Buscant un títol: “L’enrenou del Nou”

Per  Mònica Miralles, Ramon Miró i Pilar Sabaté
(Equip de professors responsables de la revista. Curs 2018-2019)

Després d’alguns dies demanant la col·laboració dels nostres alumnes i dels companys professors, finalment ja tenim un nom per a la revista del nostre institut: L’enrenou del NOU.

Teníem sobre la taula molt bones propostes, algunes de molt divertides, d’altres més serioses, que intenten recuperar paraules catalanes en desús o que estan caient en l’oblit. Ens agradaven totes, no sabíem quina triar, i va ser llavors quan, visca!, ens va arribar una darrera proposta que ens va captivar i convèncer pel seu enginy creador.

Des d’aquí donem les gràcies a tothom qui ha aportat idees, i molt especialment a la Yolanda Pascasio, professora d’Anglès i tutora de 3r d’ESO A.

Moltes gràcies, Yolanda!!!

L’enrenou

Soroll, agitació, moviment de coses que es porten d’un lloc a un altre… aquesta és la definició de la paraula enrenou segons el Diccionari de la Llengua Catalana.
Estrenem un institut i estrenem una revista escolar que portarà articles i diverses seccions que, probablement, provocaran enrenou, interès i curiositat entre els lectors. En pensar quin nom podria ser adient per a un projecte així, se’m va ocórrer proposar aquesta paraula i si, a més, fonèticament feia bona parella de ball amb el nom del centre, encara millor. Així va sorgir la proposta del nom l’ Enrenou del Nou.
Moltes gràcies!

Yolanda Pascasio
Professora d’Anglès de Institut Nou de Vilafranca

Text aparegut al primer número de la revista (Desembre 2018)
[En format pdf]

Feminisme i igualtat de drets

per Lucía Ledesma Martínez (2n ESO D)

Què és el feminisme? Algunes persones pensen que feminisme pretén que la dona s’empoderi per estar per sobre de l’home, però no és això. El feminisme és la lluita de la dona i l’home per la igualtat de gènere, és la lluita perquè tothom tingui el mateix tracte i és la lluita perquè tothom tingui les mateixes oportunitats.  En aquest article us explicarem un cas d’exemple sexista i com es va canviar; també posarem un exemple de com s’intenta igualar des de la moda les marques de gènere en el món de la moda; algunes frases masclistes que estaria bé d’evitar i per últim una breu biografia de dones que van revolucionar el feminisme.

Un exemple sexista i com es pot canviar

Un noi que es diu Mikel un dia va anar amb faldilla a l’institut. Van parar una classe de matemàtiques per portar-lo al psicòleg. Va compartir el que li havia passat al Tik Tok, una aplicació que és per fer vídeos. Que van fer la gent de l’institut? Doncs un dia d’escola, en concret el 4 de novembre del 2020, gairebé tota la comunitat educativa del centre es van vestir amb faldilles. La idea es va estendre i altres centres es van unir al moviment. Però no tot va ser així: en algunes escoles els professors i professores van obligar els nois a  treure’s la faldilla i anar en pantalons.

I gràcies a ells i elles des d’aquell dia s’està començant a normalitzar l’ús de la faldilla entre els nois.

Imatge extreta de Tik Tok

Homes famosos que els hi és igual amb què vestir-se 

Harry Styles 

Va posar per a la revista Vogue amb faldilles i vestits típicament femenins. Va rebre moltes crítiques, però els seus fans li van donar suport.

Conan Gray

Conan Gray és un cantant americà que vesteix amb tota classe  de roba. Algun dia el pots veure amb pantalons i un altre amb faldilla.

Jonathan Van Ness

A l’estrella de Queer Eye li agrada fer servir faldilles i vestits en esdeveniments de catifes vermelles i en la seva vida quotidiana.

Vin Diesel

L’actor va lluir les seves cames en els MTV Europe Music Awards el 2003.

Kanye West

Durant una actuació al festival South by Southwest, el raper va portar una faldilla negra sobre els seus pantalons.


Comentaris masclistes que hauríem de deixar de fer

“Quin caràcter teniu (les dones)”

Però, els homes amb temperament són percebuts com a persones “amb molta personalitat”. La diferència entre els homes i les dones és la connotació negativa en el cas de les dones i positiva en el cas dels homes.

“Què passa, tens la regla?”

Aquest és un dels comentaris més utilitzats. No per tenir un dia “dolent” vol dir que la tinguis.

“També hi ha dones que assassinen”

Segons l’Institut Nacional d’Estadística d’Espanya, en els delictes que es van fer en 2018 per violència de gènere la dona va ser la víctima en més del 80 % de casos.

“Jo sóc feminista perquè ajudo a casa”

No per fer les teves obligacions ets feminista. Fer les feines de casa és responsabilitat de tots.

“Els videojocs són de nois”

No! Res té gènere. El que és dolent és criar a un noi pensant que ha de jugar amb cotxes i pilotes i a les noies amb nines o cuinetes. Són nens i nenes petits i poden jugar amb el que vulguin.

“No sóc masclista, m’he criat envoltat de dones”

Que creixis envoltat de dones no vol dir que deixis de ser masclista. Que t’hagis criat amb dones no canvia la teva conducta.

“Rosa per a les nenes, blau per als nens”

Res té gènere, ni les joguines, ni els colors, ni la roba.

“Corres com una nena”

Això és un estereotip menyspreador que fa mal tant al gènere femení com al masculí.


Dones que van revolucionar el feminisme 

Malala Yousafzai

Malala és una activista a favor dels drets civils, especialment els de les dones a la vall del riu Swat, al Pakistan, on el règim talibà té prohibit l’assistència a l’escola de les nenes. Lluny de fer-se enrere, la jove va estendre la seva lluita a escala mundial. Amb tan sols disset anys va guanyar el premi Nobel de la Pau.

