Arxiu de la categoria: 2n ESO

Associació de malalties minoritàries

2n ESO, Actualitat, Reportatges

 

 

Per Iratxe Hernanz (2n ESO A)

T’imagines trobar-te malament, anar de metge en metge i no saber què et passa? Hi ha persones que viuen aquesta situació cada dia. Quan no tens un diagnòstic, és molt difícil saber com cuidar-te i encara més trobar ajuda o suport. Però per sort, existeixen associacions com ‘Objetivo Diagnóstico’. Una associació que es dedica a ajudar aquestes persones i les seves famílies.

Què és Objetivo Diagnóstico?

Objetivo Diagnóstico és una associació que ajuda persones que tenen alguna malaltia sense diagnosticar. No cal que sigui una malaltia rara, però sí que es tracta de persones que no saben exactament què els passa i que, per aquest motiu, no poden accedir a altres associacions de suport. L’objectiu d’Objetivo Diagnóstico és oferir ajuda a aquestes persones i a les seves famílies perquè no se sentin soles en aquest procés.

Qui forma part de l’associació?

L’actual presidenta de l’associació és la Carmen, que ha impulsat alguns petits canvis i ha aconseguit revitalitzar l’entitat. Va conèixer l’associació després que la seva parella passés tretze anys sense diagnòstic. Un dia va veure una publicació sobre Objetivo Diagnóstico i es va posar en contacte amb ells, que la van ajudar.

Sandra va ser la segona presidenta de l’associació i, tot i que només va ocupar el càrrec durant dos anys, va aportar molt a l’organització. Va arribar a Objetivo Diagnóstico després de passar anys buscant un diagnòstic per al seu fill.

Els fundadors de l’associació són l’Enrique i la Susana. Van crear l’entitat perquè la seva filla gran, Sofia, va estar deu anys sense diagnòstic. Un cop el van aconseguir, van decidir ajudar altres famílies que es trobaven en la mateixa situació.

Per què es va crear l’associació?

L’associació va néixer amb la intenció d’ajudar persones que no tenen un diagnòstic, perquè puguin aconseguir-ne un i tinguin suport durant el procés. Moltes persones saben que tenen alguna malaltia, però, com que no saben exactament quina és, viuen amb molta incertesa i preocupació. No saber si la seva malaltia és greu o com evolucionarà pot ser desesperant.

De vegades, els diagnòstics arriben per casualitat. Per exemple, el meu germà no va ser diagnosticat fins als set anys. En un congrés mèdic es va presentar el cas d’un nen amb els mateixos símptomes que ell i, gràcies a això, es va descobrir que només hi ha 50 persones al món amb la seva malaltia. Aquest tipus de coincidències poden ser decisives per a moltes famílies, i l’objectiu de l’associació és precisament donar suport en aquests moments tan difícils.

Informació sobre l’associació

Els membres d’Objetivo Diagnóstico la descriuen com una gran família on tothom s’ajuda. Una de les seves dificultats principals és que encara no és gaire coneguda i que gestionar-la pot ser molt complicat i estressant per als presidents.

Tot i això, han aconseguit tirar endavant projectes molt interessants. Per exemple, Pedro, un professor, va col·laborar amb l’associació fent el Camí de Sant Jaume per recaptar diners. Va sortir caminant des d’Algesires i va arribar a Santiago, explicant el projecte als pobles per on passava. Gràcies a aquesta iniciativa, va aconseguir recaptar diners per a l’associació.

En definitiva, Objetivo Diagnóstico és una entitat que ajuda moltes persones i que ofereix suport a aquelles famílies que viuen la incertesa de no tenir un diagnòstic.

Comparteix

La llegenda del fil verd

2n ESO, Literatura, Literatura

Per Alba MIllán  (2nB) i Soraya Mhaf (2n A)

A les cultures de l’Àsia oriental, trobem la llegenda del fil vermell del destí. Sobretot a la Xina i al Japó. Aquesta llegenda explica com els déus lliguen als nostres turmells o als nostres dits un fil vermell que ens uneix a una altra persona i com el destí ens aproparà a aquesta altra persona.

