La fauna de Vilafranca

Coneixement del Medi, Reportatges

Fet per Jordi Penas Sala i Pol Prieto Martos  (2n ESO A)

Vols saber quins animals salvatges ronden per Vilafranca? Llegeix aquest article i descobriràs un munt d’animals que no et pensaves poder trobar pels voltants de la capital de l’Alt Penedès.

 

Com ho fem per descobrir-los?

Per saber quins mamífers s’acosten a Vilafranca, hem instal·lat unes càmeres de fototrampeig. Les càmeres de fototrapeig o càmeres trampa, són unes càmeres que tenen un sensor de moviment i uns leds infrarrojos que permeten grabar o fer fotos tant de nit com de dia. Per tant, és una manera de veure la fauna d’un lloc o d’una zona determinada sense fer mal o espantar els animals.

                                                                    Càmera de fototrampeig

 

Mamífers que podem veure a Vilafranca

EL CABIROL
El cabirol (Capreolus Capreolus) és un animal molt semblant al cérvol (Cervus Elaphus) però, més petit. La seva pell és de tonalitats marronenques i té unes petites banyes que els hi cauen anualment. Cada any fa entre una i dues cries. Clicant a les imatges d’aquesta secció podràs veure vídeos d’animals salvatges que s’han enregistrat pels voltants de Vilafranca.

EL PORC SENGLAR
El porc senglar (Sus Scrofa), és un animal conegut per tothom, ja que és una gran plaga. Pot ser de moltes mides, té una pell gruixuda i de colors marrons i grisos foscos. La seva gestació dura uns cent vint dies i aproximadament poden tindre entre tres i dotze cries l’any.

LA FAGINA
La fagina (Martes Foina) es un mamífer carnívor de la família dels mustèlids. És un animal molt semblant a la marta (Martes Martes). La podem distingir de la marta fàcilment fixant-nos en la part del seu coll, si és blanca és una fagina, si és groga és una marta. També cal dir que la marta viu a llocs de més alçada. La fagina té molt bona oïda, vista i olfacte. Pot tenir entre tres a set cries l’any.

L’ESQUIROL
L’esquirol (Sciurus Vulgaris) es un mamífer molt conegut. Es un animal omnívor. La seva mida aproximada està entre els trenta-vuit o quaranta-cinc centímetres. Depèn del tipus d’esquirol té un color o un altre, aquí veiem l’esquirol vermell, que te uns colors marrons i rojos. Els esquirols poden tenir de set a vuit cries per any.

LA GENETA
La geneta (Genetta Genetta) o gat mesquer, és un mamífer carnívor de la família dels vivèrrids. La geneta té una dieta variada que consisteix en petits mamífers (especialment rosegadors), llangardaixos, ocells, rèptils, amfibis, insectes i, fins i tot, fruits. Pot arribar a tenir dues o tres cries per any. La gestació dura aproximadament deu setmanes. El cos, sense comptar la cua,  pot arribar als 55-60 centímetres de llargada. Del cap fins a l’extrem de la cua, la seva mida pot superar el metre de llargada. El pes ronda entre 1,2 i 2,5 quilos.

EL TOIXÓ
El teixó (Meles Meles) és un mamífer de la família dels mustèlids. S’alimenta de  tota mena de fruits, arrels, tubercles, cucs de terra, grans coleòpters, mel, ratolins, talpons, granotes, gripaus, serps, etc. Mesuren aproximadament entre 67 i 80 centímetres de llargada. La seva cua medeix entre 13 i 18 centímetres. Pesen entre 11 i 13 quilograms i normalment tenen entre dues i sis críes.

 

LA GUINEU
La guineu (Vulpes Vulpes) és un mamífer carnívor de la família dels cànids. Normalment viuen de 3 a 4 anys. Són uns animals solitaris a diferència dels cànids. La gestació dura de 60 a 70 díes i aproximadament tenen 6 críes a l’any. La femella s’encarrega de criar-les a la seva madriguera. Mengen des de llavors fins a animals com llebres i ocells. Pesen entre 2,2 i  14 quilograms. 

 

Aquí tens un vídeo amb tots els animals junts:

 

Aquests són els mamífers que volten per Vilafranca i per la comarca del Penedès. Esperem que t’hagi agradat.

Gràcies per llegir.