Malala Yousafzai

Coco Chanel

Si algú va marcar un abans i un després en el món de la moda aquesta va ser Coco Chanel. Durant la Primera Guerra Mundial va deixar de banda els opulents vestits femenins i va adaptar peces tradicionalment masculines amb un estil senzill i còmode. També va desenvolupar línies de bosses, perfums, barrets i joies.

Coco Chanel

Virginia Woolf

Amb les seves novel·les i escrits, aquesta escriptora britànica es va convertir en un dels màxims símbols del feminisme i modernisme literari del segle XX. De fet, el seu assaig Una habitació pròpia, que data de 1923, és un dels textos més citats pel moviment. 

Virginia Woolf

Frida Kahlo

Frida Kahlo és considerada una de les figures femenines mexicanes més influents del seu temps. Des de la pintura fins a qüestions més personals de la seva vida, Kahlo sempre va buscar fer les coses de forma diferent a com llavors estava estipulat.

Frida Kahlo

Marie Curie

No hi ha científica en la història que hagi superat en reconeixement i fama a Marie Curie, la descobridora del Poloni i el Radi com a elements químics. Va passar gana i fred, i va arriscar la seva salut per tal de no renunciar a la seva passió investigadora. I podent fer-se rica amb els seus descobriments, es va negar a patentar el procés d’aïllament del radi deixant-lo a disposició de la comunitat científica.

Marie Curie

Valentina Tereshkova

Va ser la primera dona de la història en viatjar a l’espai i única a fer-ho en solitari, a bord del Vostok 6 el 1963. Formava part d’un estudi que buscava donar resposta a la pregunta de si les dones oferien a l’espai la mateixa resistència física i mental que els homes. La conclusió després dels tres dies que va durar el periple extraterrestre va ser afirmativa.

Valentina Tereshkova

Tesla, els cotxes del futur?

per Alejandro Retamal Jurado (2n ESO D)

Com és sabut per tothom, una de les marques de cotxes que marcarà el futur de l’automoció elèctrica és el Tesla. Però, que tenen d’especial els vehicles d’aquesta marca? Qui en va tenir la idea de fabricar-los? Quins models hi ha? Són ja una clara opció  a substituir el cotxe amb motor de combustió tradicional?

Logo de Tesla: la historia y el significado del logotipo, la marca y el símbolo. | png, vector

 

 

Que té d’especial i quan es va fundar

Tesla és una marca que es coneixen mundialment gràcies a la seva gamma de vehicles 100% elèctrics. La marca Tesla es va fundar l’1 de juliol de 2003. Actualment, l’única seu de Tesla és a Califòrnia, a Palo Alto, però ara la marca està pensant a construir-ne una de nova a Berlín (Alemanya). El seu president és Elon Musk. Un home que ens vol portar al futur en un tancar i obrir d’ulls.

Elon Musk

 

Raons perquè a la gent li agrada aquesta marca

Les raons per les quals a molta gent els agrada la marca Tesla és perquè fabrica vehicles elèctrics i per tant són vehicles més ecològics, és a dir, que és una marca que fabrica cotxes molt poc contaminants. Per altra banda, aquesta marca té una gamma de vehicles amb uns dissenys espectaculars.

Un model de Tesla (primer prototip)

 

Coses positives i negatives dels Tesla

Una de les coses positives que aporta la marca Tesla (i els vehicles elèctrics en general) és que són molt ecològics, en el sentit que no utilitzen gasolina i per tant són menys contaminants. A més, Tesla, equipa els seus vehicles amb tecnologia d’última generació.

El que és “negatiu” d’aquesta marca, com segurament ja deveu pensar és el preu. Un cotxe Tesla costa a Espanya com a mínim  49.000 €, i algunes versions poden arribar als 135.000 €. És a dir, no tothom es pot permetre ara mateix un cotxe d’aquesta marca.

Una seu de Tesla

Per acabar, una pregunta 

Ara que estem el 2021, sabem que això dels vehicles elèctrics sembla que serà el futur de l’automoció, però algú pot imaginar-se  com seran els vehicles d’aquí a trenta anys? Potser el senyor Musk ens ho anirà explicant.

 

Enllaços i informació utilitzada

https://ca.wikipedia.org/wiki/Elon_Musk
https://es.wikipedia.org/wiki/Tesla,_Inc
https://es.motor1.com/news/424234/precio-comprar-tesla-coche-electrico-espana/

 

Repàs musical

per  Aina Ramírez i Helga Garcia (2n ESO D)

En aquesta secció de la revista us volem mostrar diversos estils de la música actual. Aquest trimestre us presentem alguns músics de reggaeton, trap, rap, hip hop, rock i metal  que ens agraden. Per animar les seves biografies no hi podia faltar una mica de la seva música. Esperem que us agradi la nostra selecció. 

JAY WHEELER

BIOGRAFIA. José Ángel López Martínez (Salinas, Puerto Rico, 21 novembre de 1994)  més conegut pel seu nom artístic com Jay Wheeler, és un cantant i compositor porto-riqueny de balada, reggaeton i trap llatí. La seva  infància va ser difícil perquè va créixer en una llar molt humil. A més, quan anava a l’escola va ser víctima de bullying. El seu interès per la música començà de molt petit, ja que els seus pares cantaven a l’església. Aquest fet el va portar, amb el temps, a anar a classes de piano. D’altra banda, quan va poder disposar d’ordinador, es va iniciar en la producció en el món dels beats i va començar fent vídeos i covers per a plataformes com Instagram i Youtube.

ALGUNES DE LES SEVES CANÇONS MÉS CONEGUDES. La curiosidad, Vete pal carajo, Me enamoré, Quiereme mientras se pueda, Tus besos, para ti, Mala mia. 

