Arxiu de la categoria: Nivells

Associació de malalties minoritàries

2n ESO, Actualitat, Reportatges

 

 

Per Iratxe Hernanz (2n ESO A)

T’imagines trobar-te malament, anar de metge en metge i no saber què et passa? Hi ha persones que viuen aquesta situació cada dia. Quan no tens un diagnòstic, és molt difícil saber com cuidar-te i encara més trobar ajuda o suport. Però per sort, existeixen associacions com ‘Objetivo Diagnóstico’. Una associació que es dedica a ajudar aquestes persones i les seves famílies.

Què és Objetivo Diagnóstico?

Objetivo Diagnóstico és una associació que ajuda persones que tenen alguna malaltia sense diagnosticar. No cal que sigui una malaltia rara, però sí que es tracta de persones que no saben exactament què els passa i que, per aquest motiu, no poden accedir a altres associacions de suport. L’objectiu d’Objetivo Diagnóstico és oferir ajuda a aquestes persones i a les seves famílies perquè no se sentin soles en aquest procés.

Qui forma part de l’associació?

L’actual presidenta de l’associació és la Carmen, que ha impulsat alguns petits canvis i ha aconseguit revitalitzar l’entitat. Va conèixer l’associació després que la seva parella passés tretze anys sense diagnòstic. Un dia va veure una publicació sobre Objetivo Diagnóstico i es va posar en contacte amb ells, que la van ajudar.

Sandra va ser la segona presidenta de l’associació i, tot i que només va ocupar el càrrec durant dos anys, va aportar molt a l’organització. Va arribar a Objetivo Diagnóstico després de passar anys buscant un diagnòstic per al seu fill.

Els fundadors de l’associació són l’Enrique i la Susana. Van crear l’entitat perquè la seva filla gran, Sofia, va estar deu anys sense diagnòstic. Un cop el van aconseguir, van decidir ajudar altres famílies que es trobaven en la mateixa situació.

Per què es va crear l’associació?

L’associació va néixer amb la intenció d’ajudar persones que no tenen un diagnòstic, perquè puguin aconseguir-ne un i tinguin suport durant el procés. Moltes persones saben que tenen alguna malaltia, però, com que no saben exactament quina és, viuen amb molta incertesa i preocupació. No saber si la seva malaltia és greu o com evolucionarà pot ser desesperant.

De vegades, els diagnòstics arriben per casualitat. Per exemple, el meu germà no va ser diagnosticat fins als set anys. En un congrés mèdic es va presentar el cas d’un nen amb els mateixos símptomes que ell i, gràcies a això, es va descobrir que només hi ha 50 persones al món amb la seva malaltia. Aquest tipus de coincidències poden ser decisives per a moltes famílies, i l’objectiu de l’associació és precisament donar suport en aquests moments tan difícils.

Informació sobre l’associació

Els membres d’Objetivo Diagnóstico la descriuen com una gran família on tothom s’ajuda. Una de les seves dificultats principals és que encara no és gaire coneguda i que gestionar-la pot ser molt complicat i estressant per als presidents.

Tot i això, han aconseguit tirar endavant projectes molt interessants. Per exemple, Pedro, un professor, va col·laborar amb l’associació fent el Camí de Sant Jaume per recaptar diners. Va sortir caminant des d’Algesires i va arribar a Santiago, explicant el projecte als pobles per on passava. Gràcies a aquesta iniciativa, va aconseguir recaptar diners per a l’associació.

En definitiva, Objetivo Diagnóstico és una entitat que ajuda moltes persones i que ofereix suport a aquelles famílies que viuen la incertesa de no tenir un diagnòstic.

Comparteix

Recepta de quiche de pernil dolç i formatge

Cuina, SIEI

 

Per Yúlia Ferrer (2n ESO B)

 

Els dijous, els alumnes del SIEI participem en un taller de cuina i aprenem a cuinar diversos plats. En aquest article us  explicarem com fer una quiche de pernil i formatge. Segur que us llepareu els dits! 😀 

INGREDIENTS 

  • 3 ous 
  • 200 ml de nata
  • 100 g de pernil dolç
  • Formatge 150 g
  • Formatge ratllat al gust
  • Massa brisa 
  • Un pessic de sal 

       

ESTRIS  

  • Un bol 
  • Ganivet 
  • Taula de tallar 
  • Motlle 
  • Forn   

Tallar a trossets el pernil i formatge,  posar la nata i els ous a un bol amb els ingredients que hem tallat,  després remenar-ho amb una cullera i posar-ho al motlle i al forn. Esperar 20 minuts i ja està feta la meva recepta i bon profit. 

