Per Khadija Azzouggagh i Jannat Choaibi (1r d’ESO B)
Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits. Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!
Omayma Bakkali, estudiant de 3r d’ESO
Bon dia, Omayma, com estàs? Molt bé. Gràcies per preguntar.
Bé, com ja saps, avui venim a fer-te unes preguntes per saber una mica més sobre l’institut des del teu punt de vista. Comencem? Endavant!
En primer lloc, ens agradaria saber com és la teva relació amb els professors/es? Penso que els professors d’aquest institut són molt bons, tant com a professionals com també com a persones. El tracte és molt agradable, i ens intenten ajudar sempre que poden. Sí que és veritat que sempre hi ha algun/a que és una mica més estricte, però per la resta, molt bé. (somriu).
I la relació amb els companys de classe? És molt bona. Ens ajudem, riem, treballem, fem de tot junts. I a mi, personalment, mai no m’ha molestat ni m’ha faltat el respecte ningú.
Què et sembla el funcionament de l’institut? És com qualsevol institut, té els seus avantatges i els seus desavantatges, però, en general, m’agrada com funciona.
Et va resultar molt difícil acostumar-te al teu primer any d’ESO? Sí, però a poc a poc t’acabes adaptant als nous canvis.
Des del teu punt de vista, quines diferències veus entre la Primària i la Secundària? A part dels nous horaris i de les noves assignatures, també hi ha molts més deures i treballs que a la Primària, però suposo que això és normal perquè hem d’aprendre a ser més organitzats.
Com t’organitzes per portar la teva vida social i la teva vida acadèmica? Força bé, la veritat, al final t’hi acabes acostumant i agafes el ritme de la rutina.
Si es donés la situació, canviaries d’institut? No, perquè ja m’he acostumat a aquest, i també perquè aquí és on hi ha les meves amigues i no voldria deixar-les aquí i anar a un altre institut.
Què és el que més t’agrada de l’institut? No hi ha cap cosa que m’agradi molt en concret, però suposo que a tots ens queden aquells bons records de les excursions, quan algun company fa una broma i tots riem… Coses així.
I el que no t’agrada? Suposo que, com qualsevol alumne/a, el que no m’agrada són els exàmens. Però tampoc no està malament que n’hi hagi algun de tant en tant per poder avaluar-nos a nosaltres mateixos.
Què t’agradaria fer després d’acabar l’ESO? Crec que començar el Batxillerat o fer algun cicle, encara no ho tinc gaire clar.
Pel que veig, encara no tens decidit què vols fer quan acabis l’ESO. No gaire, la veritat. (Riu)
Canviaries alguna cosa d’aquest institut? Sí.
Quina? Per exemple, estaria bé que en comptes d’estudiar només amb llibres, en algunes assignatures, utilitzar l’ordinador.
Bé, moltes gràcies per respondre a totes les nostres preguntes. A vosaltres. Adeu.
Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits. Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!
Dolors Torralba Moreno, monitora d’autobús.
Aquesta entrevista l’hem fet a la Dolors, una monitora d’autobús de la ruta 65. La Dolors ens ve a buscar cada matí i ens porta a l’institut.
Quant temps portes treballant de monitora a l’autobús? Més o menys, porto cinc anys.
Què és el que més t’agrada del teu treball? M’agraden moltes coses, però el millor de la meva feina és poder relacionar-me amb els nens i nenes, viure experiències amb ells.
Sempre volies ser monitora d’autobús? Sí, m’agraden molt els nens i les nenes.
Quantes hores fas de monitora? Dues al dia.
Quan vas néixer? El 24 de juliol del 1971.
Com vas començar a treballar? Jo volia ser monitora d’autobús. Em vaig informar i vaig fer una entrevista al Consell Comarcal amb el carnet de monitora de lleure i em van dir que sí, que podia treballar de monitora d’autobús.
Sempre has sigut monitora d’autobús? No.
Sempre has sigut monitora d’autobús a Vilafranca? Sí, no he estat en cap poble més. Bé, ara estic a la Granada del Penedès.
Algun cop t’han fet enfadar els nens i les nenes de l’autobús? Sí, una vegada un nen va insultar una nena davant meu.
Tens fills? Sí, un nen i una nena que es diuen Clàudia i Jordi.
Canviaries el teu treball? No.
Quin horari laboral fas? De les 7.20 fins a les 8.30, i de les 14.30 a les 15.30.
De què treballaves abans de ser monitora? D’operària en una fàbrica d’automoció a Castellet i la Gornal.
Què és el que t’agrada menys de la teva feina? Haver de castigar els nens i les nenes.
Algun cop has hagut de fer fora a algú de l’autobús? No.
Has portat mai els teus fills a l’institut (amb l’autobús)? No, anaven a peu.
Penses jubilar-te sent monitora d’autobús? No ho sé. Sí.
Alguna vegada s’ha punxat alguna roda de l’autobús (què heu fet)? No, mai no s’ha punxat cap roda.
Què et va motivar a ser monitora d’autobús? Els meus fills.
Per quina empresa treballes? Per Pere Tarrés i els busos Castellví.
Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits. Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!
