Arxiu de la categoria: Gent

Entrevista al professor Oriol Sans

 


Per Raúl Raez (2n ESO C)

El professor Oriol Sans és docent de llengua castellana i tutor a l’Institut Nou de Vilafranca. Al llarg de la seva carrera, ha treballat en diversos centres educatius i sempre ha mostrat un gran interès per fomentar la lectura i l’escriptura entre els seus alumnes. En aquesta entrevista, ens parlarà sobre la seva experiència com a professor, la seva visió de l’educació i les seves inquietuds.

Quants anys fa que et dediques a l’ensenyament? I a on?

Deu anys, 5 a Madrid i 5 a Barcelona.

T’hauria agradat ser professor d’una altra matèria? Si no fossis professor, que t’hagués agradat ser?

Sí, de filosofia. M’hauria agradat dedicar-me al món editorial, al teatre o (somriu) tenir una vermuteria.

Quan eres petit, quina professió volies fer? Per què?

Professor, perquè admirava els meus professors i perquè m’agrada transmetre les coses que aprenc.

Et va ser difícil escollir a què et volies dedicar? T’ha inspirat algú o ho vas descobrir per tu mateix?

No, una mica, però no molt. Vaig fer unes coses abans de ser profe, però la decisió no va ser difícil. Em van inspirar els meus professors de llengua de l’institut.

Per preparar les classes necessites molt de temps?

Ara no tant, li dedico estona, però no tant com abans quan era novell.

A què et dediques durant el teu temps lliure?

Faig diverses coses, m’agrada l’esport, el món de la cultura i també m’agrada viatjar.

La llengua castellana és la que més t’agrada? Per què?

M’agraden totes, però és la que més utilitzo.

A banda de classes a secundària, has treballat en altres llocs o has fet altres feines al llarg de la teva vida?

Mentre estudiava he treballat molts anys de cambrer, de teleoperador i en algunes biblioteques de Barcelona. També he treballat a l’institut Cervantes.

Explica’m un consell que t’hagin donat i que no has oblidat mai?

Creu en tu, aquest és el consell que més he valorat, tots hem de valorar i creure en les nostres capacitats i fortaleses.

T’agradaria fer alguna cosa o viatge que encara no has fet?

Sí, molts viatges que encara no he fet, el meu pròxim viatge és al Marroc.

Abans de finalitzar l’entrevista m’agradaria fer-te un qüestionari de 12 preguntes que hauràs de respondre amb rapidesa. Has de dir el primer que se t’acudeixi.

  1. El principal tret del teu caràcter? La curiositat.
  2. Allò que més estimes en els teus amics?  La  lleialtat.
  3. El teu principal defecte? La impaciència.
  4. Què voldries ser? Professor.
  5. On desitjaries viure? Al Garraf on visc, però també podria ser Madrid o Paris.
  6. Els poetes preferits? Lorca, Machado, Juana Dolores i Dulce María, Quevedo i Lope de Vega.
  7. Els meus compositors favorits? Mozart i  Verdi.
  8. Els noms que prefereixo? Raúl, Jana i Nico.
  9. Què detesto més que res? Que em facin perdre el temps.
  10. Quins dons naturals voldries tenir? Cap, estic bé com estic.
  11. Com t’agradaria morir? En pau.
  12. El teu lema? Sapere aude.

 

I fins aquí l’entrevista al professor Oriol Sans.

Entrevista a Alexandre García

 

Per Tània Roncero (2n ESO A) i  Paola Varón (2n d’ESO B).

Entrevistem a Alexandre García López. És músic i professor de música a l’Institut Nou de Vilafranca, tot i que ha sigut mestre d’altres matèries com física i química, matemàtiques, cultura… Va néixer el 13 de febrer de 1992 i actualment viu a Canyelles.

En primer lloc, quant de temps li dediques a l’institut, tenint en compte que també ets músic?
Depèn de la setmana, hi ha setmanes que no tinc vida, però podríem dir que una mitja de 10 h setmanals.

Quants anys portes sent professor? T’hauria agradat estudiar una altra professió?
Fa vuit anys que soc professor de secundària, i un parell més com a professor de conservatori. Referent a estudiar una altra professió, potser hauria escollit una carrera diferent, però molt probablement hauria acabat sent professor, ja que m’omple molt.

Quines assignatures has ensenyat a l’institut?
Des que vaig començar la meva tasca com a docent han estat moltes les matèries a les quals m’he enfrontat com ara educació visual i plàstica, socials, música, etc.