Espero que us agradi.

Comparteix

La llegenda del fil verd

2n ESO, Literatura, Literatura

Per Alba MIllán  (2nB) i Soraya Mhaf (2n A)

A les cultures de l’Àsia oriental, trobem la llegenda del fil vermell del destí. Sobretot a la Xina i al Japó. Aquesta llegenda explica com els déus lliguen als nostres turmells o als nostres dits un fil vermell que ens uneix a una altra persona i com el destí ens aproparà a aquesta altra persona.

Nosaltres hem trobat una altra versió semblant a la de la Xina, però aquesta que podeu llegir és originalment de Catalunya.

LA LLEGENDA DEL FIL VERD

Diu una llegenda catalana, semblant a la llegenda oriental, que les persones destinades a conèixer-se estan connectades per un fil verd invisible. Aquest fil mai desapareix i està lligat als cabells, malgrat el temps i la distància.

És molt important el temps que es trigui a conèixer aquesta persona i el temps que passis sense veure-la. Si vius a l’altra punta del món, no cal patir: el fil s’estira fins a l’infinit, però la persona que ha descobert que té un fil lligat als cabells ha d’anar a buscar l’altra a la que està lligada. Ara bé, hi ha un temps limitat per trobar-la. Aquest temps és d’un mes i mig. Si sobrepasses aquest temps, el fil es trencarà i s’acabarà l’amor. Cal saber que si una de les persones lligades es fa mal, l’altra notarà una petita punxada al cor. Això passa perquè són ànimes beses i noten que el que fa mal a una persona també li fa mal a l’altre.

I aquesta és la història que explica el vincle que tens amb la teva persona especial.

 

Comparteix

El canvi climàtic, un problema per a tots

2n ESO, Actualitat, Coneixement del Medi

Fet per Pau Auguets i Izan Riol (2n ESO D)

La contaminació del planeta és un problema molt important per a tota la humanitat, ja que podria acabar amb moltes espècies animals i amb l’espècie humana si no ho parem. En aquest article parlarem sobre el canvi climàtic i com ens afecta a tots.

Per què s’ha produït el canvi climàtic?

L’atmosfera que ens envolta està feta de gasos i la capa que estem destruint és la capa d’ozó, la qual ens protegeix dels rajos ultraviolats del sol. No només aquest és un dels grans problemes del canvi climàtic sinó també la contaminació dels oceans amb plàstic i líquids tòxics que maten a molts animals i ecosistemes any rere any.  Cada cop l’aire està més contaminat per totes les emissions contaminants que generem. Això, sumat a la desforestació de boscos provoca que no hi hagi tant d’aire net i  que moltes persones puguin acabar malaltes.

L’efecte hivernacle

Un dels gasos que està afectant més i és un dels principals responsables del canvi climàtic és el diòxid de carboni. Aquest gas està destruint la capa d’ozó i està fent que cada cop aquesta capa sigui més fina i que la temperatura de la terra augmenti considerablement. Això és així perquè cada vegada entren més rajos ultraviolats i és un gran problema per a tots els éssers vius.

L’efecte hivernacle és la causa, per exemple, de la mort de molts animals polars. A causa de l’augment de temperatura es produeix el desgel dels pols i so no ho evitem i s’acaba fonent, tot el gel causarà la mort dels animals que hi viuen.

La contaminació de l’aigua

Cada any aproximadament entre 19 i 23 milions de tones de contaminants acaben als oceans, rius i estanys, la qual cosa provoca que gran part dels animals que hi viuen acabin intoxicats o ofegats per plàstics o tòxics que llancem. 

