Bad Gyal i Mushka: dues veus amb estil propi

Música

Per Sara Lora (2n ESO B)

En aquest article us parlaré de dues germanes molt conegudes a escala mundial. A més, el seu pare, Eduard Farelo, és un reconegut actor de teatre i televisió.

BAD GYAL

Alba Farelo, més coneguda com a Bad Gyal, és una artista destacada en gèneres com el reggaeton, el dancehall i el trap. Va néixer el 7 de març de 1997 en un municipi del Barcelonès. L’Alba és la germana gran d’una família de cinc germans.

El seu primer treball va ser en una fleca local de Vilassar de Mar. L’any 2016, va començar a estudiar disseny de moda a la BAU, a Barcelona, però al cap d’un any va deixar la carrera per dedicar-se a la seva passió: la música.

MUSHKA

La seva germana, Irma Farelo, també és una cantant molt coneguda, especialment per les seves cançons en català i el seu estil de música urbana. Irma Farelo va néixer a Vilassar de Mar el 13 d’abril de 2004.

Des de petita, l’Irma ja va sentir una gran passió per la música. Va tocar la trompeta durant deu anys i, el 2023, va començar a estudiar al Taller de Músics de Barcelona. Tot i això, va haver de deixar els estudis perquè no els podia compaginar amb la seva carrera artística.

PRIMERES I ÚLTIMES CANÇONS

La primera cançó de l’Alba (Bad Gyal) va ser “Pai”, mentre que l’última és “2 AM”. Us animem a escoltar-les!

Per la seva banda, la primera cançó de l’Irma (Mushka) va ser “Res Klar”, i l’última, “Vaya Liada”. També us recomanem els seus vídeos!

Aquesta ha estat una breu presentació sobre aquestes dues cantants tan talentoses. Espero que us hagi agradat i que hàgiu après moltes coses noves!

 

Comparteix

Associació de malalties minoritàries

2n ESO, Actualitat, Reportatges

 

 

Per Iratxe Hernanz (2n ESO A)

T’imagines trobar-te malament, anar de metge en metge i no saber què et passa? Hi ha persones que viuen aquesta situació cada dia. Quan no tens un diagnòstic, és molt difícil saber com cuidar-te i encara més trobar ajuda o suport. Però per sort, existeixen associacions com ‘Objetivo Diagnóstico’. Una associació que es dedica a ajudar aquestes persones i les seves famílies.

Què és Objetivo Diagnóstico?

Objetivo Diagnóstico és una associació que ajuda persones que tenen alguna malaltia sense diagnosticar. No cal que sigui una malaltia rara, però sí que es tracta de persones que no saben exactament què els passa i que, per aquest motiu, no poden accedir a altres associacions de suport. L’objectiu d’Objetivo Diagnóstico és oferir ajuda a aquestes persones i a les seves famílies perquè no se sentin soles en aquest procés.

Qui forma part de l’associació?

L’actual presidenta de l’associació és la Carmen, que ha impulsat alguns petits canvis i ha aconseguit revitalitzar l’entitat. Va conèixer l’associació després que la seva parella passés tretze anys sense diagnòstic. Un dia va veure una publicació sobre Objetivo Diagnóstico i es va posar en contacte amb ells, que la van ajudar.

Sandra va ser la segona presidenta de l’associació i, tot i que només va ocupar el càrrec durant dos anys, va aportar molt a l’organització. Va arribar a Objetivo Diagnóstico després de passar anys buscant un diagnòstic per al seu fill.

Els fundadors de l’associació són l’Enrique i la Susana. Van crear l’entitat perquè la seva filla gran, Sofia, va estar deu anys sense diagnòstic. Un cop el van aconseguir, van decidir ajudar altres famílies que es trobaven en la mateixa situació.

Per què es va crear l’associació?