Quin va ser el teu pas per la primària i secundària? A on vas estudiar?
La primària i part de secundària les vaig fer a l’escola Montagut i a quart d’ESO vaig haver de canviar d’institut pels horaris del conservatori on estudiava. El 4t de l’ESO el vaig fer a Vilanova i la Geltrú, al CIM. Posteriorment, vaig estudiar el Batxillerat a l’Institut Manel de Cabanyes de Vilanova.

A quina universitat vas  estudiar? Quina o quines carreres has fet?
He estudiat al Conservatori Superior del Liceu el que seria els meus estudis musicals, després paral·lelament he estudiat diversos graus superiors i cursos especialitzats en tecnologia, programació, Disseny 3D i Construcció i reparació d’instruments musicals. En acabat, vaig fer el Màster de Formació pedagògica de professorat especialitzat en Socials.

Quin és el teu hobby? Per què?
En els meus temps lliures m’agrada compondre cançons i també més lúdicament fer alguna partida a algun joc d’ordinador (Fortnite).

Quins instruments toques?
El meu instrument principal és el Contrabaix, tot i que de 2n instrument he estudiat el piano i l’Oboè. Tot i que més o menys entenc la tècnica de tots els instruments i podria fer interpretacions simples amb qualsevol.

Quin estil de música és el que t’agrada més? Què penses del “reggaeton”?
Soc molt clàssic, m’agraden molt les harmonies denses i treballades, però en música actual soc “fan” de l’Ska, el Punk, Rock, Reggae, etc. Del Reggaeton puc dir que té ritmes molt ballables i per estar en ambients lúdics és una bona opció, llàstima que últimament sorgeixen artistes que fan servir lletres que no van amb mi.

Com es diu el teu grup de música i perquè veu escollir aquest nom?
El grup es diu “La Ska Brass“. El nom va sorgir de l’antic nom del grup. Abans ens dèiem “Las Cabras de Solan” però vam rebre una denúncia de l’empresa d’aigües “Solan de Cabras” i ens vam veure obligats a canviar el nom. Una història una mica llarga… L’actual nom fa referència al gènere que toquem i als vents-metalls que disposa el grup amb el “Brass“.

Quina de les cançons del teu grup és la més escoltada i quina és la que més t’agrada?
La cançó més escoltada és Postureo del Terror, amb més d’un milió de visites, ja que parla de temes actuals, guerres, etc. Les que més m’agraden serien Artículo 20 i Consumo Global,perquè són cançons que musicalment tenen molts recursos i harmonies bastant treballades.

ALTRES CANÇONS

 

Fins aquí l’entrevista a l’Alexandre García. Esperem que t’hagi agradat!

Entrevista a l´Alberto Reche

 

 

 Alberto Reche - Anem Editors

 

Fet per Ainur Vilaseca i Nouran Manout ( 2n B i 2n C)

L'Alberto Reche es professor de socials a l´Institut nou de Vilafranca del Penedès, vem decidir fer-li la entrevista a l´Alberto perque ens semba interesant la seva vida i la seva manera d'ensenyar.

 

Quan vas néixer i a on?

Vaig néixer a Sabadell el 10 de març de 1983.

Quants anys portes sent professor? I per què vas voler ser-ho?

Doncs porto donant classe, de diferents maneres i a diferents llocs, des de l’any 2006. Primer com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, després fent cursos per a la gent gran a Barcelona, cursos d’estiu per a formar professors. També he donat classe a diferents centres culturals i, des de 2020, sóc professor d’institut amb l’especialitat de Geografia i Història. Ah, i també he estat durant alguns anys professor de la Universitat Oberta de Catalunya. 

 Quan eres petit, quina professió volies fer? Per què?

Una cosa que em fascinava de petit era la paleontologia (l’estudi de la vida a partir dels fòssils d’animals i plantes), especialment els dinosaures. M’agradava el repte de conèixer coses d’un passat llunyà i la tasca intel·lectual que portava a descobrir informacions noves. 

 Per què et vas interessar en ser professor de Socials?

Una mica l’interès per la Història ve per això mateix. A l’institut vaig descobrir que la història de la humanitat era, fins i tot, més fascinant que la història dels animals prehistòrics. Per què dedicar-me a estudiar dinosaures quan hi havia un enigma encara més gran: com som els humans i les societats que han creat al llarg de la Història? 