Reutilitzar uns pantalons

per  Ariadna Benach, Aitana Fernández i Sara Sánchez (2n ESO D)

Obres l’armari de la teva roba i veus aquells pantalons vells que tant t’agraden. No els vols llençar, però han passat de moda i a l’armari ja no hi cap res més i no saps què fer… Potser si els hi canvies l’estil, podries fer-los més moderns. En aquest article t’ensenyem com reutilitzar-los en tres senzills passos.

 

 Pas 1

  

Primer tallem un bon tros de tela d’uns pantalons que ja no hi hagi manera d’aprofitar.

Pas 2

Col·loquem la tela retallada sobre els pantalons que volem reutilitzar i amb agulles l’embastem als camals. Seguidament enfilem una agulla amb fil de color negre o blau i ho cosirem a mà, donant petites puntades. Aquest cosit s’ha de fer manualment perquè la tela vaquera és molt dura. Per fer la part de baix els donem la volta i hi cosim les parts de baix dels camals dels pantalons que descartem.

 

Pas 3

Si la part de darrere no és del teu gust i et sobra tela dels altres pantalons, pots afegir petits detalls, com per exemple posar tela blava a les butxaques.

I aquí tens el resultat final:

  

 Esperem que us sigui útil i que a partir d’ara pugueu reutilitzar aquella roba que teniu a l’armari i que no voleu llençar.

Ah, per cert, si no voleu cosir, aquí teniu un enllaç a una pàgina web amb noms d’associacions que reciclen roba vella:

Colors i consells de moda

per  Ariadna Benach, Aitana Fernández i Sara Sánchez (2n ESO D)

 Saps com combinar bé els colors de la teva roba? En aquest article us ensenyem la base per fer bones combinacions. També us mostrarem diferents estils diferents. Segur que us agradaran!

Combinacions de colors

Els colors complementaris

Els colors complementaris són els colors oposats en el cercle cromàtic. És a dir, el color complementari del verd és el violeta. Amb aquesta combinació, aconseguireu un contrast molt alt en el vostre look.

Com es pot apreciar a la imatge d’aquí a sota, veureu que el conjunt està format per colors complementaris: un lila rosat i groc. Com es pot apreciar, el resultat és força estrident.

 

Els colors analògics

Aquests són els colors que es troben als costats del  color que hàgiu triat per vestir-vos. Per exemple, si escollim el groc, els colors analògics són el verd o el taronja. La diferència amb els complementaris és que el contrast no és tan alt. El vostre look serà menys estrident.

Si us fixeu en la imatge d’aquí a sota, veureu que el conjunt està format per colors analògics: lila, rosa i vermell. És un conjunt bàsic que a més s’ha pogut equilibrar amb accessoris blancs: les sabates, la bossa de mà i les ulleres. Una combinació ben elegant.                                                                     

Triada de colors

Són els colors que formen un triangle. L’harmonia d’aquests colors tendeix a ser molt vibrant. Si fas servir aquesta tècnica, has de tenir en compte que hi ha d’haver un color dominant i els altres usar-los en els accessoris o els complements.

Com podeu veure en la imatge d’aquí sota, el conjunt està format pels colors blau cel, morat i carabassa. És un conjunt elegant bàsic amb el toc de la boina francesa. En tot el conjunt en destaquen les sabates daurades de taló alt i en conjunt amb la cabellera rosa de la model.                                                             


L’estil d’alguns actors i cantants de moda

Corey Fogelmanis

Utilitza la mateixa gamma de colors (verd fort i verd fluix). Fa servir una jaqueta americana amb una samarreta a sota per veure’s més informal. D’aquesta combinació també se’n diu gamma de colors monocromàtics.

 Sabrina Carpenter

La Sabrina utilitza una camisa de cuir groga combinada amb un color bàsic (el blanc) i textures de roba diferents. És un recurs que també queda molt bé.

Thomas Brodie

En Thomas Brodie combina un jersei color gris amb una camisa clara de tons blavosos que ajuda a destacar el coll. També porta uns texans negres, que combinen amb les sabates (també negres). Aquest conjunt sempre queda bé, ja que és un conjunt bastant formal.

 

I fins aquí els nostres consells de moda. Esperem que us siguin d’utilitat.

Entrevista a Marta Pujadó

Per Emma Lobato (3r ESO A)

Avui entrevistarem a Marta Pujadó, coordinació de formació d’Escola Nova 21. Exmatemàtica reconvertida al sector educatiu. Així és com es defineix Marta Pujadó, que amb 32 anys és llicenciada en matemàtiques per la UPC, té un màster en Formació del Professorat per la UAB i un postgrau en recursos, materials i projectes d’educació per al desenvolupament per la UAB, actualment és coordinadora de formació a Escola Nova 21. També ha viscut dos anys a Mèxic treballant a l’ONG Enseña por México i ha estat directora de formació a la Fundación Empieza por Educar, dues organitzacions que treballen per un canvi sistèmic en el sistema educatiu des de la formació del professorat. Ha estat professora de Matemàtiques a Secundària. Va nèixer a Vilafranca del Penedès, però actualment viu a Barcelona.

Marta Pujadó (fotografia cedida per EN 21)

Què diries que és Escola Nova 21?

És un programa que vol transformar el sistema educatiu català, conjuntament amb altres institucions que ja fa temps que treballen en aquesta línia per aconseguir una educació millor, de qualitat i amb equitat, que doni resposta a les necessitats educatives del segle XXI.

Què creus que és la innovació pedagògica?