 

Comparteix

Sobre la importància d’algunes assignatures al temari escolar

Aprendre a aprendre

Per Alaa El Bakkali (2n ESO D)

En aquest article veurem la importància d’algunes assignatures escolars. Explicarem les habilitats que es desenvolupen en aquestes matèries i els temes que s’estudien. 

MATEMÀTIQUES

Algunes persones pensen que matemàtiques no serveix per a res, però s’equivoquen. Avui en dia, les matemàtiques serveixen en molts camps; en les ciències naturals i socials, l’enginyeria i la medicina.

Diàriament, fem servir les matemàtiques; distàncies, pes, notes, preparar els ingredients del menjar, per comprar (cases, cotxes, menjar), etc. També serveixen per càlculs d’altres assignatures com ara en física i química, tecnologia i biologia…

HABILITATS QUE AJUDA A DESENVOLUPAR:

  • La lògica per raonar de manera ordenada.
  • Ajuda en el pensament crític, la intuïció i l’abstracció. 
  • Augmenta l’habilitat per afrontar problemes, trobant seguretat i exactitud.
  • Ajuda a la comprensió i expressió clara dels símbols.

LA LLENGUA 

La utilitzem per comunicar-nos i  per establir vincles amb altres persones.

LA COMUNICACIÓ

Atén els usos de la comunicació oral i escrita i està centrat en el discurs: parlar, escoltar, llegir i escriure. 

L’ESTUDI DE LA LLENGUA

  • La gramàtica→ Permet millorar l’ús de la llengua.
  • El vocabulari→ Serveix per referir-nos a les coses amb un nom i els donem un significat.
  • L’ortografia→ És la part de la gramàtica que ensenya a escriure les paraules de forma correcta, perquè tot el que s’escrigui sigui comprès amb facilitat.
  • La literatura→ Ens ajuda a entendre el món que ens envolta, amb ella podem comprendre millor allò que no ens és fàcilment comprensible.

CIÈNCIES SOCIALS

Les ciències socials s’utilitzen per a moltes coses en concret, ja que gràcies als geògrafs tenim mapes i això ens ajuda a ubicar-nos i entendre millor els problemes de les economies regionals; sense els sociòlegs no sabríem com generar estadístiques sobre la pobresa ni com fer enquestes.

TIPUS DE CIÈNCIES SOCIALS

  • Ciències Polítiques
  • Antropologia
  • Sociologia
  • Història
  • Economia
  • Ciències de la Comunicació
  • Psicologia

I fins aquí aquesta petita pinzellada sobre la importància d’algunes assignatures a l’escola. Ara ja no podràs dir que aquestes assignatures no serveixen per res.

Comparteix

La llegenda del fil verd

2n ESO, Literatura, Literatura

Per Alba MIllán  (2nB) i Soraya Mhaf (2n A)

A les cultures de l’Àsia oriental, trobem la llegenda del fil vermell del destí. Sobretot a la Xina i al Japó. Aquesta llegenda explica com els déus lliguen als nostres turmells o als nostres dits un fil vermell que ens uneix a una altra persona i com el destí ens aproparà a aquesta altra persona.

Nosaltres hem trobat una altra versió semblant a la de la Xina, però aquesta que podeu llegir és originalment de Catalunya.

LA LLEGENDA DEL FIL VERD

Diu una llegenda catalana, semblant a la llegenda oriental, que les persones destinades a conèixer-se estan connectades per un fil verd invisible. Aquest fil mai desapareix i està lligat als cabells, malgrat el temps i la distància.

És molt important el temps que es trigui a conèixer aquesta persona i el temps que passis sense veure-la. Si vius a l’altra punta del món, no cal patir: el fil s’estira fins a l’infinit, però la persona que ha descobert que té un fil lligat als cabells ha d’anar a buscar l’altra a la que està lligada. Ara bé, hi ha un temps limitat per trobar-la. Aquest temps és d’un mes i mig. Si sobrepasses aquest temps, el fil es trencarà i s’acabarà l’amor. Cal saber que si una de les persones lligades es fa mal, l’altra notarà una petita punxada al cor. Això passa perquè són ànimes beses i noten que el que fa mal a una persona també li fa mal a l’altre.

I aquesta és la història que explica el vincle que tens amb la teva persona especial.

