John William Coltrane (23 de setembre de 1926 – 17 de juliol de 1967) va ser un saxofonista i un compositor estatunidenc de jazz.
Encara que va estar en actiu ja abans de 1955, els seus millors anys van ser els que van de 1955 a 1967, període en el qual va donar una nova forma al jazz modern i va influir en generacions de músics. La quantitat d’enregistraments de Coltrane és sorprenent. En aquells dotze anys Coltrane va llançar unes cinquanta gravacions com a líder i en va aparèixer a dotzenes més dirigides per altres músics. Va morir de càncer de fetge a l’Hospital Huntington, Long Island (Nova York).
MyFavorite Things
MyFavorite Thingsés el setè àlbum d’estudi pel músic de jazz John Coltrane, publicat el 1961 per Atlantic Records. Va ser el primer àlbum en què Coltrane toca el saxofon soprano. Una versió editada de la cançó que dona nom al títol es va convertir en un èxit únic que va guanyar molta popularitat. El 1998 l’àlbum va rebre el premi Grammy Hall of Fame.
Aretha Louise Franklin (1942 – 2018) va ser una cantant nord-americana de soul, R & B i gòspel. Anomenada Lady Soul (la Dama del Soul) o Queen of Soul (la Reina del Soul), va ser una de les majors representants d’aquest gènere musical.
Aretha: With The Ray Bryant Combo
Aretha: With The Ray Bryant Combo és el segon àlbum editat per Aretha Franklin el 1961. Es podria dir que va ser el seu primer àlbum de debò, una vegada ja havia pres la decisió a dedicar-se plenament a la música. Al disc hi trobem diferents versions de temes d’altres artistes, i algunes cançons noves compostes per músics de la discogràfica CBS.
CARA A1. "Won't Be Long" (J. Leslie McFarland) 3:122. "Over the Rainbow" (Harold Arlen, E.Y. Harburg) 2:423. "Love Is the Only Thing" (J. Leslie McFarland) 2:444. "Sweet Lover" (J. Leslie McFarland, Sidney Wyche) 3:265. "All Night Long" (Curtis Lewis) 3:016. "Who Needs You?" (Billie Holiday, Jeanne Burns) 2:50CARA B1. "Right Now" (J. Leslie McFarland) 2:272. "Are You Sure" (Meredith Willson) 2:443. "Maybe I'm a Fool" (J. Leslie McFarland) 3:204. "It Ain't Necessarily So" (George Gershwin, Ira Gershwin) 2:575. "By Myself" (J. Leslie McFarland, Joe Bailey) 2:426. "Today I Sing the Blues" (Curtis Lewis) 2:47
En aquesta entrevista als alumnes de segon de batxillerat de llatí podeu saber més sobre els creadors del catàleg d’heroïnes i princeses violades i maltractades en els mites clàssics en motiu del 25N.
Com us dieu?
Pau, Emma, Eneko, Lluc, Gerard, Dani, Alba, Lara, Joan i Judit.
Quantes persones van estar treballant en aquest projecte?
Tot el grup de l’optativa de segon batxillerat de llatí i algunes de primer de batxillerat de llatí.
Com se us va ocórrer la idea de fer aquesta pàgina web?
La professora els va animar a visibilitzar la violència de gènere a la jornada de 25 N aprofitant els mites de la lectura obligatòria de les Metamorfosis d’Ovidi.
Com vau gravar els àudios?
Directament amb el mòbil.
Què és el que més us va agradar?
Conèixer els mites en profunditat i comprovar com és d’antiga la violència contra les dones perquè aquests mites tenen milers d’anys.
Quant de temps vau tardar a fer aquesta pàgina?
Unes 3 setmanes.
Quin és el mite que més us ha agradat? Per què?
Cadascú va escollir el mite que volia treballar, per exemple A polo i Dafne, El rapte d’Europa…
Quin és el mite que més us ha sorprès, per què?
Medusa, perquè tothom la reconeix sempre com el monstre-dona que petrificava amb la seva mirada, però no sabíem que va ser una dona violada i maltractada.
D’on vau treure la informació per fer els textos?
Del poema de les metamorfosis d’Ovidi.
Per què vau escollir també el format àudio?
Perquè és una manera d’arribar directament a les altres persones i perquè vam veure que li donava un toc més realista en refer els mites d’Ovidi en primera persona.
Qui va escriure el títol i d’on el vau treure?