Joel Ortubia, exalumne de l’Institut Nou
El Joel Ortubia és un noi de setze anys. Va néixer el 5 d’agost del 2005. És una persona que li agrada estar molt amb els amics i les amigues.
Com et vas sentir quan vas passar de l’escola a l’institut i quins canvis vas notar? (Obre els ulls) Jo crec que, com a tot el món, el canvi és molt gran i les dificultats s’acumulen. Però de mica en mica, i amb molt d’esforç, s’aconsegueix qualsevol cosa.
Et vas veure estressat amb els estudis i els exàmens al principi? Estressat, estressat del tot… no, però, la veritat, sí que em va costar molt. I sempre m’herecordat de les primeres setmanes, que és on em vaig estressar més.
De totes les assignatures que vas tenir durant l’ESO, quina t’ha agradat més? L’Anglès, perquè em semblava fàcil captar algunes coses, a part que el professor ho explicava d’una manera molt senzilla.
Quin ha estat el professor/a que t’ha agradat més? El professor d’informàtica, l’Antoni.
Quin és el curs que t’ha agradat menys, i el que més t’ha agradat de l’ESO? (Somriu) Ufff… la veritat és que no ho sé, perquè jo he hagut de treballar-me tots els cursos (riu), però el que més m’ha agradat, des del punt de vista que tinc ara, ha sigut primer, perquè ha estat el curs en què he conegut tots els amics que tinc ara i ha estat una molt bona experiència.
Quins creus que han estat els teus millors amics durant tot l’institut? Encara parles amb ells? Els meus amics han estat: Manel, Monte, Nil, Quim, Adriana, Laia, Gerard i molts altres més, però amb aquests tinc més confiança i, és clar, de tant en tant quedem per fer una volta i parlar.
Com et van afectar els estudis a causa de la Covid? A la vida laboral, la veritat, em va afectar molt, perquè ja no podia sortir amb els meus amics ni fer una volta ni res. Però, en canvi, en els estudis, em va ajudar molt, vaig començar a treure millors notes, segurament perquè a mi, personalment, m’agrada fer els deures, feines, a casa meva, perquè així m’esforço més.
Quin consell donaries a les persones que comencen l’institut? Que ho aprofitin, perquè el que ve després és molt més difícil, i que estudieu molt, perquè quan sigueu grans tingueu molts camins per on anar. I, sobretot, que feu molts amics i bons.
Tens animals? Sí, un gos que es diu Chewbacca i una gata que es diu Mafalda, però s’ha quedat amb el nom de Nena, ja que sempre l’anomenem amb aquest nom i no et diré el perquè, perquè sinó estarem aquí tot el dia (riu).
Quin menjar t’agrada més? Jo no sóc de tenir un menjar preferit, sinó que sóc més de variar coses.
Què vols ser de gran? Per què? El meu somni de petit era ser astronauta, bomber, policia, però ara estic fent un PFI i d’aquí ben poc estudiaré Disseny Gràfic, i crec que és un bon camí perquè és el que realment m’agrada.
Quin és el teu somni al món? La veritat és que no tinc cap somni en concret, però mentre tingui una bona família i uns bons amics ho tinc tot.
Abans has dit que el teu professor preferit és l’Antoni. Ens pots dir per què? Perquè sempre dona molts bons consells que són molt útils per al dia a dia.
Ens en pots dir algun que t’hagi estat molt útil personalment? I tant! Me’n va dir un que és molt conegut però jo encara no el coneixia de res:“No pensis en el que estan pensant els altres de tu, perquè els altres estan pensant què pensen els altres d’ells”. La veritat, és molt cert i així encara que no ho sembli et preocupes menys.
Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits. Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!
Mariona Marcos, cap d’Estudis i professora de Matemàtiques
Em dic Mariona Marcos, sóc professora de Matemàtiques i cap d’Estudis des de fa tres anys. Vaig començar en aquest institut des del primer any, que, de fet, fa més de set anys que existeix. Érem sis professors. Sóc molt poc ordenada i bona professora de Matemàtiques. M’agrada fer esport, com córrer, anar amb bicicleta… Tinc un gos, visc a les Cabanyes i en realitat soc enginyera, però ara sóc profe de Matemàtiques.
Quants anys fa que ets professora? En fa setze.
Quines assignatures imparteixes? Ara només sóc professora de Matemàtiques, però he sigut professora de Tecnologia i algunes assignatures de batxillerat que tenen a veure amb la Tecnologia.
Que es fa sent cap d’Estudis? Bàsicament organitzar el centre, o sigui, jo organitzo i programo els horaris dels grups i dels professors. Porto la disciplina, vol dir que, quan els alumnes es porten malament, soc jo qui acaba tenint l’última paraula i qui sanciona si cal. També, si els professors falten, si els professors no fan la seva feina, sóc jo qui ho ha de controlar i els ho ha de dir. Bàsicament és això, una funció de control, que tot funcioni bé al centre.
T’agrada ser professora? Sí, m’agrada molt.
I ser cap d’Estudis, t’agrada? No, no m’agrada ser cap d’Estudis. A mi m’agrada ser professora, perquè m’agrada ensenyar i ser a la classe, i quan ets cap d’Estudis ni ensenyes ni ets a la classe.
