Punk 57

Por Lidia Pascual (4t ESO C)

Autora:Penelope Douglas
Título: Punk 57
Saga: Tomo único
Editorial: ‎ CreateSpace Independent Publishing Platform
Número de páginas: 341
Año publicación: 2016
Precio: 13’48€
ISBN: 13:978-1539427766

Este libro de momento solo está disponible  en inglés, pero vale completamente la pena leerlo.

La relación entre los dos protagonistas comenzó cuando en quinto grado sus respectivas escuelas crearon el proyecto de escribirse cartas entre los alumnos de ambas. Rayen y Misha se convirtieron en penfriends de manera que no sabían cómo eran físicamente, pero de igual manera eso no impidió que en cada uno surgieran sentimientos. Siete años después, Misha dejó de escribir y a Rayen no le sentó nada bien. La cuestión es que en el instituto, a pesar de que ella era de las populares, no era su verdadera esencia y solamente con él podía sentirse tal como era en realidad. Al poco tiempo de este hecho empezaron a aparecer pintadas en las paredes del instituto de Rayen con insinuantes mensajes ocultos dirigidos a los alumnos …

Me gusta mucho como Penelope (la autora) explica la historia, sin dejar de mencionar lo buena que es al hacer el plot twists (giro radical) que encontramos  al  final del libro.

Ciudades de humo

Por Lidia Pascual (4t ESO C)

Autora: Joana Marcus
Título: Ciudades de Humo
Saga: Trilogía Fuego
Editorial: Cross Books
Número de páginas: 495
Año de publicación: 2022
Precio: 17’95
ISBN: 978-84-08-25185-9

Imagínate que después de una guerra el mundo se separa por zonas (ciudades-estado). Nuestra protagonista, Alice, proviene de “Zona Androides”. Se caracteriza por ser el sitio donde unos científicos modificaron a algunos humanos para que tuvieran diferentes capacidades, como por ejemplo: aprender un idioma totalmente nuevo en una tarde, saberse toda la historia clásica de memoria… Allí estaba todo muy controlado y no había espacio para el desorden o la diversión. Tampoco tenían nombre, sino que los llamaban por su número identificativo. En la zona vecina a esta “Ciudad Central”  vivía nuestro protagonista masculino, Rhett. Esta ciudad se había desarrollado más en la milicia y poder defenderse si los atacaban. 

Así pues, Un día atacaron “Zona Androides” y Alice (n.º 43) huyó con la androide (n.º 42). Al poco las descubrieron y se llevaron a su compañera. Por suerte, mientras conducía un coche que se encontró en la huida, perdió el control y acabó estampándose en el muro de “Ciudad Central”. 

Una vez allí la curaron y  tuvo que adaptarse a la forma de hablar que tenían, sus rutinas, sus comidas y a descubrir sus sentimientos. El libro explica cómo tenía que fingir no ser un androide, porque había la creencia de que los habían creado para dominar el mundo. También explica la adaptación que sufre al someterse como todos los adolescentes al entrenamiento militar y la relación amorosa de los dos protagonistas.

El libro es una joya y creo que es muy hermoso. Sobre todo por la manera de narrar de la autora y  como plasma las ideas y pensamientos de los personajes.

Un plus es que la autora siempre es fiel a los personajes. No está de más decir que el romance que contiene este libro es una fantasía, sobre todo por la manera en la que Rhett se adapta y ayuda a Alice junto al pequeño Jake a descubrir como es el mundo exterior de “Zona Androides”. 

Una curiosidad de la autora es que todas sus historias están conectadas entre ellas y cuando lees uno de sus libros por separado no entiendes las referencias, pero si lees las demás ves cómo se mezclan entre ellas.

En este libro, más que mezclarse las historias, lo que hace la autora es crear un universo paralelo al de la segunda novela titulada Antes de diciembre.

Como conclusión, y para todas las amantes de este tipo de clichés, debo deciros que en este libro aparece el de “Odio a todo el mundo menos a ella” y, vuelvo a insistir, está muy bien redactado. 

En el libro en papel, al principio hay un mapa, pero si no puedes esperar a que el siguiente esté publicado, hay la opción de acabar de leer la trilogía a través de Wattpad.