A nosaltres no ens agrada parlar d’innovació pedagògica perquè el canvi que plantegem no és una innovació, sinó una actualització del sistema educatiu. És a dir, ja fa molts anys que sabem com haurien de ser les escoles i els instituts, venim de la tradició del i seguit renovació pedagògica de principi del s. XX, amb el moviment de l’Escola Nova, que a casa nostra va tenir molta importància. A Vilafranca, tenim l’exemple del Josep Estalella. Si haguéssim pogut entrar a les classes d’aquest professor, fa cent anys, hauríem vist els alumnes treballant activament, a partir de problemes o d’experimentacions. Ell deia que la classe s’ha d’assemblar a un taller, en el sentit que els alumnes han de tenir la seva tasca concreta, d’investigació directa sobre els objectes, i el rol del professor ha de ser orientar aquesta feina. Per tant, el rol del professor no és fer discursos i no ha de ser el centre d’atenció de la classe. El centre d’atenció és el treball que fa cadascú i el rol del mestre és acompanyar, aclarir dubtes, fer preguntes clau. Ja us podeu imaginar que treballant d’aquesta manera el llibre de text no és gaire important, oi? Doncs tot això que proposava el professor Estalella fa cent anys és el que s’hauria de veure als instituts d’avui en dia. Perquè, a més, ara tenim les evidències de nombrosos estudis que demostren que d’aquesta manera s’aprèn més i millor. Llavors, en el fons, el que estem fent no és innovació, sinó recuperar aquesta tradició pedagògica del principi del s. XX i actualitzar-la. A més a més, a vegades es confon innovació amb el fet d’introduir tecnologia. I no parlem d’això. Nosaltres parlem de fer un canvi en el propòsit de l’educació.

Quin paper jugues dins del projecte?

En el projecte hi ha molts centres educatius que volen fer un canvi, passar d’un sistema memorístic (on els alumnes memoritzen un temari i fan un examen) a un model més competencial (on hi hagi un aprenentatge actiu, significatiu, globalitzat…). Dels cinc-cents centres que es van apuntar al programa, se’n va escollir una mostra representativa de trenta que fan un procés intensiu de transformació al llarg de tres anys. El que faig jo específicament és acompanyar aquests trenta centres perquè facin aquest canvi.

En el dia a dia, el que faig és anar sovint a aquestes escoles i a aquests instituts, reunir-me amb els mestres i equips directius d’aquests centres, organitzar formacions, preparar recursos que els ajudin a fer aquest procés de canvi…

Creus que a la llarga tots els instituts adoptaran aquesta línia de treball?

A mi m’agradaria molt pensar que sí. Crec que aquest moviment de transformació educativa ja és irreversible, perquè està demostrat que el sistema que tenim ara no funciona. Bàsicament perquè hi ha molta desmotivació per part dels alumnes, perquè el que s’aprèn a l’institut està molt deslligat dels interessos dels nois i de les noies i perquè les xifres de repetició de curs i d’abandonament escolar prematur són insostenibles.

A més a més, si ens ho mirem des d’una perspectiva més global, tenim molts reptes, com a societat del segle XXI: estem vivint una revolució tecnològica sense precedents que ha canviat la manera com ens comuniquem i com ens informem; el món laboral també està canviant a un ritme frenètic, i hem de preparar els nois i les noies per a la societat en què els tocarà viure. Per exemple, la capacitat d’aprendre autònomament, de desenvolupar la creativitat i de treballar en equip són aspectes clau que s’haurien de desenvolupar a l’escola i a l’institut.

Com també el pensament crític, el fet d’aprendre a desenvolupar un criteri propi per esdevenir ciutadans crítics, conscients i responsables. I aprendre a viure en un entorn molt divers, perquè la societat del s. XXI requereix aprendre a conviure amb persones d’orígens i de cultures molt diversos. I això també s’aprèn a l’escola. Però no s’aprèn memoritzant. Ni subratllant un llibre de text i repetint les respostes en un examen.

Per tant, necessitem un canvi. No sé si trigarà més o menys a arribar a tots els instituts, però estic segura que arribarà.

Per què creus que hi ha tant d’abandonament i de fracàs escolar?

La culpa és del sistema educatiu que tenim, perquè en els últims anys la societat ha canviat molt i el sistema educatiu ha canviat molt poc (que gairebé és el mateix de fa cinquanta anys). Com que aquest no s’ha sabut adaptar, això no funciona.

Llavors, com seria el teu institut ideal?

Seria un institut on els nois i les noies tindrien ganes d’anar-hi perquè s’ho passarien bé, estarien actius fent projectes, investigant… treballant a partir dels seus interessos. No estarien asseguts en fila i mirant cap endavant, tot el dia a la mateixa cadira, com ara passa en alguns instituts…, no hi hauria exàmens (almenys exàmens de paper i boli com els que tenim ara), no estaria fent tothom el mateix (cadascú segons els seus propis interessos i necessitats d’aprenentatge), no hi hauria una hora de Català, una de Socials, una de Matemàtiques, sinó que es treballaria de manera globalitzada, integrant els diferents àmbits de manera globalitzada.

Aula (fotografia cedida per EN21)

I saps què?

Que aquest institut ja existeix. A Catalunya ja hi ha instituts que treballen d’aquesta manera. El problema és que són l’excepció, i el que volem és que siguin la normalitat.

Ara dues preguntes més personals. Què et va portar a entrar
en el món de l’educació?

Jo vaig estudiar Matemàtiques, després una mica per casualitat vaig començar a fer de professora de Matemàtiques en un institut i vaig descobrir que aquesta part d’educació m’agradava més que el que havia fet a la carrera. Aleshores vaig estar en altres programes de formació del professorat que em van donar l’oportunitat de conèixer moltes escoles i molts instituts, moltes mestres i professores, i moltes maneres diferents d’entendre l’educació. I així de mica en mica m’he acabat decantant més per la part educativa que per la de Matemàtiques, però mai no m’havia plantejat acabar-me dedicant a això.

Un lema a la vida?

