Brasília és la capital de Brasil desde 1960. Va ser una ciutat planificada i construïda en només quatre anys per substituir la capital de Rio de Janeiro. A Brasília hi viuen 2 milions d’habitants. Es coneguda com la ciutat que està plena de gespa i bosc.
Estadi BRB Mané Garrincha
El Estadi BRB Mané Garrincha és un estadi multiusos de la capital del Brasil. En l’actualitat es fa servir principalment per a partits de futbol. Va ser inaugurat el 1974 i després de l’última remodelació el 2013 compta amb una capacitat per 72.800 espectadors asseguts.
Palacio de Planalto
El Palacio de Planalto va ser dissenyat per l’arquitecte Oscar Niemeyer i és la seu del Govern de Brasil. Va ser inaugurat el 1960 i és un exemple d’arquitectura moderna. El palau té unes ales que simbolitzen les mans del president.
Santuario Dom Bosco
El Santuari Don Bosco és un temple dedicat a Sant Joan Bosco, fundador dels Salesians. Es troba en diverses localitats del món, especialment vinculades a la congregació salesiana. Un dels més coneguts és el Santuari de Colle Don Bosco, a Itàlia, lloc de naixement del sant.
Praia do Calhau
A la imatge hi veiem una zona del tranquil llac Calhau, on la gent es banya i es relaxa. També es on hi ha aigües netes i dunes en un paisatge ideal. Vora la platja hi ha molts restaurants per gaudir d’un bon àpat.
per Eloi Agustín (2n ESO B) iAlexis Bover(2n ESO A)
Río de Janeiro és una ciutat de Brasil, famosa per les seves platges com Copacabana i el monument del Crist Redemptor. Té una gran població, amb més de 6 milions d’habitants, i és coneguda pel seu carnaval. Aquesta ciutat és coneguda per la gran diversitat cultural de les persones que hi viuen.
Pao de Azucar
El Pao de Azúcar és una muntanya molt famosa a Rio de Janeiro, Brasil. Té una forma única i s’hi pot pujar amb un funicular. Des de dalt, es poden veure vistes espectaculars de la ciutat, les platges i altres llocs importants. El seu nom ve de la forma que té, que recorda els motllos de sucre. És un lloc molt visitat pels turistes.
La Barra de Tijuca
La Barra de Tijuca és una gran zona de platges a Rio de Janeiro. És famosa per les seves aigües netes i les onades, que són ideals per fer surf. A part de les platges, hi ha molts hotels, restaurants i botigues. És un lloc molt visitat per gent de tot el món.
Catedral Metropolitana
La Catedral Metropolitana de Rio de Janeiro és una església molt gran i moderna. Té una forma de piràmide invertida i pot acollir milers de persones. Està situada al centre de la ciutat i és un lloc molt important per als habitants de Rio. Mesura 75 metres.
Parque Lage
El Parque Lage és un parc públic situat al peu de la muntanya Corcovado i és conegut per la seva natura, els seus camins, llacs i una mansió antiga. Aquesta mansió ara és una escola d’arts visuals. El parc és un lloc ideal per caminar, fer pícnic o gaudir de la natura, i també s’hi organitzen esdeveniments culturals.
Crist Redemptor
El Crist Redentor és una gran estàtua de Jesucrist, situada al cim del Corcovado, Té els braços oberts i ofereix una vista espectacular de la ciutat. Va ser inaugurat el 1931 i és un dels símbols més coneguts del Brasil. Mesura 30 metres d’alt i si hi sumem el pedestal arriba als 38 metres. La distància entre una ma i l’altra és de 28 metres. La estatua esta feta de pedra i pesa 1145 tonelades.
Buenos Aires, la capital de l’Argentina, és una ciutat vibrant, plena d’història, arquitectura elegant i el bressol del tango. Amb més de tres milions d’habitants, cada racó amaga una experiència única. En aquest article us hem preparat un petit recorregut pels seus barris més emblemàtics.