 

Comparteix

Pastís de fruits secs

Cuina

Per Khadija Azouggagh (2n ESO C)

Saps com fer un pastís de fruits secs? En aquest article t’ho ensenyem! Ja veuràs que és molt senzill i el resultat deliciós.

Recepta

Ingredients
  • 3 ous
  • 1 got de sucre no gaire ple
  • Una mica de sal
  • 8 g de sucre vainilla
  • Un iogurt natural
  • 1 got d’oli d’oliva de gira-sol
  • 1 got i mig de farina 
  • 15 g d’impulsor
  • Uns quants fruits secs (nous, avellanes, ametlles…)
Estris
  • Un remenador 
  • 3 gots
  • Un motlle 
  • Un bol
  • Un escuradents
Passos a seguir
  1. Encenem el forn a uns 200° graus.
  2. En un bol hi barregem els ous, la sal i el sucre, els remenem bé i després afegim uns quants més el sucre vainilla, un iogurt, l’oli, els remenem una altre vegada i afegim els últims ingredients que serien un got i mig de farina, 15 g d’impulsor, uns 17 g de fruits secs i els remenem. Continuem remenant una mica més fins que quedi tot ben integrat.
  3. Mentrestant, preparem el motlle i l’untem amb una mica de mantega.
  4. Posem la barreja al motlle i seguidament al forn.
  5. Anem vigilant que no es cremi.
    U    n truc per saber si ja està cuita la massa: Agafem un escuradents i punxem el centre del pastís i el traiem. Si no hi ha massa enganxada a l’escuradents, ja el tenim cuit! 

Arribats a aquest punt ja només ens queda una cosa… esperar que es refredi i començar-lo a menjar!

Espero que gaudeixis de la nostra recepta!

Comparteix

Puja tot!! Els preus estan disparats!!

Economia, Reportatges

Per Aina Marin Fernández (2n ESO A)

En aquest article veurem com els preus han anat canviant al llarg del temps. N’esbrinarem el preu inicial i explicarem perquè el mateix producte surt més econòmic arreu del món. Espero que us agradi  l’article i que en gaudiu molt! 

Primer de tot començarem pel producte que ha pujat més de preu ultimament. Com tots sabeu és l’oli. L’oli als supermercats no és gaire econòmic, i sabeu per què? Doncs perquè el gran factor que ha provocat l’alça de preus és la sequera que pateix  bona part de la península ibérica, la pitjor en gairebé l’últim quart de segle. El resultat es tradueix en una caiguda de la producció del 50% respecte a les xifres del 2022, quan la collita ja va ser força inferior de les estadístiques, que marquen les  xifres del 2021.

El següent producte es la llet. Fa gairebé un any el preu de la llet va explotar. Va pujar entre 13 i 15 cèntims de la nit al dia i va culminar un encariment de 27 cèntims en menys de 10 mesos i de 36 des del març del 2021. Quan el litre de llet de marca blanca es pagava a 58 cèntims.

Ara anem a per una altre cosa, que no s’assembla en res als productes que he anat explicant al llarg de l’article, les hortalisses.

Primer explicaré les patates i després els tomàquets. 

Res a veure. La darrera setmana analitzada pel Ministeri de Consum, la que va del 28 d’agost al 3 de setembre de 2023, es pagava en origen una mitjana de 33,57 € per 100 quilos.  També, l’agricultor quan ven les patates cobra 0,65 cèntims però quan es ven als supermercats el quilo pot arribar a costar 1,55 €. 

Ara parlaré sobre els tomàquets. La categoria més consumida a les llars espanyoles -el tomàquet- va veure elevar el preu un 19 per cent. Pel que fa al tomàquet de branca, el preu mitjà pagat al pagès, sense IVA, ha estat de 1’03 euros per cada quilo aquest any 2022, amb un preu mitjà des del 2013 de 0’66 euros per cada quilo d’aquest tipus de tomàquet.

Sabeu el que acompanya a la salsa bolonyesa, a la salsa carbonara…?  Doncs si, ara anem a parlar de les pastes alimentícies.

 

La pasta alimentària representa el 98,4% del volum total de pasta  consumida el 2022, contribuint a  95,7% del valor total. Tot i una reducció del 2% en el volum, el valor ha experimentat un augment del 19%, en gran part a causa de l’increment dels preus.

