Els conills són els meus animals preferits perquè són adorables i afectuosos. Els encanta apropar-se a les persones que els volen i en tenen cura. A més, són fàcils de domesticar, molt nets i suaus. Els xinesos diuen que als qui conviuen amb ells, els porten bona sort.
No digueu que no són “cuquis”!
Segons la Viquipèdia, el conill comú europeu és una mena de mamífer lagomorf de la família Leporidae, i l’únic membre actual del gènere Oryctolagus. Pot mesurar fins a 50 cm i la seva massa pot ser de fins a 2,5 quilograms. Els conills es caracteritzen per tenir un cos cobert d’un pelatge espès i llanut, de color marró pàl·lid a gris, el cap ovalat i els ulls grans. Els mascles tenen el cap més ample que les femelles.
El conill salvatge, per altra banda, mesura de 34 a 50 cm (longitud de cap i cos) i les orelles fan de 4 a 8 cm. El seu pes varia d’1,2 a 2,5 kg.
Exemplar de conill europeu.
Terra de conills o a quin lloc del món hi havia més conills
El lloc d’origen del conill, o almenys on existien en abundància segons està reconegut i publicat en cròniques antigues, va ser a la península Ibèrica. De fet, la veu ‘Hispània’ prové del fenici ‘I-Shpin-Ya’ que significa ‘terra de conills’. És curiós apuntar també que de conills no sembla que hi hagi dades de la seva presència a l’antic Egipte, ni a la Grècia clàssica.
Cries del conill.
L’hàbitat dels conills
Els conills viuen en àrees seques properes al nivell del mar, amb un sòl sorrenc i tou per facilitar la construcció de caus, els trobem en boscos, encara que prefereixen camps extensos coberts per matolls on es poden amagar. Els conills poden arribar a viure nou anys.
Un conill el seu cau.
De què s’alimenten
El conill és un animal estrictament herbívor, cosa que significa que la seva dieta es compon només d’aliments d’origen vegetal: farratges, cereals, verdures i fruites. Tots aquests aliments juguen un rol molt important a la dieta d’un conill saludable.
Menjar del conill.
Curiositats
Els conills són uns animals sigil·losos. Així i tot, poden arribar a emetre sons.
Un conill satisfet pot fer petar les dents mentre l’acaronem.
Un conill amb molta por o ferit pot arribar a emetre un crit molt agut de llàstima.
Si tiren puntades amb les potes del darrere, és possible que assenyalin un perill.
Si l’animal no es vol moure i li grinyolen les dents pot significar dolor.
Un brunzit lleu d’un conill mascle mentre envolta el propietari significa que provarà de copular.
Un conill molest pot grunyir o xisclar, i fins i tot pot arribar a llançar-se sobre el propietari amb el coll estès, la cua aixecada i la boca oberta ensenyant les dents. I si no us ho creieu, mireu aquest vídeo:
Para poder rendir de la mejor manera en los exámenes y tener la mejor puntuación posible, es necesario tener un meticuloso plan de estudio, organizando debidamente el tiempo que se dedica a cada tema de cada asignatura. A continuación veremos algunos consejos que nos ayudarán a cómo organizar el tiempo de estudio.
1. Tener un calendario
Este consejo, que quizás es el más básico, es de vital importancia para hacerse una idea de cuánto tiempo queda antes de enfrentarse a la tan temida prueba o entrega de un trabajo. Tener un calendario, sea digital o en papel, es la herramienta que más ayuda puede dar al estudiante. En un calendario no solamente se pueden apuntar los exámenes o entregas, también se pueden apuntar otros eventos y hacernos ser conscientes de ellos, como lo son actividades extraescolares, citas u otros quehaceres.
2. Crear rutina de estudio
Una vez puestos a ello, es muy importante establecer una rutina de estudio, preferiblemente diaria. Cada uno tiene sus propios biorritmos y, por lo tanto, hay personas más productivas por la mañana mientras que otras lo son hacia la tarde o, incluso, por la noche. Sea el momento en el que uno sea más productivo, se debe intentar estudiar cada día a partir de la misma hora; así se acostumbra al cuerpo a ponerse manos a la obra cada día. Como cualquier hábito, el estudiar es una cuestión de llevarlo a cabo hasta que se automatiza. Una vez se hace de forma casi instintiva, no resultará algo tan pesado y poco motivador.
3. Priorizar objetivos y evitar la multitarea
Hay tareas que tienen que ser cumplidas antes que otras, y por ello se les debe dar mayor prioridad. Esto puede ser porque se acerca la fecha de la entrega o del examen. Hay que entender que, si bien los seres humanos podemos llevar a cabo más de una tarea a la vez, en temas de estudio esto no es para nada recomendable. Por ejemplo, tratar de estudiar matemáticas y lengua a la vez es algo muy complicado, dado que ambas asignaturas requieren de un alto grado de concentración y, si se pasa de una a otra constantemente, no se logrará asimilar el temario.
4. Fijar objetivos realistas a corto y largo plazo
Un objetivo principal puede ser el de aprobar unas oposiciones, pero, este gran objetivo tiene que desglosarse para que se pueda llegar a cumplir. Una buena forma de conseguirlo es tener presente cuantas asignaturas se deben estudiar, y cuántos son los temas que las constituyen. Una vez visto esto, se pueden fijar objetivos más realistas, tanto a corto como a largo plazo. Por ejemplo, si se tienen tres meses para estudiar 40 temas, una buena forma de abordarlos es encargarse de aprender 4 cada semana. Así, cada mes se logrará tener cerca de una tercera parte de todo el temario, cumpliendo el objetivo final de ver todo el temario.
