Molts científics han intentat quantificar tota l’aigua hi ha al món i també si en podem trobar en altres planetes. Però la pregunta més important que es fan els científics és: Hi ha prou aigua potable per la població mundial? Tenim prou reserves d’aigua? Amb el canvi climàtic ens quedarem amb menys aigua? Tot això ho podràs descobrir en aquest article.
Importància de l’aigua
L’aigua és un element clau en la supervivència de l’espècie, també és un element que es pot trobar en qualsevol lloc del món. Com per exemple a fora del planeta i més enllà de l’univers i també a les profunditats de les superfícies gelades de les llunes que orbiten al voltant dels gegants gasosos.
A quins planetes no hi ha aigua
La NASA ha descobert que els únics planetes del sistema solar sense presència d’aigua són: Mercuri i Venus.
Quin planeta amb aigua va ser descobert primer
El primer planeta descobert amb presència d’aigua va ser Mart. Uns científics britànics hi van descobrir un percentatge de 0,01% d’aigua a la seva atmosfera.
Quin és el planeta amb més aigua a l’univers
Un grup científic de la NASA va descobrir que la reserva més gran d’aigua a l’univers està en un quàsar a 12 000 milions d’any llum.
Quin és el planeta amb menys aigua
Al planeta amb menys aigua és Mercuri, ja que està més a prop del sol i es casi impossible que pugui tenir aigua líquida.
Obtindrem aigua a la Terra d’aquí a uns anys?
Un científic va dir que l’aigua d’aquí a uns anys serà més difícil d’obtenir, perquè a poc a poc l’aigua se’ns en va del món.
Per Abril Gustems (2n ESO B) i Jana Marrugat (2n ESO C)
De la discapacitat se’n parla molt poc. És per això que en aquest article us en volem parlar una mica. Cal que li donem més visibilitat i reconeixement.
Què és una discapacitat?
La discapacitat és una condició física o mental que té una persona, que li impedeix fer segons quines activitats. Les persones que pateixen alguna discapacitat no estan en les mateixes igualtats que la resta de la població. Una discapacitat és l’absència de capacitats físiques o mentals per dur a terme una activitat dins els límits que es consideren “normals” per un ésser humà.
Bandera de la discapacitat, presentada per l’Organització de les Nacions Unides.
Quines discapacitats hi ha?
Discapacitats físiques
Motora: És la pèrdua de moviment per diferents causes (accidents, lesions cerebrals…)
No motora: Afecta aparells o sistemes (malalties coronàries, renals, pulmonars…)
Discapacitats sensorials
Visual: És una pèrdua de vista total o la majoria, a conseqüència de malalties oculars.
Auditiva: És la pèrdua total o la majoria d’audició, i ve acompanyada de discapacitat de la comunicació i parla.
Discapacitat de la comunicació i parla
Qui pateix aquesta discapacitat té limitacions a l’hora de comprendre i d’expressar-se.
Discapacitat intel·lectual
Qui pateix aquesta discapacitat té una capacitat inferior a l’hora de comunicar-se, a l’hora de treballar, fer les tasques escolar…
Discapacitat derivada de trastorn mental
Afecta de forma psicològica, alteracions emocionals, processos que dificulten a la persona adaptar-se a l’entorn, creant un malestar en la persona.
Per què poden aparèixer?
Les discapacitats poden aparèixer per diferents motius:
Factors genètics, com per exemple la síndrome de Down.
Malalties infantils, que pot ser provocat per infeccions o greus traumatismes.
Per problemes de salut de la mare, si prenia drogues, alcohol o per mala alimentació.
Dificultats durant l’embaràs, asfíxia del nadó, o que alguna infecció arribi al nadó.
De més greu a menys greu
Els 5 graus de discapacitats
Grau 1, discapacitat nul·la: símptomes, seqüeles d’un accident o malaltia, però no té dificultats.
Grau 2, discapacitat lleu: Tenen unes lleus dificultats, però totes es poden realitzar, mantenen símptomes o seqüeles.
Grau 3, discapacitat moderada: Les seqüeles, els símptomes o els signes causen dificultats a la persona per acomplir les activitats o tasques de la vida diària.
Grau 4, discapacitat greu: Els símptomes/seqüeles causen una dificultat important o impossibilita a la persona de dur a terme la majoria de les activitats de la vida diària i pot afectar a altres activitats.
Grau 5, discapacitat molt greu: Els símptomes o seqüeles impossibiliten la realització d’activitats en la vida diària.
Tenen cura les discapacitats?
Les discapacitats no tenen cura, són permanents i hem d’aprendre a conviure amb elles, no hi ha solució. No es poden “eliminar” però es pot millorar la vida de les persones que la pateixen de la següent manera:
Per a les persones que tenen traumes o que els hi han quedat seqüeles mentals, poden anar a un especialista o psicòleg, per ajudar a reduir aquestes dificultats.
Per a les persones amb dificultats físiques o mobilitat reduïda (per exemple, persones amb cadira de rodes), se’ls ha de facilitar els desplaçaments, a casa, a llocs públics… ja sigui afegint més espais plans, rampes per pujar a llocs…
Esports que es poden practicar
Les persones que tenen discapacitat física poden fer moltes altres coses per passar-s’ho bé o dedicar una part del seu temps. Per exemple, poden fer esports adaptats, on es diverteixen i ho gaudeixen amb persones que estan en les mateixes condicions o semblants, com per exemple:
Bàsquet: Són les mateixes normes que per a les persones sense discapacitats. Ara bé, la cadira ha de tenir unes mesures en concret, i es disposa de 24 segons de marge per encistellar. Es juga amb 5 jugadors.
Voleibol a terra: La pista és igual. Juguen 6 persones a cada camp, la pista és més petita (10×6) i amb la xarxa més baixa (115 cm els homes i 105 cm les dones) i amb 5 sets de 25 punts.
Natació: Es practica en una piscina de 50 m i els esportistes poden sortir des de la plataforma, asseguts, de peu o des de dins l’aigua.
Pàdel: No poden aixecar-se de la cadira ni tocar amb els peus a terra, està permès que la pilota boti dos cops a terra i el joc ha de durar 20 minuts.
Futbol: Els jugadors han de cridar quan vagin a tocar la pilota, hi ha persones guia darrere de la porteria i tanques laterals perquè la pilota no se’n vagi.
Algunes associacions de discapacitats
Algunes associacions donen suport i ajuden a normalitzar la discapacitat practicant activitats d’oci.