Nosaltres hem trobat una altra versió semblant a la de la Xina, però aquesta que podeu llegir és originalment de Catalunya.

LA LLEGENDA DEL FIL VERD

Diu una llegenda catalana, semblant a la llegenda oriental, que les persones destinades a conèixer-se estan connectades per un fil verd invisible. Aquest fil mai desapareix i està lligat als cabells, malgrat el temps i la distància.

És molt important el temps que es trigui a conèixer aquesta persona i el temps que passis sense veure-la. Si vius a l’altra punta del món, no cal patir: el fil s’estira fins a l’infinit, però la persona que ha descobert que té un fil lligat als cabells ha d’anar a buscar l’altra a la que està lligada. Ara bé, hi ha un temps limitat per trobar-la. Aquest temps és d’un mes i mig. Si sobrepasses aquest temps, el fil es trencarà i s’acabarà l’amor. Cal saber que si una de les persones lligades es fa mal, l’altra notarà una petita punxada al cor. Això passa perquè són ànimes beses i noten que el que fa mal a una persona també li fa mal a l’altre.

I aquesta és la història que explica el vincle que tens amb la teva persona especial.

 

Comparteix

El canvi climàtic, un problema per a tots

2n ESO, Actualitat, Coneixement del Medi

Fet per Pau Auguets i Izan Riol (2n ESO D)

La contaminació del planeta és un problema molt important per a tota la humanitat, ja que podria acabar amb moltes espècies animals i amb l’espècie humana si no ho parem. En aquest article parlarem sobre el canvi climàtic i com ens afecta a tots.

Per què s’ha produït el canvi climàtic?

L’atmosfera que ens envolta està feta de gasos i la capa que estem destruint és la capa d’ozó, la qual ens protegeix dels rajos ultraviolats del sol. No només aquest és un dels grans problemes del canvi climàtic sinó també la contaminació dels oceans amb plàstic i líquids tòxics que maten a molts animals i ecosistemes any rere any.  Cada cop l’aire està més contaminat per totes les emissions contaminants que generem. Això, sumat a la desforestació de boscos provoca que no hi hagi tant d’aire net i  que moltes persones puguin acabar malaltes.

L’efecte hivernacle

Un dels gasos que està afectant més i és un dels principals responsables del canvi climàtic és el diòxid de carboni. Aquest gas està destruint la capa d’ozó i està fent que cada cop aquesta capa sigui més fina i que la temperatura de la terra augmenti considerablement. Això és així perquè cada vegada entren més rajos ultraviolats i és un gran problema per a tots els éssers vius.

L’efecte hivernacle és la causa, per exemple, de la mort de molts animals polars. A causa de l’augment de temperatura es produeix el desgel dels pols i so no ho evitem i s’acaba fonent, tot el gel causarà la mort dels animals que hi viuen.

La contaminació de l’aigua

Cada any aproximadament entre 19 i 23 milions de tones de contaminants acaben als oceans, rius i estanys, la qual cosa provoca que gran part dels animals que hi viuen acabin intoxicats o ofegats per plàstics o tòxics que llancem. 

Aquest gran problema és causat perquè les persones tenen poc respecte pel medi ambient, tiren els plàstics i llaunes a terra i no els recullen per portar a la brossa; i també per les fàbriques, que generen gran part dels contaminants,  els expulsen com a gas o com a líquids que són molt perjudicials per a l’ecosistema marí.

Més d’1,5 milions d’animals moren cada any per ingerir plàstic o perquè s’intoxiquen amb substàncies molt tòxiques. Aquests números poden continuar augmentant si no es fa alguna cosa per aturar-ho.

La contaminació de l’aire

Aquest és un dels principals causants de l’efecte hivernacle del nostre planeta. La contaminació de l’aire és causada per les fàbriques i tots els vehicles de transport que emeten emissions contaminants a l’aire.

Cada any moltes persones i animals moren per aquests factors que perjudiquen molt la terra i a la humanitat. Això s’afegeix a la desforestació dels boscos que provoquen que l’aire cada cop estigui més contaminat i sigui més perjudicial per a la respiració. A més, pot provocar que el nombre de morts augmenti considerablement en els pròxims anys si no es fa res per evitar-ho.