Què és el que més t’agrada de ser professora? De ser professora, el que més m’agrada és això, ser a classe, ensenyar Matemàtiques i veure que els alumnes n’aprenen i que quan acaben el curs han après Matemàtiques, i si els han agradat una mica les Matemàtiques, llavors ja és superbé. Soc molt feliç.
Si poguessis ser professora d’una altra assignatura, de què ho series? Realment el que més m’agrada són les Matemàtiques, però ara que m’ho has preguntat, hi he estat pensant, m’agrada molt el dibuix tècnic, que és una assignatura de batxillerat, però plàstica no, no soc gens artística, però el dibuix tècnic amb un compàs, regle i tot això sí que m’agrada molt.
Tens algun màster? No, perquè ara, per ser professor, has de tenir una carrera i després haver fet un màster, però quan jo vaig començar a ser professora només havies de fer un curs molt curt, que es deia un CAP “Curs d’Aptitud Pedagògica”, i no calia fer un màster, per tant, no tinc cap màster.
Què t’agrada fer en el teu temps lliure? M’agrada fer moltes coses, però el temps lliure de les tardes normal, després de l’institut, m’agrada córrer, m’agrada anar en bicicleta, aquestes coses. Ara bé, el temps lliure de les vacances, m’agrada molt viatjar i estar amb la meva família.
Si poguessis tenir una altra professió, quina seria? No ho sé, perquè, per exemple, jo tinc la carrera d’Enginyeria i vaig treballar d’enginyera i de més coses, i vaig ser professora perquè és el que realment més m’agrada, però si no pogués ser professora, suposo que tornaria a ser enginyera, però no seria gaire feliç.
Tens fills/es? Si és així, què en pensen, de la teva professió? Tinc fills i filles i crec que, com que són petits, no en pensen gaire res. Bé, pensen que està bé i, a més a més, així els puc ajudar amb els problemes que tenen de Matemàtiques i, de moment, pensen que quan siguin grans vindran a l’institut, però ja veurem quan siguin grans què fan.
On vas estudiar? A la UPC, que és una universitat de Barcelona.
Creus que t’ha anat bé la teva carrera, de moment? Jo crec que sí, estic molt contenta perquè m’ho passo superbé i crec que els alumnes, a veure, sempre n’hi ha algun al qual no li caus bé, però crec que, en general, aprenen Matemàtiques i estan contents amb mi, així que sí, crec que sí.
Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits. Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!
Itzíar Díaz, exalumna de l’Institut Nou de Vilafranca
Quants anys tens? Divuit. Els acabo de complir.
Quan i on vas néixer? Vaig néixer el 5 d’octubre del 2003 a l’hospital de Vilafranca.
Com va ser la teva experiència fent el Batxillerat? Al principi em va costar adaptar-m’hi, perquè no sabia com organitzar-me ni com gestionar el temps. La veritat és que fins al confinament no vaig aprendre a estudiar bé, ja que durant l’ESO no hi dedicava tant temps.
Treies bones notes, al Batxillerat? El primer any, no, però el segon any em vaig esforçar moltíssim i vaig obtenir molt bones notes.
Què t’agrada fer durant el temps lliure? M’agrada escoltar música i veure sèries.
Quin és el curs que més t’ha costat? I per què? Vaig notar un gran canvi de 2n a 3r de l’ESO, ja que hi havia més contingut en les assignatures i les meves notes van baixar el primer trimestre. Per tant, el curs que més em va costar va ser 3r d’ESO.
Quina és la teva assignatura preferida? I per què? La meva assignatura preferida era Filosofia, encara que Química també em va acabar agradant molt, gràcies a la professora.
Quina carrera estàs fent ara? I per què? Infermeria, perquè m’agrada la biologia i ajudar les persones.
Has entrat a la Universitat que volies? No. Al principi volia entrar a la Universitat Autònoma de Barcelona, però finalment vaig entrar a Sant Joan de Déu (UB), i també m’agrada molt.
Fa cinc anys esperaves tot el que estàs vivint ara? No, perquè fa cinc anys no havia acabat ni l’ESO i encara no tenia clar ni quin Batxillerat fer.
Com t’estàs trobant aquests primers dies d’Universitat? És un gran canvi i encara estic aprenent les millors tècniques per estudiar, però en general ho porto bé.
Creus que pots arribar a aconseguir el que t’estàs proposant? El meu principal objectiu era estudiar la carrera d’Infermeria i ja ho he aconseguit, per tant, crec que aconseguiré ser infermera, sí que ho crec.
A quin tipus de gent recomanes fer el que estàs estudiant tu? I per què? Ho recomano a les persones que els agradi estudiar Biologia i que també tinguin empatia i els agradi ajudar les persones.
Ho recomanes? Moltíssim, a mi m’apassiona.
Si no haguessis pogut fer aquesta carrera, quina voldries fer? Per què? No hauria fet una altra carrera, hagués fet un cicle d’auxiliar d’Infermeria per després fer la carrera.
