Per Raúl Raez (2n ESO C)

El Último de la Fila: El duo que va revolucionar el pop-rock espanyol

El 1985, Manolo García i Quimi Portet van unir forces per formar El Último de la Fila, un grup que deixaria empremta en la història del pop-rock espanyol. La seva fusió d’estils, lletres carregades de poesia i una personalitat única els van convertir en referents de tota una generació.

Tot va començar el juny de 1981 al festival Rock de Lluna, on els grups Los Rápidos i Kul de Mandril coincidien en cartell. Manolo, que aleshores buscava un nou guitarrista per al seu grup, va veure en Quimi el company perfecte. Quatre anys més tard, decidien emprendre junts una nova aventura musical sota el nom d’El Último de la Fila, inspirat en una estrofa d’una cançó de Dio.

Amb la seva primera maqueta, que incloïa Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana i A cualquiera puede sucederle, van guanyar el concurs de Rock Spezial, cosa que els va obrir les portes de la indústria. De fet, aquest èxit els va valer un precontracte amb la discogràfica Virgin, catapultant-los cap a una carrera plena d’èxits.

A partir d’aquí, la seva música esdevindria banda sonora de milers de fans. T’agrada el pop-rock amb un toc diferent? Si no els coneixes, ja trigues a escoltar-los!

I aquí podeu escoltar dues de les cançons d’aquest àlbum.

Per Raúl Raez (2n ESO C)

Aquest disc recull nou cançons, set de les quals van ser escrites i compostes pel mateix Lluís Llach, mentre que dues, Cançó a Mahalta i La casa que vull, són poemes musicats de Màrius Torres i Joan Salvat-Papasseit, respectivament.

Lluís Llach va presentar el disc a Barcelona al Palau de la Música Catalana, mentre encara vivia exiliat a París.

La cançó I si canto trist, que dona nom al disc, és un homenatge al jove anarquista Salvador Puig i Antich amb motiu de la seva execució a Barcelona l’any 1974. Lluís Llach va incloure aquesta canço en el disc Nu l’any 1997 i ell mateix la va versionar l’any 2006 per formar part de la banda sonora de la pel·lícula Salvador de Manuel Huerga.

I aquí podeu escoltar dues de les cançons d’aquest àlbum.

Per Alex Cespedes (2n ESO)

Surrealistic Pillow és el segon àlbum del grup nord-americà Jefferson Airplane i el primer en què hi participa Grace Slick, que aportà les cançons Somebody to Love i White Rabbit, originàriament compostes per la seva anterior banda, The Great Society.

Jefferson Airplane va ser una formació de rock de San Francisco (Califòrnia), considerada una de les pioneres del rock psicodèlic.

Creat el 1965, el grup va marcar el so característic de San Francisco i va ser la primera banda de la regió de la badia a aconseguir èxit comercial a nivell internacional. Van participar en festivals històrics com el Monterey Pop Festival (1967), Woodstock (1969), Altamont Free Concert (1969) i el primer Festival de l’illa de Wight (1968) a Anglaterra. El seu àlbum Surrealistic Pillow (1967) va ser un dels enregistraments més rellevants de l’«estiu de l’amor». Dues de les seves cançons, Somebody to Love i White Rabbit, figuren entre les «500 millors cançons de tots els temps», segons la revista Rolling Stone.

Cara A
She Has Funny Cars (Marty Balin, Jorma Kaukonen) – 3:03
Somebody to Love (Darby Slick) – 2:54
My Best Friend (Skip Spence) – 2:59
Today (Balin, Paul Kantner) – 2:57
Comin' Back to Me (Balin) – 5:18

Cara B
3/5 of a Mile in 10 Seconds (Balin) – 3:39
D.C.B.A.-25 (Kantner) – 2:33
How Do You Feel (Tom Mastin) – 3:26
Embryonic Journey  (Kaukonen) – 1:51
White Rabbit (G. Slick) – 2:27
Plastic Fantastic Lover (Balin) – 2:33

Per Alex Cespedes (2n ESO)

Dioptria I i II és un àlbum doble de Pau Riba publicat en dues parts de manera separada per la discogràfica Concèntric el 1970 i 1971. És el primer àlbum de Pau Riba en solitari després del seu pas pel Grup de Folk.

El primer LP, construït conceptualment entorn de la dona i amb una sonoritat clarament rock, es va publicar el 1970 on Pau Riba hi canta acompanyat pel grup Om, amb Toti Soler i Jordi Sabatés. El segon LP es va publicar l’any següent, acompanyat aquí per alguns amics com Albert Batiste i Jaume Sisa, és força menys produït, amb un format més acústic, més proper al folk, i conceptualment adreçat a l’home.

La seva edició va ser controvertida: el provocatiu text de presentació de Pau Riba va ser respost en la mateixa funda del disc per l’editora. Es va presentar en un concert mític a la desapareguda Sala Price de Barcelona el 1970, amb Joe Skladzien i Música Dispersa, on Pau Riba va actuar acompanyat pel grup Om.

Dioptria ha estat considerat el millor disc de la història del rock i la cançó en català, segons la llista publicada per la revista Enderrock en el seu número 100. S’ha reeditat en format CD.

Dioptria I (1970)

Kithou
Rosa d'abril (l'amor s'hi posa)
Noia de porcellana
Ars erotica (non est mihi)
Ja s'ha mort la besàvia
Helena, desenganya't
Mareta bufona
Vostè (tu, tu mateixa)

Dioptria II (1971)

Cançó 7a en colors
L'home estàtic
Simfonia núm. 1
Simfonia núm. 2
Simfonia núm. 3
Taxista

Per Hassan Benyahiya (2n ESO B )

Aretha Louise Franklin (1942 – 2018) va ser una cantant nord-americana de soul, R & B i gòspel. Anomenada Lady Soul (la Dama del Soul) o Queen of Soul (la Reina del Soul), va ser una de les majors representants d’aquest gènere musical.

Aretha: With The Ray Bryant Combo

Aretha: With The Ray Bryant Combo és el segon àlbum editat per Aretha Franklin el 1961. Es podria dir que va ser el seu primer àlbum de debò, una vegada ja havia pres la decisió a dedicar-se plenament a la música. Al disc hi trobem diferents versions de temes d’altres artistes, i algunes cançons noves compostes per músics de la discogràfica CBS.

CARA A
1. "Won't Be Long" (J. Leslie McFarland) 3:12
2. "Over the Rainbow" (Harold Arlen, E.Y. Harburg) 2:42
3. "Love Is the Only Thing" (J. Leslie McFarland) 2:44
4. "Sweet Lover" (J. Leslie McFarland, Sidney Wyche) 3:26
5. "All Night Long" (Curtis Lewis) 3:01
6. "Who Needs You?" (Billie Holiday, Jeanne Burns) 2:50

CARA B
1. "Right Now" (J. Leslie McFarland) 2:27
2. "Are You Sure" (Meredith Willson) 2:44
3. "Maybe I'm a Fool" (J. Leslie McFarland) 3:20
4. "It Ain't Necessarily So" (George Gershwin, Ira Gershwin) 2:57
5. "By Myself" (J. Leslie McFarland, Joe Bailey) 2:42
6. "Today I Sing the Blues" (Curtis Lewis) 2:47