La professora de llatí després d’una pluja d’idees d’aquí va sortir de fer un catàleg d’heroïnes i deesses que explicaven el seu patiment en primera persona.
Heu pensat a publicar més mites d’aquest tipus?
Com ens va agradar molt el projecte, i sobretot la part dels àudios, els companys de llatí i de grec de primer batxillerat estan treballant amb la professora, amb la Sònia, en la creació d’una plataforma de podcàsting amb més mites i contes clàssics que s’estrenarà aquest Sant Jordi.
Aquesta és la tercera i última part sobre l’extinció massiva d’animals. En aquest article us parlarem sobre els mamífers.
Mamífers en perill d’extinció
Linx ibèric
El linx ibèric o linx pardina(Lynx pardinus) és una espècie de mamífer de la família dels fèlids. Anteriorment, era considerat una subespècie del linx nòrdic. Fou considerat una espècie en perill crític fins al 2015. Actualment se’l classifica com a espècie amenaçada. Tanmateix, continua sent el felí més amenaçat del món i el carnívor en major perill de tot Europa. El declivi de la població de linxs ibèrics, causat pel canvi en l’ús del sòl i principalment per la disminució de la principal font d’alimentació (el conill), va portar l’espècie a la vora de l’extinció.
Gat de les sorres
El Gat de les sorres també conegut com a gat del desert (FelixMargarita) és una espècie de mamífer de la família dels felins, és un gat que té una gamma de colors de pell molt cridaners, un groc difuminat i unes taques de color marró. Mesura entre 40 i 70 cm des del cap fins a la cua, els mascles més grans no arriben als 3,5 kg. Habita pel nord d’Àfrica i Àsia central. La seva alimentació es basa en rosegadors i insectes com el ratolí i l’aranya.
Tigre daurat
El Tigre daurat o també tigre de fresa és un felí de la família dels mamífers. El seu pelatge és de color groc i blanc amb unes taques de color marró tenen una alçada entre 70 i 120 cm i el pes varia entre els 100 i 300 kg. Maluradament, d’aquest felí només n’existeixen 30 exemplars que habitant a Austràlia i el Regne Unit.
Gat de Borneo
El gat de Borneo anomenat també com Catopuma badia és un mamífer de la família dels felins. És un gat amb el pelatge de color marró excepte sota la seva cua en què el seu pelatge és blanc. Mesura uns 60 cm comptant la cua de 40 cm. El seu pes està entre 2 i 3 kg. El gat de Borneo, com el seu nom indica, habita a l’illa de Borneo al sud-est asiàtic.
I fins aquí la 3 tercera i última part d’ Extinció massiva.
Aquesta es la segona part del article sobre l’extinció massiva d’animals. En aquesta part ens centrarem en els amfibis.
Amfibis en perill d’extinció
Granota de punta de fletxa daurada (Phyllobates terribilis)
Aquesta espècie és endèmica de les costes del Pacífic de Colòmbia i Panamà. És un dels animals més verinosos que existeixen i es caracteritza per presentar colors brillants i cridaners. Són petits, amb poc més de 5 cm de longitud. Aquesta granota es troba en perill d’extinció pel fet que les poblacions ocupen territoris molt petits, per la qual cosa la seva principal amenaça és la pèrdua del seu hàbitat per destrucció dels boscos i selves.
Axolot (Ambystoma mexicanum)
Aquest amfibi és endèmic de la Conca de Mèxic i habita àrees de canals i llacs de poca profunditat, essent una espècie completament aquàtica. L’axolot es troba amenaçat principalment per la pèrdua del seu hàbitat, i hi ha poblacions molt petites en llibertat. A més, la caça per al consum de la seva carn és un altre dels factors que posen en perill l’axolot, com també la introducció d’espècies exòtiques que depreden sobre ell, l’ús de parts del cos com a medicina tradicional, el comerç il·legal per a mascotisme i la quitridiomicosi són altres de les amenaces que fan que aquesta espècie es catalogui com a perill crític d’extinció. Actualment, hi ha programes de conservació en captivitat i de bioremediació de les aigües on habiten.
Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi)
El tritó del Montseny és una mena d’amfibi endèmica del Montseny, és a dir, que només es troba en aquest massís, en una àrea de distribució molt petita, de tan sols uns 25 km², i és també l’únic vertebrat endèmic de Catalunya. Es calcula que, en els darrers deu anys, la seva població ha disminuït un 15%, raó per la qual s’ha catalogat com a “En perill crític” (CR) a la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. També està protegit per les lleis estatals i les catalanes, on se’l considera també una espècie en greu perill d’extinció. Sens dubte és un dels amfibis més amenaçats d’Europa. La supervivència d’aquesta espècie està relacionada íntimament amb la conservació dels medis aquàtics, però també amb la de les masses forestals que els envolten. Hi ha catàstrofes naturals, com els incendis causats per llampecs o les riuades provocades per pluges torrencials, que poden provocar extincions locals de poblacions, però la intervenció humana és la que posa en perill la supervivència de l’espècie.
Salamandra rabilarga (Chioglossa lusitanica)
La Salamandra rabilarga (Chioglossa lusitanica) es relativament abundant a les zones de muntanya. La pèrdua d’hàbitats, generalment substituïts per plantacions de monocultiu d’eucaliptus, la contaminació o desaparició de rierols i tolles a causa de la canalització i el reg descontrolat i naturalment els incendis forestals són les principals amenaces per a aquesta espècie que està catalogada com a vulnerable.
Actualment, en el món hi ha moltes espècies en perill d’extinció per diverses causes. Les raons poden resultar tremendament particulars per a cada una, però en general, entre les amenaces més grans hi ha la destrucció i fragmentació dels seus hàbitats; el canvi climàtic, la caça, el trànsit il·legal i la introducció d’espècies exòtiques. En aquest article i els següents, parlarem d’algunes espècies que a hores d’ara estan en perill d’extinció. En aquesta primera part ens centrarem en les aus.
Aus en perill d’extinció
El Kiwi
El kiwi o Apteryx australis és un ocell no volador que no fa els seus nius als arbres. És provinent de Nova Zelanda i fou descobert pels europeus l’any 1811. Una de les principals amenaces per a la conservació dels kiwis (especialment els exemplars joves) és la incursió d’espècies invasores com conills, mustèlids i rates.
La Cotorra de Sierra Madre occidental
La cotorra de Sierra Madre occidental (Rhynchopsitta pachyrhyncha) és una espècie d’ocell de la família dels psitàcids (Psittacidae) que habitava els boscos de pins des del sud d’Arizona fins a Mèxic Central, però que avui només sobreviu a Sierra Madre Occidental, als estats mexicans de Chihuahua i Durango. Els riscos que enfronta l’espècie són, entre altres, les sequeres que provoquen plagues als arbres on nien, els incendis forestals per descuits…
Colibrí de les Juan Fernández
El colibrí de les Juan Fernández (Sephanoides fernandensis), és una espècie d’ocell de la família dels colibrís endèmica de l’arxipèlag Juan Fernández i està restringida a una sola de les tres illes que formen aquest arxipèlag; l’Illa Robinson Crusoe. Està en perill d’extinció i les últimes estimacions compten uns pocs centenars d’exemplars. És una au petita. El mascle mesura 12 cm de llarg i pesa 11 g. El seu plomatge és ataronjat excepte les ales que són grisa fosc, el bec gris i la corona daurada iridescent. La femella mesura 10 cm de llarg i pesa 7 g. El ventre és de color blanc clapejat de petites zones verdes i negres, la corona és de blava iridescent, i per a dalt és blava i verda.
Àguila menjamones de les Filipines
L’àguila menjamones de les Filipines o simplement àguila menjamones (Pithecophaga jefferyi) és un gran ocell rapinyaire, el més gros entre els membres de la família dels accipítrids (Accipitridae) i l’única espècie del gènere Pithecophaga. És una àliga enorme, de 86 – 102 cm de llargària, cua llarga i ales proporcionalment curtes i arrodonides. El bec és gran, alt i comprimit lateralment. De color marró fosc per sobre i blanc o blanquinós per sota. Al cap té unes plomes allargassades cap enrere, estriades i erèctils.
Cliqueu aquí per accedir a la segona part de l’article
Per Tània Roncero(2n ESO A) i Paola Varón (2n d’ESO B).
Entrevistem a Alexandre García López. És músic i professor de música a l’Institut Nou de Vilafranca, tot i que ha sigut mestre d’altres matèries com física i química, matemàtiques, cultura… Va néixer el 13 de febrer de 1992 i actualment viu a Canyelles.
En primer lloc, quant de temps li dediques a l’institut, tenint en compte que també ets músic? Depèn de la setmana, hi ha setmanes que no tinc vida, però podríem dir que una mitja de 10 h setmanals.