Ha arribat la fi de l’article.  Espero que us hagi estat útil i que us ajudi a reflexionar sobre com aquesta puja de preus afecta l’economia de les llars del nostre país.

Aneu en compte!! 

Comparteix

El canvi climàtic, un problema per a tots

2n ESO, Actualitat, Coneixement del Medi

Fet per Pau Auguets i Izan Riol (2n ESO D)

La contaminació del planeta és un problema molt important per a tota la humanitat, ja que podria acabar amb moltes espècies animals i amb l’espècie humana si no ho parem. En aquest article parlarem sobre el canvi climàtic i com ens afecta a tots.

Per què s’ha produït el canvi climàtic?

L’atmosfera que ens envolta està feta de gasos i la capa que estem destruint és la capa d’ozó, la qual ens protegeix dels rajos ultraviolats del sol. No només aquest és un dels grans problemes del canvi climàtic sinó també la contaminació dels oceans amb plàstic i líquids tòxics que maten a molts animals i ecosistemes any rere any.  Cada cop l’aire està més contaminat per totes les emissions contaminants que generem. Això, sumat a la desforestació de boscos provoca que no hi hagi tant d’aire net i  que moltes persones puguin acabar malaltes.

L’efecte hivernacle

Un dels gasos que està afectant més i és un dels principals responsables del canvi climàtic és el diòxid de carboni. Aquest gas està destruint la capa d’ozó i està fent que cada cop aquesta capa sigui més fina i que la temperatura de la terra augmenti considerablement. Això és així perquè cada vegada entren més rajos ultraviolats i és un gran problema per a tots els éssers vius.

L’efecte hivernacle és la causa, per exemple, de la mort de molts animals polars. A causa de l’augment de temperatura es produeix el desgel dels pols i so no ho evitem i s’acaba fonent, tot el gel causarà la mort dels animals que hi viuen.

La contaminació de l’aigua

Cada any aproximadament entre 19 i 23 milions de tones de contaminants acaben als oceans, rius i estanys, la qual cosa provoca que gran part dels animals que hi viuen acabin intoxicats o ofegats per plàstics o tòxics que llancem. 

Aquest gran problema és causat perquè les persones tenen poc respecte pel medi ambient, tiren els plàstics i llaunes a terra i no els recullen per portar a la brossa; i també per les fàbriques, que generen gran part dels contaminants,  els expulsen com a gas o com a líquids que són molt perjudicials per a l’ecosistema marí.

Més d’1,5 milions d’animals moren cada any per ingerir plàstic o perquè s’intoxiquen amb substàncies molt tòxiques. Aquests números poden continuar augmentant si no es fa alguna cosa per aturar-ho.

La contaminació de l’aire

Aquest és un dels principals causants de l’efecte hivernacle del nostre planeta. La contaminació de l’aire és causada per les fàbriques i tots els vehicles de transport que emeten emissions contaminants a l’aire.

Cada any moltes persones i animals moren per aquests factors que perjudiquen molt la terra i a la humanitat. Això s’afegeix a la desforestació dels boscos que provoquen que l’aire cada cop estigui més contaminat i sigui més perjudicial per a la respiració. A més, pot provocar que el nombre de morts augmenti considerablement en els pròxims anys si no es fa res per evitar-ho.

Que es pot fer per evitar la contaminació del planeta?

Per evitar el canvi climàtic s’hauria de:

  • No agafar el cotxe si no és imprescindible i fer servir més el transport públic.
  • Fer servir energies més netes com l’energia elèctrica i fabricar-la amb l’ajut de molins, plaques solars i generador d’energia hidràulica.
  • Reduir el consum d’aigua, electricitat i gas a les llars.
  • Fer que les fàbriques siguin més sostenibles i que no contaminin tant.

Amb aquests factors  podríem millorar molt la crisi climàtica que hi ha arreu del món i que ens afecta molt a tots.

Pots fer aquest qüestionari per saber si has après més sobre aquest tema tan important.

Comparteix

Què és el canvi climàtic? Causes, conseqüències i solucions

Coneixement del Medi

Per Gina Salinas (2n ESO D)

El canvi climàtic fa referència als canvis a llarg termini de les temperatures i els patrons climàtics. Aquests canvis es poden produir per causes naturals o a conseqüència de l’activitat humana.