Hi ha una frase de Nelson Mandela que diu que l’educació és l’arma més poderosa per canviar el món. I jo també crec que a partir de l’educació es poden canviar moltes coses en tots els àmbits.

Entrevista publicada al primer número de la revista (Desembre 2018) en format pdf.
Edició web: Hector Amilcar Lara (2n ESO A)

En los bosques de Pennsylvania

por Àlex Belmonte i Victor Rius (2n ESO D)


Durante los últimos días, en la asignatura de castellano, hemos leído un poema titulado Los bosques de Pennsylvania de Gloria Fuertes.

Concretamente hemos trabajado las palabras y qué sonidos nos imaginamos cuando las leemos. Para adentrarnos más a fondo hicimos un video en el que recitábamos el poema, aparecían imágenes relacionadas con el poema y, sobre todo, se reproducían los sonidos que las palabras intentaban describir.

Este es uno de los vídeos. Esperamos que os guste

¡Hasta la próxima!

El projecte de xinès a l’institut

2018上海国友好城市青少年夏令)

Shanghai International Sister Cities Youth Camp

“Pudong”, districte financer a Xangai

Des del 2014, a l’Institut Nou de Vilafranca s’imparteix com a segona  llengua estrangera el xinès. Aquest idioma, any rere any, ha tingut molt  bona acceptació tant entre els alumnes com entre les famílies, cosa que  ha fet que un nombre important d’alumnes del centre hagi decidit aprendre  el xinès. Un aspecte que ha reforçat aquesta decisió és que el centre ha  apostat des del seu inici perquè els alumnes que ho desitgessin es  poguessin presentar als exàmens oficials de xinès que any rere any  organitza la FICB (Fundació Institut Confuci de Barcelona), en  col·laboració amb Casa Àsia, Universitat Autònoma de Barcelona,  Universitat de Barcelona i Universitat d’Estudis Estrangers de Beijing.  Aquests exàmens són els anomenats YCT (Young Chinese Test). Així,  cada any s’han presentat quasi el cent per cent dels alumnes que cursen  la matèria amb excel·lents resultats.    

Representants de la Universitat de Sichuan

Aquest fet va provocar l’interès del Departament d’Ensenyament a  organitzar diverses visites al centre.

La primera va tenir lloc el 2016, quan ens van visitar representants de la  Universitat de Sichuan 四川大学. Aquesta universitat està situada a la  ciutat de Chengdu, que és la capital de la regió i té uns 14 milions  d’habitants. Hi estudien futurs professors de xinès per a estrangers i  estaven molt interessats a visitar un centre on s’impartia el xinès. Van  visitar el nostre institut el vicedegà, la directora de Relacions  Internacionals i dos alumnes de la universitat, i els van acompanyar, per  part del Departament d’Ensenyament, Inma Piquer, assessora tècnica  docent del Servei de Llengües Estrangeres del Departament  d’Ensenyament, i Albert Vitrià, coordinador de Llengües Estrangeres dels  Serveis Territorials a Barcelona Comarques.

Suzhou International Academy

En la segona ens va visitar una delegació de professors xinesos  provinents de “The Experimental School Attached to Sichuan Normal  University”, de Chengdu. També hi van ser presents Inma Piquer i Albert  Vitrià.  

A més, l’abril del 2017, va ser la FICB qui va mostrar un fort interès pel  centre i així va decidir convidar tant el director com el professor de Xinès a  visitar diferents centres educatius representatius de la Xina a les ciutats  de Bejing i Shanghai. Aquesta visita va ser conjunta amb altres centres  (tots privats) en els quals també s’imparteix Xinès i va servir per reforçar la  idea que el xinès està esdevenint cada dia més important en un món tan  globalitzat i en el qual la Xina té un paper destacat. 

A més, la FICB, veient els resultats dels exàmens i la quantitat d’alumnes  presentats, va dotar el centre d’una professora voluntària de conversa  unes hores durant el curs 2017-2018 perquè els alumnes poguessin  millorar l’expressió oral. Aquest curs 2018-2019 ha tornat a dotar el centre  amb el mateix servei, però amb una dedicació horària major, cosa que fa  que els alumnes setmanalment tinguin l’oportunitat de parlar amb una  professora nadiua en xinès mentre el professor titular fa un treball a la  classe més pràctic. 

Institut de Secundària de Beijing

Tots aquests esdeveniments van ocasionar que el Departament  d’Ensenyament, després de rebre una invitació oficial de l’Ajuntament de  Shanghai, pensés en nosaltres, ja que es tracta d’un dels pocs centres  públics de Catalunya que imparteix de manera curricular el xinès. Aquest  esdeveniment, “Shanghai International Sister Cities Youth Camp”, té lloc  cada any a la ciutat de Xangai. Consisteix en el fet que un grup d’alumnes i  un professor del centre de cada país hi participi. Aquest any, com que era  el desè aniversari, van convidar 25 països: el Japó, Corea, Finlàndia,  Hongria, Suïssa, Austràlia, Mèxic, Canadà,…  

Institut Nou de Vilafranca i professors de la Universitat de Chengdu

L’objectiu del Campus és promoure la comunicació entre Shanghai i  diferents ciutats, especialment per millorar l’amistat entre adolescents  d’arreu del món de 14 a 18 anys. Així, quatre alumnes del centre i un  professor van tenir l’oportunitat de poder gaudir d’aquesta experiència el  passat juliol, on van participar en una gran varietat d’activitats  relacionades amb la llengua i la cultura xineses, visites culturals, passar  un dia amb una família amfitriona i veure de primera mà els seus costums,  passeig pel riu amb vaixell, espectacles, museus,….

