Red, White & Royal Blue es un libro autoconclusivo escrito por Casey McQuiston, una escritora norteamericana de 31 años.
Título: Red, White & Royal Blue Autor@: Casey McQuiston Editorial: St. Martin’s Griffin ISBN: 9781250316783 Fecha de publicación: 14/5/2019 Páginas: 440
La historia gira en torno a Alex y Henry, dos personajes públicos muy importantes en Norteamérica y Reino Unido. Alex es el hijo de la primera mujer presidenta en los Estados Unidos, mientras que Henry es el príncipe de Reino Unido y futuro sucesor. Los dos se odian mutuamente, hasta que un día peleándose en una boda acaban tirando la tarta. A raíz de esto se verán obligados a fingir que son amigos para no causar un escándalo.
El libro me ha parecido una maravilla, la manera en la que hace que los personajes sean tan reales y tengan problemas y conflictos que podrían ser perfectamente de una persona cualquiera me cautivan.
El romance entre Alex y Henry es muy bonito y tienen una relación en la que realmente se nota que se quieren, tienen los problemas normales de pareja, arreglan sus conflictos y sobre todo se respetan entre ellos. Algo que es realmente relevante si tenemos en cuenta otros libros a nuestro alcance en los que se empeñan en mostrar amores románticos, forzados y tóxicos.
Me gustó mucho como Casey trató el tema de la homofobia. Usó un familiar cercano a Henry para representar la voz de la homofobia y de las inseguridades de Henry, haciendo que este se arrepienta y esconda quien realmente es. Todo para obtener, simplemente, la aprobación de una sociedad en la que no está bien visto ser homosexual.
Hay bastantes fragmentos en los que se recurre de manera excesiva a la política y las elecciones, por lo que algunas partes han sido un poco pesadas, pero en general el libro ha estado muy bien. Otro factor positivo sería la cantidad de palabras que se aprenden con este libro (yo lo leí en inglés, en su versión original).
Perfectos mentirosos: mentiras y verdades es la primera parte de la bilogía Perfectos Mentirosos de Alex Mírez, una venezolana de 28 años.
Título: Perfectos mentirosos: mentiras y verdades Autor@: Alex Mírez Editorial: Montena ISBN: 9788418057946 Fecha de publicación: 17/9/2020 Páginas: 336
En esta historia tenemos a Jude como protagonista, una joven de 19 años que consigue inscribirse en Tagus, una de las universidades más prestigiosas y conocidas. Pronto se da cuenta de que todo gira en torno a fiestas, secretos y lo más importante, los hermanos Cash: un trío de hermanos atractivos, astutos y millonarios. Estos están acostumbrados a conseguir todo lo que desean, pero lo que no saben es que Jude ha llegado para hundirlos y sacar a la luz sus más oscuros secretos escondidos detrás de su apellido.
Cuando empecé a leerlo pensaba que sería como cualquier otro libro cliché con dramas y “niñateo” completo, pero acabó superando mis expectativas por mucho. Realmente todo mejora por momentos. Empieza con una base bastante previsible, pero la trama va evolucionando y escalando a medida que avanza la historia. Es un libro que resulta bastante adictivo, interesante y con unos personajes que se perfilan francamente bien y que nos van mostrando sus intereses y habilidades.
La historia se supera a sí misma a medida que avanza. Los giros argumentativos son el fuerte de este libro. Te va sorprendiendo más y más tras cada capítulo. Y por si esto fuera poco, la novela combina drama, humor y misterio. Todo en un solo libro.
‘Todo lo que nunca fuimos’ es la primera parte de la bilogía ‘Deja que ocurra’ de Alice Kellen, una valenciana de 33 años.
Título: Todo lo que nunca fuimos Autor@: Alice Kellen Editorial: Editorial Planeta ISBN: 9788408221951 Fecha de publicación: 5/2/2019 Páginas: 352
Iniciamos con nuestra protagonista, Leah, una chica muy artística y creativa a la que le encanta pintar. Todo esto cambia tras un accidente automovilístico en el que pierde a sus padres. En consecuencia, Leah cae en depresión y por la misma razón del accidente, su hermano mayor tiene que trabajar para mantenerla. Es así como acaba viviendo con el mejor amigo de su hermano mayor, Axel, del que Leah lleva enamorada durante años.