Així que quan vaig poder triar, vaig decidir fer el batxillerat humanístic i, després, la carrera d’Història. 

A part de ser professor de Socials has sigut professor d’alguna altra matèria?

Un cop a la universitat, vaig seguir estudiant i vaig doctorar-me en història medieval. A la universitat vaig donar classes d’història i de paleografia (l’art de llegir i transcriure escriptures antigues) i al llarg d’aquests anys he donat classes també d’altres temes relacionats amb les humanitats, com poden ser l’art o la literatura. 

Quin és el teu hobbie? Per què?

Doncs m’agrada dedicar el temps a diferents coses. Llegeixo molt, jugo a videojocs i a diferents jocs de taula i d’estratègia. 

 A quina universitat vas estudiar?

A la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Tu què et consideres, mestre o professor?

Doncs depèn a què ens estem referint. Si entenem “mestre” com a professor d’infantil i primària i “professor” com a professor de secundària o d’adults, per la feina que tinc hauria de dir professor. Si entenem mestre en el seu sentit més ampli, com aquell que busca no només ensenyar uns continguts sinó com una mena de referent vital, doncs evidentment tothom prefereix pensar que deixa petjada en els seus alumnes. 

Però vaja, si aquest és el cas no importa tant el que jo em consideri (els que ens dediquem al món de l’educació hauríem de tenir menys ego del que acostumem a tenir!) sinó el que penseu vosaltres. Un no decideix si és mestre o no, qui decideix si ets mestre, si tens alguna cosa a ensenyar més enllà dels continguts de l’assignatura, sou vosaltres, els nostres alumnes. 

 Sabem que vas tenir una filla, quina està sent la teva experiència com a pare?

Quan us feu grans, veureu que és impossible no mirar enrere. Pensar que la vostra vida podria haver estat de mil maneres diferents o que podríeu haver pres decisions ben diferents a les que vau prendre. És impossible no pensar que la vida que has tingut podria haver estat d’una altra manera. Però quan vaig saber que seria pare i quan l’Íria va néixer, va ser com que tot es va situar a lloc. Les decisions preses, les bones i les dolentes, les encertades i les fallides, m’havien portat al moment més bonic de tots: és una reconciliació amb un mateix molt profunda i t’obliga a pensar de nou en com ha estat la teva vida.

I a la vegada, és una sensació totalment nova. De cop i volta tens una responsabilitat enorme però fantàstica. Tornes a descobrir el món (les paraules, els gestos, el gaudir de les petites coses) i veus com una personeta va prenent forma: com va desenvolupant el seu caràcter, com és d’una manera i no d’altra… No sé, podria passar-me hores parlant del tema, però això és una cosa que ja fem, els pares primerencs. Torneu-me a preguntar d’aquí a uns anys a veure com va la cosa!

Entrevista a Vicent Gironès

Per Abril Gustems (2n ESO B) i Jana Marrugat (2n ESO C)

Entrevistem a Vicent Gironès Sarrió. Tot i que ja fa anys que es dedica a la docència, enguany s’ha estrenat a l’Institut Nou de Vilafranca. És professor de Física i Química  i músic de la banda Gàtaca. Va néixer a Ontinyent fa quaranta-un anys, va venir a Catalunya fa dotze anys i des del 2019 viu als Monjos.

Treballar de professor era el que realment volies? 

De petit volia ser científic, però quan vaig anar a l’institut vaig decidir que volia ser professor.

Quant de temps dediques a l’institut? 

Dedico molt de temps a l’institut. Totes les hores disponibles que tinc a l’institut i algun temps a casa, per corregir exàmens o preparar activitats.

 A què et dediques durant el teu temps lliure?

Al meu temps lliure m’agrada jugar a voleibol i em dedico a la música. Toco la guitarra, el piano i la bateria. Tinc un grup de música anomenat Gàtaca.

Què pensa la teva família de la teva professió?

A la meva família li agrada i respecten la meva professió, a vegades ensenyo als meus fills física i química. El meu pare és professor d’història i la meva tieta i el meu tiet també són professors.

Si no fossis professor a què t’agradaria dedicar-te?

Si no fos professor m’agradaria ser responsable de laboratori o músic.

Tens algun somni?

De cara al futur el meu somni en l’àmbit de la docència és quedar-me en aquest institut i també m’agradaria que els meus fills hi estudiessin. Pel que fa a somnis a escala musical… m’agradaria treure més discs amb Gàtaca.