One Punch Man

Por Joel Ledesma (4t ESO D)

Título: One Punch Man 
Fecha de estreno: 5 de octubre de 2015
Estudios de animación: Estudio Madhouse
Dibujante/ escritor: One (pseudónimo de un anónimo)
Número de capítulos: 24+12 OVAS

One Punch Man nos lleva a un mundo donde los superhéroes y los villanos existen. Dentro del bando de los héroes hay diferentes clases, ordenados según la cantidad de villanos que derroten y, por lo tanto, también por lo poderosos que sean. Las clases son: C, B, A y S, siendo S el nivel más alto.

En este mundo, vive Saitama, un chico corriente que decide entrenar durante 3 años haciendo a diario 100 flexiones, 100 abdominales, 100 sentadillas y una carrera de 10 km. Todo eso para convertirse en un superhéroe y salvar a la gente. Tras 3 años de entrenamiento exhaustivo llega a un nivel de poder enorme, pudiendo derrotar a cualquier villano que se le interponga de un solo puñetazo. Saitama al ser una persona a quien no le importa el dinero y lo único que quiere hacer es salvar gente, decide derrotar solo a los villanos que los demás héroes no pueden vencer. Pero debido a estos ideales, no sube a clase S y no se hace famoso. Aun así consigue un rápido reconocimiento gracias a que derrota al ser más poderoso del universo de un único puñetazo.

Este es un anime enfocado a cualquier público, pero especialmente dirigido a gente adulta o adolescente, ya que cuando Saitama da el puñetazo, el enemigo explota en una lluvia de sangre y tripas. El manga One Punch Man supera 25 millones de copias en circulación. El anime solamente está doblado al japonés, castellano e inglés.

Naruto

Por Joel Ledesma (4t ESO D)

Título: Naruto
Fecha de estreno: 3 de octubre de 2002
Estudios de animación: Estudio Pierrot
Dibujante/ escritor: Masashi Kishimoto
Número de capítulos: 220

Naruto Uzumaki es un ninja adolescente que tiene encerrado en su interior al «Zorro de Nueve Colas» (Kurama). Doce años antes del inicio de la serie, este demonio atacó a la Aldea Oculta de la Hoja matando a muchas personas. Como consecuencia, el líder de la aldea (el Cuarto Hokage, Minato Namikaze) sacrificó su vida utilizando el Shiki Fūjin (técnica de sellado)  para sellarlo dentro de Naruto cuando era un recién nacido, con lo que esperaba detener la masacre. Por ello, Naruto fue víctima de maltratos por quienes lo consideraban como el propio Kurama. A manera de solución, el Tercer Hokage (quien tuvo que reasumir el mando después del sacrificio del Cuarto Hokage) publicó un decreto donde prohibía a cualquiera la mención sobre el ataque de Kurama, y quien lo hiciera sería severamente castigado.​

Esta serie fue bastante exitosa cuando salió en 2002 porque parecía rivalizar con Dragon Ball. También se hizo famosa porque nos adentraba en un mundo nunca visto en el anime como son los ninjas.

Naruto se encuentra en el cuarto puesto de mangas más leídos en el mundo, con aproximadamente 250 millones de copias vendidas de los 72 volúmenes que abarca su historia. Naruto está traducido a un total de nueve idiomas. Estos son: Inglés, japonés, italiano, alemán, francés, castellano, portugués y brasileño. Aparte de estos, los fans lo han doblado también a idiomas como hebreo o árabe.

Darling in the Franx. Anime

Por Joel Ledesma (4t ESO D)

Título: Darling in the Franxx
Fecha de estreno: 13 de enero de 2018
Estudios de animación/creadores: Studio Trigger, A-1 Pictures
Dibujante/escritor: Kentaro Yabuki
Número de capítulos: 24

Darling in the Franxx nos ubica en un futuro distópico y post-apocalíptico en el que unos monstruos gigantes llamados Claxosaurios aterran a los humanos que se esconden en fortalezas móviles llamadas plantaciones. Los humanos, en respuesta a las constantes ofensivas de los Claxosaurios, para robarles el combustible magma, único  combustible fósil restante, crean a las Franxx, unos robots gigantes pilotados por un chico y una chica adolescentes, cuya profesión de pilotarlos es llamada “estambre” para el chico y “pistilo” para la chica.

En una de estas plantaciones vive Hiro, estambre que no consigue conectar con ninguna pistilo para pilotar la Franxx. Un día llega a la plantación una misteriosa chica llamada Zero Two que tiene el pelo rosa, cuernos y colmillos y que conecta al instante con Hiro en la Franxx. A medida que avanza la serie, se va desarrollando la historia de amor entre Hiro y Zero Two y se explica el porqué conectaron tan rápido. Todo esto mientras avanza, a la par, la historia de los Claxosaurios y porque quieren el combustible magma.