5. Planificar descansos y ocio
Estudiar está bien, pero hacerlo de forma constante lleva al inevitable agotamiento. Todo el mundo necesita descansar y desconectar divirtiéndose. Sin embargo, estas pausas pueden ser muy arriesgadas, haciendo que se decida dejar de estudiar y pasarlo para el día siguiente. Es por ello que, de la misma manera que se planifican las horas en las que se abre el libro, se debe decidir cuándo hacer una pausa, y que esta dure siempre el mismo tiempo.
6. Fuerza de voluntad
La actitud con la que se afronta el estudio es algo fundamental si se quiere tener éxito. La motivación a la hora de estudiar y la fuerza de voluntad son aspectos que influyen en nuestra forma de aprender. Si se ve como algo tedioso y aburrido, siempre se verá como algo poco deseable y no se logrará adquirir el hábito de estudio adecuadamente.
7. Planificar con antelación
Solo se tendrá éxito si se está bien preparado, y es por ello tan importante planificar con antelación la sesión de estudio. Ya sea estudiando desde casa o yéndose a la biblioteca, se debe preparar todo el material con suficiente antelación, preferiblemente el día de antes, dado que así se evitará improvisar en el último momento y que se olvide algún apunte o libro importante. También es recomendable apuntar en un papel qué se va a estudiar. Uno puede creer que tiene buena memoria, pero si deja por escrito lo que debería hacer se asegura de no tener olvidos.
8. Estudiar en el espacio adecuado
El lugar en el que se estudia puede ser fuente de concentración o, por el otro lado, un ambiente lleno de distractores. Pero el lugar más adecuado siempre será la biblioteca, preferiblemente a solas. Si se decide estudiar con amigos, se debe hacer un esfuerzo conjunto y no entretenerse los unos con los otros.
9. Evitar interrupciones
Si se decide estudiar en casa, debemos tener cuidado con las interrupciones de familiares o compañeros de piso, además de asegurarse de tener el móvil en silencio o, mejor, apagado. También, en caso de estudiar con un ordenador, evitar las redes sociales o páginas que puedan suponer algún tipo de entretenimiento. Si se escucha música, lo mejor es escoger o bien sonido ambiental, del tipo lluvia con truenos, o música melódica, más que cantada. Si es una canción, puede correrse el riesgo de estar más pendiente de lo que se canta.
10. Coherencia en el reparto de tareas
No todas las materias requieren del mismo tiempo de estudio, dada su diferente dificultad y extensión. También puede ser el caso que a uno le cueste más una asignatura. Primero se deben clasificar las materias en función de su dificultad, y decidir dedicarle más tiempo a las más difíciles para dejar las más fáciles para el final del día o de la semana. El tiempo a dedicar a cada asignatura dependerá de la proximidad de las fechas de examen o entrega.
11. Ir de materias más complejas a más simples
El cerebro, al igual que con los músculos, se acaba fatigando tras realizar una actividad. Es por ello que es mejor ir en descenso, de lo más agotador a lo menos, dado que al hacerlo al revés se corre mayor riesgo de no llegar hasta el final. Si se es una persona que es productiva tanto por la mañana como por la noche, lo mejor que se puede hacer es dejar lo difícil para el inicio del día y lo más sencillo para antes de irse a dormir. Si no es así y se es más productivo a unas determinadas horas del día, lo mejor es empezar por el temario más complicado para dejar para el final de la sesión lo más fácil.
12. Repasar, repasar y repasar
Y, como no, el consejo final de este artículo es el de repasar una y otra vez lo estudiado. El repaso no únicamente sirve para asentar los nuevos conocimientos, sino también hace que se sea más consciente de sus detalles y, en caso de haberlos, detectar posibles errores que se hayan cometido a la hora de elaborar los apuntes.
Como sabemos que los del Institut Nou sois muy estudiosos, os dejamos un enlace y dos videos donde podréis ampliar vuestros conocimientos sobre cómo organizarse para sacar mejores notas.
Algun cop t’has preguntat quins misteris oculta l’univers? O, quina és la cosa més desconeguda que existeix? Doncs si ho vols saber segueix llegint aquest article per esbrinar una de les coses més desconegudes, massives i fascinants que formen l’univers: els forats negres.
Què és un forat negre?
Els forats negres són les restes fredes d’antigues estrelles, tan denses que cap partícula material, ni tan sols la llum, és capaç d’escapar a la seva força gravitatòria. Són la predicció més extrema de la teoria d’Einstein, que descriu com la matèria i l’energia deformen la geometria de l’espai i del temps de la mateixa manera que un cos pesant fa que un matalàs cedeixi.
Que passaria si entréssim dins d’un forat negre?
Els científics no tenen una certesa absoluta sobre aquest succés, però les matemàtiques i la física ens permeten predir què hi passa amb una certa exactitud. Cauríem i cauríem fins a sobrepassar l’horitzó de successos, i a poc a poc la gravetat aniria augmentant fins que la diferència d’intensitat entre la gravetat a la qual estan sotmesos els nostres peus i el nostre cap fos important. Arribats a aquest punt el nostre cos començaria a estirar-se fins a estripar-se completament, de manera que arribaria el nostre final.
Hi ha algun forat negre a la via làctia?