El romance que surge entre los dos evoluciona a un paso normal, y aunque no sea el más adecuado –Leah tiene 19 años y Axel 29 –, encontramos un amor para nada tóxico, lo que es realmente un plus debido al exceso de obras que solo nos hablan de relaciones tóxicas.
De todas formas la relación acaba quedando en segundo plano y se centra un poco más en la salud mental de la protagonista, los ataques de ansiedad que sufre, el aislamiento social a la que se somete, como evoluciona el personaje a medida que la historia avanza, como se van mostrando las distintas fases del duelo, como va sanando sus heridas…
Las fases del duelo y la evolución del personaje también se ven reflejadas en la manera de pintar: los colores van variando a medida que cambia de fase. Empieza pintando de negro, lo que representaría la fase de negación y la frustración tras la pérdida. Seguidamente, sigue con el azul, que representa la tristeza, el amarillo representando la esperanza, y así sucesivamente.
Aparte de como tratan todos estos problemas también me ha llamado la atención la manera en la que escribe Alice Kellen. Hace que 346 páginas se hagan amenas y consigue que quieras seguir leyendo.
Els anime i el manga són sèries animades o còmics d’origen japonès. Molta gent pensa que van dirigides a infants o joves, però això no és així. En podem trobar per a totes les edats i gustos. És per això, que en aquest article us presentem una selecció d’animes i mangas per a qualsevol edat.
Què són el manga i l’anime?
En poques paraules, el manga i l’anime es diferencien en el fet que el primer fa referència a un còmic, mentre que el segon és un dibuix animat. És a dir, el vocable manga fa referència al popular còmic o historieta, i la paraula anime ho fa a les sèries d’animació.
Característiques
Sobre les característiques més notables d’aquests gèneres, destaca el desenvolupament de trames més aviat complexes al llarg d’un cert nombre d’episodis. Un gran percentatge dels animes estan estructurats com si fossin sèries de televisió, amb números d’episodis definits en els quals es tracta una trama específica que pot implicar el treball de conceptes complexos.
Les produccions occidentals
Les produccions occidentals de sèries animades es caracteritzen per estar dirigides a un públic infantil mentre que l’anime japonès pot tractar temes més complexos com l’existencialisme, i a vegades es fa servir un llenguatge més madur on també hi pot haver algunes escenes de violència.
Dins l’anime trobem diferents gèneres pensats per a públics específics. Per exemple en el shonen, les sèries d’acció per a joves, es mostren moments importants que passen a l’adolescència com: l’amistat, la companyonia, les baralles, les aventures, el sacrifici per l’amor… Al seinen, que també va adreçat a un públic masculí, es tracten temes més madurs com: política o ciència que, a excepció del kodomo, també poden ser part d’altres gèneres, però es veuen amb més profunditat. També s’ha de tenir en compte que quan una sèrie manga té molt d’èxit, sol adaptar-se a l’anime.
Gèneres que es troben en els mitjans audiovisuals
A l’anime hi ha gèneres que podem veure en els mitjans audiovisuals. Aquests són: acció, aventura, comèdia, ciència-ficció, drama, històries infantils, fantasia medieval, històries amoroses i de terror entre d’altres.
Gran part de les sèries d’anime poden incloure dos o més gèneres. Per exemple, l’acció i l’aventura són temes que se solen combinar en el shonen, un exemple seria One Piece, on els personatges recorren llocs diferents i al mateix temps hi ha combats. Passa el mateix amb el drama i els temes amorosos especialment en el shōjo, També passa el mateix amb el misteri i el terror com en Death Note. Ara bé, qui de veritat defineix el gènere és la revista on es publiquen.
openings-endings-primavera-anime-2021-spotify
top-openings-anime-invierno-2021
Series-Anime
Gèneres més populars
A continuació es mostren els gèneres usats exclusivament per l’anime i el manga.