Que es pot fer per evitar la contaminació del planeta?

Per evitar el canvi climàtic s’hauria de:

  • No agafar el cotxe si no és imprescindible i fer servir més el transport públic.
  • Fer servir energies més netes com l’energia elèctrica i fabricar-la amb l’ajut de molins, plaques solars i generador d’energia hidràulica.
  • Reduir el consum d’aigua, electricitat i gas a les llars.
  • Fer que les fàbriques siguin més sostenibles i que no contaminin tant.

Amb aquests factors  podríem millorar molt la crisi climàtica que hi ha arreu del món i que ens afecta molt a tots.

Pots fer aquest qüestionari per saber si has après més sobre aquest tema tan important.

Comparteix

L’aigua a l’univers

2n ESO, Coneixement del Medi, Reportatges

Fet per Matías Zambrana  (2n ESO B)

Molts científics han intentat quantificar tota l’aigua hi ha al món i també si en podem trobar en altres planetes. Però la pregunta més important que es fan els científics és: Hi ha prou aigua potable per la població mundial? Tenim prou reserves d’aigua? Amb el canvi climàtic ens quedarem amb menys aigua? Tot això ho podràs descobrir en aquest article.

Importància de l’aigua

L’aigua és un element clau en la supervivència de l’espècie, també  és un element que es pot trobar en qualsevol lloc del món. Com per exemple a fora del planeta i més enllà de l’univers i també a les profunditats de les superfícies gelades de les llunes que orbiten al voltant dels gegants gasosos.                                              

A quins planetes no hi ha aigua

La NASA ha descobert que els únics planetes del sistema solar sense presència d’aigua són: Mercuri i Venus.

Quin planeta amb aigua va ser descobert primer

El primer planeta descobert amb presència d’aigua va ser Mart. Uns científics britànics hi van descobrir un percentatge de 0,01% d’aigua a la seva atmosfera. 

Quin és el planeta amb més aigua a l’univers

Un grup científic de la NASA va descobrir  que la reserva més gran d’aigua a l’univers està en un quàsar a 12 000 milions d’any llum. 

Quin és el planeta amb menys aigua

Al planeta amb menys aigua és Mercuri, ja que està més a prop del sol i es casi impossible que pugui tenir aigua líquida. 

Obtindrem aigua  a la Terra d’aquí a uns anys?

Un científic va dir que l’aigua d’aquí a uns anys serà més difícil d’obtenir, perquè a poc a poc l’aigua se’ns en va del món.

Comparteix

Els misteris dels oceans

2n ESO, Coneixement del Medi

Per Carla Gabarron (2n ESO B)

Tots sabem que els oceans són grans masses d'aigua salada que ocupen una mica més del 90% de tota l'aigua del planeta, l'altra aigua restant és dolça. Els oceans estan formats per masses d'aigua profundes i en canvi, els mars, golfs, badies, etc. estan formats per masses d'aigua menys profundes. És a dir, als mars no s'arriba a tanta profunditat com als oceans.

Saps com és va crear l’oceà?

Fa 4.000 milions d’anys, mentre el planeta es refredava, el vapor d’aigua que hi havia es va condensar formant una acumulació d’aigua líquida a l’escorça terrestre que va formar els mars i els oceans.

 

Saps quina és la profunditat dels oceans?

La profunditat mitjana dels oceans està al voltant de 4.000 metres i la profunditat més gran és la d’uns 11.000 metres aproximadament a la Fossa de les Mariannes a l’oceà Pacífic Nord, és a dir, 3.000 metres més que l’Everest, però en profunditat! Depenent de la fondària dels oceans hi ha més o menys llum, i d’aquí ve el perquè de l’obscuritat en les profunditats marines. Com que hi sol haver molta profunditat, la fondària la podem dividir en diverses zones. La zona fòtica és la principal, amb una profunditat que pot anar dels 200 als 1.000 metres més o menys, des de la superfície. La zona afòtica és on ja no arriba la llum i està en plena obscuritat. Aquesta zona està dividida en tres capes, que són les següents. La zona batial és la segona zona més gran, que té una profunditat de 200 metres a 4.000 metres. La zona abissal  on ja no hi ha res de llum i aprofundeix entre 4.000 i 6.000 metres, fent-la la zona més petita dins de la zona afòtica. Finalment, la zona més profunda i gran, la zona hadal, de 6.000 metres a 10.000 metres.

