Arxiu de la categoria: Reportatges

On anar després del confinament

Per Adri Torres i Clàudia Gil (2n ESO D)

El passat mes de febrer es va enviar una enquesta per saber on us agradaria anar després del confinament. En aquest article en podreu llegir els resultats i potser sabreu d’altres indrets on anar quan tornem a la normalitat.

El llac de Sant Maurici: un indret ben bonic.

Resultats de l’enquesta

A continuació us presentem, en els gràfics següents, els resultats de les preguntes amb un breu comentari o explicació de cada un d’ells.

 1. A quin sexe pertanys?

Com es veu en el gràfic les dones han participat més en l’enquesta (un 58,5% de dones).

2. Quina edat tens?

Per edats,  hi ha hagut una major participació en la franja de majors de trenta anys, seguit de persones d’una franja d’edat de 13-16 anys.

3. Què us agrada més: Estar a l’aire lliure, visitar museus o veure arquitectura?

Quasi un 60% va respondre que volia anar a l’aire lliure quan acabi el confinament, si hi ha algun motiu suposem que deu ser perquè ara estem moltes més hores en espais tancats. Aquesta pandèmia  potenciarà l’estada a parcs, places i llocs a l’aire lliure.

Un 7,7% vol anar a museus, un 2,6% va decidir triar anar a visitar arquitectura i la opció “Tots m’agraden” va obtenir un resultat del 23,1%.

4. D’aquests llocs en aquesta llista, quin recomanaríeu? Trieu una opció. 

A l’enquesta també es demanava quin dels llocs de la llista recomanaríeu. Els resultats han sigut els següents: Un 56,1% va escollir que volia anar al Parc Güell, tot i que és un lloc molt freqüentat per turistes, la població hi segueix volent anar. I una participació propera a un 15% va escollir les coves de Gavà, un lloc de gran interès històric perquè és un jaciment neolític. Amb una participació d’un 17,1% la cova de Font Major, també de gran interès històric, per les seves pintures rupestres. Hi havia una opció anomenada “altres” on els participants han posat el seu lloc per recomanar i que podeu llegir en el gràfic.

5. Ara sobre museus i arquitectura. Quin d’aquests visitaríeu primer?

Sobre els museus i arquitectura, la interpretació de l’enquesta ha sigut que es prefereix anar a visitar la Sagrada Família, seguit del Museu Egipci de Barcelona. En tercer lloc, la Pedrera i per últim la Fundació Antoni Tàpies.

6.  A quin d’aquests parcs o llocs us agradaria anar?

El parc o llocs amb més votants ha sigut El delta de l’Ebre (Montsià). Seguit dels Set Gorgs (Campdevànol, Girona), després el parc de l’Agulla amb un 22% i per últim els Aiguamolls de l’Empordà (Alt Empordà).

7. Quan heu estat confinats, en quin d’aquests llocs us hauria agradat anar?

Aquí la gran pregunta. Tots i cadascú de nosaltres, quan hem estat confinats durant un llarg temps, somiaven anar a un museu o a la platja.

Un 53,8% ha escollit anar a un parc o una plaça al sol i un 12,8% voldrien anar a l’institut. Seguidament d’un 10,3% voldrien anar a un museu. Un 5,1% voldrien anar a la muntanya i un 2,6% a l’opció d’altres voldrien anar al terrat, Andorra, a la platja, altres pobles i 5,2 a les seves respectives cases, tot i que ja hi estaven.

8. En quin d’aquests llocs t’agradaria estar? Escull una de les imatges.

En aquesta pregunta havien d’escollir una de les fotografies, sense saber ni on eren ni com s’anomenaven. La majoria de persones han escollit l’opció 3, què és els Set Gorgs, segurament perquè és un paisatge més bonic i poca gent hi ha anat. En segon lloc, el Parc de l’Agulla i en tercer lloc l’opció 4: el Castell de Cardona. Per últim, l’opció 2, Montserrat.

Interpretant tots els resultats de tota l’enquesta veiem que normalment escullen l’estada a l’aire lliure. També podem interpretar que els homes han escollit gairebé tots la Sagrada Família i les dones Les coves de Gavà o La cova de l’Espluga de Francolí.