ENTRETOTS
És una associació que lluita cap a la igualtat d’oportunitats i la justícia social. Va néixer amb el propòsit de cobrir les necessitats del sector de la població. La dirigeixen persones amb diferents discapacitats (persones amb mobilitat reduïda, gent gran, amb ganes de mantenir-se actius, etc.).
Ofereixen els serveis de professionals experimentats i diferents activitats relacionades amb aquest àmbit que els ajuda a trobar l’equilibri físic i emocional imprescindible per al desenvolupament d’una vida plena i feliç. Ofereixen activitats d’oci i cultura i són el complement ideal perquè les persones amb discapacitat puguin disposar d’un espai accessible a les seves necessitats.
ASPAYM CATALUNYA
És una associació sense ànim de lucre de persones amb lesió medul·lar i altres discapacitats físiques. Va néixer el 1989 amb el convenciment de constituir un punt d’orientació, assessorament, informació i ajuda a persones amb lesions medul·lars i altres discapacitats físiques, així com per a la família i l’entorn més proper.
Tenen activitats com el pàdel, la bici adaptada i també fan altres activitats d’oci, com sopars, xerrades, debats amb experts, etc.
Esperem que us hagi agradat aquest article i que hàgiu après més coses d’aquest tema i que apreneu a no discriminar a aquestes persones i a ajudar-les.
El 7 d’abril passat, l’alumnat de Filosofia de 4t ESO A-C va començar el rodatge del curtmetratge que estan elaborant dins del Projecte Reacciona, emmarcat dins el Servei Comunitari que s’ha de desenvolupar abans d’acabar l’ESO.
La creació d’un projecte solidari
El curtmetratge és un vídeo de conscienciació que parla de l’explotació laboral exercida sobre dones joves a les “maquiles” o “maquiladores” (empreses locals subcontractades per grans corporacions multinacionals que es creen en zones franques dels països pobres).
Aquest és un model de l’explotació laboral molt estès al nostre món globalitzat, on les treballadores de les maquiles generalment són dones o adolescents. Elles pateixen una autèntica explotació laboral: treballen jornades interminables, en condicions d’escassa seguretat laboral, i reben salaris molt baixos.
Per fer aquest projecte hi hem dedicat moltes hores. En primer lloc, es va contactar amb la seu de Vilafranca de l’entitat Sindicalistes Solidaris, que ens van fer la seva demanda i ens va exposar els seus projectes arreu del món. Des d’aquell moment ens vam posar a treballar fent una cerca dels drets dels treballadors i les seves possibles vulneracions. Teníem una idea, teníem un projecte i s’havia de convertir en un curt!
Seguidament, guiats per l’experiència de Jaume Fargas, de Taller de Cinema, vam començar per una pluja d’idees que es va convertir en una escaleta (llista d’escenes que componen el curt) per acabar repartir-nos les diferents parts del guió i plasmar-ho al pla de rodatge. Cal dir que no va ser una tasca fàcil unificar les diferents parts del guió.
Per últim, es va començar amb les gravacions de les diferents seqüències i el darrer pas va ser l’edició o el muntatge del curt.
Orgullosos de la feina feta
El dilluns 2 de maig el vàrem presentar al Teatre Casal de Vilafranca, on compartirem l’estrena amb altres curtmetratges elaborats per la resta dels centres del municipi i on es feu entrega d’aquests curts a les entitats de cooperació participants.
Vegeu aquí el nostre curtmetratge. Esperem que us agradi!
Tot i el nombre limitat d’exemplars i de les reduïdes zones on habita, els pandes son uns dels animals més coneguts arreu del món. Durant molt de temps han estat en greu perill d’extinció, per això el Fons Mundial per a la Natura els va utilitzar com a símbol en el seu logotip. Per sort, actualment la quantitat d’exemplars en llibertat està en augment. En aquest article us volem donar a conèixer aquest ailuropoda tan simpàtic.
Com és l’os panda?
El panda gegant o panda és un os natiu de la Xina centro-oriental i sud-oriental. És fàcil de reconèixer per les seves grans taques negres al voltant dels ulls, de les orelles, i al llarg del seu cos. Encara que el panda es considera normalment un animal dòcil, se’n coneixen atacs contra humans, presumiblement a causa de molèsties produïdes pels humans més que per depredació.
Per què l’os panda està en perill d’extinció?
El panda està en perill d’extinció perquè durant molts anys s’han destruït o sobreexplotat els boscos de bambú on viu, i això ha provocat que els costi molt trobar menjar. Només en queden uns 1.000 exemplars a tot el món.
On viu l’os panda?
Com hem explicat abans, l’os panda és un animal que viu en boscos de bambú. El trobem en algunes serralades de la Xina central, principalment a la província de Sichuan, però també a les províncies de Shaanxi i Gansu. Per culpa de la construcció de granges, la desforestació i altres desenvolupaments, el panda ha estat foragitat de les terres baixes on havia viscut.
Què menja l’os panda?
L’os panda basa el 99% de la seva alimentació en la ingesta de bambú (sobretot les tiges). Per que aquest aliment pugui cobrir totes les necessitats nutricionals, l’os panda necessita consumir-ne aproximadament 12,5 quilograms al dia, encara que de fet pot arribar a ingerir fins a 40 quilos, dels quals aproximadament 23 els expulsarà. A causa del seu sistema digestiu lent i limitat, els pandes han de menjar sempre asseguts, a poc a poc i amb especial atenció.
Com viuen els ossos panda?
En llibertat, el panda gegant és un animal terrestre i es passa el temps voltant i buscant menjar pels boscos de bambú de les muntanyes de Qinling i de la muntanyosa província de Sichuan. Encara que generalment són solitaris, cada adult té un territori definit i les femelles no toleren altres femelles en el seu territori. Els pandes es comuniquen a través de vocalització i marcant amb l’olor, com ara esgarrapant arbres o deixant marques d’orina. El panda gegant pot escalar arbres i fer-se un refugi en arbres buits o en esquerdes de roques, però no fa caus permanents. Per aquesta raó, els pandes no hibernen, igual que altres mamífers subtropicals. En comptes d’això se’n van cap a altres llocs amb temperatures més càlides.
Curiositats
Un os panda és molt més gran que el teu osset de peluix.
Els ossos panda són bons grimpant arbres i també poden nedar.
Els pandes canvien el seu pelatge de rosa a blanc i negre (o marró).
Els pandes tenen tants fans perquè es veuen bonics i “cuquis”.
Els pandes són “ganduls”, els encanta menjar i dormir.