Aquest gran problema és causat perquè les persones tenen poc respecte pel medi ambient, tiren els plàstics i llaunes a terra i no els recullen per portar a la brossa; i també per les fàbriques, que generen gran part dels contaminants,  els expulsen com a gas o com a líquids que són molt perjudicials per a l’ecosistema marí.

Més d’1,5 milions d’animals moren cada any per ingerir plàstic o perquè s’intoxiquen amb substàncies molt tòxiques. Aquests números poden continuar augmentant si no es fa alguna cosa per aturar-ho.

La contaminació de l’aire

Aquest és un dels principals causants de l’efecte hivernacle del nostre planeta. La contaminació de l’aire és causada per les fàbriques i tots els vehicles de transport que emeten emissions contaminants a l’aire.

Cada any moltes persones i animals moren per aquests factors que perjudiquen molt la terra i a la humanitat. Això s’afegeix a la desforestació dels boscos que provoquen que l’aire cada cop estigui més contaminat i sigui més perjudicial per a la respiració. A més, pot provocar que el nombre de morts augmenti considerablement en els pròxims anys si no es fa res per evitar-ho.

Que es pot fer per evitar la contaminació del planeta?

Per evitar el canvi climàtic s’hauria de:

  • No agafar el cotxe si no és imprescindible i fer servir més el transport públic.
  • Fer servir energies més netes com l’energia elèctrica i fabricar-la amb l’ajut de molins, plaques solars i generador d’energia hidràulica.
  • Reduir el consum d’aigua, electricitat i gas a les llars.
  • Fer que les fàbriques siguin més sostenibles i que no contaminin tant.

Amb aquests factors  podríem millorar molt la crisi climàtica que hi ha arreu del món i que ens afecta molt a tots.

Pots fer aquest qüestionari per saber si has après més sobre aquest tema tan important.

Comparteix

L’aigua a l’univers

2n ESO, Coneixement del Medi, Reportatges

Fet per Matías Zambrana  (2n ESO B)

Molts científics han intentat quantificar tota l’aigua hi ha al món i també si en podem trobar en altres planetes. Però la pregunta més important que es fan els científics és: Hi ha prou aigua potable per la població mundial? Tenim prou reserves d’aigua? Amb el canvi climàtic ens quedarem amb menys aigua? Tot això ho podràs descobrir en aquest article.

Importància de l’aigua

L’aigua és un element clau en la supervivència de l’espècie, també  és un element que es pot trobar en qualsevol lloc del món. Com per exemple a fora del planeta i més enllà de l’univers i també a les profunditats de les superfícies gelades de les llunes que orbiten al voltant dels gegants gasosos.                                              

A quins planetes no hi ha aigua

La NASA ha descobert que els únics planetes del sistema solar sense presència d’aigua són: Mercuri i Venus.

Quin planeta amb aigua va ser descobert primer

El primer planeta descobert amb presència d’aigua va ser Mart. Uns científics britànics hi van descobrir un percentatge de 0,01% d’aigua a la seva atmosfera. 

Quin és el planeta amb més aigua a l’univers

Un grup científic de la NASA va descobrir  que la reserva més gran d’aigua a l’univers està en un quàsar a 12 000 milions d’any llum. 

Quin és el planeta amb menys aigua

Al planeta amb menys aigua és Mercuri, ja que està més a prop del sol i es casi impossible que pugui tenir aigua líquida. 

Obtindrem aigua  a la Terra d’aquí a uns anys?

Un científic va dir que l’aigua d’aquí a uns anys serà més difícil d’obtenir, perquè a poc a poc l’aigua se’ns en va del món.

Comparteix

Els misteris dels oceans

2n ESO, Coneixement del Medi

Per Carla Gabarron (2n ESO B)

Tots sabem que els oceans són grans masses d'aigua salada que ocupen una mica més del 90% de tota l'aigua del planeta, l'altra aigua restant és dolça. Els oceans estan formats per masses d'aigua profundes i en canvi, els mars, golfs, badies, etc. estan formats per masses d'aigua menys profundes. És a dir, als mars no s'arriba a tanta profunditat com als oceans.

Saps com és va crear l’oceà?

Fa 4.000 milions d’anys, mentre el planeta es refredava, el vapor d’aigua que hi havia es va condensar formant una acumulació d’aigua líquida a l’escorça terrestre que va formar els mars i els oceans.