L’associació va néixer amb la intenció d’ajudar persones que no tenen un diagnòstic, perquè puguin aconseguir-ne un i tinguin suport durant el procés. Moltes persones saben que tenen alguna malaltia, però, com que no saben exactament quina és, viuen amb molta incertesa i preocupació. No saber si la seva malaltia és greu o com evolucionarà pot ser desesperant.

De vegades, els diagnòstics arriben per casualitat. Per exemple, el meu germà no va ser diagnosticat fins als set anys. En un congrés mèdic es va presentar el cas d’un nen amb els mateixos símptomes que ell i, gràcies a això, es va descobrir que només hi ha 50 persones al món amb la seva malaltia. Aquest tipus de coincidències poden ser decisives per a moltes famílies, i l’objectiu de l’associació és precisament donar suport en aquests moments tan difícils.

Informació sobre l’associació

Els membres d’Objetivo Diagnóstico la descriuen com una gran família on tothom s’ajuda. Una de les seves dificultats principals és que encara no és gaire coneguda i que gestionar-la pot ser molt complicat i estressant per als presidents.

Tot i això, han aconseguit tirar endavant projectes molt interessants. Per exemple, Pedro, un professor, va col·laborar amb l’associació fent el Camí de Sant Jaume per recaptar diners. Va sortir caminant des d’Algesires i va arribar a Santiago, explicant el projecte als pobles per on passava. Gràcies a aquesta iniciativa, va aconseguir recaptar diners per a l’associació.

En definitiva, Objetivo Diagnóstico és una entitat que ajuda moltes persones i que ofereix suport a aquelles famílies que viuen la incertesa de no tenir un diagnòstic.

Comparteix

Animals al zoo? sí o no?

Opinió

Per Paula Fernández (2n ESO C)

En aquest article analitzarem els factors positius i negatius de mantenir animals en captivitat als zoos. És evident que els animals salvatges haurien de viure en total llibertat. Però, per què existeixen els zoos? Té sentit mantenir animals salvatges en captivitat? Intentarem resoldre aquests interrogants.

Els animals al zoo

Es calcula que al voltant de 6 milions d’animals viuen actualment en zoos. Segons experts i diverses investigacions, podem trobar aspectes positius, però també molts de negatius. Vegem-los detalladament:

Pros
  • Els zoos permeten que els científics aprofundeixin en el coneixement del comportament animal, facilitant la recerca per a la cura de diverses malalties.
  • Visitar el zoo és una activitat educativa i entretinguda, ideal per compartir amb família o amistats.
  • Els zoos poden oferir informació als visitants d’una manera creativa i divertida sobre el comportament dels animals salvatges i la importància de protegir-los.

  

Contres
  • Els zoos no són l’hàbitat natural dels animals, fet que limita les seves condicions de vida òptimes.
  • Estar tancats i exposats al públic constantment pot afectar la seva intimitat i tranquil·litat.
  • Els animals no poden seguir el seu cicle natural d’alimentació ni el seu comportament instintiu.
  • Algunes instal·lacions han estat denunciades per maltractament animal, com és el cas del zoo de Madrid, denunciat per un grup animalista.
  • Quan els zoos no mantenen els animals en condicions adequades, això pot provocar malestar i problemes de salut en els exemplars.
  • L’excés de visitants pot causar estrès als animals, tal com evidencien estudis sobre l’efecte del públic en els zoos.
Conclusió

Després d’analitzar els diferents punts a favor i en contra, podem concloure que l’ideal seria eliminar progressivament els zoos tal com els coneixem avui en dia. Aquestes instal·lacions són entorns artificials que no poden replicar les condicions de vida pròpies de l’hàbitat natural dels animals. Per això, com a societat, hauríem de fer tot el possible per garantir que els animals salvatges puguin viure en llibertat, respectant els seus drets i necessitats.