Aquest estiu vaig cursar el BFSU Online Summer Camp de la universitat de Beijing. El Summer Camp va tenir una durada de deu dies: des del 20 de juliol fins al 29 de juliol i les classes eren d’1 hora i 40 minuts.
El primer dia va ser la cerimònia d’obertura i la presentació de la nostra professora que ens donaria les classes durant aquests deu dies. Els alumnes també ens vam presentar i ens vam conèixer entre nosaltres.
El segon dia vam tenir una nova lliçó. T’ensenyaven expressions per tal de poder expressar-te millor i dir les coses d’una altra manera, per tal de no repetir les mateixes paraules cada vegada. Va ser una classe molt productiva on vaig aprendre molt.
El tercer dia ens van fer una xerrada sobre els menjars tradicionals xinesos, com per exemple:” 汤圆” (tangyuan), un tipus de menjar fet amb arròs glutinós que es menja quan hi ha la festa del “元宵节”(yuanxiaojie), festa dels fanals. La Dra. Wang Wenli ens va anar ensenyant molts plats típics de la Xina i també el tipus de menjar que es cuina en diverses parts de la Xina. Va ser una xerrada molt interessant i vaig aprendre moltes coses noves.
El quart dia, ens van ensenyar frases i vocabulari que es fan servir a l’hora de seure en una taula per menjar i també les diverses posicions que hi havia en una taula quan hi han convidats importants o amics, depenent de la situació. Va ser una classe molt productiva i vaig aprendre diverses coses noves molt interessants relacionades amb les normes de protocol quan tens convidats.
El cinquè dia, ens van ensenyar les típiques indumentàries que portaven les persones xineses a l’antiguitat depenent de l’època i les vam comparar en com es vesteix la població en l’actualitat. Va ser interessant i vam aprendre moltes coses sobre l’Antiga Xina i els seus costums.
El sisè dia, el Dr. Zhai Zheng, un expert en cal·ligrafia tradicional xinesa, ens en va fer una xerrada. Ens va explicar els orígens de la cal·ligrafia xinesa i dels caràcters xinesos. Va ser una xerrada molt interessant i molt ben explicada i detallada.
El setè dia, ens van mostrar una exhibició de l’art de la pintura xinesa i dels treballs manuals. Ens van ensenyar les diferents tècniques que tenen tant per a la pintura com per als treballs manuals, en aquest cas el treball manual era retallar paper i donar-li una forma. Va ser molt interessant.
El vuitè dia, ens van ensenyar els diversos llocs on la població xinesa va de vacances. Per exemple: 亚龙湾(yalong bay), és un lloc de platja on molta població xinesa passa les seves vacances d’estiu. Va ser una classe molt entretinguda i vaig aprendre nous llocs de la Xina que són molt bonics i impressionants.
El novè dia, el Dr. Wu Dianyi, expert en intel·ligència artificial i industrial xinesa, ens va fer la xerrada sobre el 5G i com l’apliquen als conreus, a la vigilància dels carrers de les ciutats, a les indústries… Va ser una xerrada molt interessant i vaig aprendre moltes coses sobre la tecnologia que hi ha a la Xina i com la utilitzen perquè els ajudi a ser eficients.
L’últim dia de classe, ens va tocar exposar un treball que vam fer unes companyes meves i jo sobre la temàtica de Nadal. Els altres companys de classe també van exposar els seus treballs. Després d’acabar les exposicions orals, tots els professors i companys ens vam acomiadar i va finalitzar el Summer Camp. Uns dies més tard, a cadascun de nosaltres ens van enviar el diploma en el qual constava que vam realitzar el 2021 BFSU Summer Camp. En conclusió, m’ha agradat molt participar-hi perquè he après moltes coses noves, he conegut gent d’altres països i ha sigut molt divertit. Ho recomano a tothom. 谢谢！
La vida saludable influeix de manera directa en el benestar, l’equilibri personal i la qualitat de vida. Aconseguir-ho, depèn de l’estil de vida i dels hàbits. Fer activitat física regularment aporta benestar a la vegada que ajuda a prevenir malalties com la diabetis, la hipertensió, el sobrepès i l’obesitat, els infarts del cor, les demències i alguns tipus de càncer. Fer activitat física per tenir una bona salut i prevenir malalties és fàcil!
Piràmide alimentària
Àpats. Quants n’hem de fer al dia? Què hauríem de menjar?
Esmorzar L’esmorzar és l’àpat més important. Penseu que ens acabem d’aixecar i el nostre cos necessita energia per començar el dia. El millor que podem menjar són productes làctics, pa i cereals, i fruita. Hem d’esmorzar com un rei, dinar com un príncep i sopar com un pobre.
Mig matí És important per tal de no arribar amb molta gana a l’hora de dinar. Una bona opció són els fruits secs, un petit entrepà o una peça de fruita, acompanyats d’un te, una infusió o un suc natural.
Dinar Implica el 35% de les calories diàries que hauríem d’ingerir. Pots optar per les amanides, carn o peix, llegums, cereals, entre d’altres. I acompanyar-ho amb una peça de fruita o un iogurt.
Berenar. És igual que l’àpat de mig matí. S’hauria d’evitar les pastes i els dolços, i optar per una fruita, un iogurt o un entrepà.
Sopar No s’ha de menjar en excés, ja que és l’últim àpat del dia i anirem a dormir poques hores després. El més recomanable és menjar de manera lleugera, com per exemple una sopa, pollastre a la planxa, verdures, iogurt o fruita, entre d’altres.
Us ha semblat interessant? Ara ja sabeu una miqueta més sobre els àpats que s’haurien de seguir per tenir una dieta més correcta.
Portar una vida saludable és fonamental per a la vida
Exercici
La recomanació és fer exercici cada dia. Alterneu les activitats per evitar caure en la monotonia: correu, troteu, llevant peses. 150 minuts d’activitat física a la setmana són suficients per mantenir una vida saludable.
Fer esport va molt bé per activar el teu cos
Exercita el cos i la ment
Els beneficis de l’esport són independents de l’edat, el gènere i la forma física de les persones. La pràctica d’activitat física augmenta la salut cardiovascular i pulmonar, incrementa la resistència i força muscular, ajuda a perdre pes, redueix els nivells de colesterol, així com el risc de patir malalties a curt, mitjà i llarg termini. Però un estil de vida saludable no només es basa en el cos, sinó també en la ment.