Quants anys portes sent professor? T’hauria agradat estudiar una altra professió? Fa vuit anys que soc professor de secundària, i un parell més com a professor de conservatori. Referent a estudiar una altra professió, potser hauria escollit una carrera diferent, però molt probablement hauria acabat sent professor, ja que m’omple molt.
Quines assignatures has ensenyat a l’institut? Des que vaig començar la meva tasca com a docent han estat moltes les matèries a les quals m’he enfrontat com ara educació visual i plàstica, socials, música, etc.
Quin va ser el teu pas per la primària i secundària? A on vas estudiar? La primària i part de secundària les vaig fer a l’escola Montagut i a quart d’ESO vaig haver de canviar d’institut pels horaris del conservatori on estudiava. El 4t de l’ESO el vaig fer a Vilanova i la Geltrú, al CIM. Posteriorment, vaig estudiar el Batxillerat a l’Institut Manel de Cabanyes de Vilanova.
A quina universitat vas estudiar? Quina o quines carreres has fet? He estudiat al Conservatori Superior del Liceu el que seria els meus estudis musicals, després paral·lelament he estudiat diversos graus superiors i cursos especialitzats en tecnologia, programació, Disseny 3D i Construcció i reparació d’instruments musicals. En acabat, vaig fer el Màster de Formació pedagògica de professorat especialitzat en Socials.
Quin és el teu hobby? Per què? En els meus temps lliures m’agrada compondre cançons i també més lúdicament fer alguna partida a algun joc d’ordinador (Fortnite).
Quins instruments toques? El meu instrument principal és el Contrabaix, tot i que de 2n instrument he estudiat el piano i l’Oboè. Tot i que més o menys entenc la tècnica de tots els instruments i podria fer interpretacions simples amb qualsevol.
Quin estil de música és el que t’agrada més? Què penses del “reggaeton”? Soc molt clàssic, m’agraden molt les harmonies denses i treballades, però en música actual soc “fan” de l’Ska, el Punk, Rock, Reggae, etc. Del Reggaeton puc dir que té ritmes molt ballables i per estar en ambients lúdics és una bona opció, llàstima que últimament sorgeixen artistes que fan servir lletres que no van amb mi.
Com es diu el teu grup de música i perquè veu escollir aquest nom? El grup es diu “La Ska Brass“. El nom va sorgir de l’antic nom del grup. Abans ens dèiem “LasCabras de Solan” però vam rebre una denúncia de l’empresa d’aigües “Solan de Cabras” i ens vam veure obligats a canviar el nom. Una història una mica llarga… L’actual nom fa referència al gènere que toquem i als vents-metalls que disposa el grup amb el “Brass“.
Quina de les cançons del teu grup és la més escoltada i quina és la que més t’agrada? La cançó més escoltada és Postureo del Terror, amb més d’un milió de visites, ja que parla de temes actuals, guerres, etc. Les que més m’agraden serien Artículo 20 i Consumo Global,perquè són cançons que musicalment tenen molts recursos i harmonies bastant treballades.
ALTRES CANÇONS
Fins aquí l’entrevista a l’Alexandre García. Esperem que t’hagi agradat!
En aquest article aprendreu a cuinar espaguetis a la bolonyesa.
Ingredients
500 grams de carn picada
500 grams d’Espaguetis
Ceba
Pebrot
Tomàquet triturat
Oli
Aigua
Formatge ratllat
Materials
2olles
Colador
Procediment
Com preparar la salsa
Tallarem la ceba a trossos petits i la sofregirem a l’olla amb una mica d’oli.
Seguidament tallarem el pebrot i afegirem amb la ceba durant una estona.
Quan la ceba i el pebrot estiguin una mica cuits hi posarem la carn picada.
Un cop cuinat posarem el tomàquet i la sal ho remenarem per tal de que ens quedi tot barrejat i ja tindrem feta la salsa.
Anem amb la pasta
Posarem aigua en una olla i esperarem a que comenci a bullir. A continuació hi tirarem un rajolí d’oli i un grapat de sal. Seguidament posarem la pasta a l’interior i la farem bullir durant el temps que indiqui el paquet de la pasta tot remenant de mica en mica.
Un cop cuita, colarem la pasta per tal de escórrer l’aigua i l’afegirem a la salsa. Ho barrejarem bé i ja tindrem preparat un bon plat d’espaguetis que podrem acompanyar amb una mica de formatge ratllat per sobre.