 

El canvi climàtic

El canvi climàtic és la modificació de la temperatura i de la resta de variables del clima, que s’està produint amb una velocitat i intensitat sense precedents en la història de la humanitat com a conseqüència de l’activitat humana.  Està passant a tot el món i les conseqüències poden ser devastadores, tant per al medi ambient com per a les persones. L’activitat humana està canviant la composició de l’atmosfera, i augmenta la quantitat de gasos d’efecte hivernacle, principalment per la crema de combustibles fòssils. Aquesta greu amenaça mediambiental és la major a què s’enfronta la humanitat.

 

Quins son els impactes del canvi climàtic?

Els impactes del canvi climàtic ja són perceptibles i es posen en evidència amb dades de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) com:

  • La temperatura mitjana mundial ha augmentat ja 1,11 ± 0,13 °C des de l’època preindustrial.
  • Els set anys que han passat des de 2015 han estat els més càlids des que es tenen dades. La dècada de 2011 a 2020 va ser la més càlida mai registrada.
  • Les emissions de gasos d’efecte hivernacle a escala global continuen augmentant cada any i van arribar al màxim de 59 GT CO2 eq. el 2019 (IPCC, 2022).
  • L’octubre de 2022, la concentració mitjana mensual de CO₂, mesurada per l’Oficina Nacional d’Administració Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels Estats Units a l’observatori de Mauna Loa, a Hawaii, va tornar a arribar a un màxim històric acumulat de 420,99 parts per milió (ppm), una quantitat de CO₂ que no es registrava des de fa tres milions d’anys.
  • El contingut calorífic dels oceans ha assolit nivells sense precedents. En algun moment del 2021, gran part de l’oceà es va veure afectat per almenys una onada de calor marina “intensa”.
  • El nivell mitjà del mar a escala mundial va assolir un nou màxim el 2021, després d’augmentar una mitjana de 4,5 mm anuals durant el període 2013-2021. Aquesta xifra és més del doble que la registrada entre el 1993 i el 2002.

Però avui dia també veient com es manifesten amb major intensitat els impactes del canvi climàtic, com ara:

  • Fenòmens meteorològics extrems, com danes, tempestes i huracans.
  • Onades de calor més intenses, duradores i freqüents que mai.
  • Megaincendis.
  • Sequeres.

Aquests impactes provoquen, alhora, danys econòmics i socials que seran cada vegada més greus, com danys en collites i en la producció alimentària o riscos per a la salut.

El sector energètic, com que usa energies brutes —petroli, carbó i gas—, és el sector que més contribueix a l’escalfament global. Unes 90 empreses són les responsables de gairebé les dues terceres parts de les emissions mundials de gasos. Només 20 d’aquestes, totes dedicades als combustibles fòssils, emeten el 35 % de tots els gasos d’efecte d’hivernacle del món.

«El canvi climàtic és una realitat que ja tindrà implicacions inevitables, però encara podem minimitzar-ne les conseqüències més severes.»

 

Comparteix

L’aigua a l’univers

2n ESO, Coneixement del Medi, Reportatges

Fet per Matías Zambrana  (2n ESO B)

Molts científics han intentat quantificar tota l’aigua hi ha al món i també si en podem trobar en altres planetes. Però la pregunta més important que es fan els científics és: Hi ha prou aigua potable per la població mundial? Tenim prou reserves d’aigua? Amb el canvi climàtic ens quedarem amb menys aigua? Tot això ho podràs descobrir en aquest article.

Importància de l’aigua

L’aigua és un element clau en la supervivència de l’espècie, també  és un element que es pot trobar en qualsevol lloc del món. Com per exemple a fora del planeta i més enllà de l’univers i també a les profunditats de les superfícies gelades de les llunes que orbiten al voltant dels gegants gasosos.                                              

A quins planetes no hi ha aigua

La NASA ha descobert que els únics planetes del sistema solar sense presència d’aigua són: Mercuri i Venus.

Quin planeta amb aigua va ser descobert primer

El primer planeta descobert amb presència d’aigua va ser Mart. Uns científics britànics hi van descobrir un percentatge de 0,01% d’aigua a la seva atmosfera. 