 

Saps quina és la profunditat dels oceans?

La profunditat mitjana dels oceans està al voltant de 4.000 metres i la profunditat més gran és la d’uns 11.000 metres aproximadament a la Fossa de les Mariannes a l’oceà Pacífic Nord, és a dir, 3.000 metres més que l’Everest, però en profunditat! Depenent de la fondària dels oceans hi ha més o menys llum, i d’aquí ve el perquè de l’obscuritat en les profunditats marines. Com que hi sol haver molta profunditat, la fondària la podem dividir en diverses zones. La zona fòtica és la principal, amb una profunditat que pot anar dels 200 als 1.000 metres més o menys, des de la superfície. La zona afòtica és on ja no arriba la llum i està en plena obscuritat. Aquesta zona està dividida en tres capes, que són les següents. La zona batial és la segona zona més gran, que té una profunditat de 200 metres a 4.000 metres. La zona abissal  on ja no hi ha res de llum i aprofundeix entre 4.000 i 6.000 metres, fent-la la zona més petita dins de la zona afòtica. Finalment, la zona més profunda i gran, la zona hadal, de 6.000 metres a 10.000 metres.

 

Què són les criatures abissals?

Com hem esmentat abans, hi ha una profunditat dels oceans anomenada abissal on hi habiten uns animals molt estranys acostumats a viure en aquelles condicions. Són animals cecs (però sobreviuen amb altres sentits), tenen el cos tou, una dentadura molt terrorífica, entre altres aspectes més. Uns exemples serien: el peix pelicà, el dimoni del mar, el calamar colossal, el peix gota, el tauró de les sis brànquies, el diable negre, el peix escurçó, el cranc gegant japonès, el tauró anguila i el peix de cap transparent.

Quins són els cinc oceans?

Hi ha cinc oceans: l’oceà Pacífic, l’oceà Índic, l’oceà Àrtic, l’oceà Antàrtic i l’oceà Atlàntic. L’oceà Pacífic és el més gran i forma part dels continents d’Amèrica, Àsia i Oceania. L’oceà  Índic és la tercera massa més gran d’aigua i es troba en els continents d’Àfrica, Àsia i Oceania. L’oceà Àrtic es troba en el Pol Nord i també en els continents d’Europa, Àsia i Amèrica. És l’oceà més petit i menys profund dels altres quatre restants. L’oceà Antàrtic es troba al continent de l’Antàrtida i és el quart més gran. Finalment, l’oceà Atlàntic es troba entre Amèrica, Europa i Àsia.

Què són els ecosistemes de l’oceà i com són?

Els ecosistemes marins/oceànics és on trobem oceans, mars, etc. Dins de l’oceà hi trobem molta diversitat de mamífers marins, peixos, organismes o vegetació. Durant tots aquests anys els mamífers, peixos, organismes i la vegetació, s’han adaptat a viure en aquell estat fent possible l’ecosistema marí/oceànic. De mamífers podem trobar catxalots, dofins, balenes, orques, etc. De rèptils podem trobar tortugues, serps marines, entre altres moltes espècies. D’aus òbviament fora de l’aigua, però n’hi ha algunes que s’enfonsen a l’aigua per pescar, com ara pelicans, gavines, àguiles pescadores, etc. Finalment, peixos, és clar, que n’hi ha molts per tota l’aigua, un exemple són tonyines, llenguado, sardines, mantes ratlles, peix globus, peix espasa, taurons… En el grup dels invertebrats trobem mol·luscs, porífers, artròpodes, etc. De flora trobem tres tipus que són: el fitoplàncton, els líquens i les algues. Els fitoplàncton són molt importants per l’oxigen de l’atmosfera i oceà. Poden fer la fotosíntesi i es troben flotant. Els líquens es troben en el litoral i són una mescla de fongs i algues. Finalment, les algues que les podem trobar tan flotant, en les roques i en altres llocs. Les algues són el refugi i aliment de molts animals, i també on dipositen els ous.

Comparteix

Què en saps de futbol?