Plaça de Maig: El cor històric de la ciutat
La Plaza de Mayo és molt més que una plaça: és l’escenari de grans esdeveniments polítics i socials de l’Argentina. Amb edificis icònics com la Casa Rosada i la Catedral Metropolitana, aquest lloc respira història i és punt de trobada per a manifestacions i celebracions.
San Telmo: L’essència bohemia de Buenos Aires
Si vols viure la cara més autèntica de la ciutat, San Telmo és parada obligatòria. Amb els seus carrers adoquinats, cases colonials i mercats plens d’art, és el lloc perfecte per gaudir del tango en directe i perdre’t entre antiguitats i cafès amb encant.
Recoleta: Història, cultura i un cementiri impressionant
Recoleta és un barri elegant i ple d’història, conegut sobretot pel seu famós cementiri, on descansen figures clau de la història argentina. Però no tot és solemnitat! Aquí també hi trobaràs museus, espais verds i una de les zones comercials més chic de la ciutat.
Palermo: Natura, tendències i vida nocturna
El barri més extens de Buenos Aires és també un dels més dinàmics. Palermo es divideix en zones amb personalitats pròpies: Palermo Soho i Palermo Hollywood són ideals per als amants de la moda, la gastronomia i la vida nocturna, mentre que Palermo Bosques ofereix un gran pulmó verd per passejar i relaxar-se.
I fins aquí aquesta visita turística per Buenos Aires, Argentina.
São Paulo és una de les ciutats més grans del Brasil. Amb 20,7 milions d’habitants, és el principal centre financer i industrial del país. En aquest article us parlaré de la ciutat on vaig néixer i us presentaré cinc dels llocs més visitats de São Paulo.
Avenida Paulista
Un dels llocs més coneguts i visitats de São Paulo és l’Avenida Paulista. Aquesta és una de les principals avingudes de la ciutat, amb una gran activitat financera i cultural. Es va inaugurar el 8 de desembre de 1891 i actualment compta amb diversos museus, centres culturals i galeries d’art. Un dels més famosos és el Museu de Arte de São Paulo (MASP), considerat un dels més importants d’Amèrica Llatina.
Mercat municipal de São Paulo
El Mercat Municipal de São Paulo, conegut popularment com Mercadão, es va inaugurar el 25 de gener de 1933. És un mercat molt important especialitzat en la venda de fruites, verdures, cereals, carn i altres aliments. Ocupa 12.600 metres quadrats i compta amb més de 1.500 treballadors.
Cada setmana rep unes 50.000 visites i és un lloc molt valorat tant pels habitants de la ciutat com pels turistes. A més de la seva oferta gastronòmica, destaca per la seva arquitectura històrica. L’any 2004 es va reformar per preservar-ne el valor cultural i patrimonial.
Parque Ibirapuera
El Parc Ibirapuera és un dels parcs més importants i coneguts de São Paulo. A més de la seva bellesa natural, té diversos atractius turístics i culturals. Aquesta zona antigament formava part d’un territori indígena i, amb la colonització, es va convertir en una zona de pastures i granges.
El parc es va inaugurar el 21 d’agost de 1954 per commemorar el IV centenari de la ciutat. Durant la celebració, es van instal·lar 640 estands amb la participació de 13 països. Avui dia, el parc és un espai verd ideal per passejar, fer esport i gaudir de la natura.
Platja Ubatuba
Ubatuba és un municipi brasiler de l’estat de São Paulo. L’any 2022 tenia una població de 92.981 habitants i és un dels municipis més turístics de la regió. El clima és plujós, per això també se’l coneix com Uba Chuva, però alhora és una destinació molt popular a l’estiu, especialment per als aficionats al surf i als esports aquàtics.
Ubatuba compta amb més de 100 platges, entre les quals destaquen Maranduba, Lázaro i Itamambuca. És considerada la capital del surf del Brasil i acull diverses competicions de nivell mundial amb el suport de marques com Billabong, Quiksilver i Dunkvolk.