T’hagués agradat fer una altra cosa o era la teva obsessió des de petita? De petita volia ser psicòloga, però cada vegada m’anava agradant més la Biologia i per això vaig decidir fer aquesta carrera.
Has treballat en algun lloc? T’ha agradat? Aquest estiu he treballat a la Nocciola, una gelateria de Vilafranca. M’ha agradat bastant atendre els clients i, a més, paguen bastant bé.
Com que és una gelateria, ara que és hivern, han tancat la botiga? Sí, ara que és hivern ja l’han tancat perquè no es venien gaires gelats.
I ara estàs buscant treball o amb la Universitat és molt difícil? Amb la Universitatno tinc gaire temps per treballar, així que intentaré treballar per Nadal.
Creus que ha valgut la pena l’esforç que has fet en el Batxillerat? La veritat és que sí. Estic molt orgullosa de mi mateixa perquè, encara que no ha estat gens fàcil, estic estudiant el que volia.
Quina és la teva assignatura preferida d’Infermeria? I per què? Sempre m’ha semblat molt interessant el cos humà, per tant, la meva preferida és l’anatomia humana.
Moltes gràcies pel teu temps A vosaltres per l’entrevista.
Durant les classes de Català, els alumnes de 1r d’ESO han completat el repte d’entrevistar persones directament o indirectament vinculades al centre escolar, i també n’han entrevistat unes quantes que les podem incloure en d’altres àmbits. Us en presentem algunes perquè observeu la magnífica qualitat del nostre alumnat i perquè conegueu millor la personalitat d’algú que teniu ben a la vora!
Alberto Reche, professor de Socials
On i quan vas néixer? Vaig néixer a Sabadell l’any 1983, el 10 de març.
Quin lloc t’agrada més, on vius ara o on vivies de petit? Doncs no ho sé. Vaig viure a Ripollet, Cornellà i també Cerdanyola, i des de fa cinc o sis anys visc a Vilafranca. No sabria dir-te què m’agrada més, però a Vilafranca estic molt bé.
Tens parella? Sí.
I fills/es? No, però tenim dos gats que ens fan companyia.
T’agradaria tenir-ne en el futur? Sí.
Per què vas escollir ser professor de Socials? Jo crec que va sorgir d’una forma molt natural. Vaig fer la carrera d’Història, em va agradar molt i tot just acabar-la vaig ser professor de la Universitat. Des dels 23 faig classe a la Universitat, adults i, des de fa un parell d’anys, faig classe a secundària, i simplement és el que faig i el que m’agrada fer.
Què fas quan tornes a casa després de l’institut? Hi ha dies que toca corregir, preparar classes, però aprofitem per estar tranquils a casa, passejar, anar a comprar, netejar la casa, però sempre tenim un moment per mirar alguna sèrie, jugar a videojocs, llegir,… fer una mica de tot, depèn del dia.
Si no fossis professor, en quina professió t’agradaria treballar? Ja m’agrada ser professor, aquesta és la professió en què m’agradaria treballar. Faig altres coses, a més a més. També soc escriptor: escric articles de revistes, llibres i tinc un programa de ràdio. Ja faig les coses que m’agraden. Si no fos professor, seria un gran problema, perquè m’agrada ser professor.
Què és el que més t’agrada de ser professor? El que més m’agrada és ajudar. Ser professor és perquè t’agrada que la gent aprengui, per servir de model, per poder ajudar que tots i totes vosaltres pugueu arribar a ser la millor versió de vosaltres mateixos. És el que més m’agrada en aquest sentit.
Què és el que més et costa de ser professor? Home, no hi ha res que em costi molt, molt, molt. Potser el més difícil és posar-me dur. Soc una persona que m’agrada dir les coses amb més mà esquerra, per tant, em costa molt posar-me seriós, però és el que s’ha de fer.
Creus que estaràs molts anys en aquest institut o canviaràs? No ho sé. Espero que sí, perquè visc aquí al costat, els alumnes sou divertits, els companys de feina, també. Si fos per mi, m’agradaria quedar-m’hi.
Que faràs quan et jubilis, treballaràs d’alguna cosa o descansaràs? No ho sé. Primer cal saber si arribo a jubilar-me, perquè ja sabeu que cada vegada ens obliguen a jubilar-nos més tard. A mi, escriure, fer classe, investigar, explicar coses, m’agrada; per tant, d’una manera o altra, quan em jubili, espero poder seguir fent coses de manera més calmada, més tranquil·la, tenir més temps per fer “hobbies” o coses que t’agradin, però ja veurem. Pregunta-m’ho d’aquí 25 anys!
Aquest article encantarà als professors i pares d’adolescents. N’estem segurs! Per primera vegada a Vilafranca, us presentem un glossari d’argot adolescent… en castellà. Ha estat confegit per alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Nou de Vilafranca.