Es creu que al centre de la majoria de les galàxies hi ha forats negres supermassius, encara que la majoria no són actius. A la nostra galàxia i a tan sols vint-i-set mil anys llum de distància, hi ha un forat negre amb una massa equivalent a 4 milions de vegades la del Sol. És conegut com a Sagittarius A*. El forat negre de la Via Làctia és més “suau” en comparació amb els forats negres que hi ha a galàxies actives més distants, ja que consumeix amb molta més calma el material que l’envolta.
Qui va descobrir els forats negres?
Els forats negres van ser descoberts gràcies a molts i molts científics diferents que, amb el pas del temps, van anar rectificant les teories anteriors intentant seguir amb l’evolució de la ciència. Evidentment, no cal descartar el fet que algun dia el que ha descobert la nostra generació serà rectificat per una nova teoria que s’ajustarà a l’evolució de la ciència.
Tipus de forats negres
FORATS NEGRES PRIMORDIALS Van ser creats durant l’època del Big Bang.
FORATS NEGRES SUPERMASSIUS Van ser creats al mateix temps que els cúmuls globulars.
FORATS NEGRES DE MASSA INTERMÈDIA Van ser creats al mateix temps que els forats negres supermassius.
Curiositats de l’univers i els forats negres
Existeix la teoria que els forats negres poden estar connectats, creant així una connexió entre diversos llocs de l’univers.
A 215 milions d’anys llum de la Terra, un forat negre supermassiu, va absorbir una estrella. Es va produir en una galàxia en espiral de la constel·lació d’Eridanus. L’estrella afectada, afirmen els astrònoms, tenia aproximadament la mateixa massa que el nostre Sol, i va perdre prop de la meitat d’aquesta massa en el forat negre, que era un milió de vegades més gran.
La llum tarda 8 minuts i 17 segons en viatjar des del Sol fins a la superfície terrestre.
Al voltant de 100 raigs de llum solar arriben a la Terra cada segon.
Els astronautes no poden rotar en l’espai perquè la ingravidesa no permet la separació de líquid i gas en els seus estómacs.
Una milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de segon després del Big Bang, l’univers tenia la mida d’un pèsol.
D’aquí a 5 mil milions d’anys el Sol es quedarà sense combustible i es convertirà en una Gegant Vermella.
Al voltant de mil bilions de neutrins del Sol han travessat el teu cos mentre llegeixes aquesta frase.
Si el Sol fos de la mida d’una pilota de platja, Júpiter tindria la mida d’una pilota de golf i la Terra seria tan sols un pèsol.
En algun lloc del parpelleig d’un canal de televisió mal sintonitzat es troba la radiació de fons despresa pel Big Bang.
Enguany tots els alumnes de 2n d’ESO vam anar d’excursió fins a la Torre de les Aigües. Cada grup en dies diferents, a causa de les mesures de la Covid-19. L’excursió es va fer a peu i va servir per conèixer el cicle anual de la vinya.
Què és la Torre de les Aigües?
La Torre de les Aigües és una antiga torre que va servir per proveir d’aigua corrent la vila de Vilafranca. Fou construïda el 1923 d’acord amb el projecte de l’arquitecte Antoni Pons i Domínguez i l’enginyer Luciano Moro. Avui en dia ja no s’utilitza. Aquesta torre és un clar exemple de l’arquitectura industrial de principis del segle XX. Antigament, la torre tenia dues plantes més, però per por que la bombardegessin durant la Guerra Civil Espanyola es van derruir dues plantes. Actualment, el subministrament d’aigua a Vilafranca es fa des d’uns grans dipòsits situats a la muntanya de Sant Pau.
La guia per seguir el camí del vi.
Com és la ruta?
Aquesta ruta de 5 km es pot recórrer en 1 hora i 20 min. El desnivell és de 32 m. La ruta està situada entre els municipis de Pacs del Penedès, Vilafranca del Penedès i els Monjos. L’altitud màxima a la qual s’arriba és de 215 m sobre el nivell del mar i la mínima 183 m.
Els punts més interessants de la ruta són:
La Torre de les Aigües.
El castell de la Bleda (construït a l’edat mitjana i actualment restaurat).
El riu Foix.
I els diferents punts referents al vi i la vinya.
Què vam fer?
Vam marxar de l’institut cap a tres quarts de nou. En iniciar el recorregut, vam trobar diferents punts on havíem de completar una fitxa que ens van proporcionar els professors fins a arribar a La Torre de les Aigües. Una vegada acabada la fitxa, baixàrem al riu Foix on poguérem esmorzar i jugar una mica. Després vam tornar directament a l’institut.
Veient les diferents eines que s’utilitzaven a la vinya.Fent camí.
El recorregut en detall
El primer punt que ens trobarem fou el de les bótes, “navarros”, barrils i bocois que hi ha al parc de Sant Julià. Allí vam començar a omplir la fitxa que ens havien proporcionat els professors. Després vam anar fins al rellotge solar situat al carrer del Camí de la Bleda. Tot seguit vam anar a l’entrada del camí de terra que ens portaria fins a la Torre de les Aigües, allà vam escoltar uns àudios.
Els alumnes observant les bótes i els barrils
Rellotge solarA la campana a prop de la masia
Mentre anàvem cap a un altre punt vam passar per un lloc on ens explicaven les diferències entre les vinyes emparrades i les vinyes en vas. El següent punt interessant va ser un lloc on hi havia dibuixades les diferents eines que utilitzaven antigament els pagesos.