Explica’ns un dels millors consells que t’han donat?

Els millors consells que m’han donat és que sigui responsable i conseqüent amb el que faig. Ho sé per experiència i perquè els meus pares m’ho deien.

 Et va ser difícil escollir al que et volies dedicar? T’ha inspirat algú o ho vas descobrir per tu mateix?

No em va costar escollir el que volia ser. Des de fa temps que volia ser professor i em va inspirar un professor de física i química que tenia a l’institut. Explicava molt bé i ens tractava bé.

Quants anys fa que ets professor?

Fa dotze anys que soc professor. Abans de ser professor treballava al Museu de la Ciència, a València.

I per acabar. Ens has dit que també ets músic i que estàs en el grup Gàtaca. Ens pots explicar una mica la teva faceta de músic?

De petit, pels reis, vaig demanar una guitarra, i el meu germà també en volia una, així que vam buscar una colla d’amics amb els quals quedàvem per tocar la guitarra i una bateria que va portar un dels amics. El meu germà i jo vam voler canviar d’estil, i a causa d’això el grup es va separar, però vam trobar un altre colla per continuar tocant amb l’estil que nosaltres volíem. El nom el vam agafar d’una seqüència de genoma humà. Havíem vist una pel·lícula que es deia “Gattaca” i el grup es va quedar amb Gàtaca.

I fins aquí l’entrevista al Vicent. Us deixem amb un vídeo on el podreu veure tocant la bateria amb el seu grup.

 

Entrevistes de Primer (i 6)

Per Khadija Azzouggagh i Jannat Choaibi (1r d’ESO B)


Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits.
Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!


Omayma Bakkali, estudiant de 3r d’ESO

Bon dia, Omayma, com estàs?
Molt bé. Gràcies per preguntar.

Bé, com ja saps, avui venim a fer-te unes preguntes per saber una mica més sobre l’institut des del teu punt de vista. Comencem?
Endavant!

En primer lloc, ens agradaria saber com és la teva relació amb els professors/es?
Penso que els professors d’aquest institut són molt bons, tant com a professionals com també com a persones. El tracte és molt agradable, i ens intenten ajudar sempre que poden. Sí que és veritat que sempre hi ha algun/a que és una mica més estricte, però per la resta, molt bé. (somriu).

I la relació amb els companys de classe?
És molt bona. Ens ajudem, riem, treballem, fem de tot junts. I a mi, personalment, mai no m’ha molestat ni m’ha faltat el respecte ningú.

Què et sembla el funcionament de l’institut?
És com qualsevol institut, té els seus avantatges i els seus desavantatges, però, en general, m’agrada com funciona.

Et va resultar molt difícil acostumar-te al teu primer any d’ESO?
Sí, però a poc a poc t’acabes adaptant als nous canvis.

Des del teu punt de vista, quines diferències veus entre la Primària i la Secundària?
A part dels nous horaris i de les noves assignatures, també hi ha molts més deures i treballs que a la Primària, però suposo que això és normal perquè hem d’aprendre a ser més organitzats.

Com t’organitzes per portar la teva vida social i la teva vida acadèmica?
Força bé, la veritat, al final t’hi acabes acostumant i agafes el ritme de la rutina.

Si es donés la situació, canviaries d’institut?
No, perquè ja m’he acostumat a aquest, i també perquè aquí és on hi ha les meves amigues i no voldria deixar-les aquí i anar a un altre institut.

Què és el que més t’agrada de l’institut?
No hi ha cap cosa que m’agradi molt en concret, però suposo que a tots ens queden aquells bons records de les excursions, quan algun company fa una broma i tots riem… Coses així.

I el que no t’agrada?
Suposo que, com qualsevol alumne/a, el que no m’agrada són els exàmens. Però tampoc no està malament que n’hi hagi algun de tant en tant per poder avaluar-nos a nosaltres mateixos.

Què t’agradaria fer després d’acabar l’ESO?
Crec que començar el Batxillerat o fer algun cicle, encara no ho tinc gaire clar.

Pel que veig, encara no tens decidit què vols fer quan acabis l’ESO.
No gaire, la veritat. (Riu)

Canviaries alguna cosa d’aquest institut?
Sí.

Quina?
Per exemple, estaria bé que en comptes d’estudiar només amb llibres, en algunes assignatures, utilitzar l’ordinador.