 

Comparteix

Laraki: l’exclusivitat dels superesportius marroquins

Reportatges

Per Sohaib Samouni  (2n ESO C)

Laraki és una empresa marroquina que, tot i ser poc coneguda, va sorprendre el món dels cotxes esportius el 2005 amb el Laraki Fulgura. Aquest model va marcar un abans i un després, arribant a competir amb cotxes icònics com el Corvette C6, amb el qual comparteix motor.

Com es va fundar l’empresa Laraki

L’empresa Laraki va ser fundada el 1999 per Abdesslam Laraki, un empresari que es va fer conegut per importar vehicles al Marroc. Inicialment, l’empresa també es dedicava a fabricar iots de luxe, però amb el temps es va especialitzar en cotxes esportius molt exclusius. Ara, sota la direcció del seu fill, Laraki continua destacant pel disseny i la fabricació de cotxes que semblen sortits d’un somni.

Quins models han fabricat?

Durant els últims 25 anys, Laraki ha llançat diversos models espectaculars com el Fulgura, el Borac i l’Epitome. Aquests cotxes sovint s’exhibeixen en esdeveniments importants com el Saló de l’Automòbil de Ginebra i el Concurs d’Elegància de Pebble Beach, on atrauen l’atenció de tots els amants del motor.

Qui és Abdesslam Laraki?

Abdesslam Laraki va néixer a Casablanca el 1986 i és conegut per ser un visionari del disseny de cotxes. Quan el seu pare va morir, va assumir el lideratge de l’empresa i va continuar desenvolupant models increïbles com el Laraki Sahara. Aquest cotxe, amb 1.770 cavalls de potència, s’ha convertit en una autèntica joia de col·leccionista. Una de les seves gestes més recordades és haver regalat un d’aquests cotxes al rei del Marroc, com a mostra d’admiració.

Els cotxes més destacats de Laraki

Laraki Fulgura Aquest cotxe compta amb un motor potent fabricat per Mercedes, que li permet assolir una velocitat màxima de 350 km/h i accelerar de 0 a 100 km/h en només 3,5 segons. Se’n van fabricar 99 unitats, fet que el converteix en un model molt exclusiu.

 

Laraki Sahara Amb un motor V8 d’origen Chevrolet, el Sahara genera 1.550 cavalls de potència i pot arribar als 310 km/h. La seva acceleració de 0 a 100 km/h és també molt ràpida, ja que triga menys de 3,5 segons.

 

Laraki Epitome Aquest model incorpora un motor Chevrolet amb dos turbocompressors. Amb gasolina convencional, pot produir 1.200 cavalls, però si s’utilitza gasolina especial, pot arribar fins als 1.750 cavalls. A més, està fet de fibra de carboni, fet que el fa lleuger i molt ràpid.

 

Laraki Borac El Borac és impulsat per un motor Mercedes-Benz de 6 litres amb una potència de 540 cavalls. Tot i no ser tan ràpid com altres models, pot arribar a 310 km/h i ofereix un equilibri perfecte entre velocitat i confort.

 

Amb models espectaculars i un enfocament en la qualitat i l’exclusivitat, Laraki demostra que el Marroc també pot ser protagonista en el món dels cotxes esportius.

Comparteix

Entrevista al professor Oriol Sans

Gent

 


Per Raúl Raez (2n ESO C)

El professor Oriol Sans és docent de llengua castellana i tutor a l’Institut Nou de Vilafranca. Al llarg de la seva carrera, ha treballat en diversos centres educatius i sempre ha mostrat un gran interès per fomentar la lectura i l’escriptura entre els seus alumnes. En aquesta entrevista, ens parlarà sobre la seva experiència com a professor, la seva visió de l’educació i les seves inquietuds.

Quants anys fa que et dediques a l’ensenyament? I a on?

Deu anys, 5 a Madrid i 5 a Barcelona.

T’hauria agradat ser professor d’una altra matèria? Si no fossis professor, que t’hagués agradat ser?

Sí, de filosofia. M’hauria agradat dedicar-me al món editorial, al teatre o (somriu) tenir una vermuteria.