Quin és el planeta amb més aigua a l’univers

Un grup científic de la NASA va descobrir  que la reserva més gran d’aigua a l’univers està en un quàsar a 12 000 milions d’any llum. 

Quin és el planeta amb menys aigua

Al planeta amb menys aigua és Mercuri, ja que està més a prop del sol i es casi impossible que pugui tenir aigua líquida. 

Obtindrem aigua  a la Terra d’aquí a uns anys?

Un científic va dir que l’aigua d’aquí a uns anys serà més difícil d’obtenir, perquè a poc a poc l’aigua se’ns en va del món.

Comparteix

Explorant els confins de la Realitat Virtual

Opinió

Per Òscar Jiménez (2n ESO D)

La Realitat Virtual (RV) ens obre les portes a un món fascinant d’escenes i objectes que semblen presos de la realitat, tot gràcies a l’avanç de la tecnologia.

Com podem accedir a la RV?

L’accés a aquest univers de meravelles es realitza mitjançant uns dispositius anomenats ulleres o cascos de realitat virtual, que ens transporten a un món totalment diferent. Existeixen diverses variants d’aquests dispositius, cada una amb les seves pròpies característiques i utilitats.

Tipus d’ulleres de RV

Aquestes són ulleres per videojocs que venen amb comandaments per jugar. Han d’estar connectades a un motor de videojocs per poder-les utilitzar.

 

Aquestes són unes  ulleres per veure vídeos amb la realitat virtual.

I aquest és un vídeo d’exemple per les ulleres. Per veure’l correctament, s’ha d’activar una opció que hi ha al vídeo i mirar-lo amb les ulleres.

* No s'ha de confondre realitat virtual i realitat augmentada. La realitat virtual crea tot l'entorn, i la realitat augmentada és  veure un objecte en el mateix entorn.

Les ulleres d’Apple

L’empresa Apple té previst llançar aviat al mercat unes ulleres que no són exactament de realitat virtual, sinó que es tracta de realitat augmentada*. Això significa que disposarem d’un dispositiu similar a un telèfon mòbil però integrat a les ulleres.

Aquestes son les ulleres que presentarà Apple. Una tecnologia molt avançada.

Història de “les ulleres” 

Al 1929 van aparèixer el primer model de les ulleres realitat virtual. Aquell any va aparèixer el Link Trainer, una “caixa mòbil” que funcionava com a simulador de gerres per a entrenar als soldats nord-americans. Més tard, als anys cinquanta del segle passat, Morton Heiling inventà el “Sensorama”, mitjançant el qual l’espectador podia visualitzar cinc petites pel·lícules utilitzant tots els sentits. Més tard, l’any 1963 Hugo Gernsbasc creava The Teleyeglasses, les primeres “ulleres de realitat virtual”. Aquestes permetien veure la televisió en realitat augmentada, però encara no acceptava els moviments de qui ho portava. Tot i això, aquest dispositiu mai va arribar al mercat. Aquest és el passat, però el futur com creieu que serà?

Quin serà el futur de la RA/RV?

Diuen els experts que el futur de la RV/RA serà el dia a dia de les persones, pero hi ha diferents usos, no només  un o dos.

 I quins són aquests usos de la RV i RA?

Els usos de la realitat virtual són molts, com per exemple s’utilitza per fer pràctiques de medicina o per divertirse, també per fer experiments sense problemes.

En canvi, amb les de realitat augmentada hi ha diferents usos, un d’ells és portar una pantalla (com el mòbil) integrat a les mateixes ulleres. És a dir, unes ulleres inteligents.

 Aquí teniu un vídeo de la realitat virtual per si voleu saber-ne una mica més:

Per acabar, t’agradaria utilitzar unes ulleres virtuals? Sí, oi? Doncs, aquí sota trobaràs uns enllaços amb més informació.

Mundo virtual
Iberdrola.com

Comparteix

Els misteris dels oceans

2n ESO, Coneixement del Medi

Per Carla Gabarron (2n ESO B)

Tots sabem que els oceans són grans masses d'aigua salada que ocupen una mica més del 90% de tota l'aigua del planeta, l'altra aigua restant és dolça. Els oceans estan formats per masses d'aigua profundes i en canvi, els mars, golfs, badies, etc. estan formats per masses d'aigua menys profundes. És a dir, als mars no s'arriba a tanta profunditat com als oceans.