Esta serie le podría gustar a todos los públicos, pero está principalmente enfocada a públicos adolescentes, ya que son historias de amor “disfrazadas” en escenas de acción en las que los adolescentes pueden sentirse identificados.

En resumen, esta serie de anime se ha hecho muy famosa entre públicos adolescentes pero también entre otros públicos. Prueba de ello es que se puede leer en japonés, castellano, portugués, francés, alemán, inglés y ruso.

Entrevistes de Primer (i 6)

Per Khadija Azzouggagh i Jannat Choaibi (1r d’ESO B)


Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits.
Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!


Omayma Bakkali, estudiant de 3r d’ESO

Bon dia, Omayma, com estàs?
Molt bé. Gràcies per preguntar.

Bé, com ja saps, avui venim a fer-te unes preguntes per saber una mica més sobre l’institut des del teu punt de vista. Comencem?
Endavant!

En primer lloc, ens agradaria saber com és la teva relació amb els professors/es?
Penso que els professors d’aquest institut són molt bons, tant com a professionals com també com a persones. El tracte és molt agradable, i ens intenten ajudar sempre que poden. Sí que és veritat que sempre hi ha algun/a que és una mica més estricte, però per la resta, molt bé. (somriu).

I la relació amb els companys de classe?
És molt bona. Ens ajudem, riem, treballem, fem de tot junts. I a mi, personalment, mai no m’ha molestat ni m’ha faltat el respecte ningú.

Què et sembla el funcionament de l’institut?
És com qualsevol institut, té els seus avantatges i els seus desavantatges, però, en general, m’agrada com funciona.

Et va resultar molt difícil acostumar-te al teu primer any d’ESO?
Sí, però a poc a poc t’acabes adaptant als nous canvis.

Des del teu punt de vista, quines diferències veus entre la Primària i la Secundària?
A part dels nous horaris i de les noves assignatures, també hi ha molts més deures i treballs que a la Primària, però suposo que això és normal perquè hem d’aprendre a ser més organitzats.

Com t’organitzes per portar la teva vida social i la teva vida acadèmica?
Força bé, la veritat, al final t’hi acabes acostumant i agafes el ritme de la rutina.

Si es donés la situació, canviaries d’institut?
No, perquè ja m’he acostumat a aquest, i també perquè aquí és on hi ha les meves amigues i no voldria deixar-les aquí i anar a un altre institut.

Què és el que més t’agrada de l’institut?
No hi ha cap cosa que m’agradi molt en concret, però suposo que a tots ens queden aquells bons records de les excursions, quan algun company fa una broma i tots riem… Coses així.

I el que no t’agrada?
Suposo que, com qualsevol alumne/a, el que no m’agrada són els exàmens. Però tampoc no està malament que n’hi hagi algun de tant en tant per poder avaluar-nos a nosaltres mateixos.

Què t’agradaria fer després d’acabar l’ESO?
Crec que començar el Batxillerat o fer algun cicle, encara no ho tinc gaire clar.

Pel que veig, encara no tens decidit què vols fer quan acabis l’ESO.
No gaire, la veritat. (Riu)

Canviaries alguna cosa d’aquest institut?
Sí.

Quina?
Per exemple, estaria bé que en comptes d’estudiar només amb llibres, en algunes assignatures, utilitzar l’ordinador.

Bé, moltes gràcies per  respondre a totes les nostres preguntes.
A vosaltres. Adeu.

Entrevistes de Primer (5)

Per Mª Ángeles De la Cruz i Ana Roig (1r d’ESO B)


Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits.
Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!


Dolors Torralba Moreno, monitora d’autobús.

Aquesta entrevista l’hem fet a la Dolors, una monitora d’autobús de la ruta 65. La Dolors ens ve a buscar cada matí i ens porta a l’institut.

Quant temps portes treballant de monitora a l’autobús?
Més o menys, porto cinc anys.

Què és el que més t’agrada del teu treball?
M’agraden moltes coses, però el millor de la meva feina és poder relacionar-me amb els nens i nenes, viure experiències amb ells.

Sempre volies ser monitora d’autobús?
Sí, m’agraden molt els nens i les nenes.

Quantes hores fas de monitora?
Dues al dia.

Quan vas néixer?
El 24 de juliol del 1971.

