Fet per Ainur Vilaseca i Nouran Manout ( 2n B i 2n C)

L'Alberto Reche es professor de socials a l´Institut nou de Vilafranca del Penedès, vem decidir fer-li la entrevista a l´Alberto perque ens semba interesant la seva vida i la seva manera d'ensenyar.

Quan vas néixer i a on?

Vaig néixer a Sabadell el 10 de març de 1983.

Quants anys portes sent professor? I per què vas voler ser-ho?

Doncs porto donant classe, de diferents maneres i a diferents llocs, des de l’any 2006. Primer com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, després fent cursos per a la gent gran a Barcelona, cursos d’estiu per a formar professors. També he donat classe a diferents centres culturals i, des de 2020, sóc professor d’institut amb l’especialitat de Geografia i Història. Ah, i també he estat durant alguns anys professor de la Universitat Oberta de Catalunya. 

 Quan eres petit, quina professió volies fer? Per què?

Una cosa que em fascinava de petit era la paleontologia (l’estudi de la vida a partir dels fòssils d’animals i plantes), especialment els dinosaures. M’agradava el repte de conèixer coses d’un passat llunyà i la tasca intel·lectual que portava a descobrir informacions noves. 

 Per què et vas interessar en ser professor de Socials?

Una mica l’interès per la Història ve per això mateix. A l’institut vaig descobrir que la història de la humanitat era, fins i tot, més fascinant que la història dels animals prehistòrics. Per què dedicar-me a estudiar dinosaures quan hi havia un enigma encara més gran: com som els humans i les societats que han creat al llarg de la Història? 

Així que quan vaig poder triar, vaig decidir fer el batxillerat humanístic i, després, la carrera d’Història. 

A part de ser professor de Socials has sigut professor d’alguna altra matèria?

Un cop a la universitat, vaig seguir estudiant i vaig doctorar-me en història medieval. A la universitat vaig donar classes d’història i de paleografia (l’art de llegir i transcriure escriptures antigues) i al llarg d’aquests anys he donat classes també d’altres temes relacionats amb les humanitats, com poden ser l’art o la literatura. 

Quin és el teu hobbie? Per què?

Doncs m’agrada dedicar el temps a diferents coses. Llegeixo molt, jugo a videojocs i a diferents jocs de taula i d’estratègia. 

 A quina universitat vas estudiar?

A la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Tu què et consideres, mestre o professor?

Doncs depèn a què ens estem referint. Si entenem “mestre” com a professor d’infantil i primària i “professor” com a professor de secundària o d’adults, per la feina que tinc hauria de dir professor. Si entenem mestre en el seu sentit més ampli, com aquell que busca no només ensenyar uns continguts sinó com una mena de referent vital, doncs evidentment tothom prefereix pensar que deixa petjada en els seus alumnes. 

Però vaja, si aquest és el cas no importa tant el que jo em consideri (els que ens dediquem al món de l’educació hauríem de tenir menys ego del que acostumem a tenir!) sinó el que penseu vosaltres. Un no decideix si és mestre o no, qui decideix si ets mestre, si tens alguna cosa a ensenyar més enllà dels continguts de l’assignatura, sou vosaltres, els nostres alumnes. 

 Sabem que vas tenir una filla, quina està sent la teva experiència com a pare?

Quan us feu grans, veureu que és impossible no mirar enrere. Pensar que la vostra vida podria haver estat de mil maneres diferents o que podríeu haver pres decisions ben diferents a les que vau prendre. És impossible no pensar que la vida que has tingut podria haver estat d’una altra manera. Però quan vaig saber que seria pare i quan l’Íria va néixer, va ser com que tot es va situar a lloc. Les decisions preses, les bones i les dolentes, les encertades i les fallides, m’havien portat al moment més bonic de tots: és una reconciliació amb un mateix molt profunda i t’obliga a pensar de nou en com ha estat la teva vida.

I a la vegada, és una sensació totalment nova. De cop i volta tens una responsabilitat enorme però fantàstica. Tornes a descobrir el món (les paraules, els gestos, el gaudir de les petites coses) i veus com una personeta va prenent forma: com va desenvolupant el seu caràcter, com és d’una manera i no d’altra… No sé, podria passar-me hores parlant del tema, però això és una cosa que ja fem, els pares primerencs. Torneu-me a preguntar d’aquí a uns anys a veure com va la cosa!

Per Abril Gustems (2n ESO B) i Jana Marrugat (2n ESO C)

Entrevistem a Vicent Gironès Sarrió. Tot i que ja fa anys que es dedica a la docència, enguany s’ha estrenat a l’Institut Nou de Vilafranca. És professor de Física i Química  i músic de la banda Gàtaca. Va néixer a Ontinyent fa quaranta-un anys, va venir a Catalunya fa dotze anys i des del 2019 viu als Monjos.

Treballar de professor era el que realment volies? 

De petit volia ser científic, però quan vaig anar a l’institut vaig decidir que volia ser professor.

Quant de temps dediques a l’institut? 

Dedico molt de temps a l’institut. Totes les hores disponibles que tinc a l’institut i algun temps a casa, per corregir exàmens o preparar activitats.

 A què et dediques durant el teu temps lliure?

Al meu temps lliure m’agrada jugar a voleibol i em dedico a la música. Toco la guitarra, el piano i la bateria. Tinc un grup de música anomenat Gàtaca.

Què pensa la teva família de la teva professió?

A la meva família li agrada i respecten la meva professió, a vegades ensenyo als meus fills física i química. El meu pare és professor d’història i la meva tieta i el meu tiet també són professors.

Si no fossis professor a què t’agradaria dedicar-te?

Si no fos professor m’agradaria ser responsable de laboratori o músic.

Tens algun somni?

De cara al futur el meu somni en l’àmbit de la docència és quedar-me en aquest institut i també m’agradaria que els meus fills hi estudiessin. Pel que fa a somnis a escala musical… m’agradaria treure més discs amb Gàtaca.

Explica’ns un dels millors consells que t’han donat?

Els millors consells que m’han donat és que sigui responsable i conseqüent amb el que faig. Ho sé per experiència i perquè els meus pares m’ho deien.

 Et va ser difícil escollir al que et volies dedicar? T’ha inspirat algú o ho vas descobrir per tu mateix?

No em va costar escollir el que volia ser. Des de fa temps que volia ser professor i em va inspirar un professor de física i química que tenia a l’institut. Explicava molt bé i ens tractava bé.

Quants anys fa que ets professor?

Fa dotze anys que soc professor. Abans de ser professor treballava al Museu de la Ciència, a València.

I per acabar. Ens has dit que també ets músic i que estàs en el grup Gàtaca. Ens pots explicar una mica la teva faceta de músic?

De petit, pels reis, vaig demanar una guitarra, i el meu germà també en volia una, així que vam buscar una colla d’amics amb els quals quedàvem per tocar la guitarra i una bateria que va portar un dels amics. El meu germà i jo vam voler canviar d’estil, i a causa d’això el grup es va separar, però vam trobar un altre colla per continuar tocant amb l’estil que nosaltres volíem. El nom el vam agafar d’una seqüència de genoma humà. Havíem vist una pel·lícula que es deia “Gattaca” i el grup es va quedar amb Gàtaca.

I fins aquí l’entrevista al Vicent. Us deixem amb un vídeo on el podreu veure tocant la bateria amb el seu grup.