Kodomo (子供 literalment «nen»): Anime enfocat cap al públic infantil. Exemples: Doraemon, Pokémon…
Shōjo (少女 literalment «noia» o «jove»): Anime enfocat cap a les noies adolescents. Exemples: Sakura, la caçadora de cartes, Candy Candy, Sailor Moon…
Coberta d’un shōjo
Josei (女性 literalment «dona»): Anime amb audiència objectiva per a les dones joves i adultes. Exemples: Nana, Nodame Cantabile…
Seinen (青年 literalment «home jove»): Anime amb audiència objectiva pels homes joves i adults. Exemples: Monster, Berserk, Gantz.
Shōnen (少年 literalment «noi» o «noia»): Anime enfocat cap als nois adolescents. Exemples: Saint Seiya, Bola de Drac, Naruto…
Coberta d’un shonen
Segons la seva temàtica es poden classificar en diferents tipus
Anime progressiu: Animació feta amb propòsits d’emular l’originalitat japonesa. Exemples: Serial Experiments Lain, Evangelion…
Cyber punk: La història succeeix en un món devastat. Exemple: El Puny de l’Estrella del Nord.
Kemono: Humans amb trets d’animals o viceversa. Exemple: nekopara
Shōjo-ai i Yuri. Romanç homosexual entre noies o dones. Exemples: Shoujo Kakumei Utena, Strawberry Panic.
Coberta d’un shojo-ai
Magical Girlfriend: La història principal tracta d’una relació entre un ésser humà i un alienígena, un déu o un robot. Exemples: Onegai Teacher, Aa! Megamisama, Chobits…
Maho shojo: Magical girl, noia-bruixa o amb poders màgics. Exemples: Corrector Yui, Sailor Moon.
Shonen-ai i Yaoi: Història amorosa homosexual entre nois o homes. Es diferencia el primer del segon en el contingut, sia explícit o no. Exemples: Given, yuri on ice.
Coberta d’un shonen-ai
Sentai: Són les històries de superherois. Exemple: Cyborg 009.
Gore: Anime de tipus gore, exemples: Elfen Lied, Higurashi no Naku Koro ni, Gantz i Corpse Party.
Spokon: Històries esportives. Exemples: SK8 the infinit, haikyuu
Coberta d’un spokon
Animació: què és i com es fa?
Tot i que l’anime és considerat a part dels dibuixos animats, utilitza moltes característiques comunes com: el guió il·lustrat, l’actuació de veu i el disseny dels personatges entre d’altres. L’anime també tendeix a manllevar elements de molts textos del manga i els panells de dissenys. Per exemple, un inici (opening) pot emprar panells per explicar la història, o per dramatitzar una qüestió d’efecte humorístic.
Com hem esmentat abans, la majoria de vegades l’anime és l’adaptació d’un manga –tot i que també pot ser l’adaptació d’una novel·la lleugera o una novel·la visual –tenint comunament menys detalls en els seus traços. Generalment, l’anime es refereix al dibuix de vinyetes, però també s’aplica a l’animació creada per ordinador, com el Final Fantasy, encara que per aquest últim sol haver-hi denominacions com CG (computer graphics)
Diferències entre l’animació oriental i occidental
L’anime és conegut per tenir una animació molt particular comparada amb la que tenen els dibuixos animats occidentals tals com els de la Disney. Els estudis que realitzen l’anime han perfeccionat tècniques per fer servir la menor quantitat de quadres d’animació per segon que sigui possible (8 fotogrames per segon), com ara moure o repetir escenaris, imatges dels personatges que llisquen per la pantalla, i diàlegs que impliquin animar únicament les boques mentre que la resta de la pantalla roman estàtica. Altres argumenten que el millor anime ha d’accentuar la direcció sofisticada sobre l’animació actual (moviment del personatge), proporcionant una il·lusió de moviment quan en realitat no n’hi ha. Tot i que en els darrers anys tot ha millorat a causa de l’ús de tecnologies computacionals fent servir programari especialitzat en animació 2D o combinació 2D/3D.
Els llocs representen l’atmosfera de les escenes, també poden haver-hi sèries com a Suzumiya Hruhi no Yuutsu, on els llocs fan referència a diferents localitzacions a la vida real. També hi ha simulació d’angles de càmera i moviments de càmera que juguen un important rol en les escenes. Els directors tenen la llibertat de determinar angles viables en diferents escenes i fons, i també poden escollir efectes de càmera com en el cinema.