 

Què són les criatures abissals?

Com hem esmentat abans, hi ha una profunditat dels oceans anomenada abissal on hi habiten uns animals molt estranys acostumats a viure en aquelles condicions. Són animals cecs (però sobreviuen amb altres sentits), tenen el cos tou, una dentadura molt terrorífica, entre altres aspectes més. Uns exemples serien: el peix pelicà, el dimoni del mar, el calamar colossal, el peix gota, el tauró de les sis brànquies, el diable negre, el peix escurçó, el cranc gegant japonès, el tauró anguila i el peix de cap transparent.

Quins són els cinc oceans?

Hi ha cinc oceans: l’oceà Pacífic, l’oceà Índic, l’oceà Àrtic, l’oceà Antàrtic i l’oceà Atlàntic. L’oceà Pacífic és el més gran i forma part dels continents d’Amèrica, Àsia i Oceania. L’oceà  Índic és la tercera massa més gran d’aigua i es troba en els continents d’Àfrica, Àsia i Oceania. L’oceà Àrtic es troba en el Pol Nord i també en els continents d’Europa, Àsia i Amèrica. És l’oceà més petit i menys profund dels altres quatre restants. L’oceà Antàrtic es troba al continent de l’Antàrtida i és el quart més gran. Finalment, l’oceà Atlàntic es troba entre Amèrica, Europa i Àsia.

Què són els ecosistemes de l’oceà i com són?

Els ecosistemes marins/oceànics és on trobem oceans, mars, etc. Dins de l’oceà hi trobem molta diversitat de mamífers marins, peixos, organismes o vegetació. Durant tots aquests anys els mamífers, peixos, organismes i la vegetació, s’han adaptat a viure en aquell estat fent possible l’ecosistema marí/oceànic. De mamífers podem trobar catxalots, dofins, balenes, orques, etc. De rèptils podem trobar tortugues, serps marines, entre altres moltes espècies. D’aus òbviament fora de l’aigua, però n’hi ha algunes que s’enfonsen a l’aigua per pescar, com ara pelicans, gavines, àguiles pescadores, etc. Finalment, peixos, és clar, que n’hi ha molts per tota l’aigua, un exemple són tonyines, llenguado, sardines, mantes ratlles, peix globus, peix espasa, taurons… En el grup dels invertebrats trobem mol·luscs, porífers, artròpodes, etc. De flora trobem tres tipus que són: el fitoplàncton, els líquens i les algues. Els fitoplàncton són molt importants per l’oxigen de l’atmosfera i oceà. Poden fer la fotosíntesi i es troben flotant. Els líquens es troben en el litoral i són una mescla de fongs i algues. Finalment, les algues que les podem trobar tan flotant, en les roques i en altres llocs. Les algues són el refugi i aliment de molts animals, i també on dipositen els ous.

Comparteix

Què en saps de futbol?

2n ESO, Entreteniment, Esports

Fet per Wassim Kilani i Marc Politic  (2n ESO A)

Els redactors de la revista et proposem un repte… Ets capaç de respondre correctament les 20 preguntes d’aquest qüestionari Kahoot sobre el futbol?

Juga-hi amb els teus amics o amigues i descobriu qui en sap més sobre aquest tema. Però recordeu que només tindreu 20 segons per respondre cada pregunta i que les preguntes estan barrejades, és a dir, potser et toca primer una pregunta fàcil i després una de més complicada, o al revés.

Posa a prova els teus coneixements clicant a la imatge. Ja veuràs que és una manera molt divertida d’aprendre sobre futbol.

 

Comparteix

Trastorns de Conducta Alimentària

2n ESO, Aprendre a aprendre, Societat

Per Laia López (2n ESO C) i Judith Cabido (2n ESO A)

En aquest article us volem parlar d’un tema prou important: els trastorns de conducta alimentària (TCA). Explicarem què pot provocar aquests trastorns, quins tipus de TCA hi ha i com hem d’actuar en cas d’indicis d’aquest trastorn.