Com vas començar a treballar?
Jo volia ser monitora d’autobús. Em vaig informar i vaig fer una entrevista al Consell Comarcal amb el carnet de monitora de lleure i em van dir que sí, que podia treballar  de monitora d’autobús.

Sempre has sigut monitora d’autobús?
No.

Sempre has sigut monitora d’autobús a Vilafranca?
Sí, no he estat en cap poble més. Bé, ara estic a la Granada del Penedès.

Algun cop t’han fet enfadar els nens i les nenes de l’autobús?
Sí, una vegada un nen va insultar una nena davant meu.

Tens fills?
Sí, un nen i una nena que es diuen Clàudia i Jordi.

Canviaries el teu treball?
No.

Quin horari laboral fas?
De les 7.20 fins a les 8.30, i de les 14.30 a les 15.30.

De què treballaves abans de ser monitora?
D’operària en una fàbrica d’automoció a Castellet i la Gornal.

Què és el que t’agrada menys de la teva feina?
Haver de castigar els nens i les nenes.

Algun cop has hagut de fer fora a algú de l’autobús?
No.

Has portat mai els teus fills a l’institut (amb l’autobús)?
No, anaven a peu.

Penses jubilar-te sent monitora d’autobús?
No ho sé. Sí.

Alguna vegada s’ha punxat alguna roda de l’autobús (què heu fet)?
No, mai no s’ha punxat cap roda.

Què et va motivar a ser monitora d’autobús?
Els meus fills.

Per quina empresa treballes?
Per Pere Tarrés i els busos Castellví.

Entrevistes de Primer (4)

Per Maya Al Natour i Elsa Ortubia (1r d’ESO A)


Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits.
Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!


Joel Ortubia, exalumne de l’Institut Nou

El Joel Ortubia és un noi de setze anys. Va néixer el 5 d’agost del 2005. És una persona que li agrada estar molt amb els amics i les amigues.

Com et vas sentir quan vas passar de l’escola a l’institut i quins canvis vas notar?
(Obre els ulls) Jo crec que, com a tot el món, el canvi és molt gran i les dificultats s’acumulen. Però de mica en mica, i amb molt d’esforç, s’aconsegueix qualsevol cosa.

Et vas veure estressat amb els estudis i els exàmens al principi?
Estressat, estressat del tot… no, però, la veritat, sí que em va costar molt. I sempre m’he recordat de les primeres setmanes, que és on em vaig estressar més.

De totes les assignatures que vas tenir durant l’ESO, quina t’ha agradat més?
L’Anglès, perquè em semblava fàcil captar algunes coses, a part que el professor ho explicava d’una manera molt senzilla.

Quin ha estat el professor/a que t’ha agradat més?
El professor d’informàtica, l’Antoni.

Quin és el curs que t’ha agradat menys, i el que més t’ha agradat de l’ESO?
(Somriu) Ufff… la veritat és que no ho sé, perquè jo he hagut de treballar-me tots els cursos (riu), però el que més m’ha agradat, des del punt de vista que tinc ara, ha sigut primer, perquè ha estat el curs en què he conegut tots els amics que tinc ara i ha estat una molt bona experiència.

Quins creus que han estat els teus millors amics durant tot l’institut? Encara parles amb ells?
Els meus amics han estat: Manel, Monte, Nil, Quim, Adriana, Laia, Gerard i molts altres més, però amb aquests tinc més confiança i, és clar, de tant en tant quedem per fer una volta i parlar.

Com et van afectar els estudis a causa de la Covid?
A la vida laboral, la veritat, em va afectar molt, perquè ja no podia sortir amb els meus amics ni fer una volta ni res. Però, en canvi, en els estudis, em va ajudar molt, vaig començar a treure millors notes, segurament perquè a mi, personalment, m’agrada fer els deures, feines, a casa meva, perquè així m’esforço més.

Quin consell donaries a les persones que comencen l’institut?
Que ho aprofitin, perquè el que ve després és molt més difícil, i que estudieu molt, perquè quan sigueu grans tingueu molts camins per on anar. I, sobretot, que feu molts amics i bons.

Tens animals?
Sí, un gos que es diu Chewbacca i una gata que es diu Mafalda, però s’ha quedat amb el nom de Nena, ja que sempre l’anomenem amb aquest nom i no et diré el perquè, perquè sinó estarem aquí tot el dia (riu).

Quin menjar t’agrada més?
Jo no sóc de tenir un menjar preferit, sinó que sóc més de variar coses.