Bé, moltes gràcies per  respondre a totes les nostres preguntes.
A vosaltres. Adeu.

Entrevistes de Primer (5)

Per Mª Ángeles De la Cruz i Ana Roig (1r d’ESO B)


Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits.
Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!


Dolors Torralba Moreno, monitora d’autobús.

Aquesta entrevista l’hem fet a la Dolors, una monitora d’autobús de la ruta 65. La Dolors ens ve a buscar cada matí i ens porta a l’institut.

Quant temps portes treballant de monitora a l’autobús?
Més o menys, porto cinc anys.

Què és el que més t’agrada del teu treball?
M’agraden moltes coses, però el millor de la meva feina és poder relacionar-me amb els nens i nenes, viure experiències amb ells.

Sempre volies ser monitora d’autobús?
Sí, m’agraden molt els nens i les nenes.

Quantes hores fas de monitora?
Dues al dia.

Quan vas néixer?
El 24 de juliol del 1971.

Com vas començar a treballar?
Jo volia ser monitora d’autobús. Em vaig informar i vaig fer una entrevista al Consell Comarcal amb el carnet de monitora de lleure i em van dir que sí, que podia treballar  de monitora d’autobús.

Sempre has sigut monitora d’autobús?
No.

Sempre has sigut monitora d’autobús a Vilafranca?
Sí, no he estat en cap poble més. Bé, ara estic a la Granada del Penedès.

Algun cop t’han fet enfadar els nens i les nenes de l’autobús?
Sí, una vegada un nen va insultar una nena davant meu.

Tens fills?
Sí, un nen i una nena que es diuen Clàudia i Jordi.

Canviaries el teu treball?
No.

Quin horari laboral fas?
De les 7.20 fins a les 8.30, i de les 14.30 a les 15.30.

De què treballaves abans de ser monitora?
D’operària en una fàbrica d’automoció a Castellet i la Gornal.

Què és el que t’agrada menys de la teva feina?
Haver de castigar els nens i les nenes.

Algun cop has hagut de fer fora a algú de l’autobús?
No.

Has portat mai els teus fills a l’institut (amb l’autobús)?
No, anaven a peu.

Penses jubilar-te sent monitora d’autobús?
No ho sé. Sí.

Alguna vegada s’ha punxat alguna roda de l’autobús (què heu fet)?
No, mai no s’ha punxat cap roda.

Què et va motivar a ser monitora d’autobús?
Els meus fills.

Per quina empresa treballes?
Per Pere Tarrés i els busos Castellví.

Entrevistes de Primer (4)

Per Maya Al Natour i Elsa Ortubia (1r d’ESO A)


Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits.
Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!


Joel Ortubia, exalumne de l’Institut Nou

El Joel Ortubia és un noi de setze anys. Va néixer el 5 d’agost del 2005. És una persona que li agrada estar molt amb els amics i les amigues.

Com et vas sentir quan vas passar de l’escola a l’institut i quins canvis vas notar?
(Obre els ulls) Jo crec que, com a tot el món, el canvi és molt gran i les dificultats s’acumulen. Però de mica en mica, i amb molt d’esforç, s’aconsegueix qualsevol cosa.

Et vas veure estressat amb els estudis i els exàmens al principi?
Estressat, estressat del tot… no, però, la veritat, sí que em va costar molt. I sempre m’he recordat de les primeres setmanes, que és on em vaig estressar més.

De totes les assignatures que vas tenir durant l’ESO, quina t’ha agradat més?
L’Anglès, perquè em semblava fàcil captar algunes coses, a part que el professor ho explicava d’una manera molt senzilla.

Quin ha estat el professor/a que t’ha agradat més?
El professor d’informàtica, l’Antoni.

Quin és el curs que t’ha agradat menys, i el que més t’ha agradat de l’ESO?
(Somriu) Ufff… la veritat és que no ho sé, perquè jo he hagut de treballar-me tots els cursos (riu), però el que més m’ha agradat, des del punt de vista que tinc ara, ha sigut primer, perquè ha estat el curs en què he conegut tots els amics que tinc ara i ha estat una molt bona experiència.

Quins creus que han estat els teus millors amics durant tot l’institut? Encara parles amb ells?
Els meus amics han estat: Manel, Monte, Nil, Quim, Adriana, Laia, Gerard i molts altres més, però amb aquests tinc més confiança i, és clar, de tant en tant quedem per fer una volta i parlar.