Al cap de poca estona ens van ensenyar una masia antiga, típica del Penedès, allà vam fer un dibuix de la masia. Després de seguir una estona caminant, vam arribar a un encreuament de camins on vam haver de trobar la pedra de terme que dividia tres municipis: Vilafranca, Pacs del Penedès i els Monjos. Des d’aquest punt ja podíem veure la Torre de les Aigües. En arribar-hi ens van explicar el motiu pel qual en van enderrocar dos pisos. Al final, després d’acabar de veure la Torre ens vam dirigir al riu Foix on ens van donar una mica més d’informació.
Travessant el riu Foix
Breu enquesta sobre l’excursió
Hem fet una enquesta als nois i noies de 2n, per conèixer la seva opinió sobre la sortida i per comprovar si recordaven el que ens van explicar. Aquests són els resultats:
En general els alumnes aproven la sortida amb un 8 sobre 10. Pel que fa al que més els hi ha agradat ha estat el simple fet de sortir d’excursió i, a part d’això, veure el riu Foix.
A les preguntes per saber si havien assolit els conceptes, els alumnes les han aprovat totes. Continguts ben apresos, doncs!
Si no heu fet mai aquesta excursió, us animem a anar-hi. S’aprenen coses molt interessants sobre el nostre entorn més proper, i la ruta entre vinyes i fins al riu Foix és un passeig molt agradable!
Existeixen molts animals, alguns poc comuns i d’altres que tothom coneix. En aquest article t’ensenyarem alguns animals que potser no coneixes! Són animals poc comuns, aquàtics, mamífers, amfibis, rèptils, aus! Si cliqueu a les imatges els veureu en moviment!⠀⠀⠀⠀⠀
ANIMALS AQUÀTICS
Cavallet de mar foliaci (Phycodurus eques) És un peix emparentat amb el cavallet de mar, és autòcton de les aigües que voregen les costes del sud i oest d’Austràlia. Viu en aigües temperades i poc profundes. Té llargues prolongacions en forma de fulla al voltant de tot el cos. Aquestes prolongacions no les utilitza per propulsar-se, sinó que li serveixen per camuflar-se.
Peix lloro (Scaridae) És d’una família de peixos marins inclosa en l’ordre Perciformes. La majoria són espècies tropicals, distribuïdes en esculls de coral de la mar Roja, oceà Atlàntic, oceà Índic i oceà Pacífic. Se’ls denomina peixos lloro per la seva particular dentició. Els seus nombrosos dents s’agrupen en un paquet compacte fusionats en una estructura que s’assembla al bec dels lloros.
⠀⠀⠀⠀⠀
ANIMALS TERRESTRES
Fennec (Vulpes zerda) És una espècia de mamífer carnívor de la família Canidae que habita el desert del Sàhara i Aràbia. Es tracta de l’espècie més petita de la seva família. El seu pelatge, orelles i funció renal estan adaptats a les condicions físiques del desert. Les orelles li serveixen de sistema de ventilació i refrigeració de la sang que l’ajuda a suportar les elevades temperatures i el clima extrem del desert.
Ocapi (Okapia Johnstoni) És el parent viu més proper de la girafa. Es considera de vegades un “fòssil vivent” per la seva semblança amb els primers giràfids que aparegueren en el Miocè. Tot i això, fou l’últim dels grans mamífers a ser descobert durant el segle xx a l’Àfrica.
⠀⠀⠀⠀⠀
AUS POC COMUNS
Càlao de yelmo (Rhinoplax vigil) Aquestes aus són extremadament curioses pel seu aspecte. Posseeixen una protuberància semblant a l’ivori sobre els seu bec. Altres espècies de càlaos tenen aquests “cascos” buits i són d’una mida inferior. El cálao de yelmo és l’espècie més gran de totes. A més, tenen el coll descobert de plomes, d’un color vermell intens en els mascles i turquesa en les femelles.
Hoacín (Opisthocomus hoazin) Aquestes aus no tenen parents genètics i són extremadament peculiars. Des que neixen fins que són adults posseeixen arpes a la punta de les ales que utilitzen per enfilar entre la vegetació on habiten. És una de les poques aus estrictament herbívores que existeixen. Passen hores parats digerint el seu aliment i la gran mida del seu estómac els dificulta molt poder volar.
⠀⠀⠀⠀⠀
AMFIBIS
Axolotl (Ambystoma mexicanum) El seu cos és allargat i el cap gran amb els ulls petits. A l’alçada del coll té tres parells de brànquies laterals externes. De tant en tant puja a la superfície per a respirar l’aire atmosfèric. El pokémon Wooper està basat en un Axolot.
Granotes de vidre (Centrolenidae) Les granotes de vidre o centrolénids (Centrolenidae) presenten els òrgans interns, incloent el cor, el fetge, l’estómac i els intestins completament visibles a través de la pell. Aquesta particular característica és l’origen del seu nom. Es distribueixen per Sud-amèrica i també per Amèrica Central.
⠀⠀⠀⠀⠀
RÈPTILS
Diable espinós (Moloch horridus) És una espècies de Sauropsida (rèptil) escamós de la família Agamidae. Mesura 20 cm de llarg i te el cos cobert de nombroses espines estranyes. Malgrat el seu aspecte, és totalment inofensiu.
Atheris squamigera És una serp carnívora que s’alimenta principalment d’amfibis, rosegadors i llangardaixos. Ocasionalment també de llimacs, aus, cargols i altres serps. Es diu que utilitza la punta de la seva cua (aparenta ser un cuc) a manera d’esquer per atreure a les seves preses.