En aquest article podreu llegir algunes d’aquelles històries sorprenents sobre el mur de Berlín, des del primer home i la primera dona que el van intentar saltar, fins la primera persona que va aconseguir saltar el mur.
La tràgica mort de Peter Fechter
Pither Fecher després de la seva mort
Peter Fechter va néixer el 14 de febrer de 1944, i va morir el 17 d’agost de 1962 a l’edat de 18 anys quan intentava creuar el mur de Berlín.
Aproximadament un any després de la construcció del mur, Fechter va intentar escapar de la República Democràtica Alemanya juntament amb el seu amic Helmut Kulbeik. El pla consistia a amagar-se en un taller de fusteria a prop del mur per observar els moviments dels guàrdies i des d’allà poder saltar des d‘una finestra en el moment adequat fins a l’anomenat corredor de la mort, una franja de terra de ningú entre el mur principal i un mur secundari i des d’allà arribar al Checkpoint Charlie a la República Federal d’Alemanya (RFA).
En el moment exacte el seu amic Kulbeik va poder saltar i escapar, pero a ell els soldats de la RFA el van disparar a la pelvis, i va caure a la part sud del mur. Ningú dels dos bàndols el va ajudar i en no rebre atenció mèdica va morir desagnat.
La trista mort de Anada Siekmann
La primera dona en intentar saltar el mur de Berlín
Anada Eikmann va néixer el 23 d’agost del 1902, a Polònia. I va morir el 22 d’agost el 1961 a Berlín (República Democràtica d’Alemanya).
Anada era una dona viuda, que vivia a Polònia, l’any 1961 va ser traslladada a Berlín com a infermera en un hospital. Al costat de casa seva l’agost de 1961 la República Democràtica, quan Alemanya va iniciar la construcció del mur de Berlín.
Els alemanys van ordenar a les tropes de frontera que tapessin totes les portes i finestres de les cases del cantó sud que pràcticament tocaven el mur. En el pis on ella vivia hi havia sis plantes, així que de la quarta planta (que és on vivia ella) cap a munt van deixar les finestres obertes. Les portes de les cases eren controlades per les tropes del sud, registrant a cada persona i resident que volia entrar a la casa.
El 21 d’agost després que l’Anada acabes de fer cinquanta-nou anys, va decidir tirar el matalàs a l’altre cantó del mur i saltar per poder marxar, quan va saltar uns soldats se’n van adonar i ràpidament li van treure el matalàs, deixant-la morir esclafada contra el terra de l’altre cantó del mur.
Conrad Schumann el primer home en saltar el mur
El primer home en saltar el mur
Hans Conrad Schumann (nascut el 28 de març de 1942 a Leutewitzh, prop de Riesa; mort el 20 de juny de 1998 a Oberemmendorf, prop de Kipfenberg).
Schumann va servir com soldat al Nationale Volksarmee (en alemany, Exèrcit Popular Nacional). Després de tres mesos d’entrenament a Dresden, va ser destinat a una acadèmia de suboficials a Potsdam, i després d’això va servir com a voluntari a Berlín.
El 15 d’agost de 1961, amb 19 anys, el van destinar com a sentinella al mur de Berlín, el qual es trobava en el seu tercer dia de construcció, a la cruïlla de Ruppinerstraße amb Bernauerstraße. En aquest tram, el mur no era més que una petita tanca de filat. Aprofitant que estava de guàrdia, Schumann va saltar el filat i després d’això es va allunyar a tota velocitat en un cotxe de policia de la República Federal Alemanya. La seva fugida va ser captada pel fotògraf Peter Leibing, i la imatge es va convertir en una de les més famoses de la guerra freda.
Els dijous, els alumnes del SIEI participem en un taller de cuina i aprenem a cuinar diversos plats. En aquest article us explicarem com fer una quiche de pernil i formatge. Segur que us llepareu els dits! 😀
INGREDIENTS
3 ous
200 ml de nata
100 g de pernil dolç
Formatge 150 g
Formatge ratllat al gust
Massa brisa
Un pessic de sal
ESTRIS
Un bol
Ganivet
Taula de tallar
Motlle
Forn
Tallar a trossets el pernil i formatge, posar la nata i els ous a un bol amb els ingredients que hem tallat, després remenar-ho amb una cullera i posar-ho al motlle i al forn. Esperar 20 minuts i ja està feta la meva recepta i bon profit.
Per Aarón Utiel (2n ESO C)