2n ESO, Entreteniment, Esports

Fet per Wassim Kilani i Marc Politic  (2n ESO A)

Els redactors de la revista et proposem un repte… Ets capaç de respondre correctament les 20 preguntes d’aquest qüestionari Kahoot sobre el futbol?

Juga-hi amb els teus amics o amigues i descobriu qui en sap més sobre aquest tema. Però recordeu que només tindreu 20 segons per respondre cada pregunta i que les preguntes estan barrejades, és a dir, potser et toca primer una pregunta fàcil i després una de més complicada, o al revés.

Posa a prova els teus coneixements clicant a la imatge. Ja veuràs que és una manera molt divertida d’aprendre sobre futbol.

 

Comparteix

Creació d’un curtmetratge solidari. El Servei comunitari de 4t ESO

4t ESO, Reportatges

El 7 d’abril passat, l’alumnat de Filosofia de 4t ESO A-C va començar el rodatge del curtmetratge que estan elaborant dins del Projecte Reacciona, emmarcat dins el Servei Comunitari que s’ha de desenvolupar abans d’acabar l’ESO.

La creació d’un projecte solidari

El curtmetratge és un vídeo de conscienciació que parla de l’explotació laboral exercida sobre dones joves a les “maquiles” o “maquiladores” (empreses locals subcontractades per grans corporacions multinacionals que es creen en zones franques dels països pobres).

Aquest és un model de l’explotació laboral molt estès al nostre món globalitzat, on les treballadores de les maquiles generalment són dones o adolescents. Elles pateixen una autèntica explotació laboral: treballen jornades interminables, en condicions d’escassa seguretat laboral, i reben salaris molt baixos.

Per fer aquest projecte hi hem dedicat moltes hores. En primer lloc, es va contactar amb la seu de Vilafranca de l’entitat Sindicalistes Solidaris, que ens van fer la seva demanda i ens va exposar els seus projectes arreu del món. Des d’aquell moment ens vam posar a treballar fent una cerca dels drets dels treballadors i les seves possibles vulneracions. Teníem una idea, teníem un projecte i s’havia de convertir en un curt!

Seguidament, guiats per l’experiència de Jaume Fargas, de Taller de Cinema, vam començar per una pluja d’idees que es va convertir en una escaleta (llista d’escenes que componen el curt) per acabar repartir-nos les diferents parts del guió i plasmar-ho al pla de rodatge. Cal dir que no va ser una tasca fàcil unificar les diferents parts del guió.

Per últim, es va començar amb les gravacions de les diferents seqüències i el darrer pas va ser l’edició o el muntatge del curt.

Orgullosos de la feina feta

El dilluns 2 de maig el vàrem presentar al Teatre Casal de Vilafranca, on compartirem l’estrena amb altres curtmetratges elaborats per la resta dels centres del municipi i on es feu entrega d’aquests curts a les entitats de cooperació participants.

Vegeu aquí el nostre curtmetratge. Esperem que us agradi!

Comparteix

Entrevistes de Primer (i 6)

1r ESO, Gent, Lingüístic

Per Khadija Azzouggagh i Jannat Choaibi (1r d’ESO B)

Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits.
Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!

Omayma Bakkali, estudiant de 3r d’ESO

Bon dia, Omayma, com estàs?
Molt bé. Gràcies per preguntar.

Bé, com ja saps, avui venim a fer-te unes preguntes per saber una mica més sobre l’institut des del teu punt de vista. Comencem?
Endavant!

En primer lloc, ens agradaria saber com és la teva relació amb els professors/es?
Penso que els professors d’aquest institut són molt bons, tant com a professionals com també com a persones. El tracte és molt agradable, i ens intenten ajudar sempre que poden. Sí que és veritat que sempre hi ha algun/a que és una mica més estricte, però per la resta, molt bé. (somriu).

I la relació amb els companys de classe?
És molt bona. Ens ajudem, riem, treballem, fem de tot junts. I a mi, personalment, mai no m’ha molestat ni m’ha faltat el respecte ningú.

Què et sembla el funcionament de l’institut?
És com qualsevol institut, té els seus avantatges i els seus desavantatges, però, en general, m’agrada com funciona.

Et va resultar molt difícil acostumar-te al teu primer any d’ESO?
Sí, però a poc a poc t’acabes adaptant als nous canvis.