Què vols ser de gran? Per què?
El meu somni de petit era ser astronauta, bomber, policia, però ara estic fent un PFI i d’aquí ben poc estudiaré Disseny Gràfic, i crec que és un bon camí perquè és el que realment m’agrada.

Quin és el teu somni al món?
La veritat és que no tinc cap somni en concret, però mentre tingui una bona família i uns bons amics ho tinc tot.

Abans has dit que el teu professor preferit és l’Antoni. Ens pots dir per què?
Perquè sempre dona molts bons consells que són molt útils per al dia a dia.

Ens en pots dir algun que t’hagi estat molt útil personalment?
I tant! Me’n va dir un que és molt conegut però jo encara no el coneixia de res:“No pensis en el que estan pensant els altres de tu, perquè els altres estan pensant què pensen els altres d’ells”. La veritat, és molt cert i així encara que no ho sembli et preocupes menys.

Entrevistes de Primer (3)

Per Sara Galimany i Bruna Pasqual (1r d’ESO A)


Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits.
Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!


Mariona Marcos, cap d’Estudis i professora de Matemàtiques

Em dic Mariona Marcos, sóc professora de Matemàtiques i cap d’Estudis des de fa tres anys. Vaig començar en aquest institut des del primer any, que, de fet, fa més de set anys que existeix. Érem sis professors. Sóc molt poc ordenada i bona professora de Matemàtiques. M’agrada fer esport, com córrer, anar amb bicicleta… Tinc un gos, visc a les Cabanyes i en realitat soc enginyera, però ara sóc profe de Matemàtiques.

Quants anys fa que ets professora?
En fa setze.

Quines assignatures imparteixes?
Ara només sóc professora de Matemàtiques, però he sigut professora de Tecnologia i algunes assignatures de batxillerat que tenen a veure amb la Tecnologia.

Que es fa sent cap d’Estudis?
Bàsicament organitzar el centre, o sigui, jo organitzo i programo els horaris dels grups i dels professors. Porto la disciplina, vol dir que, quan els alumnes es porten malament, soc jo qui acaba tenint l’última paraula i qui sanciona si cal. També, si els professors falten, si els professors no fan la seva feina, sóc jo qui ho ha de controlar i els ho ha de dir. Bàsicament és això, una funció de control, que tot funcioni bé al centre.

T’agrada ser professora?
Sí, m’agrada molt.

I ser cap d’Estudis, t’agrada?
No, no m’agrada ser cap d’Estudis. A mi m’agrada ser professora, perquè m’agrada ensenyar i ser a la classe, i quan ets cap d’Estudis ni ensenyes ni ets a la classe.

Què és el que més t’agrada de ser professora?
De ser professora, el que més m’agrada és això, ser a classe, ensenyar Matemàtiques i veure que els alumnes n’aprenen i que quan acaben el curs han après Matemàtiques, i si els han agradat una mica les Matemàtiques, llavors ja és superbé. Soc molt feliç.

Si poguessis ser professora d’una altra assignatura, de què ho series?
Realment el que més m’agrada són les Matemàtiques, però ara que m’ho has preguntat, hi he estat pensant, m’agrada molt el dibuix tècnic, que és una assignatura de batxillerat, però plàstica no, no soc gens artística, però el dibuix tècnic amb un compàs, regle i tot això sí que m’agrada molt.

Tens algun màster?
No, perquè ara, per ser professor, has de tenir una carrera i després haver fet un màster, però quan jo vaig començar a ser professora només havies de fer un curs molt curt, que es deia un CAP “Curs d’Aptitud Pedagògica”, i no calia fer un màster, per tant, no tinc cap màster.

Què t’agrada fer en el teu temps lliure?
M’agrada fer moltes coses, però el temps lliure de les tardes normal, després de l’institut, m’agrada córrer, m’agrada anar en bicicleta, aquestes coses. Ara bé, el temps lliure de les vacances, m’agrada molt viatjar i estar amb la meva família.

Si poguessis tenir una altra professió, quina seria?
No ho sé, perquè, per exemple, jo tinc la carrera d’Enginyeria i vaig treballar d’enginyera i de més coses, i vaig ser professora perquè és el que realment més m’agrada, però si no pogués ser professora, suposo que tornaria a ser enginyera, però no seria gaire feliç.

Tens fills/es? Si és així, què en pensen, de la teva professió?
Tinc fills i filles i crec que, com que són petits, no en pensen gaire res. Bé, pensen que està bé i, a més a més, així els puc ajudar amb els problemes que tenen de Matemàtiques i, de moment, pensen que quan siguin grans vindran a l’institut, però ja veurem quan siguin grans què fan.