Els dibuixos de l’alumna Estel Polo són una petita mostra de les activitats que estem realitzant a l’assignatura optativa de 3r ESO “Tècniques graficoplàstiques”.
Aquestes activitats ens apropen a les diferents tècniques seques, com el llapis de grafit o mina de plom, corresponent al dibuix de les pomes; llapis de colors i estudi dels colors primaris i secundaris, corresponent al dibuix del lloro, i, per últim, l’estudi dels colors càlids i freds, i la simetria amb el desenvolupament de l’exercici del pintallavis.
L’objectiu és que l’alumnat conega i experimente les possibilitats d’aquestes tècniques d’expressió en l’art.
Durante los últimos días, en la asignatura de castellano, hemos leído un poema titulado Los bosques de Pennsylvania de Gloria Fuertes.
Concretamente hemos trabajado las palabras y qué sonidos nos imaginamos cuando las leemos. Para adentrarnos más a fondo hicimos un video en el que recitábamos el poema, aparecían imágenes relacionadas con el poema y, sobre todo, se reproducían los sonidos que las palabras intentaban describir.
Des del 2014, a l’Institut Nou de Vilafranca s’imparteix com a segona llengua estrangera el xinès. Aquest idioma, any rere any, ha tingut molt bona acceptació tant entre els alumnes com entre les famílies, cosa que ha fet que un nombre important d’alumnes del centre hagi decidit aprendre el xinès. Un aspecte que ha reforçat aquesta decisió és que el centre ha apostat des del seu inici perquè els alumnes que ho desitgessin es poguessin presentar als exàmens oficials de xinès que any rere any organitza la FICB (Fundació Institut Confuci de Barcelona), en col·laboració amb Casa Àsia, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Universitat d’Estudis Estrangers de Beijing. Aquests exàmens són els anomenats YCT (Young Chinese Test). Així, cada any s’han presentat quasi el cent per cent dels alumnes que cursen la matèria amb excel·lents resultats.
Representants de la Universitat de Sichuan
Aquest fet va provocar l’interès del Departament d’Ensenyament a organitzar diverses visites al centre.
La primera va tenir lloc el 2016, quan ens van visitar representants de la Universitat de Sichuan 四川大学. Aquesta universitat està situada a la ciutat de Chengdu, que és la capital de la regió i té uns 14 milions d’habitants. Hi estudien futurs professors de xinès per a estrangers i estaven molt interessats a visitar un centre on s’impartia el xinès. Van visitar el nostre institut el vicedegà, la directora de Relacions Internacionals i dos alumnes de la universitat, i els van acompanyar, per part del Departament d’Ensenyament, Inma Piquer, assessora tècnica docent del Servei de Llengües Estrangeres del Departament d’Ensenyament, i Albert Vitrià, coordinador de Llengües Estrangeres dels Serveis Territorials a Barcelona Comarques.
Suzhou International Academy
En la segona ens va visitar una delegació de professors xinesos provinents de “The Experimental School Attached to Sichuan Normal University”, de Chengdu. També hi van ser presents Inma Piquer i Albert Vitrià.
A més, l’abril del 2017, va ser la FICB qui va mostrar un fort interès pel centre i així va decidir convidar tant el director com el professor de Xinès a visitar diferents centres educatius representatius de la Xina a les ciutats de Bejing i Shanghai. Aquesta visita va ser conjunta amb altres centres (tots privats) en els quals també s’imparteix Xinès i va servir per reforçar la idea que el xinès està esdevenint cada dia més important en un món tan globalitzat i en el qual la Xina té un paper destacat.
A més, la FICB, veient els resultats dels exàmens i la quantitat d’alumnes presentats, va dotar el centre d’una professora voluntària de conversa unes hores durant el curs 2017-2018 perquè els alumnes poguessin millorar l’expressió oral. Aquest curs 2018-2019 ha tornat a dotar el centre amb el mateix servei, però amb una dedicació horària major, cosa que fa que els alumnes setmanalment tinguin l’oportunitat de parlar amb una professora nadiua en xinès mentre el professor titular fa un treball a la classe més pràctic.
Institut de Secundària de Beijing
Tots aquests esdeveniments van ocasionar que el Departament d’Ensenyament, després de rebre una invitació oficial de l’Ajuntament de Shanghai, pensés en nosaltres, ja que es tracta d’un dels pocs centres públics de Catalunya que imparteix de manera curricular el xinès. Aquest esdeveniment, “Shanghai International Sister Cities Youth Camp”, té lloc cada any a la ciutat de Xangai. Consisteix en el fet que un grup d’alumnes i un professor del centre de cada país hi participi. Aquest any, com que era el desè aniversari, van convidar 25 països: el Japó, Corea, Finlàndia, Hongria, Suïssa, Austràlia, Mèxic, Canadà,…
Institut Nou de Vilafranca i professors de la Universitat de Chengdu
L’objectiu del Campus és promoure la comunicació entre Shanghai i diferents ciutats, especialment per millorar l’amistat entre adolescents d’arreu del món de 14 a 18 anys. Així, quatre alumnes del centre i un professor van tenir l’oportunitat de poder gaudir d’aquesta experiència el passat juliol, on van participar en una gran varietat d’activitats relacionades amb la llengua i la cultura xineses, visites culturals, passar un dia amb una família amfitriona i veure de primera mà els seus costums, passeig pel riu amb vaixell, espectacles, museus,….