Quan eres petit, quina professió volies fer? Per què?

Professor, perquè admirava els meus professors i perquè m’agrada transmetre les coses que aprenc.

Et va ser difícil escollir a què et volies dedicar? T’ha inspirat algú o ho vas descobrir per tu mateix?

No, una mica, però no molt. Vaig fer unes coses abans de ser profe, però la decisió no va ser difícil. Em van inspirar els meus professors de llengua de l’institut.

Per preparar les classes necessites molt de temps?

Ara no tant, li dedico estona, però no tant com abans quan era novell.

A què et dediques durant el teu temps lliure?

Faig diverses coses, m’agrada l’esport, el món de la cultura i també m’agrada viatjar.

La llengua castellana és la que més t’agrada? Per què?

M’agraden totes, però és la que més utilitzo.

A banda de classes a secundària, has treballat en altres llocs o has fet altres feines al llarg de la teva vida?

Mentre estudiava he treballat molts anys de cambrer, de teleoperador i en algunes biblioteques de Barcelona. També he treballat a l’institut Cervantes.

Explica’m un consell que t’hagin donat i que no has oblidat mai?

Creu en tu, aquest és el consell que més he valorat, tots hem de valorar i creure en les nostres capacitats i fortaleses.

T’agradaria fer alguna cosa o viatge que encara no has fet?

Sí, molts viatges que encara no he fet, el meu pròxim viatge és al Marroc.

Abans de finalitzar l’entrevista m’agradaria fer-te un qüestionari de 12 preguntes que hauràs de respondre amb rapidesa. Has de dir el primer que se t’acudeixi.

  1. El principal tret del teu caràcter? La curiositat.
  2. Allò que més estimes en els teus amics?  La  lleialtat.
  3. El teu principal defecte? La impaciència.
  4. Què voldries ser? Professor.
  5. On desitjaries viure? Al Garraf on visc, però també podria ser Madrid o Paris.
  6. Els poetes preferits? Lorca, Machado, Juana Dolores i Dulce María, Quevedo i Lope de Vega.
  7. Els meus compositors favorits? Mozart i  Verdi.
  8. Els noms que prefereixo? Raúl, Jana i Nico.
  9. Què detesto més que res? Que em facin perdre el temps.
  10. Quins dons naturals voldries tenir? Cap, estic bé com estic.
  11. Com t’agradaria morir? En pau.
  12. El teu lema? Sapere aude.

 

I fins aquí l’entrevista al professor Oriol Sans.

Comparteix

“Surrealistic Pillow” de Jefferson Airplane

El disc de la setmana

Per Alex Cespedes (2n ESO)

Surrealistic Pillow és el segon àlbum del grup nord-americà Jefferson Airplane i el primer en què hi participa Grace Slick, que aportà les cançons Somebody to Love i White Rabbit, originàriament compostes per la seva anterior banda, The Great Society.

Jefferson Airplane va ser una formació de rock de San Francisco (Califòrnia), considerada una de les pioneres del rock psicodèlic.

Creat el 1965, el grup va marcar el so característic de San Francisco i va ser la primera banda de la regió de la badia a aconseguir èxit comercial a nivell internacional. Van participar en festivals històrics com el Monterey Pop Festival (1967), Woodstock (1969), Altamont Free Concert (1969) i el primer Festival de l’illa de Wight (1968) a Anglaterra. El seu àlbum Surrealistic Pillow (1967) va ser un dels enregistraments més rellevants de l’«estiu de l’amor». Dues de les seves cançons, Somebody to Love i White Rabbit, figuren entre les «500 millors cançons de tots els temps», segons la revista Rolling Stone.