Com et van afectar els estudis a causa de la Covid?
A la vida laboral, la veritat, em va afectar molt, perquè ja no podia sortir amb els meus amics ni fer una volta ni res. Però, en canvi, en els estudis, em va ajudar molt, vaig començar a treure millors notes, segurament perquè a mi, personalment, m’agrada fer els deures, feines, a casa meva, perquè així m’esforço més.

Quin consell donaries a les persones que comencen l’institut?
Que ho aprofitin, perquè el que ve després és molt més difícil, i que estudieu molt, perquè quan sigueu grans tingueu molts camins per on anar. I, sobretot, que feu molts amics i bons.

Tens animals?
Sí, un gos que es diu Chewbacca i una gata que es diu Mafalda, però s’ha quedat amb el nom de Nena, ja que sempre l’anomenem amb aquest nom i no et diré el perquè, perquè sinó estarem aquí tot el dia (riu).

Quin menjar t’agrada més?
Jo no sóc de tenir un menjar preferit, sinó que sóc més de variar coses.

Què vols ser de gran? Per què?
El meu somni de petit era ser astronauta, bomber, policia, però ara estic fent un PFI i d’aquí ben poc estudiaré Disseny Gràfic, i crec que és un bon camí perquè és el que realment m’agrada.

Quin és el teu somni al món?
La veritat és que no tinc cap somni en concret, però mentre tingui una bona família i uns bons amics ho tinc tot.

Abans has dit que el teu professor preferit és l’Antoni. Ens pots dir per què?
Perquè sempre dona molts bons consells que són molt útils per al dia a dia.

Ens en pots dir algun que t’hagi estat molt útil personalment?
I tant! Me’n va dir un que és molt conegut però jo encara no el coneixia de res:“No pensis en el que estan pensant els altres de tu, perquè els altres estan pensant què pensen els altres d’ells”. La veritat, és molt cert i així encara que no ho sembli et preocupes menys.

Entrevistes de Primer (3)

Per Sara Galimany i Bruna Pasqual (1r d’ESO A)


Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits.
Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!


Mariona Marcos, cap d’Estudis i professora de Matemàtiques

Em dic Mariona Marcos, sóc professora de Matemàtiques i cap d’Estudis des de fa tres anys. Vaig començar en aquest institut des del primer any, que, de fet, fa més de set anys que existeix. Érem sis professors. Sóc molt poc ordenada i bona professora de Matemàtiques. M’agrada fer esport, com córrer, anar amb bicicleta… Tinc un gos, visc a les Cabanyes i en realitat soc enginyera, però ara sóc profe de Matemàtiques.

Quants anys fa que ets professora?
En fa setze.

Quines assignatures imparteixes?
Ara només sóc professora de Matemàtiques, però he sigut professora de Tecnologia i algunes assignatures de batxillerat que tenen a veure amb la Tecnologia.

Que es fa sent cap d’Estudis?
Bàsicament organitzar el centre, o sigui, jo organitzo i programo els horaris dels grups i dels professors. Porto la disciplina, vol dir que, quan els alumnes es porten malament, soc jo qui acaba tenint l’última paraula i qui sanciona si cal. També, si els professors falten, si els professors no fan la seva feina, sóc jo qui ho ha de controlar i els ho ha de dir. Bàsicament és això, una funció de control, que tot funcioni bé al centre.

T’agrada ser professora?
Sí, m’agrada molt.

I ser cap d’Estudis, t’agrada?
No, no m’agrada ser cap d’Estudis. A mi m’agrada ser professora, perquè m’agrada ensenyar i ser a la classe, i quan ets cap d’Estudis ni ensenyes ni ets a la classe.

Què és el que més t’agrada de ser professora?
De ser professora, el que més m’agrada és això, ser a classe, ensenyar Matemàtiques i veure que els alumnes n’aprenen i que quan acaben el curs han après Matemàtiques, i si els han agradat una mica les Matemàtiques, llavors ja és superbé. Soc molt feliç.

Si poguessis ser professora d’una altra assignatura, de què ho series?
Realment el que més m’agrada són les Matemàtiques, però ara que m’ho has preguntat, hi he estat pensant, m’agrada molt el dibuix tècnic, que és una assignatura de batxillerat, però plàstica no, no soc gens artística, però el dibuix tècnic amb un compàs, regle i tot això sí que m’agrada molt.