Institut Nou de Vilafranca i professors de la Universitat de Chengdu
Viatge a la Xina
Crònica d’una estada a Xangai
El passat mes de juliol vaig tenir el plaer d’acompanyar el Marc, el Ricard, la Iris i la Noelia a la Xina per participar al “Shanghai Sister Cities Youth Camp”. Després d’un llarg viatge de 12 hores, vam aterrar inquiets i neguitosos perquè no sabíem què ens esperava. Amés, la nostra arribada no va ser la millor possible, ja que vam trigar més d’una hora a passar el control de seguretat de l’aeroport, i quan per fi vam arribar a la zona d’equipatge, el nostre vol ja no sortia a les pantalles…, finalment, però, després de gairebé 45 minuts, vam trobar l’equipatge en un passadís de l’aeroport!
Quan ja anàvem amb les nostres maletes, vam conèixer per fi els voluntaris que ens havien d’acompanyar al llarg de la nostra estada a Xangai, el Jason i el Julio. És clar, potser no us semblen noms gaire xinesos! No són pas els seus noms, sinó que van escollir aquests àlies perquè ens fos més fàcil poder adreçar-nos-hi. Els dos parlaven un anglès més que correcte, i, a més, el Julio tenia un bon nivell de castellà, factor que, després del vol interminable, de la llarga cua al control de seguretat i de l’afer de l’equipatge, vam agrair molt positivament.
Aeroport de Barcelona
El trajecte en bus des de l’aeroport fins a la residència on ens vam allotjar va ser el nostre primer contacte amb Xangai. El primer que ens va cridar l’atenció va ser la calor, molt humida i difícilment suportable, que vam percebre només sortir de l’aeroport. Afortunadament, l’autobús ens esperava amb un fred glacial que vam rebre entusiasmats.
Vam compartir el trajecte amb els equips d’altres països, però no va ser fins a l’arribada a la residència quan vam començar a relacionar nos veritablement amb la resta d’equips. Tot i així, el primer dia estàvem força cansats per mostrar la nostra vessant més simpàtica. Calia, però, no descansar i adaptar-nos al més aviat possible a l’horari de Xangai (vuit hores de diferència), així que, després de dinar -tot i que dinar, dinar, no ho vam fer, ja que a l’avió ens havien donat tres àpats, i, francament, no va ser el dinar més bo de la nostra estada- vam decidir sortir a fer un passeig pels voltants de la residència, acompanyats dels nostres voluntaris amfitrions. Vam visitar un parell de centres comercials i vam poder admirar la grandària de les avingudes que envoltaven la residència, així com començar a sentir el que és viure en una ciutat de més de vint-i-cinc milions d’habitants.
Cerimònia d’obertura a Xangai
A la tornada ens van fer un tour per la residència, la qual, malauradament, estava en obres, ja que aprofiten l’estiu per fer reformes, i no vam poder gaudir d’alguns espais com la piscina, però ens va impressionar. En aquest centre, al llarg del curs, hi viuen centenars d’alumnes de secundària i té un munt d’instal·lacions esportives i d’oci.
La nostra veritable experiència al campus es va encetar l’endemà de la nostra arribada. Primera trobada amb la resta d’expedicions, assignacions de grups, primeres classes de llengua i cultura xineses. Els quatre alumnes del centre van ser assignats al grup 1, al nivell avançat, juntament amb Hongria, Indonèsia, Tailàndia, Austràlia i Itàlia. A banda de millorar el seu nivell de llengua amb els professors nadius, aquestes classes els van permetre conèixer més a fons la cultura xinesa, perquè van ser molt variades (karate, cerimònia del te, escriptura tradicional, ornamentació…). Als matins feien les classes de llengua; a la tarda, els tallers de cultura.
Pràctica de jocs tradicionals
Però, sabeu vosaltres que és matí i tarda per als xinesos? L’esmorzar era entre dos quarts de vuit i un quart de nou del matí; a les nou, inici de les classes. A les dotze del migdia finalitzaven, per anar a dinar, sí, sí, dinar!, a dos quarts d’una o, com a molt tard, a la una. Llavors, en la franja de la tarda, els tallers començaven a les tres i acabaven a les cinc. Vora les sis de la tarda s’anava a sopar. I després de sopar, què? Doncs, també tenien activitats. Els primers dies, l’assaig de la cerimònia d’inauguració i la mateixa cerimònia. Balls i concurs d’esports ocupaven també les nits.
Potser us heu quedat amb ganes de saber en què va consistir la cerimònia d’inauguració. Penseu en els Jocs Olímpics i ho tindreu! Cada delegació va ser presentada i van desfilar davant de la resta. A més, vaig tenir l’honor de ser un dels dos únics professors que van fer un discurs a la cerimònia. Després de la benvinguda de l’alcalde de Xangai i els efusius discursos dels cònsols d’Hongria i d’Indonèsia, va arribar el torn d’aquest professor que us parla. Possiblement un dels moments de més nervis de la meva vida!
Centre comercial de Xangai
I així, a poc a poc, ens vam anar acostumant als horaris i a la manera de ser dels xinesos, que és molt diferent a la nostra. A més, cada dia se’ns van enfortir els llaços d’amistat amb les delegacions d’altres països, una experiència molt enriquidora. Els vostres companys van exercir de mestres de cerimònies del conegut lloc de cartes “Uno”, i van desafiar i vèncer els alumnes del Japó, de Canadà, de Corea, de Bèlgica…, cada nit organitzaven una partida.