Museu Ipiranga
El Museu Paulista de la Universitat de São Paulo, conegut com Museu Ipiranga, és un dels més importants i visitats de la ciutat. Conté una col·lecció molt valuosa d’objectes històrics, mobles i obres d’art, especialment aquelles relacionades amb la independència del Brasil.
L’obra més destacada del museu és la pintura Independència o mort, de l’artista Pedro Américo, creada el 1888. L’edifici va ser dissenyat per l’arquitecte italià Tommaso Gaudenzio Bezzi l’any 1884 i es troba al lloc on es va declarar la independència del Brasil. Té una llargada de 123 metres i una profunditat de 16 metres, amb una decoració arquitectònica impressionant.
I fins aquí aquest reportatge sobre la ciutat on vaig viure. Espero que us hagi agradat. Fins la propera!
T’imagines trobar-te malament, anar de metge en metge i no saber què et passa? Hi ha persones que viuen aquesta situació cada dia. Quan no tens un diagnòstic, és molt difícil saber com cuidar-te i encara més trobar ajuda o suport. Però per sort, existeixen associacions com ‘Objetivo Diagnóstico’. Una associació que es dedica a ajudar aquestes persones i les seves famílies.
Què és Objetivo Diagnóstico?
Objetivo Diagnóstico és una associació que ajuda persones que tenen alguna malaltia sense diagnosticar. No cal que sigui una malaltia rara, però sí que es tracta de persones que no saben exactament què els passa i que, per aquest motiu, no poden accedir a altres associacions de suport. L’objectiu d’Objetivo Diagnóstico és oferir ajuda a aquestes persones i a les seves famílies perquè no se sentin soles en aquest procés.
Qui forma part de l’associació?
L’actual presidenta de l’associació és la Carmen, que ha impulsat alguns petits canvis i ha aconseguit revitalitzar l’entitat. Va conèixer l’associació després que la seva parella passés tretze anys sense diagnòstic. Un dia va veure una publicació sobre Objetivo Diagnóstico i es va posar en contacte amb ells, que la van ajudar.
Sandra va ser la segona presidenta de l’associació i, tot i que només va ocupar el càrrec durant dos anys, va aportar molt a l’organització. Va arribar a Objetivo Diagnóstico després de passar anys buscant un diagnòstic per al seu fill.
Els fundadors de l’associació són l’Enrique i la Susana. Van crear l’entitat perquè la seva filla gran, Sofia, va estar deu anys sense diagnòstic. Un cop el van aconseguir, van decidir ajudar altres famílies que es trobaven en la mateixa situació.
Per què es va crear l’associació?
L’associació va néixer amb la intenció d’ajudar persones que no tenen un diagnòstic, perquè puguin aconseguir-ne un i tinguin suport durant el procés. Moltes persones saben que tenen alguna malaltia, però, com que no saben exactament quina és, viuen amb molta incertesa i preocupació. No saber si la seva malaltia és greu o com evolucionarà pot ser desesperant.
De vegades, els diagnòstics arriben per casualitat. Per exemple, el meu germà no va ser diagnosticat fins als set anys. En un congrés mèdic es va presentar el cas d’un nen amb els mateixos símptomes que ell i, gràcies a això, es va descobrir que només hi ha 50 persones al món amb la seva malaltia. Aquest tipus de coincidències poden ser decisives per a moltes famílies, i l’objectiu de l’associació és precisament donar suport en aquests moments tan difícils.
Informació sobre l’associació
Els membres d’Objetivo Diagnóstico la descriuen com una gran família on tothom s’ajuda. Una de les seves dificultats principals és que encara no és gaire coneguda i que gestionar-la pot ser molt complicat i estressant per als presidents.
Tot i això, han aconseguit tirar endavant projectes molt interessants. Per exemple, Pedro, un professor, va col·laborar amb l’associació fent el Camí de Sant Jaume per recaptar diners. Va sortir caminant des d’Algesires i va arribar a Santiago, explicant el projecte als pobles per on passava. Gràcies a aquesta iniciativa, va aconseguir recaptar diners per a l’associació.