Esperem que, ara que ja us heu llegit l’article, sapigueu de les preferències de llocs on anar quan acabi completament la situació de confinament!

Una impressora 3D a l’Institut!

per Àlex Belmonte i Victor Rius (2n ESO D)

Enguany, a l’Institut Nou de Vilafranca, disposem d’una impressora 3D! Per això creiem que us pot interessar tenir més informació sobre aquestes màquines tan “futurístiques”. En aquest article us explicarem com funcionen i la seva història i veureu quin món de possibilitats ens ofereixen aquestes meravelles de la tècnica.

COM FUNCIONEN?

Petita impressora 3D

Les impressores 3D són capaces de crear objectes en tres dimensions. Per fer-ho, utilitzen unes bobines amb un fil de plàstic que es fon mitjançant una punta calenta sobres uns raïls que es mouen i van dipositant el plàstic fos de forma que es va creant l’estructura.

PER A QUÈ SERVEIXEN?

Últimament és més comú veure impressores 3D, ja que el seu ús s’ha anat generalitzant sobretot en l’àmbit de l’educació. Són molt útils per la part pràctica d’assignatures com tecnologia, ja que fomenten la imaginació i la creativitat i amplien les possibilitats de treball.

Construcció d’una casa amb una impressora 3D

Però, per descomptat, l’ús d’aquestes impressores ha augmentat més enllà de les escoles. En l’àmbit mèdic són molt útils, així com en la indústria; fins al punt que s’han arribat a crear impressores per fer cases de ciment com aquesta de la foto. A més, també en trobem  en altres àmbits com l’automoció, l’alimentació, la medicina, l’armament, l’aviació aeroespacial, la joieria, la moda…

UNA MICA D’HISTÒRIA 

Encara que no ho sembli, ja fa anys que existeixen les impressores 3D. Tot començà amb François Willème que és considerat el creador del primer escàner 3D que consistia en 24 càmeres que feien fotos a un objecte des de diferents perspectives. Chuck Hull, el 1984, va inventar l’estereolitografia que és un mètode d’impressió 3D que es basa en la sintetització per capes utilitzant un làser.

Algunes  dates importants en l’avenç de les impressores 3D

1992 –  Fabricació de prototips capa per capa.
1999 –  Òrgans d’enginyeria porten nous avenços en medicina.
2002–  Primer ronyó en 3D en funcionament.
2005 –  Open Source col·labora amb la impressió 3D.
2006 –  El SLS i la personalització en la fabricació en massa.

 

Chuck Hull, creador de l’impressora moderna

 

PROGRAMES INFORMÀTICS PER A IMPRESSORES 3D

Abans  d’exposar els diferents programes cal aclarir alguns conceptes. En essència, el programa de tall 3D és l’intermediari entre el model 3D i la impressora. Per aquells que no ho sàpiguen, 1 slicer o programa de tall 3D prepara el model seleccionat per a la teva impressora 3D i genera el codi G, que és un llenguatge de programació de control numèric (CNC) molt estès.

Els models STL 3D són una versió més simple dels arxius CAD (Disseny Assistit per Ordinador). Una de les seves característiques és que tenen menys quantitat d’informació i la geometria final es troba optimitzada. Això amb la finalitat que no es perdi estructura i geometria de l’objecte.

Programes per a principiants

PrusaSlicer: Programa de tall.
MatterControl 2.0: Programa de tall, amfitrió d’impressora 3D i disseny.
3DPrinterOS: Edició d’arxius STL, reparació d’arxius STL, programa de tall i “host” d’impressora 3D.

Programes per a experts

Repetier-Host: Programa de tall i “host” d’impressora 3D.
MakePrintable: Editor d’arxius STL i reparació d’arxius.
Meshmixer: Editor d’arxius STL i reparació d’arxius STL.

Programes per a professionals

MeshLab: Editor d’arxius STL i reparació d’arxius STL.
Netfabb: Reparació i tall d’arxius STL.
Oneshape: Disseny en 3D.

 


I PER ACABAR, AQUÍ TENIU UNS VÍDEOS MOLT INTERESSANTS
PER SI EN VOLEU SABER ENCARA MÉS…