Arxiu de la categoria: Tecnologia

La primera i última sortida de Segon d’ESO?

Per Caleb Antonio i Aleix Martí (2n B)

[Temps de lectura: 4-5 min]

Enguany tots els alumnes de 2n d’ESO vam anar d’excursió fins a la Torre de les Aigües. Cada grup en dies diferents, a causa de les mesures de la Covid-19.  L’excursió es va fer a peu i va servir per conèixer el cicle anual de la vinya.

Què és la Torre de les Aigües?

La Torre de les Aigües és una antiga torre que va servir per proveir d’aigua corrent la vila de Vilafranca. Fou construïda el 1923 d’acord amb el projecte de l’arquitecte Antoni Pons i Domínguez i l’enginyer Luciano Moro. Avui en dia ja no s’utilitza. Aquesta torre és un clar exemple de l’arquitectura industrial de principis del segle XX. Antigament, la torre tenia dues plantes més, però per por que la bombardegessin durant la Guerra Civil Espanyola es van derruir dues plantes. Actualment, el subministrament d’aigua a Vilafranca es fa des d’uns grans dipòsits situats a la muntanya de Sant Pau.

La guia per seguir el camí del vi.

Com és la ruta?

Aquesta ruta  de 5 km es pot recórrer en 1 hora i 20 min. El desnivell és de 32 m. La ruta està situada entre els municipis de Pacs del Penedès, Vilafranca del Penedès i els Monjos. L’altitud màxima a la qual s’arriba és de  215 m sobre el nivell del mar i la mínima 183 m. 

Els punts més interessants de la ruta són:
  • La Torre de les Aigües.
  • El castell de la Bleda (construït a l’edat mitjana i actualment restaurat).
  • El riu Foix.
  • I els diferents punts referents al vi i la vinya.

 

Què vam fer?

Vam marxar de l’institut cap a tres quarts de nou. En iniciar el recorregut, vam trobar diferents punts on havíem de completar una fitxa que ens van proporcionar els professors fins a arribar a La Torre de les Aigües. Una vegada acabada la fitxa, baixàrem al riu Foix on poguérem esmorzar i jugar una mica. Després vam tornar directament a l’institut.

Veient les diferents eines que s’utilitzaven a la vinya.
Fent camí.

El recorregut en detall

El primer punt que ens trobarem fou el de les bótes, “navarros”, barrils i bocois que hi ha al parc de Sant Julià. Allí vam començar a omplir la fitxa que ens havien proporcionat els professors. Després vam anar fins al rellotge solar situat al carrer del Camí de la Bleda. Tot seguit vam anar a l’entrada del camí de terra que ens portaria fins a la Torre de les Aigües, allà vam escoltar uns àudios.

Els alumnes observant les bótes i els barrils

 

Rellotge solar
A la campana a prop de la masia

Mentre anàvem cap a un altre punt vam passar per un lloc on ens explicaven les diferències entre les vinyes emparrades i les vinyes en vas. El següent punt interessant va ser un lloc on hi havia dibuixades les diferents eines que utilitzaven antigament els pagesos.

Al cap de poca estona ens van ensenyar una masia antiga, típica del Penedès, allà vam fer un dibuix de la masia. Després de seguir una estona caminant, vam arribar a un encreuament de camins on vam haver de trobar la pedra de terme que dividia tres municipis: Vilafranca, Pacs del Penedès i els Monjos. Des d’aquest punt ja podíem veure la Torre de les Aigües. En arribar-hi ens van explicar el motiu pel qual en van enderrocar dos pisos.  Al final, després d’acabar de veure la Torre ens vam dirigir al riu Foix on ens van donar una mica més d’informació.

Travessant el riu Foix

Breu enquesta sobre l’excursió

Hem fet una enquesta als nois i noies de 2n, per conèixer la seva opinió sobre la sortida i per comprovar si recordaven el que ens van explicar. Aquests són els resultats:
En general els alumnes aproven la sortida amb un 8 sobre 10. Pel que fa al que més els hi ha agradat ha estat el simple fet de sortir d’excursió i, a part d’això, veure el riu Foix.
A les preguntes per saber si havien assolit els conceptes, els alumnes les han aprovat totes. Continguts ben apresos, doncs!
Si no heu fet mai aquesta excursió, us animem a anar-hi. S’aprenen coses molt interessants sobre el nostre entorn més proper, i la ruta entre vinyes i fins al riu Foix és un passeig molt agradable!

Fonts consultades: https://www.turismevilafranca.com

Tesla, els cotxes del futur?

per Alejandro Retamal Jurado (2n ESO D)

Com és sabut per tothom, una de les marques de cotxes que marcarà el futur de l’automoció elèctrica és el Tesla. Però, que tenen d’especial els vehicles d’aquesta marca? Qui en va tenir la idea de fabricar-los? Quins models hi ha? Són ja una clara opció  a substituir el cotxe amb motor de combustió tradicional?

Logo de Tesla: la historia y el significado del logotipo, la marca y el símbolo. | png, vector

 

 

Que té d’especial i quan es va fundar

Tesla és una marca que es coneixen mundialment gràcies a la seva gamma de vehicles 100% elèctrics. La marca Tesla es va fundar l’1 de juliol de 2003. Actualment, l’única seu de Tesla és a Califòrnia, a Palo Alto, però ara la marca està pensant a construir-ne una de nova a Berlín (Alemanya). El seu president és Elon Musk. Un home que ens vol portar al futur en un tancar i obrir d’ulls.