En definitiva, Objetivo Diagnóstico és una entitat que ajuda moltes persones i que ofereix suport a aquelles famílies que viuen la incertesa de no tenir un diagnòstic.
Laraki és una empresa marroquina que, tot i ser poc coneguda, va sorprendre el món dels cotxes esportius el 2005 amb el Laraki Fulgura. Aquest model va marcar un abans i un després, arribant a competir amb cotxes icònics com el Corvette C6, amb el qual comparteix motor.
Com es va fundar l’empresa Laraki
L’empresa Laraki va ser fundada el 1999 per Abdesslam Laraki, un empresari que es va fer conegut per importar vehicles al Marroc. Inicialment, l’empresa també es dedicava a fabricar iots de luxe, però amb el temps es va especialitzar en cotxes esportius molt exclusius. Ara, sota la direcció del seu fill, Laraki continua destacant pel disseny i la fabricació de cotxes que semblen sortits d’un somni.
Quins models han fabricat?
Durant els últims 25 anys, Laraki ha llançat diversos models espectaculars com el Fulgura, el Borac i l’Epitome. Aquests cotxes sovint s’exhibeixen en esdeveniments importants com el Saló de l’Automòbil de Ginebra i el Concurs d’Elegància de Pebble Beach, on atrauen l’atenció de tots els amants del motor.
Qui és Abdesslam Laraki?
Abdesslam Laraki va néixer a Casablanca el 1986 i és conegut per ser un visionari del disseny de cotxes. Quan el seu pare va morir, va assumir el lideratge de l’empresa i va continuar desenvolupant models increïbles com el Laraki Sahara. Aquest cotxe, amb 1.770 cavalls de potència, s’ha convertit en una autèntica joia de col·leccionista. Una de les seves gestes més recordades és haver regalat un d’aquests cotxes al rei del Marroc, com a mostra d’admiració.
Els cotxes més destacats de Laraki
Laraki Fulgura Aquest cotxe compta amb un motor potent fabricat per Mercedes, que li permet assolir una velocitat màxima de 350 km/h i accelerar de 0 a 100 km/h en només 3,5 segons. Se’n van fabricar 99 unitats, fet que el converteix en un model molt exclusiu.
Laraki SaharaAmb un motor V8 d’origen Chevrolet, el Sahara genera 1.550 cavalls de potència i pot arribar als 310 km/h. La seva acceleració de 0 a 100 km/h és també molt ràpida, ja que triga menys de 3,5 segons.
Laraki Epitome Aquest model incorpora un motor Chevrolet amb dos turbocompressors. Amb gasolina convencional, pot produir 1.200 cavalls, però si s’utilitza gasolina especial, pot arribar fins als 1.750 cavalls. A més, està fet de fibra de carboni, fet que el fa lleuger i molt ràpid.
Laraki Borac El Borac és impulsat per un motor Mercedes-Benz de 6 litres amb una potència de 540 cavalls. Tot i no ser tan ràpid com altres models, pot arribar a 310 km/h i ofereix un equilibri perfecte entre velocitat i confort.
Amb models espectaculars i un enfocament en la qualitat i l’exclusivitat, Laraki demostra que el Marroc també pot ser protagonista en el món dels cotxes esportius.
Aquesta es la segona part del article sobre l’extinció massiva d’animals. En aquesta part ens centrarem en els amfibis.
Amfibis en perill d’extinció
Granota de punta de fletxa daurada (Phyllobates terribilis)
Aquesta espècie és endèmica de les costes del Pacífic de Colòmbia i Panamà. És un dels animals més verinosos que existeixen i es caracteritza per presentar colors brillants i cridaners. Són petits, amb poc més de 5 cm de longitud. Aquesta granota es troba en perill d’extinció pel fet que les poblacions ocupen territoris molt petits, per la qual cosa la seva principal amenaça és la pèrdua del seu hàbitat per destrucció dels boscos i selves.