Saps com és va crear l’oceà?

Fa 4.000 milions d’anys, mentre el planeta es refredava, el vapor d’aigua que hi havia es va condensar formant una acumulació d’aigua líquida a l’escorça terrestre que va formar els mars i els oceans.

 

Saps quina és la profunditat dels oceans?

La profunditat mitjana dels oceans està al voltant de 4.000 metres i la profunditat més gran és la d’uns 11.000 metres aproximadament a la Fossa de les Mariannes a l’oceà Pacífic Nord, és a dir, 3.000 metres més que l’Everest, però en profunditat! Depenent de la fondària dels oceans hi ha més o menys llum, i d’aquí ve el perquè de l’obscuritat en les profunditats marines. Com que hi sol haver molta profunditat, la fondària la podem dividir en diverses zones. La zona fòtica és la principal, amb una profunditat que pot anar dels 200 als 1.000 metres més o menys, des de la superfície. La zona afòtica és on ja no arriba la llum i està en plena obscuritat. Aquesta zona està dividida en tres capes, que són les següents. La zona batial és la segona zona més gran, que té una profunditat de 200 metres a 4.000 metres. La zona abissal  on ja no hi ha res de llum i aprofundeix entre 4.000 i 6.000 metres, fent-la la zona més petita dins de la zona afòtica. Finalment, la zona més profunda i gran, la zona hadal, de 6.000 metres a 10.000 metres.

 

Què són les criatures abissals?

Com hem esmentat abans, hi ha una profunditat dels oceans anomenada abissal on hi habiten uns animals molt estranys acostumats a viure en aquelles condicions. Són animals cecs (però sobreviuen amb altres sentits), tenen el cos tou, una dentadura molt terrorífica, entre altres aspectes més. Uns exemples serien: el peix pelicà, el dimoni del mar, el calamar colossal, el peix gota, el tauró de les sis brànquies, el diable negre, el peix escurçó, el cranc gegant japonès, el tauró anguila i el peix de cap transparent.

Quins són els cinc oceans?

Hi ha cinc oceans: l’oceà Pacífic, l’oceà Índic, l’oceà Àrtic, l’oceà Antàrtic i l’oceà Atlàntic. L’oceà Pacífic és el més gran i forma part dels continents d’Amèrica, Àsia i Oceania. L’oceà  Índic és la tercera massa més gran d’aigua i es troba en els continents d’Àfrica, Àsia i Oceania. L’oceà Àrtic es troba en el Pol Nord i també en els continents d’Europa, Àsia i Amèrica. És l’oceà més petit i menys profund dels altres quatre restants. L’oceà Antàrtic es troba al continent de l’Antàrtida i és el quart més gran. Finalment, l’oceà Atlàntic es troba entre Amèrica, Europa i Àsia.

Què són els ecosistemes de l’oceà i com són?

Els ecosistemes marins/oceànics és on trobem oceans, mars, etc. Dins de l’oceà hi trobem molta diversitat de mamífers marins, peixos, organismes o vegetació. Durant tots aquests anys els mamífers, peixos, organismes i la vegetació, s’han adaptat a viure en aquell estat fent possible l’ecosistema marí/oceànic. De mamífers podem trobar catxalots, dofins, balenes, orques, etc. De rèptils podem trobar tortugues, serps marines, entre altres moltes espècies. D’aus òbviament fora de l’aigua, però n’hi ha algunes que s’enfonsen a l’aigua per pescar, com ara pelicans, gavines, àguiles pescadores, etc. Finalment, peixos, és clar, que n’hi ha molts per tota l’aigua, un exemple són tonyines, llenguado, sardines, mantes ratlles, peix globus, peix espasa, taurons… En el grup dels invertebrats trobem mol·luscs, porífers, artròpodes, etc. De flora trobem tres tipus que són: el fitoplàncton, els líquens i les algues. Els fitoplàncton són molt importants per l’oxigen de l’atmosfera i oceà. Poden fer la fotosíntesi i es troben flotant. Els líquens es troben en el litoral i són una mescla de fongs i algues. Finalment, les algues que les podem trobar tan flotant, en les roques i en altres llocs. Les algues són el refugi i aliment de molts animals, i també on dipositen els ous.

Comparteix