Per Pol Crespo i Tyler Marín (3r ESO A)
María José Planells Martínez, nascuda a Picanya, València, l’any 1976, és una artista multi disciplinar, doctorada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i té un màster en mitjans d’impressió gràfica, il·lustració i encunyació artística. Actualment, tot i seguir exercint com a artista, també és professora a l’Institut Nou de Vilafranca. Ha viatjat per tot el món formant-se i evolucionant com a artista i com a persona. Això és el que ha respost a les nostres preguntes.
En quins moments de la teva vida t’ha ajudat l’art i com?
En molts, i sobretot quan va faltar mon pare, que va morir d’un càncer de pulmó i del qual, per cert, tracta la sèrie Vital.
El concepte de serietat generalment associat a la idea de transformació, de canvi i d’evolució, ha estat latent i present en tota aquesta sèrie.
Parafrasejant el conegut títol d’Arcy Thompson, es pot afirmar que el creixement orgànic de les formes és l’eix vertebrador del meu treball, i molt especialment en la sèrie “Vital”. En aquestes peces el gofrat i l’encunyat conviuen amb altres tècniques com el fotogravat i la fotolitografia, partint d’una estructura reticular que ens remet a formes cel·lulars. La variació en cada un dels papers incideix en la temporalització d’un estat que es modifica i creix. La màxima heracliana del canvi constant feta matèria, tècnica i llum. La física quàntica ha establert que la matèria també és una forma d’energia. La utilització de la llum obre un joc d’interpretacions i de sentits que transcendeixen la gravetat inerta de la matèria.
Què és l’art per a tu?
Per a mi l’art és una forma de vida, una il·lusió, una passió… però, sobretot, una manera de cuidar-me emocionalment. M’identifique amb tot el que m’envolta: proper, natural, quotidià i sincer, petites emocions que m’inciten a crear, utilitzant la gràfica, la fotografia, les instal·lacions, l’art relacional o les hibridacions entre aquests mitjans.
Quines altres fonts d’inspiració tens?
La quotidianitat, la identitat, els territoris, i, sobretot, el significat de la dona en la societat, perquè pense que estem pitjor que abans i que fa falta que avancem bastant més. En un primer moment, el meu interés es va centrar en el record, en la memòria vista com una evidència del passat, i, a la vegada, com un element constitutiu del nostre estar present, en els vestigis, expressat mitjançant instal·lacions i obra gràfica.
Parla’ns dels teus inicis. Com van ser?
Il·lusionants… Després i durant els anys de la facultat, vaig estar treballant els mateixos temes: feia exposicions i em presentava a certàmens i concursos nacionals i internacionals per donar-me a conéixer, però sempre amb vista positiva davant les dificultats que es presentaven… perquè la meua passió no decaigués.
Com has anat evolucionant?
La meua recerca s’ha anat orientant a poc a poc cap a una nova direcció, lligada a les forces de la natura, el territori i la seua identitat. Al final sempre partisc d’un concepte i després hi va la materialització. No m’agrada seguir les modes, segueix el que sent, moltes voltes és una mena de catarsi que trasllade a l’espectador perquè es veja reflectit en l’obra i es plantege coses, llavors és tot emocional i evolucione amb això.
Com definiries el teu estil?
Aquesta és una pregunta molt difícil de respondre. Crec que totes les sèries parlen del meu estil, és un reflex de com sóc jo. Pense que el meu estil l’hauria de definir l’espectador.
En quins llocs has exposat les teves obres?
Les meues obres s’han pogut veure en nombroses exposicions col·lectives i individuals a: Espanya, França, Itàlia, Mèxic, Colòmbia, Portugal, Argentina, el Marroc… Amplie la meua formació en projectes, tallers i jornades a escala nacional i internacional.
Quina és l’obra de la qual et sents més orgullosa? Parla’ns-en.
És clar que sí. Quan portes anys creant, les últimes obres les sents com més teves i actuals, i aquestes són els projectes anomenats Davantals Vivencials i la realització dels guardons dels premis “Concepción Aleixandre” a la Dona Científica Valenciana.
El projecte “Davantals vivencials” s’exposarà al MUVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat). Pretén evocar un passat relativament recent, protagonitzat pel paper de les dones treballadores als magatzems de taronges. Busca atorgar a la idea de context local un valor protagonista i extrapolar els seus elements significatius a un nivell global.
El projecte consisteix a materialitzar aquesta idea per mitjà de la fotografia d’una instal·lació artística en un magatzem de taronges, a la zona d’encaixat, en els ganxos transportadors de les caixes on hi haurà penjats els davantals de les dones treballadores.
Absència del cos/presència de l’objecte. L’objecte és el reflex de la persona que hi havia. El present es converteix en buit corporal. Projecció concebuda quan aquesta presència existia, és la imatge per al record, és a dir, que fa present l’absent. Queda present la petjada de la dona treballadora en el lloc que ocupa o que ocupava. Un projecte dedicat al Dia Internacional de la Dona Treballadora.
| Entrevista publicada al segon número de la revista (Juny 2019) en format pdf. Edició web: Marc Corredera (2n ESO A) |