Axolot (Ambystoma mexicanum)
Aquest amfibi és endèmic de la Conca de Mèxic i habita àrees de canals i llacs de poca profunditat, essent una espècie completament aquàtica. L’axolot es troba amenaçat principalment per la pèrdua del seu hàbitat, i hi ha poblacions molt petites en llibertat. A més, la caça per al consum de la seva carn és un altre dels factors que posen en perill l’axolot, com també la introducció d’espècies exòtiques que depreden sobre ell, l’ús de parts del cos com a medicina tradicional, el comerç il·legal per a mascotisme i la quitridiomicosi són altres de les amenaces que fan que aquesta espècie es catalogui com a perill crític d’extinció. Actualment, hi ha programes de conservació en captivitat i de bioremediació de les aigües on habiten.
Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi)
El tritó del Montseny és una mena d’amfibi endèmica del Montseny, és a dir, que només es troba en aquest massís, en una àrea de distribució molt petita, de tan sols uns 25 km², i és també l’únic vertebrat endèmic de Catalunya. Es calcula que, en els darrers deu anys, la seva població ha disminuït un 15%, raó per la qual s’ha catalogat com a “En perill crític” (CR) a la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. També està protegit per les lleis estatals i les catalanes, on se’l considera també una espècie en greu perill d’extinció. Sens dubte és un dels amfibis més amenaçats d’Europa. La supervivència d’aquesta espècie està relacionada íntimament amb la conservació dels medis aquàtics, però també amb la de les masses forestals que els envolten. Hi ha catàstrofes naturals, com els incendis causats per llampecs o les riuades provocades per pluges torrencials, que poden provocar extincions locals de poblacions, però la intervenció humana és la que posa en perill la supervivència de l’espècie.
Salamandra rabilarga (Chioglossa lusitanica)
La Salamandra rabilarga (Chioglossa lusitanica) es relativament abundant a les zones de muntanya. La pèrdua d’hàbitats, generalment substituïts per plantacions de monocultiu d’eucaliptus, la contaminació o desaparició de rierols i tolles a causa de la canalització i el reg descontrolat i naturalment els incendis forestals són les principals amenaces per a aquesta espècie que està catalogada com a vulnerable.
Actualment, en el món hi ha moltes espècies en perill d’extinció per diverses causes. Les raons poden resultar tremendament particulars per a cada una, però en general, entre les amenaces més grans hi ha la destrucció i fragmentació dels seus hàbitats; el canvi climàtic, la caça, el trànsit il·legal i la introducció d’espècies exòtiques. En aquest article i els següents, parlarem d’algunes espècies que a hores d’ara estan en perill d’extinció. En aquesta primera part ens centrarem en les aus.
Aus en perill d’extinció
El Kiwi
El kiwi o Apteryx australis és un ocell no volador que no fa els seus nius als arbres. És provinent de Nova Zelanda i fou descobert pels europeus l’any 1811. Una de les principals amenaces per a la conservació dels kiwis (especialment els exemplars joves) és la incursió d’espècies invasores com conills, mustèlids i rates.
La Cotorra de Sierra Madre occidental
La cotorra de Sierra Madre occidental (Rhynchopsitta pachyrhyncha) és una espècie d’ocell de la família dels psitàcids (Psittacidae) que habitava els boscos de pins des del sud d’Arizona fins a Mèxic Central, però que avui només sobreviu a Sierra Madre Occidental, als estats mexicans de Chihuahua i Durango. Els riscos que enfronta l’espècie són, entre altres, les sequeres que provoquen plagues als arbres on nien, els incendis forestals per descuits…
Colibrí de les Juan Fernández
El colibrí de les Juan Fernández (Sephanoides fernandensis), és una espècie d’ocell de la família dels colibrís endèmica de l’arxipèlag Juan Fernández i està restringida a una sola de les tres illes que formen aquest arxipèlag; l’Illa Robinson Crusoe. Està en perill d’extinció i les últimes estimacions compten uns pocs centenars d’exemplars. És una au petita. El mascle mesura 12 cm de llarg i pesa 11 g. El seu plomatge és ataronjat excepte les ales que són grisa fosc, el bec gris i la corona daurada iridescent. La femella mesura 10 cm de llarg i pesa 7 g. El ventre és de color blanc clapejat de petites zones verdes i negres, la corona és de blava iridescent, i per a dalt és blava i verda.