Glosario de argot adolescente
boomer 1.ingl. m. Nacido durante la generación del “Baby Boom” (1946-1964), normalmente usado como término despectivo contra gente de edad avanzada. Mi abuelo es un boomer, no sabe utilizar el ordenador.
bro 1.ingl. m. Hace referencia a brother (hermano). ¿Cómo andas bro? sin. TT (tete).
cani 1.m.Un chico que viste con chándal, que llama la atención y habla de una forma inadecuada. ¡Vaya cani el chico que está con el altavoz y la música a tope!
chill 1.ingl. m. Expresión propia de la lengua inglesa que significa relajarse, tranquilizarse. Estaba de chill viendo una peli. + Ejemplos Pasamos una tarde de chill. Hoy estoy muy chill. Estoy del chill en mi cama, viendo una serie. Hoy me da palo salir, nos quedamos del chill viendo una película.
choni 1.f. Una chica que viste con colores llamativos, maquillaje muy marcado y habla de forma vulgar. Esa chica del chándal rojo, es muy choni.
cringe 1.ingl. m.Sentimiento de vergüenza ajena. En muchas ocasiones se refiere a acciones realizadas por uno mismo o por otros durante la niñez. ¿Por qué hice eso? Ese vídeo me da mucho cringe…
crush 1.ingl. m.Amor platónico. Alguien que te gusta y que consideras inalcanzable. Traducido del inglés puede significar “aplastar”, “fracasar” o “triturar”. La influencer esa es mi crush. Mi crush es Mario Casas. Pauleta es mi crush, hace mucho tiempo que me gusta.
fantasma 1.m. Persona vanidosa y presuntuosa, en muchos casos egocéntrica. Desde que empezó a hacerse famoso se ha vuelto un fantasma. Se pone a beber mucho a corta edad para llamar la atención, ¡vaya fantasma! 2.m. Persona que parece que no exista o que no está presente.
flipar 1.intr. coloq. Esp.Estar o quedar asombrado o extrañado. La gente flipaba con la música. estar flipado 1. Estar o parecer loco. ser un flipado 1. Engreido. Creerse mejor de lo que se es.
gil 1.m.Abreviatura de gilipollas. Que es tonto o da muestras de ingenuidad. Porque me pegas gil…
gilipollas 1. adj. malson. Esp.Necio o estúpido. Apl. a pers., u. t. c. s. 2. adj. Arg. y Ur.Dicho de una persona simple, incauta. U. t. c. s.
heavy 1. ingl. m.Algún suceso que es extraordinario, duro, fuerte, exagerado. ¡Qué heavy la boda de tu hermano!
klk (queloque)
1. Expr. coloq. Acrónimo empleado como saludo coloquial por los latinoamericanos, en particular, por los nativos de República Dominicana. Deriva de la expresión “Qué es lo que hay”. Klk bro, ¿como vamos? + Ejemplos -Hola María, ¿klk? -Aquí, en casa, haciendo deberes.
lache
1. m. Sinónimo de vergüenza ajena. Lache es una palabra típica entre la cultura gitana que se refiere a vergüenza ajena. Da mucho lache el niño ese.
leche
1. Cosa muy molesta o fastidiosa. Estoy de muy mala leche. 2. Ser extraordinariamente bueno en algo. Alabanzas de un objeto, evento, actividad, resultado. ¡Este coche es la leche, buenísimo! Tengo un amigo muy divertido, es la leche.
loco
1. m.Que tiene poco juicio o se comporta de forma disparatada, imprudente o temeraria, sin pensar en las consecuencias. También se usa para describir una emoción muy intensa e irracional o un sentimiento muy fuerte y deseado. Ayer fui a una fiesta y me lo pase de loco. 2. m. Se utiliza como un apodo gracioso o expresión que se pone en alguna frase. Loco, tenemos muchos deberes.
lol 1.Acrónimo de la oración inglesa Laughing Out Loud (Reírse de forma muy estridente o notoria). La expresión es generalmente usada en chats o juegos en línea.
me meo
1. Expresión que se refiere a algo que hace mucha gracia.
nasty 1. Adj. coloq. Que describe algo o alguien repugnante, desagradable. También es rencoroso, abusivo o malhumorado. Las cucarachas son muy nasty.
otaku
1. Persona que muestra un gran fanatismo, en ocasiones extremo, por el entretenimiento japonés, comúnmente estereotipado con una falta de higiene personal y un carácter antisocial. Se ha visto ese anime tan largo en un día, es un otaku. + Ejemplos “Este chico mira anime,es otaku” De verdad, ese otaku me cae mal.
pana
1. m. Término usado para referirse a una persona cercana, generalmente un amigo o compañero. Proveniente de la palabra inglesa partner. Es mi amigo desde hace años. Es mi pana. Voy a quedar con los panas.
pinza 1. Hacer una locura. Perder la cordura. Se le va la pinza haciendo eso.
pillar 1. Comprar droga. vas a pillar 1.Equivalente de “vas a recibir (una paliza)”. Generalmente se refiere a la intención de agredir a un individuo. ¡Como no te calles, vas a pillar!
pisha
1. f. Pisha es el vocativo que se utiliza para dirigirse a un amigo o a un colega. Su función por tanto es la de interpelar a un oyente afable enfatizando una idea o expresando exaltación. ¡Pisha! Ven aquí.
plasta 1. f. coloq. Término usado para referirse a alguien pesado y/o molesto. Es un plasta, por eso nadie lo aguanta. En serio, eres un plasta.