L’activitat física per reconciliar el són
Les persones físicament actives dormen millor, tenen menys risc de patir insomni i de patir interrupcions del son que les persones sedentàries. Els estudis observacionals que s’han fet fins ara posen de manifest que la qualitat del son millora en aquelles persones que fan algun tipus d’activitat física de manera regular.
Quina activitat física es requereix
Els estudis indiquen que 30 minuts al dia d’activitat física d’intensitat moderada cinc dies a la setmana són efectius per millorar la qualitat del son. S’entén per activitat física moderada aquella que no ens deixa esgotats, que no ens fa suar excessivament. Alguns exemples són: caminar a ritme ràpid, pujar escales i fer balls de saló.
Si no voleu fer una activitat física vigorosa, però penseu que podeu caminar cada dia una mica, us proposem algunes idees per aconseguir-ho: baixar de l’autobús o del metro una parada abans, aparcar el cotxe o la moto un o dos carrers més enllà de la feina o de casa, passejar després de dinar en compte de fer sobretaula, pujar a peu les escales de la feina, de casa o del metro, anar a comprar caminant o passejar el gos.
Per acabar, teniu aquí un vídeo per si voleu saber-ne més.
Algun cop t’has preguntat quins misteris oculta l’univers? O, quina és la cosa més desconeguda que existeix? Doncs si ho vols saber segueix llegint aquest article per esbrinar una de les coses més desconegudes, massives i fascinants que formen l’univers: els forats negres.
Què és un forat negre?
Els forats negres són les restes fredes d’antigues estrelles, tan denses que cap partícula material, ni tan sols la llum, és capaç d’escapar a la seva força gravitatòria. Són la predicció més extrema de la teoria d’Einstein, que descriu com la matèria i l’energia deformen la geometria de l’espai i del temps de la mateixa manera que un cos pesant fa que un matalàs cedeixi.
Que passaria si entréssim dins d’un forat negre?
Els científics no tenen una certesa absoluta sobre aquest succés, però les matemàtiques i la física ens permeten predir què hi passa amb una certa exactitud. Cauríem i cauríem fins a sobrepassar l’horitzó de successos, i a poc a poc la gravetat aniria augmentant fins que la diferència d’intensitat entre la gravetat a la qual estan sotmesos els nostres peus i el nostre cap fos important. Arribats a aquest punt el nostre cos començaria a estirar-se fins a estripar-se completament, de manera que arribaria el nostre final.
Hi ha algun forat negre a la via làctia?
Es creu que al centre de la majoria de les galàxies hi ha forats negres supermassius, encara que la majoria no són actius. A la nostra galàxia i a tan sols vint-i-set mil anys llum de distància, hi ha un forat negre amb una massa equivalent a 4 milions de vegades la del Sol. És conegut com a Sagittarius A*. El forat negre de la Via Làctia és més “suau” en comparació amb els forats negres que hi ha a galàxies actives més distants, ja que consumeix amb molta més calma el material que l’envolta.
Qui va descobrir els forats negres?
Els forats negres van ser descoberts gràcies a molts i molts científics diferents que, amb el pas del temps, van anar rectificant les teories anteriors intentant seguir amb l’evolució de la ciència. Evidentment, no cal descartar el fet que algun dia el que ha descobert la nostra generació serà rectificat per una nova teoria que s’ajustarà a l’evolució de la ciència.
Tipus de forats negres
FORATS NEGRES PRIMORDIALS Van ser creats durant l’època del Big Bang.
FORATS NEGRES SUPERMASSIUS Van ser creats al mateix temps que els cúmuls globulars.
FORATS NEGRES DE MASSA INTERMÈDIA Van ser creats al mateix temps que els forats negres supermassius.
Curiositats de l’univers i els forats negres
Existeix la teoria que els forats negres poden estar connectats, creant així una connexió entre diversos llocs de l’univers.
A 215 milions d’anys llum de la Terra, un forat negre supermassiu, va absorbir una estrella. Es va produir en una galàxia en espiral de la constel·lació d’Eridanus. L’estrella afectada, afirmen els astrònoms, tenia aproximadament la mateixa massa que el nostre Sol, i va perdre prop de la meitat d’aquesta massa en el forat negre, que era un milió de vegades més gran.
La llum tarda 8 minuts i 17 segons en viatjar des del Sol fins a la superfície terrestre.
Al voltant de 100 raigs de llum solar arriben a la Terra cada segon.
Els astronautes no poden rotar en l’espai perquè la ingravidesa no permet la separació de líquid i gas en els seus estómacs.
Una milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de segon després del Big Bang, l’univers tenia la mida d’un pèsol.
D’aquí a 5 mil milions d’anys el Sol es quedarà sense combustible i es convertirà en una Gegant Vermella.
Al voltant de mil bilions de neutrins del Sol han travessat el teu cos mentre llegeixes aquesta frase.
Si el Sol fos de la mida d’una pilota de platja, Júpiter tindria la mida d’una pilota de golf i la Terra seria tan sols un pèsol.
En algun lloc del parpelleig d’un canal de televisió mal sintonitzat es troba la radiació de fons despresa pel Big Bang.
Existeixen molts animals, alguns poc comuns i d’altres que tothom coneix. En aquest article t’ensenyarem alguns animals que potser no coneixes! Són animals poc comuns, aquàtics, mamífers, amfibis, rèptils, aus! Si cliqueu a les imatges els veureu en moviment!⠀⠀⠀⠀⠀
ANIMALS AQUÀTICS
Cavallet de mar foliaci (Phycodurus eques) És un peix emparentat amb el cavallet de mar, és autòcton de les aigües que voregen les costes del sud i oest d’Austràlia. Viu en aigües temperades i poc profundes. Té llargues prolongacions en forma de fulla al voltant de tot el cos. Aquestes prolongacions no les utilitza per propulsar-se, sinó que li serveixen per camuflar-se.
Peix lloro (Scaridae) És d’una família de peixos marins inclosa en l’ordre Perciformes. La majoria són espècies tropicals, distribuïdes en esculls de coral de la mar Roja, oceà Atlàntic, oceà Índic i oceà Pacífic. Se’ls denomina peixos lloro per la seva particular dentició. Els seus nombrosos dents s’agrupen en un paquet compacte fusionats en una estructura que s’assembla al bec dels lloros.
⠀⠀⠀⠀⠀
ANIMALS TERRESTRES
Fennec (Vulpes zerda) És una espècia de mamífer carnívor de la família Canidae que habita el desert del Sàhara i Aràbia. Es tracta de l’espècie més petita de la seva família. El seu pelatge, orelles i funció renal estan adaptats a les condicions físiques del desert. Les orelles li serveixen de sistema de ventilació i refrigeració de la sang que l’ajuda a suportar les elevades temperatures i el clima extrem del desert.