Àguila menjamones de les Filipines
L’àguila menjamones de les Filipines o simplement àguila menjamones (Pithecophaga jefferyi) és un gran ocell rapinyaire, el més gros entre els membres de la família dels accipítrids (Accipitridae) i l’única espècie del gènere Pithecophaga. És una àliga enorme, de 86 – 102 cm de llargària, cua llarga i ales proporcionalment curtes i arrodonides. El bec és gran, alt i comprimit lateralment. De color marró fosc per sobre i blanc o blanquinós per sota. Al cap té unes plomes allargassades cap enrere, estriades i erèctils.
Cliqueu aquí per accedir a la segona part de l’article
Fet per Jordi Penas Sala i Pol Prieto Martos (2n ESO A)
Vols saber quins animals salvatges ronden per Vilafranca? Llegeix aquest article i descobriràs un munt d’animals que no et pensaves poder trobar pels voltants de la capital de l’Alt Penedès.
Com ho fem per descobrir-los?
Per saber quins mamífers s’acosten a Vilafranca, hem instal·lat unes càmeres de fototrampeig. Les càmeres de fototrapeig o càmeres trampa, són unes càmeres que tenen un sensor de moviment i uns leds infrarrojos que permeten grabar o fer fotos tant de nit com de dia. Per tant, és una manera de veure la fauna d’un lloc o d’una zona determinada sense fer mal o espantar els animals.
Càmera de fototrampeig
Mamífers que podem veure a Vilafranca
EL CABIROL El cabirol (Capreolus Capreolus) és un animal molt semblant al cérvol (Cervus Elaphus) però, més petit. La seva pell és de tonalitats marronenques i té unes petites banyes que els hi cauen anualment. Cada any fa entre una i dues cries. Clicant a les imatges d’aquesta secció podràs veure vídeos d’animals salvatges que s’han enregistrat pels voltants de Vilafranca.
EL PORC SENGLAR El porc senglar (Sus Scrofa), és un animal conegut per tothom, ja que és una gran plaga. Pot ser de moltes mides, té una pell gruixuda i de colors marrons i grisos foscos. La seva gestació dura uns cent vint dies i aproximadament poden tindre entre tres i dotze cries l’any.
LA FAGINA La fagina (Martes Foina) es un mamífer carnívor de la família dels mustèlids. És un animal molt semblant a la marta (Martes Martes). La podem distingir de la marta fàcilment fixant-nos en la part del seu coll, si és blanca és una fagina, si és groga és una marta. També cal dir que la marta viu a llocs de més alçada. La fagina té molt bona oïda, vista i olfacte. Pot tenir entre tres a set cries l’any.
L’ESQUIROL L’esquirol (Sciurus Vulgaris) es un mamífer molt conegut. Es un animal omnívor. La seva mida aproximada està entre els trenta-vuit o quaranta-cinc centímetres. Depèn del tipus d’esquirol té un color o un altre, aquí veiem l’esquirol vermell, que te uns colors marrons i rojos. Els esquirols poden tenir de set a vuit cries per any.
LA GENETA La geneta (Genetta Genetta) o gat mesquer, és un mamífer carnívor de la família dels vivèrrids. La geneta té una dieta variada que consisteix en petits mamífers (especialment rosegadors), llangardaixos, ocells, rèptils, amfibis, insectes i, fins i tot, fruits. Pot arribar a tenir dues o tres cries per any. La gestació dura aproximadament deu setmanes. El cos, sense comptar la cua, pot arribar als 55-60 centímetres de llargada. Del cap fins a l’extrem de la cua, la seva mida pot superar el metre de llargada. El pes ronda entre 1,2 i 2,5 quilos.