I això és tot, esperem que us piqui la curiositat i que el proper que llegiu o veieu sigui un manga o un anime!
Heus aquí uns textos escrits per alumnes de 4t ESO en llengua castellana. Tres anècdotes que recorden de la seva infància. Les il·lustracions són totes de Joel Saboya Arqués, alumne també de 4t d'ESO.
Caricia de gato
por S.G.J.
No puedo afirmar que esta anécdota pertenezca a mi infancia, ya que sucedió hace unos pocos años, pero le tengo un cierto apego y la recuerdo con algo de nostalgia.
Una tarde, como muchas otras, me iba a reunir con un amigo en su casa. Mientras avanzaba por la calle donde vive él, un gato empezó a seguirme. Cuando me detuve en frente de la casa, el gato empezó a frotar su cabeza contra mi pierna. No pude evitar mis malas manías, así que me senté a acariciarlo. Estuve sentado unos minutos, y no pensé en que no había tocado el timbre.
Aún recuerdo a mi amigo, preocupado porque no había llegado, y la cara que puso cuando me encontró sentado en la calle acariciando un gato.
Estimat/da lector/a de l’enrenou del nou, com ja has vist al títol d’aquest article, aquí llegiràs sobre la música al nostre món. Quina influència té aquest art en nosaltres? La música té la capacitat de poder modificar els nostres sentiments, siguin negatius o positius. També té el gran poder de fer canviar la nostra manera de pensar, parlar o fer les coses. La nostra manera de fer i de viure, sense donar-nos compte, està vinculada al món de les melodies. Però, a què ens porta tota aquesta reflexió? Acompanya’m i t’explicaré algunes curiositats sobre la influència de la música al nostre entorn i també el poder que té per condicionar l’estat d’ànim de l’espectador al cinema.
Potser no sabies…
La paraula música prové del terme musa, deesses de l’art en la mitologia grega.
Quan escoltem música el nostre cor modifica els seus batecs per a intentar imitar el ritme de la música que escoltes.
En escoltar rock o pop la nostra resistència física pot augmentar un 15%.
Els nadons aprenen abans el significat de les emocions de la música que el significat de les paraules.
Científicament comprovat: si una planta és regada amb música, creix més ràpidament.
Cantar en grup s’ha demostrat científicament que redueix l’estrès, l’ansietat i eleva els nivells de les hormones de la felicitat.
La música al cinema
La música juga un paper molt important a la pantalla gran. Com ja hem dit abans, aviva les nostres emocions. Així doncs, que millor que utilitzar-la al cinema? La música molts cops parla pels personatges, ens diu si estan nerviosos, si tenen por, si estan en el seu punt de màxima alegria…
Una altra de les funcions essencials de la música al cinema és que és capaç d’ambientar una història en un temps i lloc determinat.
A continuació us deixo algunes de les bandes sonores més significatives del cinema.
Per a cada banda sonora original, li hem demanat a un company que ens expressi que li transmet la melodia. Així que al damunt de la imatge podreu trobar cada opinió.
INTERSTELLAR
“Em transmet tristesa, solitud… I a la vegada un sentiment de victòria.”
INCEPTION
“Aventura, descobriment i emoció.”
PIRATES OF THE CARIBBEAN
“Em transmet venjança, heroisme i força.”
E.T.
“Em sento com si estigués descobrint alguna cosa nova.”
JAWS
“Sento acció, terror i misteri.”
HARRY POTTER
“Em transmet misteri i màgia.”
INDIANA JONES
“Sento molta acció i aventura.”
STAR WARS
“Una mescla d’energia, un fort ànim i aventura.”
FORREST GUMP
“Alegria i sentiment.”
BACK TO THE FUTURE
“Em transmet aventura, emoció i un sentiment d’alguna cosa inesperada.”
FIRST MAN
“Solitud i tristesa.”
LA LA LAND
”Nostàlgia i malenconia.”
LA VITA È BELLA
”Alegria”
BRAVEHEART
“Sona a lluita, vida i mort.”
GONE WITH THE WIND
“Encant i tendresa.”