Ocapi (Okapia Johnstoni) És el parent viu més proper de la girafa. Es considera de vegades un “fòssil vivent” per la seva semblança amb els primers giràfids que aparegueren en el Miocè. Tot i això, fou l’últim dels grans mamífers a ser descobert durant el segle xx a l’Àfrica.
⠀⠀⠀⠀⠀
AUS POC COMUNS
Càlao de yelmo (Rhinoplax vigil) Aquestes aus són extremadament curioses pel seu aspecte. Posseeixen una protuberància semblant a l’ivori sobre els seu bec. Altres espècies de càlaos tenen aquests “cascos” buits i són d’una mida inferior. El cálao de yelmo és l’espècie més gran de totes. A més, tenen el coll descobert de plomes, d’un color vermell intens en els mascles i turquesa en les femelles.
Hoacín (Opisthocomus hoazin) Aquestes aus no tenen parents genètics i són extremadament peculiars. Des que neixen fins que són adults posseeixen arpes a la punta de les ales que utilitzen per enfilar entre la vegetació on habiten. És una de les poques aus estrictament herbívores que existeixen. Passen hores parats digerint el seu aliment i la gran mida del seu estómac els dificulta molt poder volar.
⠀⠀⠀⠀⠀
AMFIBIS
Axolotl (Ambystoma mexicanum) El seu cos és allargat i el cap gran amb els ulls petits. A l’alçada del coll té tres parells de brànquies laterals externes. De tant en tant puja a la superfície per a respirar l’aire atmosfèric. El pokémon Wooper està basat en un Axolot.
Granotes de vidre (Centrolenidae) Les granotes de vidre o centrolénids (Centrolenidae) presenten els òrgans interns, incloent el cor, el fetge, l’estómac i els intestins completament visibles a través de la pell. Aquesta particular característica és l’origen del seu nom. Es distribueixen per Sud-amèrica i també per Amèrica Central.
⠀⠀⠀⠀⠀
RÈPTILS
Diable espinós (Moloch horridus) És una espècies de Sauropsida (rèptil) escamós de la família Agamidae. Mesura 20 cm de llarg i te el cos cobert de nombroses espines estranyes. Malgrat el seu aspecte, és totalment inofensiu.
Atheris squamigera És una serp carnívora que s’alimenta principalment d’amfibis, rosegadors i llangardaixos. Ocasionalment també de llimacs, aus, cargols i altres serps. Es diu que utilitza la punta de la seva cua (aparenta ser un cuc) a manera d’esquer per atreure a les seves preses.
Què és el feminisme? Algunes persones pensen que feminisme pretén que la dona s’empoderi per estar per sobre de l’home, però no és això. El feminisme és la lluita de la dona i l’home per la igualtat de gènere, és la lluita perquè tothom tingui el mateix tracte i és la lluita perquè tothom tingui les mateixes oportunitats. En aquest article us explicarem un cas d’exemple sexista i com es va canviar; també posarem un exemple de com s’intenta igualar des de la moda les marques de gènere en el món de la moda; algunes frases masclistes que estaria bé d’evitar i per últim una breu biografia de dones que van revolucionar el feminisme.
Un exemple sexista i com es pot canviar
Un noi que es diu Mikel un dia va anar amb faldilla a l’institut. Van parar una classe de matemàtiques per portar-lo al psicòleg. Va compartir el que li havia passat al Tik Tok, una aplicació que és per fer vídeos. Que van fer la gent de l’institut? Doncs un dia d’escola, en concret el 4 de novembre del 2020, gairebé tota la comunitat educativa del centre es van vestir amb faldilles. La idea es va estendre i altres centres es van unir al moviment. Però no tot va ser així: en algunes escoles els professors i professores van obligar els nois a treure’s la faldilla i anar en pantalons.
I gràcies a ells i elles des d’aquell dia s’està començant a normalitzar l’ús de la faldilla entre els nois.
Imatge extreta de Tik Tok
Homes famosos que els hi és igual amb què vestir-se
Durant una actuació al festival South by Southwest, el raper va portar una faldilla negra sobre els seus pantalons.
Comentaris masclistes que hauríem de deixar de fer
“Quin caràcter teniu (les dones)”
Però, els homes amb temperament són percebuts com a persones “amb molta personalitat”. La diferència entre els homes i les dones és la connotació negativa en el cas de les dones i positiva en el cas dels homes.
“Què passa, tens la regla?”
Aquest és un dels comentaris més utilitzats. No per tenir un dia “dolent” vol dir que la tinguis.
“També hi ha dones que assassinen”
Segons l’Institut Nacional d’Estadística d’Espanya, en els delictes que es van fer en 2018 per violència de gènere la dona va ser la víctima en més del 80 % de casos.
“Jo sóc feminista perquè ajudo a casa”
No per fer les teves obligacions ets feminista. Fer les feines de casa és responsabilitat de tots.
“Els videojocs són de nois”
No! Res té gènere. El que és dolent és criar a un noi pensant que ha de jugar amb cotxes i pilotes i a les noies amb nines o cuinetes. Són nens i nenes petits i poden jugar amb el que vulguin.
“No sóc masclista, m’he criat envoltat de dones”
Que creixis envoltat de dones no vol dir que deixis de ser masclista. Que t’hagis criat amb dones no canvia la teva conducta.
“Rosa per a les nenes, blau per als nens”
Res té gènere, ni les joguines, ni els colors, ni la roba.
“Corres com una nena”
Això és un estereotip menyspreador que fa mal tant al gènere femení com al masculí.
Dones que van revolucionar el feminisme
Malala Yousafzai
Malala és una activista a favor dels drets civils, especialment els de les dones a la vall del riu Swat, al Pakistan, on el règim talibà té prohibit l’assistència a l’escola de les nenes. Lluny de fer-se enrere, la jove va estendre la seva lluita a escala mundial. Amb tan sols disset anys va guanyar el premi Nobel de la Pau.
Malala Yousafzai
Coco Chanel
Si algú va marcar un abans i un després en el món de la moda aquesta va ser Coco Chanel. Durant la Primera Guerra Mundial va deixar de banda els opulents vestits femenins i va adaptar peces tradicionalment masculines amb un estil senzill i còmode. També va desenvolupar línies de bosses, perfums, barrets i joies.