Institut Nou de Vilafranca i professors de la Universitat de Chengdu

Viatge a la Xina 

Crònica d’una estada a Xangai 

El passat mes de juliol vaig tenir el plaer d’acompanyar el Marc, el Ricard,  la Iris i la Noelia a la Xina per participar al “Shanghai Sister Cities Youth  Camp”. Després d’un llarg viatge de 12 hores, vam aterrar inquiets i  neguitosos perquè no sabíem què ens esperava. Amés, la nostra arribada  no va ser la millor possible, ja que vam trigar més d’una hora a passar el  control de seguretat de l’aeroport, i quan per fi vam arribar a la zona  d’equipatge, el nostre vol ja no sortia a les pantalles…, finalment, però,  després de gairebé 45 minuts, vam trobar l’equipatge en un passadís de  l’aeroport! 

Quan ja anàvem amb les nostres maletes, vam conèixer per fi els  voluntaris que ens havien d’acompanyar al llarg de la nostra estada a  Xangai, el Jason i el Julio. És clar, potser no us semblen noms gaire  xinesos! No són pas els seus noms, sinó que van escollir aquests àlies  perquè ens fos més fàcil poder adreçar-nos-hi. Els dos parlaven un anglès  més que correcte, i, a més, el Julio tenia un bon nivell de castellà, factor  que, després del vol interminable, de la llarga cua al control de seguretat i  de l’afer de l’equipatge, vam agrair molt positivament. 

Aeroport de Barcelona

El trajecte en bus des de l’aeroport fins a la residència on ens vam  allotjar va ser el nostre primer contacte amb Xangai. El primer que  ens va cridar l’atenció va ser la calor, molt humida i difícilment  suportable, que vam percebre només sortir de l’aeroport.  Afortunadament, l’autobús ens esperava amb un fred glacial que  vam rebre entusiasmats. 

Vam compartir el trajecte amb els equips d’altres països, però no va  ser fins a l’arribada a la residència quan vam començar a relacionar nos veritablement amb la resta d’equips. Tot i així, el primer dia  estàvem força cansats per mostrar la nostra vessant més simpàtica.  Calia, però, no descansar i adaptar-nos al més aviat possible a  l’horari de Xangai (vuit hores de diferència), així que, després de  dinar -tot i que dinar, dinar, no ho vam fer, ja que a l’avió ens havien  donat tres àpats, i, francament, no va ser el dinar més bo de la nostra  estada- vam decidir sortir a fer un passeig pels voltants de la  residència, acompanyats dels nostres voluntaris amfitrions. Vam  visitar un parell de centres comercials i vam poder admirar la  grandària de les avingudes que envoltaven la residència, així com començar a sentir el que és viure en una ciutat de més de vint-i-cinc  milions d’habitants. 

Cerimònia d’obertura a Xangai 

A la tornada ens van fer un tour per la residència, la qual,  malauradament, estava en obres, ja que aprofiten l’estiu per fer  reformes, i no vam poder gaudir d’alguns espais com la piscina, però  ens va impressionar. En aquest centre, al llarg del curs, hi viuen  centenars d’alumnes de secundària i té un munt d’instal·lacions  esportives i d’oci. 

La nostra veritable experiència al campus es va encetar l’endemà de la  nostra arribada. Primera trobada amb la resta d’expedicions,  assignacions de grups, primeres classes de llengua i cultura xineses. Els  quatre alumnes del centre van ser assignats al grup 1, al nivell avançat,  juntament amb Hongria, Indonèsia, Tailàndia, Austràlia i Itàlia. A banda de  millorar el seu nivell de llengua amb els professors nadius, aquestes  classes els van permetre conèixer més a fons la cultura xinesa, perquè  van ser molt variades (karate, cerimònia del te, escriptura tradicional,  ornamentació…). Als matins feien les classes de llengua; a la tarda, els  tallers de cultura. 

Pràctica de jocs tradicionals

Però, sabeu vosaltres que és matí i tarda per als xinesos? L’esmorzar era  entre dos quarts de vuit i un quart de nou del matí; a les nou, inici de les  classes. A les dotze del migdia finalitzaven, per anar a dinar, sí, sí, dinar!, a  dos quarts d’una o, com a molt tard, a la una. Llavors, en la franja de la  tarda, els tallers començaven a les tres i acabaven a les cinc. Vora les sis  de la tarda s’anava a sopar. I després de sopar, què? Doncs, també tenien  activitats. Els primers dies, l’assaig de la cerimònia d’inauguració i la  mateixa cerimònia. Balls i concurs d’esports ocupaven també les nits. 

Potser us heu quedat amb ganes de saber en què va consistir la cerimònia  d’inauguració. Penseu en els Jocs Olímpics i ho tindreu! Cada delegació  va ser presentada i van desfilar davant de la resta. A més, vaig tenir l’honor  de ser un dels dos únics professors que van fer un discurs a la cerimònia.  Després de la benvinguda de l’alcalde de Xangai i els efusius discursos  dels cònsols d’Hongria i d’Indonèsia, va arribar el torn d’aquest professor  que us parla. Possiblement un dels moments de més nervis de la meva  vida!  

Centre comercial de Xangai

I així, a poc a poc, ens vam anar acostumant als horaris i a la manera  de ser dels xinesos, que és molt diferent a la nostra. A més, cada dia  se’ns van enfortir els llaços d’amistat amb les delegacions d’altres  països, una experiència molt enriquidora. Els vostres companys van  exercir de mestres de cerimònies del conegut lloc de cartes “Uno”, i  van desafiar i vèncer els alumnes del Japó, de Canadà, de Corea, de  Bèlgica…, cada nit organitzaven una partida. 