DR. NO
“Misteri, ball i alcohol.”
OUT OF AFRICA
”Llàgrimes, llunyania, passat i present.”
THE GODFATHER
“M’imagino a un home vestit de gala, fumant un cigar pels carrers de París, esperant que arribi el seu moment.”
INSIDE OUT
”Una vida plena de records i la infància.”
CASABLANCA
“Espectacle, emoció i sentiment.”
SINGIN’ IN THE RAIN
“Em transmet amistat i calidesa.”
UP
“Sento una mescla d’alegria i tristesa, comèdia i nostàlgia.”
En aquesta secció de la revista us volem mostrar diversos estils de la música actual. Aquest trimestre us presentem alguns músics de reggaeton, trap, rap, hip hop, rock i metal que ens agraden. Per animar les seves biografies no hi podia faltar una mica de la seva música. Esperem que us agradi la nostra selecció.
JAY WHEELER
BIOGRAFIA. José Ángel López Martínez (Salinas, Puerto Rico, 21 novembre de 1994) més conegut pel seu nom artístic com Jay Wheeler, és un cantant i compositor porto-riqueny de balada, reggaeton i trap llatí. La seva infància va ser difícil perquè va créixer en una llar molt humil. A més, quan anava a l’escola va ser víctima de bullying. El seu interès per la música començà de molt petit, ja que els seus pares cantaven a l’església. Aquest fet el va portar, amb el temps, a anar a classes de piano. D’altra banda, quan va poder disposar d’ordinador, es va iniciar en la producció en el món dels beats i va començar fent vídeos i covers per a plataformes com Instagram i Youtube.
ALGUNES DE LES SEVES CANÇONS MÉS CONEGUDES.La curiosidad, Vete pal carajo, Me enamoré, Quiereme mientras se pueda, Tus besos, para ti, Mala mia.
En aquest article trobareu unes breus explicacions de tres cómics que es van inventar els alumnes amb els seus respectius personatges dibuixats.
ELS PITJORS
El còmic tracta sobre tres personatges que viuen aventures i totes acaben malament, amb ferits, baralles… tot i que, a vegades, també s’ajuden quan fa falta. El John està fent esport i el seu company, en Jan, li fa mal amb l’espasa. Aleshores, el Jan se’n va a l’hospital i l’altre amic, el Joan, el visita allà i li diu que es venjarà. El Joan i el Jan comencen a lluitar, però el Joan no pot amb ell. En aquell moment apareix el John, que ja es troba millor, amb el seu bou, i el bou acaba llençant el Jan al Pol Nord.
Jan Ferret Colomer Alumne de 3r d’ESO B
A LA RECERCA DEL DIAMANT
La Millie és una estudiant adolescent de tretze anys d’origen anglès. Als vuit anys es va mudar amb els seus avis al Japó, ja que la policia havia prohibit als seus pares que la cuidessin. La Millie és una dels sis portadors de les peces d’un diamant que té el poder de concedir desitjos quan algú aconsegueix ajuntar totes les seves peces. Ella lluita amb un noi, anomenat Ida, que també és portador d’una peça del diamant. La Millie vol el diamant per a curar la malaltia de la seva àvia, però un dia s’assabenta per les notícies que a l’hospital on és la seva àvia ha esclatat una bomba. Com que ja no té motius per seguir lluitant i vivint, demana a l’Ida que la mati. Ell 20s’hi nega i li proposa una pacte: si ella ajuda a aconseguir les altres peces, aleshores ell la matarà. La Millie accepta. Al llarg de la història es trobarà amb molts reptes que haurà d’afrontar per aconseguir el que vol.
Laura Vicente Alumna de 1r d’ESO A
L’ESPERIT DE L’ESCOLA
El còmic tracta sobre una escola que ha estat maleïda perquè una noia hi va ser assassinada en misterioses circumstàncies. El seu esperit fa renéixer totes les persones que han estat assassinades, per matar totes les persones que no es mereixen viure.
Naiara Rodríguez Gaspar Alumne de 3r d’ESO B
Textos publicats al primer número de la revista (Desembre 2018) en format pdf.
Edició web: Raquel Civit (2n ESO A)