 

Què és un TCA?

Són trastorns alimentaris psicològics greus que provoquen canvis a l’alimentació. La persona es preocupa pel seu pes, la imatge corporal i l’alimentació.

Si es tracta amb especialistes es pot curar, però amb tractaments llargs i difícils, ja que la persona afectada no es dona compte de les conseqüències del trastorn.

Tipus de TCA

Anorèxia nerviosa

L’anorèxia nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària que es caracteritza per una restricció de la conducta alimentària, cosa que dóna lloc a una pèrdua de pes considerable que es manté per sota del mínim esperable per a l’edat.

Bulímia Nerviosa

És possible que les persones amb bulímia tinguin en secret episodis d’atracaments, és a dir, que mengin molt i després s’autoindueixen vomits perquè es senten culpables i per intentar desfer-se de les calories.

Trastorn per Afartament

Els trastorns per afartament són similars als de les persones amb bulímia nerviosa, però en aquest cas s’abusa de laxants o diurètics… Això fa que amb el temps la persona presenti un problema d’excés de pes o obesitat.

TCANE

Són habitualment casos incomplets d’Anorèxia Nerviosa o Bulímia Nerviosa, pot ser perquè es troben al començament o perquè estan en procés de recuperació.

PICA

La PICA és un trastorn de l’alimentació on una persona ingereix coses que no es consideren aliments. Els nens petits es fiquen sovint coses a la boca (com gespa o joguines) per la curiositat que tenen sobre el món que els envolta. Però els nens amb PICA van més enllà d’aquestes conductes i es poden arribar a empassar coses que els poden provocar greus problemes de salut.

Trastorn de rumiació

La síndrome de rumiació és una malaltia en què les persones tornen de l’estómac els aliments no digerits o mitjanament digerits de manera repetida i involuntària. Els masteguen de nou i després se’ls tornen a empassar o els escupen.

A quina edat solen aparèixer aquests tipus de trastorns? 

Poden aparèixer en qualsevol edat, però l’edat amb més casos és a l’adolescència, entre els 12 i 18 anys. Tan mateix, cada cop hi ha més casos de menor edat.

Quins danys poden causar els TCA?

Els trastorns de l’alimentació poden causar danys al cor, l’aparell digestiu, els ossos, les dents i la boca i derivar en altres malalties.

Com actuar davant d’una persona amb sospites de patir un TCA?

Digues-li que  et preocupa la seva situació perquè no el/la veus feliç, animat, content, amb ganes, amb energia … (no facis MAI referència al pes o el menjar).

Fes-li entendre que tots tenim dificultats en algun moment de les nostres vides i que la teva intenció és ajudar i no jutjar sobre allò que està passant.

Vigila si tens aquests símptomes…
  • Perduda de pes excessiu.
  • Tensió baixa.
  • Estat d’ànim baix.
  • Restriccions en el consum d’aliments per decisió pròpia i sovint a amagades.
Test per saber si tens o has passat un TCA
 Aquí teniu alguns enllaços per si voleu una informació més detallada
Comparteix

L’anime i els seus gèneres

2n ESO, Art, Literatura, Literatura

Per Alicia Lozano (2n D)

 

Els anime i el manga són sèries animades o còmics d’origen japonès. Molta gent pensa que van dirigides a infants o joves, però això no és així. En podem trobar per a totes les edats i gustos. És per això, que en aquest article us presentem una selecció d’animes i mangas per a qualsevol edat.

Què són el manga i l’anime?

En poques paraules, el manga i l’anime es diferencien en el fet que el primer fa referència a un còmic, mentre que el segon és un dibuix animat. És a dir, el vocable manga fa referència al popular còmic o historieta, i la paraula anime ho fa a les sèries d’animació.

Característiques

Sobre les característiques més notables d’aquests gèneres, destaca el desenvolupament de trames més aviat complexes al llarg d’un cert nombre d’episodis. Un gran percentatge dels animes estan estructurats com si fossin sèries de televisió, amb números d’episodis definits en els quals es tracta una trama específica que pot implicar el treball de conceptes complexos.