Cara A
She Has Funny Cars (Marty Balin, Jorma Kaukonen) – 3:03
Somebody to Love (Darby Slick) – 2:54
My Best Friend (Skip Spence) – 2:59
Today (Balin, Paul Kantner) – 2:57
Comin' Back to Me (Balin) – 5:18

Cara B
3/5 of a Mile in 10 Seconds (Balin) – 3:39
D.C.B.A.-25 (Kantner) – 2:33
How Do You Feel (Tom Mastin) – 3:26
Embryonic Journey  (Kaukonen) – 1:51
White Rabbit (G. Slick) – 2:27
Plastic Fantastic Lover (Balin) – 2:33

Comparteix

El curiós incident del gos a mitjanit

Literatura

.

Fet per Carlota Horta (2n ESO A)

El protagonista d’El curiós incident del gos a mitjanit es diu Christopher Boone. En Christhoper és un noi de 15 anys que viu amb el seu pare i la seva rata Toby. Una nit van matar el gos de la senyora Shears, la seva veïna. En saber-ho, en Christoper es disposa a resoldre aquest misteri fins a trobar el  culpable. Però en Christopher pateix de la síndrome d’Asperger (les persones amb aquesta síndrome acostumen a estar més aïllades, tenen manies amb els colors, no saben identificar com se sent la gent, han de seguir sempre una rutina per sentir-se segurs i eviten mirar directament als ulls). Això li dificultarà la seva investigació.

La novel·la està ambientada a Swindon una gran ciutat del Regne Unit que està apartada de Londres.  Mark Haddon, l’autor d’aquesta novel·la, ha volgut parlar sobre la gent amb la síndrome d’Asperger, l’autisme i l’adolescència. El llibre es va publicar el 2003 al Regne Unit i ha estat traduït a més de quaranta idiomes. El 2004 es va traduir al català per Rosa Boràs.

.

 

Al llarg dels anys aquesta novel·la ha rebut diversos premis com el premi Booker. Aquesta novel·la també es va portar al teatre l’any 2013. A Catalunya, va ser protagonitzada per Luis Gerardo Méndez que després va ser substituït per Alfonso Dosal.

Opinió personal

Aquesta novel·la la recomano als joves, ja que ensenya que dura pot ser l’autisme durant l’adolescència. També t’agradarà si t’ho passes bé llegint històries de misteri.


Comparteix

“Dioptria” de Pau Riba

El disc de la setmana

Per Alex Cespedes (2n ESO)

Dioptria I i II és un àlbum doble de Pau Riba publicat en dues parts de manera separada per la discogràfica Concèntric el 1970 i 1971. És el primer àlbum de Pau Riba en solitari després del seu pas pel Grup de Folk.

El primer LP, construït conceptualment entorn de la dona i amb una sonoritat clarament rock, es va publicar el 1970 on Pau Riba hi canta acompanyat pel grup Om, amb Toti Soler i Jordi Sabatés. El segon LP es va publicar l’any següent, acompanyat aquí per alguns amics com Albert Batiste i Jaume Sisa, és força menys produït, amb un format més acústic, més proper al folk, i conceptualment adreçat a l’home.

La seva edició va ser controvertida: el provocatiu text de presentació de Pau Riba va ser respost en la mateixa funda del disc per l’editora. Es va presentar en un concert mític a la desapareguda Sala Price de Barcelona el 1970, amb Joe Skladzien i Música Dispersa, on Pau Riba va actuar acompanyat pel grup Om.

Dioptria ha estat considerat el millor disc de la història del rock i la cançó en català, segons la llista publicada per la revista Enderrock en el seu número 100. S’ha reeditat en format CD.