Coco Chanel
Virginia Woolf
Amb les seves novel·les i escrits, aquesta escriptora britànica es va convertir en un dels màxims símbols del feminisme i modernisme literari del segle XX. De fet, el seu assaig Una habitació pròpia, que data de 1923, és un dels textos més citats pel moviment.
Virginia Woolf
Frida Kahlo
Frida Kahlo és considerada una de les figures femenines mexicanes més influents del seu temps. Des de la pintura fins a qüestions més personals de la seva vida, Kahlo sempre va buscar fer les coses de forma diferent a com llavors estava estipulat.
Frida Kahlo
Marie Curie
No hi ha científica en la història que hagi superat en reconeixement i fama a Marie Curie, la descobridora del Poloni i el Radi com a elements químics. Va passar gana i fred, i va arriscar la seva salut per tal de no renunciar a la seva passió investigadora. I podent fer-se rica amb els seus descobriments, es va negar a patentar el procés d’aïllament del radi deixant-lo a disposició de la comunitat científica.
Marie Curie
Valentina Tereshkova
Va ser la primera dona de la història en viatjar a l’espai i única a fer-ho en solitari, a bord del Vostok 6 el 1963. Formava part d’un estudi que buscava donar resposta a la pregunta de si les dones oferien a l’espai la mateixa resistència física i mental que els homes. La conclusió després dels tres dies que va durar el periple extraterrestre va ser afirmativa.
Des del 2014, a l’Institut Nou de Vilafranca s’imparteix com a segona llengua estrangera el xinès. Aquest idioma, any rere any, ha tingut molt bona acceptació tant entre els alumnes com entre les famílies, cosa que ha fet que un nombre important d’alumnes del centre hagi decidit aprendre el xinès. Un aspecte que ha reforçat aquesta decisió és que el centre ha apostat des del seu inici perquè els alumnes que ho desitgessin es poguessin presentar als exàmens oficials de xinès que any rere any organitza la FICB (Fundació Institut Confuci de Barcelona), en col·laboració amb Casa Àsia, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Universitat d’Estudis Estrangers de Beijing. Aquests exàmens són els anomenats YCT (Young Chinese Test). Així, cada any s’han presentat quasi el cent per cent dels alumnes que cursen la matèria amb excel·lents resultats.
Representants de la Universitat de Sichuan
Aquest fet va provocar l’interès del Departament d’Ensenyament a organitzar diverses visites al centre.
La primera va tenir lloc el 2016, quan ens van visitar representants de la Universitat de Sichuan 四川大学. Aquesta universitat està situada a la ciutat de Chengdu, que és la capital de la regió i té uns 14 milions d’habitants. Hi estudien futurs professors de xinès per a estrangers i estaven molt interessats a visitar un centre on s’impartia el xinès. Van visitar el nostre institut el vicedegà, la directora de Relacions Internacionals i dos alumnes de la universitat, i els van acompanyar, per part del Departament d’Ensenyament, Inma Piquer, assessora tècnica docent del Servei de Llengües Estrangeres del Departament d’Ensenyament, i Albert Vitrià, coordinador de Llengües Estrangeres dels Serveis Territorials a Barcelona Comarques.
Suzhou International Academy
En la segona ens va visitar una delegació de professors xinesos provinents de “The Experimental School Attached to Sichuan Normal University”, de Chengdu. També hi van ser presents Inma Piquer i Albert Vitrià.
A més, l’abril del 2017, va ser la FICB qui va mostrar un fort interès pel centre i així va decidir convidar tant el director com el professor de Xinès a visitar diferents centres educatius representatius de la Xina a les ciutats de Bejing i Shanghai. Aquesta visita va ser conjunta amb altres centres (tots privats) en els quals també s’imparteix Xinès i va servir per reforçar la idea que el xinès està esdevenint cada dia més important en un món tan globalitzat i en el qual la Xina té un paper destacat.
A més, la FICB, veient els resultats dels exàmens i la quantitat d’alumnes presentats, va dotar el centre d’una professora voluntària de conversa unes hores durant el curs 2017-2018 perquè els alumnes poguessin millorar l’expressió oral. Aquest curs 2018-2019 ha tornat a dotar el centre amb el mateix servei, però amb una dedicació horària major, cosa que fa que els alumnes setmanalment tinguin l’oportunitat de parlar amb una professora nadiua en xinès mentre el professor titular fa un treball a la classe més pràctic.
Institut de Secundària de Beijing
Tots aquests esdeveniments van ocasionar que el Departament d’Ensenyament, després de rebre una invitació oficial de l’Ajuntament de Shanghai, pensés en nosaltres, ja que es tracta d’un dels pocs centres públics de Catalunya que imparteix de manera curricular el xinès. Aquest esdeveniment, “Shanghai International Sister Cities Youth Camp”, té lloc cada any a la ciutat de Xangai. Consisteix en el fet que un grup d’alumnes i un professor del centre de cada país hi participi. Aquest any, com que era el desè aniversari, van convidar 25 països: el Japó, Corea, Finlàndia, Hongria, Suïssa, Austràlia, Mèxic, Canadà,…
Institut Nou de Vilafranca i professors de la Universitat de Chengdu
L’objectiu del Campus és promoure la comunicació entre Shanghai i diferents ciutats, especialment per millorar l’amistat entre adolescents d’arreu del món de 14 a 18 anys. Així, quatre alumnes del centre i un professor van tenir l’oportunitat de poder gaudir d’aquesta experiència el passat juliol, on van participar en una gran varietat d’activitats relacionades amb la llengua i la cultura xineses, visites culturals, passar un dia amb una família amfitriona i veure de primera mà els seus costums, passeig pel riu amb vaixell, espectacles, museus,….
Institut Nou de Vilafranca i professors de la Universitat de Chengdu
Viatge a la Xina
Crònica d’una estada a Xangai
El passat mes de juliol vaig tenir el plaer d’acompanyar el Marc, el Ricard, la Iris i la Noelia a la Xina per participar al “Shanghai Sister Cities Youth Camp”. Després d’un llarg viatge de 12 hores, vam aterrar inquiets i neguitosos perquè no sabíem què ens esperava. Amés, la nostra arribada no va ser la millor possible, ja que vam trigar més d’una hora a passar el control de seguretat de l’aeroport, i quan per fi vam arribar a la zona d’equipatge, el nostre vol ja no sortia a les pantalles…, finalment, però, després de gairebé 45 minuts, vam trobar l’equipatge en un passadís de l’aeroport!