Des del teu punt de vista, quines diferències veus entre la Primària i la Secundària?
A part dels nous horaris i de les noves assignatures, també hi ha molts més deures i treballs que a la Primària, però suposo que això és normal perquè hem d’aprendre a ser més organitzats.

Com t’organitzes per portar la teva vida social i la teva vida acadèmica?
Força bé, la veritat, al final t’hi acabes acostumant i agafes el ritme de la rutina.

Si es donés la situació, canviaries d’institut?
No, perquè ja m’he acostumat a aquest, i també perquè aquí és on hi ha les meves amigues i no voldria deixar-les aquí i anar a un altre institut.

Què és el que més t’agrada de l’institut?
No hi ha cap cosa que m’agradi molt en concret, però suposo que a tots ens queden aquells bons records de les excursions, quan algun company fa una broma i tots riem… Coses així.

I el que no t’agrada?
Suposo que, com qualsevol alumne/a, el que no m’agrada són els exàmens. Però tampoc no està malament que n’hi hagi algun de tant en tant per poder avaluar-nos a nosaltres mateixos.

Què t’agradaria fer després d’acabar l’ESO?
Crec que començar el Batxillerat o fer algun cicle, encara no ho tinc gaire clar.

Pel que veig, encara no tens decidit què vols fer quan acabis l’ESO.
No gaire, la veritat. (Riu)

Canviaries alguna cosa d’aquest institut?
Sí.

Quina?
Per exemple, estaria bé que en comptes d’estudiar només amb llibres, en algunes assignatures, utilitzar l’ordinador.

Bé, moltes gràcies per  respondre a totes les nostres preguntes.
A vosaltres. Adeu.

Comparteix

Entrevistes de Primer (5)

1r ESO, Gent, Lingüístic

Per Mª Ángeles De la Cruz i Ana Roig (1r d’ESO B)

Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits.
Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!

Dolors Torralba Moreno, monitora d’autobús.

Aquesta entrevista l’hem fet a la Dolors, una monitora d’autobús de la ruta 65. La Dolors ens ve a buscar cada matí i ens porta a l’institut.

Quant temps portes treballant de monitora a l’autobús?
Més o menys, porto cinc anys.

Què és el que més t’agrada del teu treball?
M’agraden moltes coses, però el millor de la meva feina és poder relacionar-me amb els nens i nenes, viure experiències amb ells.

Sempre volies ser monitora d’autobús?
Sí, m’agraden molt els nens i les nenes.

Quantes hores fas de monitora?
Dues al dia.

Quan vas néixer?
El 24 de juliol del 1971.

Com vas començar a treballar?
Jo volia ser monitora d’autobús. Em vaig informar i vaig fer una entrevista al Consell Comarcal amb el carnet de monitora de lleure i em van dir que sí, que podia treballar  de monitora d’autobús.

Sempre has sigut monitora d’autobús?
No.

Sempre has sigut monitora d’autobús a Vilafranca?
Sí, no he estat en cap poble més. Bé, ara estic a la Granada del Penedès.

Algun cop t’han fet enfadar els nens i les nenes de l’autobús?
Sí, una vegada un nen va insultar una nena davant meu.

Tens fills?
Sí, un nen i una nena que es diuen Clàudia i Jordi.

Canviaries el teu treball?
No.

Quin horari laboral fas?
De les 7.20 fins a les 8.30, i de les 14.30 a les 15.30.

De què treballaves abans de ser monitora?
D’operària en una fàbrica d’automoció a Castellet i la Gornal.

Què és el que t’agrada menys de la teva feina?
Haver de castigar els nens i les nenes.

Algun cop has hagut de fer fora a algú de l’autobús?
No.

Has portat mai els teus fills a l’institut (amb l’autobús)?
No, anaven a peu.

Penses jubilar-te sent monitora d’autobús?
No ho sé. Sí.

Alguna vegada s’ha punxat alguna roda de l’autobús (què heu fet)?
No, mai no s’ha punxat cap roda.

Què et va motivar a ser monitora d’autobús?
Els meus fills.

Per quina empresa treballes?
Per Pere Tarrés i els busos Castellví.

Comparteix