Dioptria I (1970)

Kithou
Rosa d'abril (l'amor s'hi posa)
Noia de porcellana
Ars erotica (non est mihi)
Ja s'ha mort la besàvia
Helena, desenganya't
Mareta bufona
Vostè (tu, tu mateixa)

Dioptria II (1971)

Cançó 7a en colors
L'home estàtic
Simfonia núm. 1
Simfonia núm. 2
Simfonia núm. 3
Taxista
Comparteix

“My Boyfriend Is Back” de The Angels

El disc de la setmana
Per Alex Cespedes (2n ESO C)
.
“My Boyfriend’s Back” és una cançó d’èxit del 1963 del grup femení americà The Angels. Va ser escrita per l’equip de composició format per Bob Feldman, Jerry Goldstein i Richard Gottehrer (també coneguts com a FGG Productions, que més tard van formar el grup The Strangeloves). Inicialment, la cançó estava pensada com una maqueta per a The Shirelles, però finalment es va publicar tal i com s’havia gravat. La cançó es va mantenir tres setmanes al número 1 de la llista Billboard Hot 100, i va arribar al número 2 a la llista de R&B de Billboard.
 .

.

The Angels

El grup The Angels van originar-se a Nova Jersey sota el nom de The Starlets. Estava format per les germanes Barbara “Bibs” i Phyllis “Jiggs” Allbut, Bernadette Carroll i Lynda Malzone. Van obtenir alguns èxits musicals a la seva ciutat natal i van treballar com a coristes en estudis de gravació. El 1962 la cantant Linda Jansen va substituir a Malzone com a veu principal i van canviar el seu nom original pel de The Angels. El 1963, van signar amb Smash Records, una filial de Mercury Records, i van gravar el seu gran èxit, My Boyfriend’s Back.

El grup va experimentar diversos canvis de formació i disputes pel seu nom, fet que va portar a un canvi temporal de nom a The Halos. L’any 2005, The Angels van ser incorporades al Vocal Group Hall of Fame.

Comparteix

“Revolver” de The Beatles

El disc de la setmana

Per Alex Cespedes (2n ESO)

The Beatles fou un grup de música pop-rock procedent de Liverpool, Anglaterra, format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Són el grup de música pop amb més èxits i vendes de discs de la història de la música popular, i, a més, han aconseguit el reconeixement dels crítics. Les seves aportacions innovadores a la música popular i el seu impacte cultural van tenir una gran transcendència en els anys seixanta, que es perllongà d’una manera o altra en els anys posteriors; és considerada com la banda més influent de tots els temps i van formar part del desenvolupament de la contracultura durant la dècada dels 60 i el reconeixement de la música popular com a forma d’art.

Revolver

Revolver és el setè àlbum d’estudi del grup anglès de rock The Beatles, publicat el 5 d’agost de 1966 per la discogràfica Parlophone i produït, com tots els àlbums dels Beatles, per George Martin. Moltes de les pistes de Revolver estan marcades pel so de la guitarra elèctrica, en contrast amb el seu anterior LP, Rubber Soul, inspirat sobre tot en el folk rock.

El disc va arribar al número 1 tant a la UK Albums Chart com a la llista estatunidenca Billboard 200, i s’hi va mantenir durant set i sis setmanes, respectivament. A més, es troba al número 3 de l’edició del 2003 de la llista dels 500 millors discs de tots els temps segons la revista Rolling Stone.

Cara A
 TAXMAN (Harrison)
 ELEANOR RIGBY (Lennon-McCartney)
 I’M ONLY SLEEPING (Lennon-McCartney)
 LOVE YOU TO (Harrison)
 HERE, THERE AND EVERYWHERE (Lennon-McCartney)
 YELLOW SUBMARINE (Lennon-McCartney)
 SHE SAID SHE SAID (Lennon-McCartney)

Cara B
 GOOD DAY SUNSHINE (Lennon-McCartney)
 AND YOUR BIRD CAN SING (Lennon-McCartney)
 FOR NO ONE (Lennon-McCartney)
 DOCTOR ROBERT (Lennon-McCartney)
 I WANT TO TELL YOU (Harrison)
 GOT TO GET YOU INTO MY LIFE (Lennon-McCartney)
 TOMORROW NEVER KNOWS (Lennon-McCartney)

 

Comparteix