en plan
1. loc adv. Expresión del habla coloquial que significa “con cierta actitud, manera o estilo”. “Estábamos las dos solas, en plan, en el pasillo”. + Ejemplos -Yo estaba en plan: “¡No irás en serio!” Podríamos hacer una fiesta temática, en plan, disfrazarnos. Hoy fuimos a la discoteca todo el grupo, en plan fuimos para celebrar el cumpleaños de Maria.
random 1. Algo que depende del azar (aleatorio, fortuito o casual). Es una palabra del inglés que puede traducirse al español como aleatorio, fortuito o casual. Random, en este sentido, es aquello que depende del azar; que no obedece a ningún método o criterio, y cuyo resultado resulta siempre desconocido e inesperado. La noche de ayer fue muy random.
smash 1.v. Golpear algo con gran fuerza o impacto. Romper algo violentamente. 2. Éxito rotundo. 3. Es un término de la jerga para pedirle a alguien que tenga relaciones sexuales.
semao 1. Se utiliza para referirse a algo exagerado. El de matemáticas se ha semao con los problemas. ¡Son muchísimos! 2. Que se mueve con lentitud y movimientos cansinos, Aplanado. Perezoso. Persona sin iniciativa propia. Es muy perezoso. O sea, un semao.
simpa
1. Término coloquial que define irse de un local sin pagar la cuenta. ¿Hacemos un simpa?
tio
1. Apelativo usado para referirse a un individuo cercano, usualmente un amigo. ¿Vamos al cine, tío? + Ejemplos Tio, te has pasado! ¡Eh tio!, ¿qué tal? ¿Tío, nos vamos de fiesta? trifásico
1. Adj. Loco. Tengo un amigo trifásico.
de una
1. Expresión equivalente a “sin pensárselo dos veces”. Se suele usar cuando se acepta una invitación a hacer algo. -¿Vamos al parque? -¡De una! + Ejemplos Venga, lo hacemos de una. -¿Vamos a tomar una cerveza? -De una.
Heus aquí uns textos escrits per alumnes de 4t ESO en llengua castellana. Tres anècdotes que recorden de la seva infància. Les il·lustracions són totes de Joel Saboya Arqués, alumne també de 4t d'ESO.
Caricia de gato
por S.G.J.
No puedo afirmar que esta anécdota pertenezca a mi infancia, ya que sucedió hace unos pocos años, pero le tengo un cierto apego y la recuerdo con algo de nostalgia.
Una tarde, como muchas otras, me iba a reunir con un amigo en su casa. Mientras avanzaba por la calle donde vive él, un gato empezó a seguirme. Cuando me detuve en frente de la casa, el gato empezó a frotar su cabeza contra mi pierna. No pude evitar mis malas manías, así que me senté a acariciarlo. Estuve sentado unos minutos, y no pensé en que no había tocado el timbre.
Aún recuerdo a mi amigo, preocupado porque no había llegado, y la cara que puso cuando me encontró sentado en la calle acariciando un gato.
Durante los últimos días, en la asignatura de castellano, hemos leído un poema titulado Los bosques de Pennsylvania de Gloria Fuertes.
Concretamente hemos trabajado las palabras y qué sonidos nos imaginamos cuando las leemos. Para adentrarnos más a fondo hicimos un video en el que recitábamos el poema, aparecían imágenes relacionadas con el poema y, sobre todo, se reproducían los sonidos que las palabras intentaban describir.
Des del 2014, a l’Institut Nou de Vilafranca s’imparteix com a segona llengua estrangera el xinès. Aquest idioma, any rere any, ha tingut molt bona acceptació tant entre els alumnes com entre les famílies, cosa que ha fet que un nombre important d’alumnes del centre hagi decidit aprendre el xinès. Un aspecte que ha reforçat aquesta decisió és que el centre ha apostat des del seu inici perquè els alumnes que ho desitgessin es poguessin presentar als exàmens oficials de xinès que any rere any organitza la FICB (Fundació Institut Confuci de Barcelona), en col·laboració amb Casa Àsia, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Universitat d’Estudis Estrangers de Beijing. Aquests exàmens són els anomenats YCT (Young Chinese Test). Així, cada any s’han presentat quasi el cent per cent dels alumnes que cursen la matèria amb excel·lents resultats.
Representants de la Universitat de Sichuan
Aquest fet va provocar l’interès del Departament d’Ensenyament a organitzar diverses visites al centre.
La primera va tenir lloc el 2016, quan ens van visitar representants de la Universitat de Sichuan 四川大学. Aquesta universitat està situada a la ciutat de Chengdu, que és la capital de la regió i té uns 14 milions d’habitants. Hi estudien futurs professors de xinès per a estrangers i estaven molt interessats a visitar un centre on s’impartia el xinès. Van visitar el nostre institut el vicedegà, la directora de Relacions Internacionals i dos alumnes de la universitat, i els van acompanyar, per part del Departament d’Ensenyament, Inma Piquer, assessora tècnica docent del Servei de Llengües Estrangeres del Departament d’Ensenyament, i Albert Vitrià, coordinador de Llengües Estrangeres dels Serveis Territorials a Barcelona Comarques.