EL TOIXÓ El teixó (Meles Meles) és un mamífer de la família dels mustèlids. S’alimenta de tota mena de fruits, arrels, tubercles, cucs de terra, grans coleòpters, mel, ratolins, talpons, granotes, gripaus, serps, etc. Mesuren aproximadament entre 67 i 80 centímetres de llargada. La seva cua medeix entre 13 i 18 centímetres. Pesen entre 11 i 13 quilograms i normalment tenen entre dues i sis críes.
LA GUINEU La guineu (Vulpes Vulpes) és un mamífer carnívor de la família dels cànids. Normalment viuen de 3 a 4 anys. Són uns animals solitaris a diferència dels cànids. La gestació dura de 60 a 70 díes i aproximadament tenen 6 críes a l’any. La femella s’encarrega de criar-les a la seva madriguera. Mengen des de llavors fins a animals com llebres i ocells. Pesen entre 2,2 i 14 quilograms.
Aquí tens un vídeo amb tots els animals junts:
Aquests són els mamífers que volten per Vilafranca i per la comarca del Penedès. Esperem que t’hagi agradat.
En aquest article veurem com els preus han anat canviant al llarg del temps. N’esbrinarem el preu inicial i explicarem perquè el mateix producte surt més econòmic arreu del món. Espero que us agradi l’article i que en gaudiu molt!
Primer de tot començarem pel producte que ha pujat més de preu ultimament. Com tots sabeu és l’oli. L’oli als supermercats no és gaire econòmic, i sabeu per què? Doncs perquè el gran factor que ha provocat l’alça de preus és la sequera que pateix bona part de la península ibérica, la pitjor en gairebé l’últim quart de segle. El resultat es tradueix en una caiguda de la producció del 50% respecte a les xifres del 2022, quan la collita ja va ser força inferior de les estadístiques, que marquen les xifres del 2021.
El següent producte es la llet. Fa gairebé un any el preu de la llet va explotar. Va pujar entre 13 i 15 cèntims de la nit al dia i va culminar un encariment de 27 cèntims en menys de 10 mesos i de 36 des del març del 2021. Quan el litre de llet de marca blanca es pagava a 58 cèntims.
Ara anem a per una altre cosa, que no s’assembla en res als productes que he anat explicant al llarg de l’article, les hortalisses.
Primer explicaré les patates i després els tomàquets.
Res a veure. La darrera setmana analitzada pel Ministeri de Consum, la que va del 28 d’agost al 3 de setembre de 2023, es pagava en origen una mitjana de 33,57 € per 100 quilos. També, l’agricultor quan ven les patates cobra 0,65 cèntims però quan es ven als supermercats el quilo pot arribar a costar 1,55 €.
Ara parlaré sobre els tomàquets. La categoria més consumida a les llars espanyoles -el tomàquet- va veure elevar el preu un 19 per cent. Pel que fa al tomàquet de branca, el preu mitjà pagat al pagès, sense IVA, ha estat de 1’03 euros per cada quilo aquest any 2022, amb un preu mitjà des del 2013 de 0’66 euros per cada quilo d’aquest tipus de tomàquet.
Sabeu el que acompanya a la salsa bolonyesa, a la salsa carbonara…? Doncs si, ara anem a parlar de les pastes alimentícies.
La pasta alimentària representa el 98,4% del volum total de pasta consumida el 2022, contribuint a 95,7% del valor total. Tot i una reducció del 2% en el volum, el valor ha experimentat un augment del 19%, en gran part a causa de l’increment dels preus.
Ha arribat la fi de l’article. Espero que us hagi estat útil i que us ajudi a reflexionar sobre com aquesta puja de preus afecta l’economia de les llars del nostre país.
