Per Maya Al Natour i Elsa Ortubia (1r d’ESO A)

Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits.
Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!

Joel Ortubia, exalumne de l’Institut Nou

El Joel Ortubia és un noi de setze anys. Va néixer el 5 d’agost del 2005. És una persona que li agrada estar molt amb els amics i les amigues.

Com et vas sentir quan vas passar de l’escola a l’institut i quins canvis vas notar?
(Obre els ulls) Jo crec que, com a tot el món, el canvi és molt gran i les dificultats s’acumulen. Però de mica en mica, i amb molt d’esforç, s’aconsegueix qualsevol cosa.

Et vas veure estressat amb els estudis i els exàmens al principi?
Estressat, estressat del tot… no, però, la veritat, sí que em va costar molt. I sempre m’he recordat de les primeres setmanes, que és on em vaig estressar més.

De totes les assignatures que vas tenir durant l’ESO, quina t’ha agradat més?
L’Anglès, perquè em semblava fàcil captar algunes coses, a part que el professor ho explicava d’una manera molt senzilla.

Quin ha estat el professor/a que t’ha agradat més?
El professor d’informàtica, l’Antoni.

Quin és el curs que t’ha agradat menys, i el que més t’ha agradat de l’ESO?
(Somriu) Ufff… la veritat és que no ho sé, perquè jo he hagut de treballar-me tots els cursos (riu), però el que més m’ha agradat, des del punt de vista que tinc ara, ha sigut primer, perquè ha estat el curs en què he conegut tots els amics que tinc ara i ha estat una molt bona experiència.

Quins creus que han estat els teus millors amics durant tot l’institut? Encara parles amb ells?
Els meus amics han estat: Manel, Monte, Nil, Quim, Adriana, Laia, Gerard i molts altres més, però amb aquests tinc més confiança i, és clar, de tant en tant quedem per fer una volta i parlar.

Com et van afectar els estudis a causa de la Covid?
A la vida laboral, la veritat, em va afectar molt, perquè ja no podia sortir amb els meus amics ni fer una volta ni res. Però, en canvi, en els estudis, em va ajudar molt, vaig començar a treure millors notes, segurament perquè a mi, personalment, m’agrada fer els deures, feines, a casa meva, perquè així m’esforço més.

Quin consell donaries a les persones que comencen l’institut?
Que ho aprofitin, perquè el que ve després és molt més difícil, i que estudieu molt, perquè quan sigueu grans tingueu molts camins per on anar. I, sobretot, que feu molts amics i bons.

Tens animals?
Sí, un gos que es diu Chewbacca i una gata que es diu Mafalda, però s’ha quedat amb el nom de Nena, ja que sempre l’anomenem amb aquest nom i no et diré el perquè, perquè sinó estarem aquí tot el dia (riu).

Quin menjar t’agrada més?
Jo no sóc de tenir un menjar preferit, sinó que sóc més de variar coses.

Què vols ser de gran? Per què?
El meu somni de petit era ser astronauta, bomber, policia, però ara estic fent un PFI i d’aquí ben poc estudiaré Disseny Gràfic, i crec que és un bon camí perquè és el que realment m’agrada.

Quin és el teu somni al món?
La veritat és que no tinc cap somni en concret, però mentre tingui una bona família i uns bons amics ho tinc tot.

Abans has dit que el teu professor preferit és l’Antoni. Ens pots dir per què?
Perquè sempre dona molts bons consells que són molt útils per al dia a dia.

Ens en pots dir algun que t’hagi estat molt útil personalment?
I tant! Me’n va dir un que és molt conegut però jo encara no el coneixia de res:“No pensis en el que estan pensant els altres de tu, perquè els altres estan pensant què pensen els altres d’ells”. La veritat, és molt cert i així encara que no ho sembli et preocupes menys.

Per Sara Galimany i Bruna Pasqual (1r d’ESO A)

Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits.
Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!

Mariona Marcos, cap d’Estudis i professora de Matemàtiques

Em dic Mariona Marcos, sóc professora de Matemàtiques i cap d’Estudis des de fa tres anys. Vaig començar en aquest institut des del primer any, que, de fet, fa més de set anys que existeix. Érem sis professors. Sóc molt poc ordenada i bona professora de Matemàtiques. M’agrada fer esport, com córrer, anar amb bicicleta… Tinc un gos, visc a les Cabanyes i en realitat soc enginyera, però ara sóc profe de Matemàtiques.

Quants anys fa que ets professora?
En fa setze.

Quines assignatures imparteixes?
Ara només sóc professora de Matemàtiques, però he sigut professora de Tecnologia i algunes assignatures de batxillerat que tenen a veure amb la Tecnologia.

Que es fa sent cap d’Estudis?
Bàsicament organitzar el centre, o sigui, jo organitzo i programo els horaris dels grups i dels professors. Porto la disciplina, vol dir que, quan els alumnes es porten malament, soc jo qui acaba tenint l’última paraula i qui sanciona si cal. També, si els professors falten, si els professors no fan la seva feina, sóc jo qui ho ha de controlar i els ho ha de dir. Bàsicament és això, una funció de control, que tot funcioni bé al centre.