Les produccions occidentals

Les produccions occidentals de sèries animades es caracteritzen per estar dirigides a un públic infantil mentre que l’anime japonès pot tractar temes més complexos com l’existencialisme, i a vegades es fa servir un llenguatge més madur on també hi pot haver algunes escenes de violència.

Dins l’anime trobem diferents gèneres pensats per a públics específics. Per exemple en el shonen, les sèries d’acció per a joves, es mostren  moments importants que passen a l’adolescència com: l’amistat, la companyonia, les baralles, les aventures, el sacrifici per l’amor… Al seinen, que també va adreçat a un públic masculí, es tracten temes més madurs com: política o ciència que, a excepció del kodomo, també poden ser part d’altres gèneres, però es veuen amb més profunditat. També s’ha de tenir en compte que quan una sèrie manga té molt d’èxit, sol adaptar-se a l’anime.

Gèneres que es troben en els mitjans audiovisuals

A l’anime hi ha gèneres que podem veure en els mitjans audiovisuals. Aquests són: acció, aventura, comèdia, ciència-ficció, drama, històries infantils, fantasia medieval, històries amoroses i de terror entre d’altres.

Gran part de les sèries d’anime poden incloure dos o més gèneres. Per exemple, l’acció i l’aventura són temes que se solen combinar en el shonen, un exemple seria One Piece, on els personatges recorren llocs diferents i al mateix temps hi ha combats. Passa el mateix amb el drama i els temes amorosos especialment en el shōjo, També passa el mateix amb el misteri i el terror com en Death Note. Ara bé,  qui de veritat defineix el gènere és la revista on es publiquen.

Gèneres més populars

A continuació es mostren els gèneres usats exclusivament per l’anime i el manga.

Kodomo (子供 literalment «nen»): Anime enfocat cap al públic infantil. Exemples: Doraemon, Pokémon…

Shōjo (少女 literalment «noia» o «jove»):  Anime enfocat cap a les noies adolescents. Exemples: Sakura, la caçadora de cartes, Candy Candy, Sailor Moon…

Coberta d’un shōjo 

Josei (女性 literalment «dona»): Anime amb audiència objectiva per a les dones joves i adultes. Exemples: Nana, Nodame Cantabile…

Seinen (青年 literalment «home jove»): Anime amb audiència objectiva pels homes joves i adults. Exemples: Monster, Berserk, Gantz.

Shōnen (少年 literalment «noi» o «noia»): Anime enfocat cap als nois adolescents. Exemples: Saint Seiya, Bola de Drac, Naruto…

Coberta d’un shonen
Segons la seva temàtica es poden classificar en diferents tipus

Anime progressiu: Animació feta amb propòsits d’emular l’originalitat japonesa. Exemples: Serial Experiments Lain, Evangelion…

Cyber punk: La història succeeix en un món devastat. Exemple: El Puny de l’Estrella del Nord.

Kemono: Humans amb trets d’animals o viceversa. Exemple: nekopara

Shōjo-ai i Yuri. Romanç homosexual entre noies o dones. Exemples: Shoujo Kakumei Utena, Strawberry Panic.

Coberta d’un shojo-ai

Magical Girlfriend: La història principal tracta d’una relació entre un ésser humà i un alienígena, un déu o un robot. Exemples: Onegai Teacher, Aa! Megamisama, Chobits…

Maho shojo: Magical girl, noia-bruixa o amb poders màgics. Exemples: Corrector Yui, Sailor Moon.

Shonen-ai i Yaoi: Història amorosa homosexual entre nois o homes. Es diferencia el primer del segon en el contingut, sia explícit o no. Exemples: Given, yuri on ice.

Coberta d’un shonen-ai

Sentai: Són les històries de superherois. Exemple: Cyborg 009.

Gore: Anime de tipus gore, exemples: Elfen Lied, Higurashi no Naku Koro ni, Gantz i Corpse Party.

Mecha: Robots gegants. Exemples: Gundam, Mazinger Z, RahXephon, Code Geass, Evangelion.

Spokon: Històries esportives. Exemples: SK8 the infinit, haikyuu 

Coberta d’un spokon

 

Animació: què és i com es fa?