Les nostres visites a la ciutat ens van fascinar. Vaig tenir l’oportunitat  de visitar el Museu d’Història de Xangai, un museu realment  espectacular que dona a conèixer l’evolució de la civilització xinesa  des dels seus albors. A més, vam visitar els tradicionals centres  budistes, per conèixer millor aquesta filosofia religiosa, així com els  mercats tradicionals de Fuyou i Yuyuan, aquest últim després de  contemplar els seus meravellosos jardins, ideals per aturar-se uns  instants de la voràgine de la ciutat. 

Potser, però, la visita que més ens va agradar a tots va ser a la Pearl  Tower, uns dels edificis més característics de l’skyline de la ciutat,  segurament el més fotografiat des del Bund, el barri més dinàmic i  comercial de Xangai. Des de la part més alta vam gaudir d’unes vistes  increïbles del Pudong, el barri financer, i de la ciutat. Amés, en baixar, vam  gaudir d’un creuer pel riu Huangpu. 

 

Temple xinès al llac Taihu

Realment ens hagués agradat conèixer la Xina rural. Fora de la  megalòpolis de Xangai, únicament vam visitar la ciutat vella de  Zhouzhuang, coneguda com la Venècia de la Xina, on, a més, vam gaudir  de la representació d’una obra teatral aquàtica. Malauradament, no vam  poder passejar gaire per aquesta ciutat situada a la vora del llac Taihu i  travessada pels canals que substitueixen els carrers, però ens quedarà el  record del seu esplèndid arc d’entrada.

Malgrat tot, crec que on millor s’ho van passar els vostres companys va ser  a “Oriental Land”, un parc d’atraccions on vam estar l’últim cap de setmana. Allà, van practicar esports tradicionals xinesos, així com  atraccions aquàtiques, ideals per refrescar-se, ja que la sensació  tèrmica era de 50⁰ C al sol.

Tant de bo aquesta visita sigui la primera de moltes. En definitiva,  ens emportem un record per a tota la vida. Vull aprofitar aquestes  línies per felicitar i agrair al Marc, a la Iris, a la Noelia i al Ricard  tant el seu comportament al llarg dels catorze dies que van  compartir, com la seva comprensió i actitud positiva davant  d’algunes de les situacions que vam compartir.

Jose M. Antón
Professor de geografia i història de l’Institut Nou de Vilafranca 

Relacions Internacionals 

Al campus hi participaven al voltant de 140 nois i noies d’entre  12 i 21 anys. I, és inevitable no fer amics en aquests tretze dies.  Tots eren molt amables i ens relacionàvem amb tothom, encara  que teníem més afinitat amb els canadencs, australians,  japonesos i, sobretot, amb els nois i les noies de l’Equador i de  Mèxic, els quals es van sorprendre en adonar-se que parlàvem  castellà, i així, segons ells, no havien de pensar per poder  parlar.  

Durant el temps lliure, vam realitzar moltíssimes activitats  lúdiques. Era divertit fer esports amb tothom perquè jugàvem  tots junts i així podíem aprendre molt de cada cultura. És curiós  veure com un joc és internacional però que cada país té una  manera de jugar i unes normes totalment diferents. 

Amb els alumnes de l’Equador i d’Indonèsia

No solament vam fer bones amistats entre els participants, sinó  també amb els voluntaris, els nostres guies. Al principi  pensàvem que serien més grans, però, com que tenien més o  menys la mateixa edat que nosaltres, encara era més fàcil  poder fer una bona amistat. 

Els nostres guies, en Julio i en Jason, van ser molt amables  amb nosaltres. I, durant un dia, fins i tot vam conèixer les seves  famílies, vam veure les seves cases i ens van ensenyar plats  tradicionals xinesos i jocs molt divertits. 

Considerem que aquest campus no hagués sigut el mateix  sense aquests companys, no haguéssim après tantes coses i  no l’haguéssim gaudit com ho hem fet. 

Noelia González
Alumna de 4t d’ESO B

El menjar xinès  

En el nostre viatge a la Xina, vam poder degustar tota mena  d’aliments i de plats tradicionals de la Xina. Crec que els meus  companys i jo ja prevèiem que el menjar dels restaurants xinesos de  casa nostra no tenen incorporats molts dels plats que vam degustar  allà. 

Fideus

A la nostra residència menjàvem freqüentment arròs i fideus amb  vedella i pollastre, sovint picant. Per esmorzar hi havia fruita amb  una espècie de coques farcides de vegetals o carn i un pa de pessic  popular a Xangai, que també portava una mena de panses. Per  dinar hi havia pasta amb la carn esmentada anteriorment i per sopar  el mateix. 

El canvi d’horaris en els àpats era un gran inconvenient. Durant  els primers dies no teníem pràcticament gana, però al final ens  hi vam acabar habituant bastant bé.  

Mix de menjar xinès

Durant aquest període del viatge, tant jo com el Ricard vam  poder gaudir d’un dia sencer amb el nostre guia, el Jason, amb  qui vam fer tots els àpats. Al’hora de dinar vam anar amb tota la  seva família a dinar a un restaurant molt popular a Xangai. Allà  vam tastar diferents plats de vedella, de pollastre i de granota.  Una anècdota que us volia explicar aquí és que amb el plat de la  granota vam menjar unes tires allargades d’un vegetal molt  picant típic de la Xina (que ningú no menja perquè pica molt),  que semblaven patates fregides, i després de portar una  setmana sense veure cap patata fregida, me’n vaig menjar  quatre de cop! Després d’això, durant la resta del viatge vaig  poder menjar qualsevol cosa picant, perquè ja no ho notava. Al  vespre vam sopar a casa d’en Jason. Ens van ensenyar a fer  bao zhe, unes empanades típiques de la Xina, que després ens  en vam menjar i, fins i tot, ens vam poder emportar alguna per a  l’endemà.

Marc Aladesa
Alumne de 1r Batxillerat A

El Campus i les principals activitats 

Durant el temps que vam visitar Xangai, vam poder instal·lar-nos a l’East  China Normal University Number 2, una universitat molt ben situada a  prop del centre de la ciutat, ja que estàvem només a cinc parades de metro  del centre. 