T’agrada ser professora?
Sí, m’agrada molt.

I ser cap d’Estudis, t’agrada?
No, no m’agrada ser cap d’Estudis. A mi m’agrada ser professora, perquè m’agrada ensenyar i ser a la classe, i quan ets cap d’Estudis ni ensenyes ni ets a la classe.

Què és el que més t’agrada de ser professora?
De ser professora, el que més m’agrada és això, ser a classe, ensenyar Matemàtiques i veure que els alumnes n’aprenen i que quan acaben el curs han après Matemàtiques, i si els han agradat una mica les Matemàtiques, llavors ja és superbé. Soc molt feliç.

Si poguessis ser professora d’una altra assignatura, de què ho series?
Realment el que més m’agrada són les Matemàtiques, però ara que m’ho has preguntat, hi he estat pensant, m’agrada molt el dibuix tècnic, que és una assignatura de batxillerat, però plàstica no, no soc gens artística, però el dibuix tècnic amb un compàs, regle i tot això sí que m’agrada molt.

Tens algun màster?
No, perquè ara, per ser professor, has de tenir una carrera i després haver fet un màster, però quan jo vaig començar a ser professora només havies de fer un curs molt curt, que es deia un CAP “Curs d’Aptitud Pedagògica”, i no calia fer un màster, per tant, no tinc cap màster.

Què t’agrada fer en el teu temps lliure?
M’agrada fer moltes coses, però el temps lliure de les tardes normal, després de l’institut, m’agrada córrer, m’agrada anar en bicicleta, aquestes coses. Ara bé, el temps lliure de les vacances, m’agrada molt viatjar i estar amb la meva família.

Si poguessis tenir una altra professió, quina seria?
No ho sé, perquè, per exemple, jo tinc la carrera d’Enginyeria i vaig treballar d’enginyera i de més coses, i vaig ser professora perquè és el que realment més m’agrada, però si no pogués ser professora, suposo que tornaria a ser enginyera, però no seria gaire feliç.

Tens fills/es? Si és així, què en pensen, de la teva professió?
Tinc fills i filles i crec que, com que són petits, no en pensen gaire res. Bé, pensen que està bé i, a més a més, així els puc ajudar amb els problemes que tenen de Matemàtiques i, de moment, pensen que quan siguin grans vindran a l’institut, però ja veurem quan siguin grans què fan.

On vas estudiar?
A la UPC, que és una universitat de Barcelona.

Creus que t’ha anat bé la teva carrera, de moment?
Jo crec que sí, estic molt contenta perquè m’ho passo superbé i crec que els alumnes, a veure, sempre n’hi ha algun al qual no li caus bé, però crec que, en general, aprenen Matemàtiques i estan contents amb mi, així que sí, crec que sí.

Per Eloi Díaz i Fabian Tarifa (1r d’ESO A)

Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits.
Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!

Itzíar Díaz, exalumna de l’Institut Nou de Vilafranca

Quants anys tens?
Divuit. Els acabo de complir.

Quan i on vas néixer?
Vaig néixer el 5 d’octubre del 2003 a l’hospital de Vilafranca.

Com va ser la teva experiència fent el Batxillerat?
Al principi em va costar adaptar-m’hi, perquè no sabia com organitzar-me ni com gestionar el temps. La veritat és que fins al confinament no vaig aprendre a estudiar bé, ja que durant l’ESO no hi dedicava tant temps.

Treies bones notes, al Batxillerat?
El primer any, no, però el segon any em vaig esforçar moltíssim i vaig obtenir molt bones notes.

Què t’agrada fer durant el temps lliure?
M’agrada escoltar música  i veure sèries.

Quin és el curs que més t’ha costat? I per què?
Vaig notar un gran canvi de 2n a 3r de l’ESO, ja que hi havia més contingut en les assignatures i les meves notes van baixar el primer trimestre. Per tant, el curs que més em va costar va ser 3r d’ESO.

Quina és la teva assignatura preferida? I per què?
La meva assignatura preferida era Filosofia, encara que Química també em va acabar agradant molt, gràcies a la professora.

Quina carrera estàs fent ara? I per què?
Infermeria, perquè m’agrada la biologia i ajudar les persones.

Has entrat a la Universitat que volies?
No. Al principi volia entrar a la Universitat Autònoma de Barcelona, però finalment vaig entrar a Sant Joan de Déu (UB), i també m’agrada molt.

Fa cinc anys esperaves tot el que estàs vivint ara?
No, perquè fa cinc anys no havia acabat ni l’ESO i encara no tenia clar ni quin Batxillerat fer.

Com t’estàs trobant aquests primers dies d’Universitat?
És un gran canvi i encara estic aprenent les millors tècniques per estudiar, però en general ho porto bé.