Tot i que l’anime és considerat a part dels dibuixos animats, utilitza moltes característiques comunes com: el guió il·lustrat, l’actuació de veu i el disseny dels personatges entre d’altres. L’anime també tendeix a manllevar elements de molts textos del manga i els panells de dissenys. Per exemple, un inici (opening) pot emprar panells per explicar la història, o per dramatitzar una qüestió d’efecte humorístic.

Com hem esmentat abans, la majoria de vegades l’anime és l’adaptació d’un manga –tot i que també pot ser l’adaptació d’una novel·la lleugera o una novel·la visual –tenint comunament menys detalls en els seus traços. Generalment, l’anime es refereix al dibuix de vinyetes, però també s’aplica a l’animació creada per ordinador, com el Final Fantasy, encara que per aquest últim sol haver-hi denominacions com CG (computer graphics) 

Diferències entre l’animació oriental i occidental

L’anime és conegut per tenir una animació molt particular comparada amb la que tenen els dibuixos animats occidentals tals com els de la Disney. Els estudis que realitzen l’anime han perfeccionat tècniques per fer servir la menor quantitat de quadres d’animació per segon que sigui possible (8 fotogrames per segon), com ara moure o repetir escenaris, imatges dels personatges que llisquen per la pantalla, i diàlegs que impliquin animar únicament les boques mentre que la resta de la pantalla roman estàtica. Altres argumenten que el millor anime ha d’accentuar la direcció sofisticada sobre l’animació actual (moviment del personatge), proporcionant una il·lusió de moviment quan en realitat no n’hi ha. Tot i que en els darrers anys tot ha millorat a causa de l’ús de tecnologies computacionals fent servir programari especialitzat en animació 2D o combinació 2D/3D.

Els llocs representen l’atmosfera de les escenes, també poden haver-hi sèries com a Suzumiya Hruhi no Yuutsu, on els llocs fan referència a diferents localitzacions a la vida real. També hi ha simulació d’angles de càmera i moviments de càmera que juguen un important rol en les escenes. Els directors tenen la llibertat de determinar angles viables en diferents escenes i fons, i també poden escollir efectes de càmera com en el cinema.

I això és tot, esperem que us piqui la curiositat i que el proper que llegiu o veieu sigui un manga o un anime!

Comparteix

Creps americanes o “tortitas”

2n ESO, Cuina

Per Jana Compte i Jana Esteve (2n ESO B)

Per inaugurar aquesta nova secció de cuina a la revista de l’Institut Nou, hem decidit explicar-vos com es fan les creps americanes*. Sobre tot per què ens queden molt bones i són fàcils de fer. Tothom qui les ha provat n’ha quedat encantat!
Doncs apa! Aquí teniu la llista d’ingredients i la manera d’elaborar aquesta menja anomenada en català CREPS AMERICANES.

  RECEPTA DE CREPS AMERICANES
        INGREDIENTS

  • un ou
  • cinc cullerades de farina
  • una cullera de sucre
  • mitja culleradeta de llevat
  • una cullera de oli de gira-sol
  • mig vas de llet
        ESTRIS

  • un pot
  • una batedora
  • una paella
  • culleres
  • espàtula

PREPARACIÓ

Primerament agafem cada un dels ingredients i els posem tots dins un pot.

 

 

 

 

 

 

 

Després barregem la massa fins que quedi un xic  líquida, homogènia i sense grumolls.

 

 

 

 

 

 

Escalfem una paella i així que estigui calenta abaixem el foc. Anem en compte de no cremar la paella!  Introduim la massa de les tortitas.
Ai! haviem de dir les creps americanes, perdó!

 

 

 

 

 

Un cop fetes les creps americanes pels dos costats,
la posem en un plat.

 

 

 

 

 

 

Si us ve de gust, podeu untar-les amb crema de xocolata, melmelada o el que us vingui de gust!

Bon profit!