Elon Musk

 

Raons perquè a la gent li agrada aquesta marca

Les raons per les quals a molta gent els agrada la marca Tesla és perquè fabrica vehicles elèctrics i per tant són vehicles més ecològics, és a dir, que és una marca que fabrica cotxes molt poc contaminants. Per altra banda, aquesta marca té una gamma de vehicles amb uns dissenys espectaculars.

Un model de Tesla (primer prototip)

 

Coses positives i negatives dels Tesla

Una de les coses positives que aporta la marca Tesla (i els vehicles elèctrics en general) és que són molt ecològics, en el sentit que no utilitzen gasolina i per tant són menys contaminants. A més, Tesla, equipa els seus vehicles amb tecnologia d’última generació.

El que és “negatiu” d’aquesta marca, com segurament ja deveu pensar és el preu. Un cotxe Tesla costa a Espanya com a mínim  49.000 €, i algunes versions poden arribar als 135.000 €. És a dir, no tothom es pot permetre ara mateix un cotxe d’aquesta marca.

Una seu de Tesla

Per acabar, una pregunta 

Ara que estem el 2021, sabem que això dels vehicles elèctrics sembla que serà el futur de l’automoció, però algú pot imaginar-se  com seran els vehicles d’aquí a trenta anys? Potser el senyor Musk ens ho anirà explicant.

 

Enllaços i informació utilitzada

https://ca.wikipedia.org/wiki/Elon_Musk
https://es.wikipedia.org/wiki/Tesla,_Inc
https://es.motor1.com/news/424234/precio-comprar-tesla-coche-electrico-espana/

 

Una impressora 3D a l’Institut!

per Àlex Belmonte i Victor Rius (2n ESO D)

Enguany, a l’Institut Nou de Vilafranca, disposem d’una impressora 3D! Per això creiem que us pot interessar tenir més informació sobre aquestes màquines tan “futurístiques”. En aquest article us explicarem com funcionen i la seva història i veureu quin món de possibilitats ens ofereixen aquestes meravelles de la tècnica.

COM FUNCIONEN?

Petita impressora 3D

Les impressores 3D són capaces de crear objectes en tres dimensions. Per fer-ho, utilitzen unes bobines amb un fil de plàstic que es fon mitjançant una punta calenta sobres uns raïls que es mouen i van dipositant el plàstic fos de forma que es va creant l’estructura.

PER A QUÈ SERVEIXEN?

Últimament és més comú veure impressores 3D, ja que el seu ús s’ha anat generalitzant sobretot en l’àmbit de l’educació. Són molt útils per la part pràctica d’assignatures com tecnologia, ja que fomenten la imaginació i la creativitat i amplien les possibilitats de treball.

Construcció d’una casa amb una impressora 3D

Però, per descomptat, l’ús d’aquestes impressores ha augmentat més enllà de les escoles. En l’àmbit mèdic són molt útils, així com en la indústria; fins al punt que s’han arribat a crear impressores per fer cases de ciment com aquesta de la foto. A més, també en trobem  en altres àmbits com l’automoció, l’alimentació, la medicina, l’armament, l’aviació aeroespacial, la joieria, la moda…

UNA MICA D’HISTÒRIA 

Encara que no ho sembli, ja fa anys que existeixen les impressores 3D. Tot començà amb François Willème que és considerat el creador del primer escàner 3D que consistia en 24 càmeres que feien fotos a un objecte des de diferents perspectives. Chuck Hull, el 1984, va inventar l’estereolitografia que és un mètode d’impressió 3D que es basa en la sintetització per capes utilitzant un làser.

Algunes  dates importants en l’avenç de les impressores 3D

1992 –  Fabricació de prototips capa per capa.
1999 –  Òrgans d’enginyeria porten nous avenços en medicina.
2002–  Primer ronyó en 3D en funcionament.
2005 –  Open Source col·labora amb la impressió 3D.
2006 –  El SLS i la personalització en la fabricació en massa.

 

Chuck Hull, creador de l’impressora moderna

 

PROGRAMES INFORMÀTICS PER A IMPRESSORES 3D

Abans  d’exposar els diferents programes cal aclarir alguns conceptes. En essència, el programa de tall 3D és l’intermediari entre el model 3D i la impressora. Per aquells que no ho sàpiguen, 1 slicer o programa de tall 3D prepara el model seleccionat per a la teva impressora 3D i genera el codi G, que és un llenguatge de programació de control numèric (CNC) molt estès.

Els models STL 3D són una versió més simple dels arxius CAD (Disseny Assistit per Ordinador). Una de les seves característiques és que tenen menys quantitat d’informació i la geometria final es troba optimitzada. Això amb la finalitat que no es perdi estructura i geometria de l’objecte.

Programes per a principiants

PrusaSlicer: Programa de tall.
MatterControl 2.0: Programa de tall, amfitrió d’impressora 3D i disseny.
3DPrinterOS: Edició d’arxius STL, reparació d’arxius STL, programa de tall i “host” d’impressora 3D.

Programes per a experts

Repetier-Host: Programa de tall i “host” d’impressora 3D.
MakePrintable: Editor d’arxius STL i reparació d’arxius.
Meshmixer: Editor d’arxius STL i reparació d’arxius STL.

Programes per a professionals

MeshLab: Editor d’arxius STL i reparació d’arxius STL.
Netfabb: Reparació i tall d’arxius STL.
Oneshape: Disseny en 3D.

 


I PER ACABAR, AQUÍ TENIU UNS VÍDEOS MOLT INTERESSANTS
PER SI EN VOLEU SABER ENCARA MÉS…