Tens algun màster?
No, perquè ara, per ser professor, has de tenir una carrera i després haver fet un màster, però quan jo vaig començar a ser professora només havies de fer un curs molt curt, que es deia un CAP “Curs d’Aptitud Pedagògica”, i no calia fer un màster, per tant, no tinc cap màster.

Què t’agrada fer en el teu temps lliure?
M’agrada fer moltes coses, però el temps lliure de les tardes normal, després de l’institut, m’agrada córrer, m’agrada anar en bicicleta, aquestes coses. Ara bé, el temps lliure de les vacances, m’agrada molt viatjar i estar amb la meva família.

Si poguessis tenir una altra professió, quina seria?
No ho sé, perquè, per exemple, jo tinc la carrera d’Enginyeria i vaig treballar d’enginyera i de més coses, i vaig ser professora perquè és el que realment més m’agrada, però si no pogués ser professora, suposo que tornaria a ser enginyera, però no seria gaire feliç.

Tens fills/es? Si és així, què en pensen, de la teva professió?
Tinc fills i filles i crec que, com que són petits, no en pensen gaire res. Bé, pensen que està bé i, a més a més, així els puc ajudar amb els problemes que tenen de Matemàtiques i, de moment, pensen que quan siguin grans vindran a l’institut, però ja veurem quan siguin grans què fan.

On vas estudiar?
A la UPC, que és una universitat de Barcelona.

Creus que t’ha anat bé la teva carrera, de moment?
Jo crec que sí, estic molt contenta perquè m’ho passo superbé i crec que els alumnes, a veure, sempre n’hi ha algun al qual no li caus bé, però crec que, en general, aprenen Matemàtiques i estan contents amb mi, així que sí, crec que sí.

 

Entrevistes de Primer (2)

Per Eloi Díaz i Fabian Tarifa (1r d’ESO A)


Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits.
Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!


Itzíar Díaz, exalumna de l’Institut Nou de Vilafranca

Quants anys tens?
Divuit. Els acabo de complir.

Quan i on vas néixer?
Vaig néixer el 5 d’octubre del 2003 a l’hospital de Vilafranca.

Com va ser la teva experiència fent el Batxillerat?
Al principi em va costar adaptar-m’hi, perquè no sabia com organitzar-me ni com gestionar el temps. La veritat és que fins al confinament no vaig aprendre a estudiar bé, ja que durant l’ESO no hi dedicava tant temps.

Treies bones notes, al Batxillerat?
El primer any, no, però el segon any em vaig esforçar moltíssim i vaig obtenir molt bones notes.

Què t’agrada fer durant el temps lliure?
M’agrada escoltar música  i veure sèries.

Quin és el curs que més t’ha costat? I per què?
Vaig notar un gran canvi de 2n a 3r de l’ESO, ja que hi havia més contingut en les assignatures i les meves notes van baixar el primer trimestre. Per tant, el curs que més em va costar va ser 3r d’ESO.

Quina és la teva assignatura preferida? I per què?
La meva assignatura preferida era Filosofia, encara que Química també em va acabar agradant molt, gràcies a la professora.

Quina carrera estàs fent ara? I per què?
Infermeria, perquè m’agrada la biologia i ajudar les persones.

Has entrat a la Universitat que volies?
No. Al principi volia entrar a la Universitat Autònoma de Barcelona, però finalment vaig entrar a Sant Joan de Déu (UB), i també m’agrada molt.

Fa cinc anys esperaves tot el que estàs vivint ara?
No, perquè fa cinc anys no havia acabat ni l’ESO i encara no tenia clar ni quin Batxillerat fer.

Com t’estàs trobant aquests primers dies d’Universitat?
És un gran canvi i encara estic aprenent les millors tècniques per estudiar, però en general ho porto bé.

Creus que pots arribar a aconseguir el que t’estàs proposant?
El meu principal objectiu era estudiar la carrera d’Infermeria i ja ho he aconseguit, per tant, crec que aconseguiré ser infermera, sí que ho crec.

A quin tipus de gent recomanes fer el que estàs estudiant tu? I per què?
Ho recomano a les persones que els agradi estudiar Biologia i que també tinguin empatia i els agradi ajudar les persones.

Ho recomanes?
Moltíssim, a mi m’apassiona.

Si no haguessis pogut fer aquesta carrera, quina voldries fer? Per què?
No hauria fet una altra carrera, hagués fet un cicle d’auxiliar d’Infermeria per després fer la carrera.