 

 

 

 

 

 

* Per cert, aquest plat se'l coneix per "tortitas". Ara bé, investigant per Internet, hem aprés és originari dels Estats Units d'Amèrica  i que allà l'anomenen pancakes. En català n'hem de dir creps americanes.
Comparteix

Els forats negres: misteris de l’univers

2n ESO, Coneixement del Medi, Reportatges

Per Omayma Bakkali (2n ESO B)

Algun cop t’has preguntat quins misteris oculta l’univers? O, quina és la cosa més desconeguda que existeix? Doncs si ho vols saber segueix llegint aquest article per esbrinar una de les coses més desconegudes, massives i fascinants que formen l’univers: els forats negres. 

Què és un forat negre?

Els forats negres són les restes fredes d’antigues estrelles, tan denses que cap partícula material, ni tan sols la llum, és capaç d’escapar a la seva força gravitatòria. Són la predicció més extrema de la teoria d’Einstein, que descriu com la matèria i l’energia deformen la geometria de l’espai i del temps de la mateixa manera que un cos pesant fa que un matalàs cedeixi.

Que passaria si entréssim dins d’un forat negre?

Els científics no tenen una certesa absoluta sobre aquest succés, però les matemàtiques i la física ens permeten predir què hi passa amb una certa exactitud. Cauríem i cauríem fins a sobrepassar l’horitzó de successos, i a poc a poc la gravetat aniria augmentant fins que la diferència d’intensitat entre la gravetat a la qual estan sotmesos els nostres peus i el nostre cap fos important. Arribats a aquest punt el nostre cos començaria a estirar-se fins a estripar-se completament, de manera que arribaria el nostre final.

  Hi ha algun forat negre a la via làctia?

Es creu que al centre de la majoria de les galàxies hi ha forats negres supermassius, encara que la majoria no són actius. A la nostra galàxia i a tan sols vint-i-set mil anys llum de distància, hi ha un forat negre amb una massa equivalent a 4 milions de vegades la del Sol. És conegut com a Sagittarius A*. El forat negre de la Via Làctia és més “suau” en comparació amb els forats negres que hi ha a galàxies actives més distants,  ja que consumeix amb molta més calma el material que l’envolta.

Qui va descobrir els forats negres?

Els forats negres van ser descoberts gràcies a molts i molts científics diferents que, amb el pas del temps, van anar rectificant les teories anteriors intentant seguir amb l’evolució de la ciència. Evidentment, no cal descartar el fet que algun dia el que ha descobert la nostra generació serà rectificat per una nova teoria que s’ajustarà a l’evolució de la ciència.

 Tipus de forats negres

FORATS NEGRES PRIMORDIALS
Van ser creats durant l’època del Big Bang.

FORATS NEGRES SUPERMASSIUS
Van ser creats al mateix temps que els cúmuls globulars.

FORATS NEGRES DE MASSA INTERMÈDIA
Van ser creats al mateix temps que els forats negres supermassius.

Curiositats de l’univers i els forats negres

  • Existeix la teoria que els forats negres poden estar connectats, creant així una connexió entre diversos llocs de l’univers.
  • A 215 milions d’anys llum de la Terra, un forat negre supermassiu, va absorbir una estrella. Es va produir en una galàxia en espiral de la constel·lació d’Eridanus. L’estrella afectada, afirmen els astrònoms, tenia aproximadament la mateixa massa que el nostre Sol, i va perdre prop de la meitat d’aquesta massa en el forat negre, que era un milió de vegades més gran.
  • La llum tarda 8 minuts i 17 segons en viatjar des del Sol fins a la superfície terrestre.
  • Al voltant de 100 raigs de llum solar arriben a la Terra cada segon.
  • Els astronautes no poden rotar en l’espai perquè la ingravidesa no permet la separació de líquid i gas en els seus estómacs.
  • Una milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de segon després del Big Bang, l’univers tenia la mida d’un pèsol.
  • D’aquí a 5 mil milions d’anys el Sol es quedarà sense combustible i es convertirà en una Gegant Vermella.
  • Al voltant de mil bilions de neutrins del Sol han travessat el teu cos mentre llegeixes aquesta frase.
  • Si el Sol fos de la mida d’una pilota de platja, Júpiter tindria la mida d’una pilota de golf i la Terra seria tan sols un pèsol.
  • En algun lloc del parpelleig d’un canal de televisió mal sintonitzat es troba la radiació de fons despresa pel Big Bang. 
Comparteix