Quan ja anàvem amb les nostres maletes, vam conèixer per fi els voluntaris que ens havien d’acompanyar al llarg de la nostra estada a Xangai, el Jason i el Julio. És clar, potser no us semblen noms gaire xinesos! No són pas els seus noms, sinó que van escollir aquests àlies perquè ens fos més fàcil poder adreçar-nos-hi. Els dos parlaven un anglès més que correcte, i, a més, el Julio tenia un bon nivell de castellà, factor que, després del vol interminable, de la llarga cua al control de seguretat i de l’afer de l’equipatge, vam agrair molt positivament.
Aeroport de Barcelona
El trajecte en bus des de l’aeroport fins a la residència on ens vam allotjar va ser el nostre primer contacte amb Xangai. El primer que ens va cridar l’atenció va ser la calor, molt humida i difícilment suportable, que vam percebre només sortir de l’aeroport. Afortunadament, l’autobús ens esperava amb un fred glacial que vam rebre entusiasmats.
Vam compartir el trajecte amb els equips d’altres països, però no va ser fins a l’arribada a la residència quan vam començar a relacionar nos veritablement amb la resta d’equips. Tot i així, el primer dia estàvem força cansats per mostrar la nostra vessant més simpàtica. Calia, però, no descansar i adaptar-nos al més aviat possible a l’horari de Xangai (vuit hores de diferència), així que, després de dinar -tot i que dinar, dinar, no ho vam fer, ja que a l’avió ens havien donat tres àpats, i, francament, no va ser el dinar més bo de la nostra estada- vam decidir sortir a fer un passeig pels voltants de la residència, acompanyats dels nostres voluntaris amfitrions. Vam visitar un parell de centres comercials i vam poder admirar la grandària de les avingudes que envoltaven la residència, així com començar a sentir el que és viure en una ciutat de més de vint-i-cinc milions d’habitants.
Cerimònia d’obertura a Xangai
A la tornada ens van fer un tour per la residència, la qual, malauradament, estava en obres, ja que aprofiten l’estiu per fer reformes, i no vam poder gaudir d’alguns espais com la piscina, però ens va impressionar. En aquest centre, al llarg del curs, hi viuen centenars d’alumnes de secundària i té un munt d’instal·lacions esportives i d’oci.
La nostra veritable experiència al campus es va encetar l’endemà de la nostra arribada. Primera trobada amb la resta d’expedicions, assignacions de grups, primeres classes de llengua i cultura xineses. Els quatre alumnes del centre van ser assignats al grup 1, al nivell avançat, juntament amb Hongria, Indonèsia, Tailàndia, Austràlia i Itàlia. A banda de millorar el seu nivell de llengua amb els professors nadius, aquestes classes els van permetre conèixer més a fons la cultura xinesa, perquè van ser molt variades (karate, cerimònia del te, escriptura tradicional, ornamentació…). Als matins feien les classes de llengua; a la tarda, els tallers de cultura.
Pràctica de jocs tradicionals
Però, sabeu vosaltres que és matí i tarda per als xinesos? L’esmorzar era entre dos quarts de vuit i un quart de nou del matí; a les nou, inici de les classes. A les dotze del migdia finalitzaven, per anar a dinar, sí, sí, dinar!, a dos quarts d’una o, com a molt tard, a la una. Llavors, en la franja de la tarda, els tallers començaven a les tres i acabaven a les cinc. Vora les sis de la tarda s’anava a sopar. I després de sopar, què? Doncs, també tenien activitats. Els primers dies, l’assaig de la cerimònia d’inauguració i la mateixa cerimònia. Balls i concurs d’esports ocupaven també les nits.
Potser us heu quedat amb ganes de saber en què va consistir la cerimònia d’inauguració. Penseu en els Jocs Olímpics i ho tindreu! Cada delegació va ser presentada i van desfilar davant de la resta. A més, vaig tenir l’honor de ser un dels dos únics professors que van fer un discurs a la cerimònia. Després de la benvinguda de l’alcalde de Xangai i els efusius discursos dels cònsols d’Hongria i d’Indonèsia, va arribar el torn d’aquest professor que us parla. Possiblement un dels moments de més nervis de la meva vida!
Centre comercial de Xangai
I així, a poc a poc, ens vam anar acostumant als horaris i a la manera de ser dels xinesos, que és molt diferent a la nostra. A més, cada dia se’ns van enfortir els llaços d’amistat amb les delegacions d’altres països, una experiència molt enriquidora. Els vostres companys van exercir de mestres de cerimònies del conegut lloc de cartes “Uno”, i van desafiar i vèncer els alumnes del Japó, de Canadà, de Corea, de Bèlgica…, cada nit organitzaven una partida.
Les nostres visites a la ciutat ens van fascinar. Vaig tenir l’oportunitat de visitar el Museu d’Història de Xangai, un museu realment espectacular que dona a conèixer l’evolució de la civilització xinesa des dels seus albors. A més, vam visitar els tradicionals centres budistes, per conèixer millor aquesta filosofia religiosa, així com els 8 mercats tradicionals de Fuyou i Yuyuan, aquest últim després de contemplar els seus meravellosos jardins, ideals per aturar-se uns instants de la voràgine de la ciutat.
Potser, però, la visita que més ens va agradar a tots va ser a la Pearl Tower, uns dels edificis més característics de l’skyline de la ciutat, segurament el més fotografiat des del Bund, el barri més dinàmic i comercial de Xangai. Des de la part més alta vam gaudir d’unes vistes increïbles del Pudong, el barri financer, i de la ciutat. Amés, en baixar, vam gaudir d’un creuer pel riu Huangpu.
Temple xinès al llac Taihu
Realment ens hagués agradat conèixer la Xina rural. Fora de la megalòpolis de Xangai, únicament vam visitar la ciutat vella de Zhouzhuang, coneguda com la Venècia de la Xina, on, a més, vam gaudir de la representació d’una obra teatral aquàtica. Malauradament, no vam poder passejar gaire per aquesta ciutat situada a la vora del llac Taihu i travessada pels canals que substitueixen els carrers, però ens quedarà el record del seu esplèndid arc d’entrada.
Malgrat tot, crec que on millor s’ho van passar els vostres companys va ser a “Oriental Land”, un parc d’atraccions on vam estar l’últim cap de setmana. Allà, van practicar esports tradicionals xinesos, així com atraccions aquàtiques, ideals per refrescar-se, ja que la sensació tèrmica era de 50⁰ C al sol.