On vas estudiar?
A la UPC, que és una universitat de Barcelona.

Creus que t’ha anat bé la teva carrera, de moment?
Jo crec que sí, estic molt contenta perquè m’ho passo superbé i crec que els alumnes, a veure, sempre n’hi ha algun al qual no li caus bé, però crec que, en general, aprenen Matemàtiques i estan contents amb mi, així que sí, crec que sí.

 

Entrevistes de Primer (2)

Per Eloi Díaz i Fabian Tarifa (1r d’ESO A)


Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits.
Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!


Itzíar Díaz, exalumna de l’Institut Nou de Vilafranca

Quants anys tens?
Divuit. Els acabo de complir.

Quan i on vas néixer?
Vaig néixer el 5 d’octubre del 2003 a l’hospital de Vilafranca.

Com va ser la teva experiència fent el Batxillerat?
Al principi em va costar adaptar-m’hi, perquè no sabia com organitzar-me ni com gestionar el temps. La veritat és que fins al confinament no vaig aprendre a estudiar bé, ja que durant l’ESO no hi dedicava tant temps.

Treies bones notes, al Batxillerat?
El primer any, no, però el segon any em vaig esforçar moltíssim i vaig obtenir molt bones notes.

Què t’agrada fer durant el temps lliure?
M’agrada escoltar música  i veure sèries.

Quin és el curs que més t’ha costat? I per què?
Vaig notar un gran canvi de 2n a 3r de l’ESO, ja que hi havia més contingut en les assignatures i les meves notes van baixar el primer trimestre. Per tant, el curs que més em va costar va ser 3r d’ESO.

Quina és la teva assignatura preferida? I per què?
La meva assignatura preferida era Filosofia, encara que Química també em va acabar agradant molt, gràcies a la professora.

Quina carrera estàs fent ara? I per què?
Infermeria, perquè m’agrada la biologia i ajudar les persones.

Has entrat a la Universitat que volies?
No. Al principi volia entrar a la Universitat Autònoma de Barcelona, però finalment vaig entrar a Sant Joan de Déu (UB), i també m’agrada molt.

Fa cinc anys esperaves tot el que estàs vivint ara?
No, perquè fa cinc anys no havia acabat ni l’ESO i encara no tenia clar ni quin Batxillerat fer.

Com t’estàs trobant aquests primers dies d’Universitat?
És un gran canvi i encara estic aprenent les millors tècniques per estudiar, però en general ho porto bé.

Creus que pots arribar a aconseguir el que t’estàs proposant?
El meu principal objectiu era estudiar la carrera d’Infermeria i ja ho he aconseguit, per tant, crec que aconseguiré ser infermera, sí que ho crec.

A quin tipus de gent recomanes fer el que estàs estudiant tu? I per què?
Ho recomano a les persones que els agradi estudiar Biologia i que també tinguin empatia i els agradi ajudar les persones.

Ho recomanes?
Moltíssim, a mi m’apassiona.

Si no haguessis pogut fer aquesta carrera, quina voldries fer? Per què?
No hauria fet una altra carrera, hagués fet un cicle d’auxiliar d’Infermeria per després fer la carrera.

T’hagués agradat fer una altra cosa o era la teva obsessió des de petita?
De petita volia ser psicòloga, però cada vegada m’anava agradant més la Biologia i per això vaig decidir fer aquesta carrera.

Has treballat en algun lloc? T’ha agradat?
Aquest estiu he treballat a la Nocciola, una gelateria de Vilafranca. M’ha agradat bastant atendre els clients i, a més, paguen bastant bé.

Com que és una gelateria, ara que és hivern, han tancat la botiga?
Sí, ara que és hivern ja l’han tancat perquè no es venien gaires gelats.

I ara estàs buscant treball o amb la Universitat és molt difícil?
Amb la Universitat no tinc gaire temps per treballar, així que intentaré treballar per Nadal.

Creus que ha valgut la pena l’esforç que has fet en el Batxillerat?
La veritat és que sí. Estic molt orgullosa de mi mateixa perquè, encara que no ha estat gens fàcil, estic estudiant el que volia.

Quina és la teva assignatura preferida d’Infermeria? I per què?
Sempre m’ha semblat molt interessant el cos humà, per tant, la meva preferida és l’anatomia humana.

Moltes gràcies pel teu temps
A vosaltres per l’entrevista.