Creus que pots arribar a aconseguir el que t’estàs proposant?
El meu principal objectiu era estudiar la carrera d’Infermeria i ja ho he aconseguit, per tant, crec que aconseguiré ser infermera, sí que ho crec.

A quin tipus de gent recomanes fer el que estàs estudiant tu? I per què?
Ho recomano a les persones que els agradi estudiar Biologia i que també tinguin empatia i els agradi ajudar les persones.

Ho recomanes?
Moltíssim, a mi m’apassiona.

Si no haguessis pogut fer aquesta carrera, quina voldries fer? Per què?
No hauria fet una altra carrera, hagués fet un cicle d’auxiliar d’Infermeria per després fer la carrera.

T’hagués agradat fer una altra cosa o era la teva obsessió des de petita?
De petita volia ser psicòloga, però cada vegada m’anava agradant més la Biologia i per això vaig decidir fer aquesta carrera.

Has treballat en algun lloc? T’ha agradat?
Aquest estiu he treballat a la Nocciola, una gelateria de Vilafranca. M’ha agradat bastant atendre els clients i, a més, paguen bastant bé.

Com que és una gelateria, ara que és hivern, han tancat la botiga?
Sí, ara que és hivern ja l’han tancat perquè no es venien gaires gelats.

I ara estàs buscant treball o amb la Universitat és molt difícil?
Amb la Universitat no tinc gaire temps per treballar, així que intentaré treballar per Nadal.

Creus que ha valgut la pena l’esforç que has fet en el Batxillerat?
La veritat és que sí. Estic molt orgullosa de mi mateixa perquè, encara que no ha estat gens fàcil, estic estudiant el que volia.

Quina és la teva assignatura preferida d’Infermeria? I per què?
Sempre m’ha semblat molt interessant el cos humà, per tant, la meva preferida és l’anatomia humana.

Moltes gràcies pel teu temps
A vosaltres per l’entrevista.

 Per David Cabús i Gil Castells (1r d’ESO A)

Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits.
Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!

Alberto Reche, professor de Socials

On i quan vas néixer?
Vaig néixer a Sabadell l’any 1983, el 10 de març.

Quin lloc t’agrada més, on vius ara o on vivies de petit?
Doncs no ho sé. Vaig viure a Ripollet, Cornellà i també Cerdanyola, i des de fa cinc o sis anys visc a Vilafranca. No sabria dir-te què m’agrada més, però a Vilafranca estic molt bé.

Tens parella?
Sí.

I fills/es?
No, però tenim dos gats que ens fan companyia.

T’agradaria tenir-ne en el futur?
Sí.

Per què vas escollir ser professor de Socials?
Jo crec que va sorgir d’una forma molt natural. Vaig fer la carrera d’Història, em va agradar molt i tot just acabar-la  vaig ser professor de la Universitat. Des dels 23 faig classe a la Universitat, adults i, des de fa un parell d’anys, faig classe a secundària, i simplement és el que faig i el que m’agrada fer.

Què fas quan tornes a casa després de l’institut?
Hi ha dies que toca corregir, preparar classes, però aprofitem per estar tranquils a casa, passejar, anar a comprar, netejar la casa, però sempre tenim un moment per mirar alguna sèrie, jugar a videojocs, llegir,… fer una mica de tot, depèn del dia.

Si no fossis professor, en quina professió t’agradaria treballar?
Ja m’agrada ser professor, aquesta és la professió en què m’agradaria treballar. Faig altres coses, a més a més. També soc escriptor: escric articles de revistes, llibres i tinc un programa de ràdio. Ja faig les coses que m’agraden. Si no fos professor, seria un gran problema, perquè m’agrada ser professor.

Què és el que més t’agrada de ser professor?
El que més m’agrada és ajudar. Ser professor és perquè t’agrada que la gent aprengui, per servir de model, per poder ajudar que tots i totes vosaltres pugueu arribar a ser la millor versió de vosaltres mateixos. És el que més m’agrada en aquest sentit.

Què és el que més et costa de ser professor?
Home, no hi ha res que em costi molt, molt, molt. Potser el més difícil és posar-me dur. Soc una persona que m’agrada dir les coses amb més mà esquerra, per tant, em costa molt posar-me seriós, però és el que s’ha de fer.

Creus que estaràs molts anys en aquest institut o canviaràs?
No ho sé. Espero que sí, perquè visc aquí al costat, els alumnes sou divertits, els companys de feina, també. Si fos per mi, m’agradaria quedar-m’hi.

Que faràs quan et jubilis, treballaràs d’alguna cosa o descansaràs?
No ho sé. Primer cal saber si arribo a jubilar-me, perquè ja sabeu que cada vegada ens obliguen a jubilar-nos més tard. A mi, escriure, fer classe, investigar, explicar coses, m’agrada; per tant,  d’una manera o altra, quan em jubili, espero poder seguir fent coses de manera més calmada, més tranquil·la, tenir més temps per fer “hobbies” o coses que t’agradin, però  ja veurem. Pregunta-m’ho d’aquí 25 anys!