Tant de bo aquesta visita sigui la primera de moltes. En definitiva, ens emportem un record per a tota la vida. Vull aprofitar aquestes línies per felicitar i agrair al Marc, a la Iris, a la Noelia i al Ricard tant el seu comportament al llarg dels catorze dies que van compartir, com la seva comprensió i actitud positiva davant d’algunes de les situacions que vam compartir.
Jose M. Antón Professor de geografia i història de l’Institut Nou de Vilafranca
Relacions Internacionals
Al campus hi participaven al voltant de 140 nois i noies d’entre 12 i 21 anys. I, és inevitable no fer amics en aquests tretze dies. Tots eren molt amables i ens relacionàvem amb tothom, encara que teníem més afinitat amb els canadencs, australians, japonesos i, sobretot, amb els nois i les noies de l’Equador i de Mèxic, els quals es van sorprendre en adonar-se que parlàvem castellà, i així, segons ells, no havien de pensar per poder parlar.
Durant el temps lliure, vam realitzar moltíssimes activitats lúdiques. Era divertit fer esports amb tothom perquè jugàvem tots junts i així podíem aprendre molt de cada cultura. És curiós veure com un joc és internacional però que cada país té una manera de jugar i unes normes totalment diferents.
Amb els alumnes de l’Equador i d’Indonèsia
No solament vam fer bones amistats entre els participants, sinó també amb els voluntaris, els nostres guies. Al principi pensàvem que serien més grans, però, com que tenien més o menys la mateixa edat que nosaltres, encara era més fàcil poder fer una bona amistat.
Els nostres guies, en Julio i en Jason, van ser molt amables amb nosaltres. I, durant un dia, fins i tot vam conèixer les seves famílies, vam veure les seves cases i ens van ensenyar plats tradicionals xinesos i jocs molt divertits.
Considerem que aquest campus no hagués sigut el mateix sense aquests companys, no haguéssim après tantes coses i no l’haguéssim gaudit com ho hem fet.
Noelia González Alumna de 4t d’ESO B
El menjar xinès
En el nostre viatge a la Xina, vam poder degustar tota mena d’aliments i de plats tradicionals de la Xina. Crec que els meus companys i jo ja prevèiem que el menjar dels restaurants xinesos de casa nostra no tenen incorporats molts dels plats que vam degustar allà.
Fideus
A la nostra residència menjàvem freqüentment arròs i fideus amb vedella i pollastre, sovint picant. Per esmorzar hi havia fruita amb una espècie de coques farcides de vegetals o carn i un pa de pessic popular a Xangai, que també portava una mena de panses. Per dinar hi havia pasta amb la carn esmentada anteriorment i per sopar el mateix.
El canvi d’horaris en els àpats era un gran inconvenient. Durant els primers dies no teníem pràcticament gana, però al final ens hi vam acabar habituant bastant bé.
Mix de menjar xinès
Durant aquest període del viatge, tant jo com el Ricard vam poder gaudir d’un dia sencer amb el nostre guia, el Jason, amb qui vam fer tots els àpats. Al’hora de dinar vam anar amb tota la seva família a dinar a un restaurant molt popular a Xangai. Allà vam tastar diferents plats de vedella, de pollastre i de granota. Una anècdota que us volia explicar aquí és que amb el plat de la granota vam menjar unes tires allargades d’un vegetal molt picant típic de la Xina (que ningú no menja perquè pica molt), que semblaven patates fregides, i després de portar una setmana sense veure cap patata fregida, me’n vaig menjar quatre de cop! Després d’això, durant la resta del viatge vaig poder menjar qualsevol cosa picant, perquè ja no ho notava. Al vespre vam sopar a casa d’en Jason. Ens van ensenyar a fer bao zhe, unes empanades típiques de la Xina, que després ens en vam menjar i, fins i tot, ens vam poder emportar alguna per a l’endemà.
Marc Aladesa Alumne de 1r Batxillerat A
El Campus i les principals activitats
Durant el temps que vam visitar Xangai, vam poder instal·lar-nos a l’East China Normal University Number 2, una universitat molt ben situada a prop del centre de la ciutat, ja que estàvem només a cinc parades de metro del centre.
Allà era on passàvem la nit i realitzàvem els esmorzars, els dinars i els sopars. També, durant un parell de dies vam poder fer classes de xinès amb una professora oficial pròpia de la universitat, amb qui vam poder aprendre molt vocabulari nou, i vam poder descobrir més dels nostres companys del campus realitzant presentacions en xinès i activitats parlades. A part, vam poder gaudir de moltes activitats culturals com el Kung-Fu, la cerimònia del te, un taller d’escriptura amb pinzells xinesos, un taller natural de decoració de plantes i altres. A més, al centre també hi assistíem per a alguns actes, com per exemple la cerimònia d’iniciació i la de clausura o les presentacions dels països.
Zona esportiva del Campus
Durant un parell de dies, vam visitar el parc anomenat Oriental Land, on vam passar dues nits. Al parc, vam poder realitzar activitats esportives, com per exemple, fer uns circuits amb obstacles, o activitats d’oci, com anar a una zona de parc aquàtic o visitar un museu dins d’una reproducció d’un vaixell militar. A més, ens ho vam passar molt bé descansant a “Les villes”, una espècie de casetes modernes molt ben equipades.
En general, també vam poder disfrutar de moltes ubicacions de Xangai, ja que vam visitar, entre altres coses, l’Oriental Pearl TV Tower, el museu de ciència i tecnologia i els jardins Yu.
Una de les coses més sorprenents va ser quan vam poder passar un dia sencer amb la família d’uns dels nostres acompanyants xinesos, on vam poder gaudir encara més de la gastronomia, la cerimònia del te i del centre de la ciutat. I, per descomptat!, vam poder anar a comprar a un mercat local, on ens ho vam passar molt bé perquè és permès comprar regatejant el preu, i era molt divertit negociar amb els venedors per tal d’obtenir descomptes.
Tots, en general, vam disfrutar molt de les activitats que vam realitzar i ens ho vam passar molt bé sempre, però per a mi el millor dia va ser el que vam passar amb la família, perquè vam poder aprendre a jugar a un joc molt conegut anomenat Majhong, i també vam aprendre a realitzar les famoses empanades Jiaozi. A més, va ser un dels dies que vam anar més per lliure i que més coses vam poder visitar i veure, perquè vam poder anar també a visitar un temple budista fet d’or i ens vam endinsar per un dels barris més cars de la ciutat. Va ser una gran experiència que repetiria sens dubte.
Ricard Rodríguez Alumne de 4t d’ESO B
Text publicat al primer número de la revista (Desembre 2018) en format pdf
Edició web: Shunting Wang