Suzhou International Academy
En la segona ens va visitar una delegació de professors xinesos provinents de “The Experimental School Attached to Sichuan Normal University”, de Chengdu. També hi van ser presents Inma Piquer i Albert Vitrià.
A més, l’abril del 2017, va ser la FICB qui va mostrar un fort interès pel centre i així va decidir convidar tant el director com el professor de Xinès a visitar diferents centres educatius representatius de la Xina a les ciutats de Bejing i Shanghai. Aquesta visita va ser conjunta amb altres centres (tots privats) en els quals també s’imparteix Xinès i va servir per reforçar la idea que el xinès està esdevenint cada dia més important en un món tan globalitzat i en el qual la Xina té un paper destacat.
A més, la FICB, veient els resultats dels exàmens i la quantitat d’alumnes presentats, va dotar el centre d’una professora voluntària de conversa unes hores durant el curs 2017-2018 perquè els alumnes poguessin millorar l’expressió oral. Aquest curs 2018-2019 ha tornat a dotar el centre amb el mateix servei, però amb una dedicació horària major, cosa que fa que els alumnes setmanalment tinguin l’oportunitat de parlar amb una professora nadiua en xinès mentre el professor titular fa un treball a la classe més pràctic.
Institut de Secundària de Beijing
Tots aquests esdeveniments van ocasionar que el Departament d’Ensenyament, després de rebre una invitació oficial de l’Ajuntament de Shanghai, pensés en nosaltres, ja que es tracta d’un dels pocs centres públics de Catalunya que imparteix de manera curricular el xinès. Aquest esdeveniment, “Shanghai International Sister Cities Youth Camp”, té lloc cada any a la ciutat de Xangai. Consisteix en el fet que un grup d’alumnes i un professor del centre de cada país hi participi. Aquest any, com que era el desè aniversari, van convidar 25 països: el Japó, Corea, Finlàndia, Hongria, Suïssa, Austràlia, Mèxic, Canadà,…
Institut Nou de Vilafranca i professors de la Universitat de Chengdu
L’objectiu del Campus és promoure la comunicació entre Shanghai i diferents ciutats, especialment per millorar l’amistat entre adolescents d’arreu del món de 14 a 18 anys. Així, quatre alumnes del centre i un professor van tenir l’oportunitat de poder gaudir d’aquesta experiència el passat juliol, on van participar en una gran varietat d’activitats relacionades amb la llengua i la cultura xineses, visites culturals, passar un dia amb una família amfitriona i veure de primera mà els seus costums, passeig pel riu amb vaixell, espectacles, museus,….
Institut Nou de Vilafranca i professors de la Universitat de Chengdu
Viatge a la Xina
Crònica d’una estada a Xangai
El passat mes de juliol vaig tenir el plaer d’acompanyar el Marc, el Ricard, la Iris i la Noelia a la Xina per participar al “Shanghai Sister Cities Youth Camp”. Després d’un llarg viatge de 12 hores, vam aterrar inquiets i neguitosos perquè no sabíem què ens esperava. Amés, la nostra arribada no va ser la millor possible, ja que vam trigar més d’una hora a passar el control de seguretat de l’aeroport, i quan per fi vam arribar a la zona d’equipatge, el nostre vol ja no sortia a les pantalles…, finalment, però, després de gairebé 45 minuts, vam trobar l’equipatge en un passadís de l’aeroport!
Quan ja anàvem amb les nostres maletes, vam conèixer per fi els voluntaris que ens havien d’acompanyar al llarg de la nostra estada a Xangai, el Jason i el Julio. És clar, potser no us semblen noms gaire xinesos! No són pas els seus noms, sinó que van escollir aquests àlies perquè ens fos més fàcil poder adreçar-nos-hi. Els dos parlaven un anglès més que correcte, i, a més, el Julio tenia un bon nivell de castellà, factor que, després del vol interminable, de la llarga cua al control de seguretat i de l’afer de l’equipatge, vam agrair molt positivament.
Aeroport de Barcelona
El trajecte en bus des de l’aeroport fins a la residència on ens vam allotjar va ser el nostre primer contacte amb Xangai. El primer que ens va cridar l’atenció va ser la calor, molt humida i difícilment suportable, que vam percebre només sortir de l’aeroport. Afortunadament, l’autobús ens esperava amb un fred glacial que vam rebre entusiasmats.
Vam compartir el trajecte amb els equips d’altres països, però no va ser fins a l’arribada a la residència quan vam començar a relacionar nos veritablement amb la resta d’equips. Tot i així, el primer dia estàvem força cansats per mostrar la nostra vessant més simpàtica. Calia, però, no descansar i adaptar-nos al més aviat possible a l’horari de Xangai (vuit hores de diferència), així que, després de dinar -tot i que dinar, dinar, no ho vam fer, ja que a l’avió ens havien donat tres àpats, i, francament, no va ser el dinar més bo de la nostra estada- vam decidir sortir a fer un passeig pels voltants de la residència, acompanyats dels nostres voluntaris amfitrions. Vam visitar un parell de centres comercials i vam poder admirar la grandària de les avingudes que envoltaven la residència, així com començar a sentir el que és viure en una ciutat de més de vint-i-cinc milions d’habitants.