Allà era on passàvem la nit i realitzàvem els esmorzars, els dinars i els  sopars. També, durant un parell de dies vam poder fer classes de xinès  amb una professora oficial pròpia de la universitat, amb qui vam poder  aprendre molt vocabulari nou, i vam poder descobrir més dels nostres  companys del campus realitzant presentacions en xinès i activitats  parlades. A part, vam poder gaudir de moltes activitats culturals com el  Kung-Fu, la cerimònia del te, un taller d’escriptura amb pinzells xinesos,  un taller natural de decoració de plantes i altres. A més, al centre també hi  assistíem per a alguns actes, com per exemple la cerimònia d’iniciació i la  de clausura o les presentacions dels països. 

Zona esportiva del Campus

Durant un parell de dies, vam visitar el parc anomenat Oriental  Land, on vam passar dues nits. Al parc, vam poder realitzar  activitats esportives, com per exemple, fer uns circuits amb  obstacles, o activitats d’oci, com anar a una zona de parc aquàtic  o visitar un museu dins d’una reproducció d’un vaixell militar. A més, ens ho vam passar molt bé descansant a “Les villes”, una  espècie de casetes modernes molt ben equipades. 

En general, també vam poder disfrutar de moltes ubicacions de  Xangai, ja que vam visitar, entre altres coses, l’Oriental Pearl TV  Tower, el museu de ciència i tecnologia i els jardins Yu.  

Una de les coses més sorprenents va ser quan vam poder passar  un dia sencer amb la família d’uns dels nostres acompanyants  xinesos, on vam poder gaudir encara més de la gastronomia, la  cerimònia del te i del centre de la ciutat. I, per descomptat!, vam  poder anar a comprar a un mercat local, on ens ho vam passar  molt bé perquè és permès comprar regatejant el preu, i era molt  divertit negociar amb els venedors per tal d’obtenir descomptes.  

Tots, en general, vam disfrutar molt de les activitats que vam  realitzar i ens ho vam passar molt bé sempre, però per a mi el  millor dia va ser el que vam passar amb la família, perquè vam  poder aprendre a jugar a un joc molt conegut anomenat Majhong,  i també vam aprendre a realitzar les famoses empanades Jiaozi.  A més, va ser un dels dies que vam anar més per lliure i que més  coses vam poder visitar i veure, perquè vam poder anar també a  visitar un temple budista fet d’or i ens vam endinsar per un dels  barris més cars de la ciutat. Va ser una gran experiència que  repetiria sens dubte.

Ricard Rodríguez
Alumne de 4t d’ESO B

Text publicat al primer número de la revista (Desembre 2018) en format pdf
Edició web: Shunting Wang

Anàlisi i estudi dels personatges al cómic

En aquest article trobareu unes breus explicacions de tres cómics que es van inventar els alumnes amb els seus respectius personatges dibuixats.

ELS PITJORS  

El còmic tracta sobre tres personatges que viuen aventures i totes acaben malament, amb ferits, baralles… tot i que, a vegades, també s’ajuden quan  fa falta.  El John està fent esport i el seu company, en Jan, li fa mal amb l’espasa.  Aleshores, el Jan se’n va a l’hospital i l’altre amic, el Joan, el visita allà i li  diu que es venjarà. El Joan i el Jan comencen a lluitar, però el Joan no pot  amb ell. En aquell moment apareix el John, que ja es troba millor, amb el  seu bou, i el bou acaba llençant el Jan al Pol Nord.  

Jan Ferret Colomer
Alumne de 3r d’ESO B


A LA RECERCA DEL DIAMANT  

La Millie és una estudiant adolescent de tretze anys d’origen  anglès. Als vuit anys es va mudar amb els seus avis al Japó, ja que  la policia havia prohibit als seus pares que la cuidessin. La Millie és  una dels sis portadors de les peces d’un diamant que té el poder  de concedir desitjos quan algú aconsegueix ajuntar totes les  seves peces.  Ella lluita amb un noi, anomenat Ida, que també és portador d’una  peça del diamant. La Millie vol el diamant per a curar la malaltia de  la seva àvia, però un dia s’assabenta per les notícies que a  l’hospital on és la seva àvia ha esclatat una bomba. Com que ja no  té motius per seguir lluitant i vivint, demana a l’Ida que la mati. Ell  20s’hi nega i li proposa una pacte: si ella ajuda a aconseguir les altres  peces, aleshores ell la matarà. La Millie accepta. Al llarg de la  història es trobarà amb molts reptes que haurà d’afrontar per  aconseguir el que vol.  

Laura Vicente
Alumna de 1r d’ESO A


L’ESPERIT DE L’ESCOLA  

El còmic tracta sobre una escola que ha estat maleïda perquè  una noia hi va ser assassinada en misterioses circumstàncies.  El seu esperit fa renéixer totes les persones que han estat  assassinades, per matar totes les persones que no es  mereixen viure.  

 

Naiara Rodríguez Gaspar
Alumne de 3r d’ESO B


Textos  publicats al primer número de la revista (Desembre 2018) en format pdf.
Edició web: Raquel Civit (2n ESO A)

Còmics

El primer trimestre, a l’optativa de CÒMIC, l’alumnat de 2n d’ESO (Grup B) va estudiar les diferents tipologies d’històries gràfiques i va gaudir, mitjançant l’aprenentatge cooperatiu, de l’elaboració dels seus propis còmics. Us en presentem un parell d’històries.

 

Desitgem que us agradin!
[Cliqueu a les imatges per veure'ls]

La caixa de joguines

per Carla Fernández (2n ESO B)


Somnis espacials

per Yveth Armero (2n ESO B)