Les nostres visites a la ciutat ens van fascinar. Vaig tenir l’oportunitat de visitar el Museu d’Història de Xangai, un museu realment espectacular que dona a conèixer l’evolució de la civilització xinesa des dels seus albors. A més, vam visitar els tradicionals centres budistes, per conèixer millor aquesta filosofia religiosa, així com els 8 mercats tradicionals de Fuyou i Yuyuan, aquest últim després de contemplar els seus meravellosos jardins, ideals per aturar-se uns instants de la voràgine de la ciutat.
Potser, però, la visita que més ens va agradar a tots va ser a la Pearl Tower, uns dels edificis més característics de l’skyline de la ciutat, segurament el més fotografiat des del Bund, el barri més dinàmic i comercial de Xangai. Des de la part més alta vam gaudir d’unes vistes increïbles del Pudong, el barri financer, i de la ciutat. Amés, en baixar, vam gaudir d’un creuer pel riu Huangpu.
Temple xinès al llac Taihu
Realment ens hagués agradat conèixer la Xina rural. Fora de la megalòpolis de Xangai, únicament vam visitar la ciutat vella de Zhouzhuang, coneguda com la Venècia de la Xina, on, a més, vam gaudir de la representació d’una obra teatral aquàtica. Malauradament, no vam poder passejar gaire per aquesta ciutat situada a la vora del llac Taihu i travessada pels canals que substitueixen els carrers, però ens quedarà el record del seu esplèndid arc d’entrada.
Malgrat tot, crec que on millor s’ho van passar els vostres companys va ser a “Oriental Land”, un parc d’atraccions on vam estar l’últim cap de setmana. Allà, van practicar esports tradicionals xinesos, així com atraccions aquàtiques, ideals per refrescar-se, ja que la sensació tèrmica era de 50⁰ C al sol.
Tant de bo aquesta visita sigui la primera de moltes. En definitiva, ens emportem un record per a tota la vida. Vull aprofitar aquestes línies per felicitar i agrair al Marc, a la Iris, a la Noelia i al Ricard tant el seu comportament al llarg dels catorze dies que van compartir, com la seva comprensió i actitud positiva davant d’algunes de les situacions que vam compartir.
Jose M. Antón Professor de geografia i història de l’Institut Nou de Vilafranca
Relacions Internacionals
Al campus hi participaven al voltant de 140 nois i noies d’entre 12 i 21 anys. I, és inevitable no fer amics en aquests tretze dies. Tots eren molt amables i ens relacionàvem amb tothom, encara que teníem més afinitat amb els canadencs, australians, japonesos i, sobretot, amb els nois i les noies de l’Equador i de Mèxic, els quals es van sorprendre en adonar-se que parlàvem castellà, i així, segons ells, no havien de pensar per poder parlar.
Durant el temps lliure, vam realitzar moltíssimes activitats lúdiques. Era divertit fer esports amb tothom perquè jugàvem tots junts i així podíem aprendre molt de cada cultura. És curiós veure com un joc és internacional però que cada país té una manera de jugar i unes normes totalment diferents.
Amb els alumnes de l’Equador i d’Indonèsia
No solament vam fer bones amistats entre els participants, sinó també amb els voluntaris, els nostres guies. Al principi pensàvem que serien més grans, però, com que tenien més o menys la mateixa edat que nosaltres, encara era més fàcil poder fer una bona amistat.
Els nostres guies, en Julio i en Jason, van ser molt amables amb nosaltres. I, durant un dia, fins i tot vam conèixer les seves famílies, vam veure les seves cases i ens van ensenyar plats tradicionals xinesos i jocs molt divertits.
Considerem que aquest campus no hagués sigut el mateix sense aquests companys, no haguéssim après tantes coses i no l’haguéssim gaudit com ho hem fet.
Noelia González Alumna de 4t d’ESO B
El menjar xinès
En el nostre viatge a la Xina, vam poder degustar tota mena d’aliments i de plats tradicionals de la Xina. Crec que els meus companys i jo ja prevèiem que el menjar dels restaurants xinesos de casa nostra no tenen incorporats molts dels plats que vam degustar allà.
Fideus
A la nostra residència menjàvem freqüentment arròs i fideus amb vedella i pollastre, sovint picant. Per esmorzar hi havia fruita amb una espècie de coques farcides de vegetals o carn i un pa de pessic popular a Xangai, que també portava una mena de panses. Per dinar hi havia pasta amb la carn esmentada anteriorment i per sopar el mateix.
El canvi d’horaris en els àpats era un gran inconvenient. Durant els primers dies no teníem pràcticament gana, però al final ens hi vam acabar habituant bastant bé.
Mix de menjar xinès
Durant aquest període del viatge, tant jo com el Ricard vam poder gaudir d’un dia sencer amb el nostre guia, el Jason, amb qui vam fer tots els àpats. Al’hora de dinar vam anar amb tota la seva família a dinar a un restaurant molt popular a Xangai. Allà vam tastar diferents plats de vedella, de pollastre i de granota. Una anècdota que us volia explicar aquí és que amb el plat de la granota vam menjar unes tires allargades d’un vegetal molt picant típic de la Xina (que ningú no menja perquè pica molt), que semblaven patates fregides, i després de portar una setmana sense veure cap patata fregida, me’n vaig menjar quatre de cop! Després d’això, durant la resta del viatge vaig poder menjar qualsevol cosa picant, perquè ja no ho notava. Al vespre vam sopar a casa d’en Jason. Ens van ensenyar a fer bao zhe, unes empanades típiques de la Xina, que després ens en vam menjar i, fins i tot, ens vam poder emportar alguna per a l’endemà.
