto apego y la recuerdo con algo de nostalgia.

Una tarde, como muchas otras, me iba a reunir con un amigo en su casa. Mientras avanzaba por la calle donde vive él, un gato empezó a seguirme. Cuando me detuve en frente de la casa, el gato empezó a frotar su cabeza contra mi pierna. No pude evitar mis malas manías, así que me senté a acariciarlo. Estuve sentado unos minutos, y no pensé en que no había tocado el timbre.

Aún recuerdo a mi amigo, preocupado porque no había llegado, y la cara que puso cuando me encontró sentado en la calle acariciando un gato.