T’hagués agradat fer una altra cosa o era la teva obsessió des de petita?
De petita volia ser psicòloga, però cada vegada m’anava agradant més la Biologia i per això vaig decidir fer aquesta carrera.

Has treballat en algun lloc? T’ha agradat?
Aquest estiu he treballat a la Nocciola, una gelateria de Vilafranca. M’ha agradat bastant atendre els clients i, a més, paguen bastant bé.

Com que és una gelateria, ara que és hivern, han tancat la botiga?
Sí, ara que és hivern ja l’han tancat perquè no es venien gaires gelats.

I ara estàs buscant treball o amb la Universitat és molt difícil?
Amb la Universitat no tinc gaire temps per treballar, així que intentaré treballar per Nadal.

Creus que ha valgut la pena l’esforç que has fet en el Batxillerat?
La veritat és que sí. Estic molt orgullosa de mi mateixa perquè, encara que no ha estat gens fàcil, estic estudiant el que volia.

Quina és la teva assignatura preferida d’Infermeria? I per què?
Sempre m’ha semblat molt interessant el cos humà, per tant, la meva preferida és l’anatomia humana.

Moltes gràcies pel teu temps
A vosaltres per l’entrevista.

Entrevistes de Primer (1)

 Per David Cabús i Gil Castells (1r d’ESO A)


Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits.
Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!


Alberto Reche, professor de Socials

On i quan vas néixer?
Vaig néixer a Sabadell l’any 1983, el 10 de març.

Quin lloc t’agrada més, on vius ara o on vivies de petit?
Doncs no ho sé. Vaig viure a Ripollet, Cornellà i també Cerdanyola, i des de fa cinc o sis anys visc a Vilafranca. No sabria dir-te què m’agrada més, però a Vilafranca estic molt bé.

Tens parella?
Sí.

I fills/es?
No, però tenim dos gats que ens fan companyia.

T’agradaria tenir-ne en el futur?
Sí.

Per què vas escollir ser professor de Socials?
Jo crec que va sorgir d’una forma molt natural. Vaig fer la carrera d’Història, em va agradar molt i tot just acabar-la  vaig ser professor de la Universitat. Des dels 23 faig classe a la Universitat, adults i, des de fa un parell d’anys, faig classe a secundària, i simplement és el que faig i el que m’agrada fer.

Què fas quan tornes a casa després de l’institut?
Hi ha dies que toca corregir, preparar classes, però aprofitem per estar tranquils a casa, passejar, anar a comprar, netejar la casa, però sempre tenim un moment per mirar alguna sèrie, jugar a videojocs, llegir,… fer una mica de tot, depèn del dia.

Si no fossis professor, en quina professió t’agradaria treballar?
Ja m’agrada ser professor, aquesta és la professió en què m’agradaria treballar. Faig altres coses, a més a més. També soc escriptor: escric articles de revistes, llibres i tinc un programa de ràdio. Ja faig les coses que m’agraden. Si no fos professor, seria un gran problema, perquè m’agrada ser professor.

Què és el que més t’agrada de ser professor?
El que més m’agrada és ajudar. Ser professor és perquè t’agrada que la gent aprengui, per servir de model, per poder ajudar que tots i totes vosaltres pugueu arribar a ser la millor versió de vosaltres mateixos. És el que més m’agrada en aquest sentit.

Què és el que més et costa de ser professor?
Home, no hi ha res que em costi molt, molt, molt. Potser el més difícil és posar-me dur. Soc una persona que m’agrada dir les coses amb més mà esquerra, per tant, em costa molt posar-me seriós, però és el que s’ha de fer.

Creus que estaràs molts anys en aquest institut o canviaràs?
No ho sé. Espero que sí, perquè visc aquí al costat, els alumnes sou divertits, els companys de feina, també. Si fos per mi, m’agradaria quedar-m’hi.

Que faràs quan et jubilis, treballaràs d’alguna cosa o descansaràs?
No ho sé. Primer cal saber si arribo a jubilar-me, perquè ja sabeu que cada vegada ens obliguen a jubilar-nos més tard. A mi, escriure, fer classe, investigar, explicar coses, m’agrada; per tant,  d’una manera o altra, quan em jubili, espero poder seguir fent coses de manera més calmada, més tranquil·la, tenir més temps per fer “hobbies” o coses que t’agradin, però  ja veurem. Pregunta-m’ho d’aquí 25 anys!