Marc Aladesa Alumne de 1r Batxillerat A
El Campus i les principals activitats
Durant el temps que vam visitar Xangai, vam poder instal·lar-nos a l’East China Normal University Number 2, una universitat molt ben situada a prop del centre de la ciutat, ja que estàvem només a cinc parades de metro del centre.
Allà era on passàvem la nit i realitzàvem els esmorzars, els dinars i els sopars. També, durant un parell de dies vam poder fer classes de xinès amb una professora oficial pròpia de la universitat, amb qui vam poder aprendre molt vocabulari nou, i vam poder descobrir més dels nostres companys del campus realitzant presentacions en xinès i activitats parlades. A part, vam poder gaudir de moltes activitats culturals com el Kung-Fu, la cerimònia del te, un taller d’escriptura amb pinzells xinesos, un taller natural de decoració de plantes i altres. A més, al centre també hi assistíem per a alguns actes, com per exemple la cerimònia d’iniciació i la de clausura o les presentacions dels països.
Zona esportiva del Campus
Durant un parell de dies, vam visitar el parc anomenat Oriental Land, on vam passar dues nits. Al parc, vam poder realitzar activitats esportives, com per exemple, fer uns circuits amb obstacles, o activitats d’oci, com anar a una zona de parc aquàtic o visitar un museu dins d’una reproducció d’un vaixell militar. A més, ens ho vam passar molt bé descansant a “Les villes”, una espècie de casetes modernes molt ben equipades.
En general, també vam poder disfrutar de moltes ubicacions de Xangai, ja que vam visitar, entre altres coses, l’Oriental Pearl TV Tower, el museu de ciència i tecnologia i els jardins Yu.
Una de les coses més sorprenents va ser quan vam poder passar un dia sencer amb la família d’uns dels nostres acompanyants xinesos, on vam poder gaudir encara més de la gastronomia, la cerimònia del te i del centre de la ciutat. I, per descomptat!, vam poder anar a comprar a un mercat local, on ens ho vam passar molt bé perquè és permès comprar regatejant el preu, i era molt divertit negociar amb els venedors per tal d’obtenir descomptes.
Tots, en general, vam disfrutar molt de les activitats que vam realitzar i ens ho vam passar molt bé sempre, però per a mi el millor dia va ser el que vam passar amb la família, perquè vam poder aprendre a jugar a un joc molt conegut anomenat Majhong, i també vam aprendre a realitzar les famoses empanades Jiaozi. A més, va ser un dels dies que vam anar més per lliure i que més coses vam poder visitar i veure, perquè vam poder anar també a visitar un temple budista fet d’or i ens vam endinsar per un dels barris més cars de la ciutat. Va ser una gran experiència que repetiria sens dubte.
Ricard Rodríguez Alumne de 4t d’ESO B
Text publicat al primer número de la revista (Desembre 2018) en format pdf
Edició web: Shunting Wang
En aquest article trobareu unes breus explicacions de tres cómics que es van inventar els alumnes amb els seus respectius personatges dibuixats.
ELS PITJORS
El còmic tracta sobre tres personatges que viuen aventures i totes acaben malament, amb ferits, baralles… tot i que, a vegades, també s’ajuden quan fa falta. El John està fent esport i el seu company, en Jan, li fa mal amb l’espasa. Aleshores, el Jan se’n va a l’hospital i l’altre amic, el Joan, el visita allà i li diu que es venjarà. El Joan i el Jan comencen a lluitar, però el Joan no pot amb ell. En aquell moment apareix el John, que ja es troba millor, amb el seu bou, i el bou acaba llençant el Jan al Pol Nord.
Jan Ferret Colomer Alumne de 3r d’ESO B
A LA RECERCA DEL DIAMANT
La Millie és una estudiant adolescent de tretze anys d’origen anglès. Als vuit anys es va mudar amb els seus avis al Japó, ja que la policia havia prohibit als seus pares que la cuidessin. La Millie és una dels sis portadors de les peces d’un diamant que té el poder de concedir desitjos quan algú aconsegueix ajuntar totes les seves peces. Ella lluita amb un noi, anomenat Ida, que també és portador d’una peça del diamant. La Millie vol el diamant per a curar la malaltia de la seva àvia, però un dia s’assabenta per les notícies que a l’hospital on és la seva àvia ha esclatat una bomba. Com que ja no té motius per seguir lluitant i vivint, demana a l’Ida que la mati. Ell 20s’hi nega i li proposa una pacte: si ella ajuda a aconseguir les altres peces, aleshores ell la matarà. La Millie accepta. Al llarg de la història es trobarà amb molts reptes que haurà d’afrontar per aconseguir el que vol.
Laura Vicente Alumna de 1r d’ESO A
L’ESPERIT DE L’ESCOLA
El còmic tracta sobre una escola que ha estat maleïda perquè una noia hi va ser assassinada en misterioses circumstàncies. El seu esperit fa renéixer totes les persones que han estat assassinades, per matar totes les persones que no es mereixen viure.
Naiara Rodríguez Gaspar Alumne de 3r d’ESO B
Textos publicats al primer número de la revista (Desembre 2018) en format pdf.
Edició web: Raquel Civit (2n ESO A)
El primer trimestre, a l’optativa de CÒMIC, l’alumnat de 2n d’ESO (Grup B) va estudiar les diferents tipologies d’històries gràfiques i va gaudir, mitjançant l’aprenentatge cooperatiu, de l’elaboració dels seus propis còmics. Us en presentem un parell d’històries.