Cerimònia d’obertura a Xangai
A la tornada ens van fer un tour per la residència, la qual, malauradament, estava en obres, ja que aprofiten l’estiu per fer reformes, i no vam poder gaudir d’alguns espais com la piscina, però ens va impressionar. En aquest centre, al llarg del curs, hi viuen centenars d’alumnes de secundària i té un munt d’instal·lacions esportives i d’oci.
La nostra veritable experiència al campus es va encetar l’endemà de la nostra arribada. Primera trobada amb la resta d’expedicions, assignacions de grups, primeres classes de llengua i cultura xineses. Els quatre alumnes del centre van ser assignats al grup 1, al nivell avançat, juntament amb Hongria, Indonèsia, Tailàndia, Austràlia i Itàlia. A banda de millorar el seu nivell de llengua amb els professors nadius, aquestes classes els van permetre conèixer més a fons la cultura xinesa, perquè van ser molt variades (karate, cerimònia del te, escriptura tradicional, ornamentació…). Als matins feien les classes de llengua; a la tarda, els tallers de cultura.
Pràctica de jocs tradicionals
Però, sabeu vosaltres que és matí i tarda per als xinesos? L’esmorzar era entre dos quarts de vuit i un quart de nou del matí; a les nou, inici de les classes. A les dotze del migdia finalitzaven, per anar a dinar, sí, sí, dinar!, a dos quarts d’una o, com a molt tard, a la una. Llavors, en la franja de la tarda, els tallers començaven a les tres i acabaven a les cinc. Vora les sis de la tarda s’anava a sopar. I després de sopar, què? Doncs, també tenien activitats. Els primers dies, l’assaig de la cerimònia d’inauguració i la mateixa cerimònia. Balls i concurs d’esports ocupaven també les nits.
Potser us heu quedat amb ganes de saber en què va consistir la cerimònia d’inauguració. Penseu en els Jocs Olímpics i ho tindreu! Cada delegació va ser presentada i van desfilar davant de la resta. A més, vaig tenir l’honor de ser un dels dos únics professors que van fer un discurs a la cerimònia. Després de la benvinguda de l’alcalde de Xangai i els efusius discursos dels cònsols d’Hongria i d’Indonèsia, va arribar el torn d’aquest professor que us parla. Possiblement un dels moments de més nervis de la meva vida!
Centre comercial de Xangai
I així, a poc a poc, ens vam anar acostumant als horaris i a la manera de ser dels xinesos, que és molt diferent a la nostra. A més, cada dia se’ns van enfortir els llaços d’amistat amb les delegacions d’altres països, una experiència molt enriquidora. Els vostres companys van exercir de mestres de cerimònies del conegut lloc de cartes “Uno”, i van desafiar i vèncer els alumnes del Japó, de Canadà, de Corea, de Bèlgica…, cada nit organitzaven una partida.
Les nostres visites a la ciutat ens van fascinar. Vaig tenir l’oportunitat de visitar el Museu d’Història de Xangai, un museu realment espectacular que dona a conèixer l’evolució de la civilització xinesa des dels seus albors. A més, vam visitar els tradicionals centres budistes, per conèixer millor aquesta filosofia religiosa, així com els 8 mercats tradicionals de Fuyou i Yuyuan, aquest últim després de contemplar els seus meravellosos jardins, ideals per aturar-se uns instants de la voràgine de la ciutat.
Potser, però, la visita que més ens va agradar a tots va ser a la Pearl Tower, uns dels edificis més característics de l’skyline de la ciutat, segurament el més fotografiat des del Bund, el barri més dinàmic i comercial de Xangai. Des de la part més alta vam gaudir d’unes vistes increïbles del Pudong, el barri financer, i de la ciutat. Amés, en baixar, vam gaudir d’un creuer pel riu Huangpu.
Temple xinès al llac Taihu
Realment ens hagués agradat conèixer la Xina rural. Fora de la megalòpolis de Xangai, únicament vam visitar la ciutat vella de Zhouzhuang, coneguda com la Venècia de la Xina, on, a més, vam gaudir de la representació d’una obra teatral aquàtica. Malauradament, no vam poder passejar gaire per aquesta ciutat situada a la vora del llac Taihu i travessada pels canals que substitueixen els carrers, però ens quedarà el record del seu esplèndid arc d’entrada.
Malgrat tot, crec que on millor s’ho van passar els vostres companys va ser a “Oriental Land”, un parc d’atraccions on vam estar l’últim cap de setmana. Allà, van practicar esports tradicionals xinesos, així com atraccions aquàtiques, ideals per refrescar-se, ja que la sensació tèrmica era de 50⁰ C al sol.
Tant de bo aquesta visita sigui la primera de moltes. En definitiva, ens emportem un record per a tota la vida. Vull aprofitar aquestes línies per felicitar i agrair al Marc, a la Iris, a la Noelia i al Ricard tant el seu comportament al llarg dels catorze dies que van compartir, com la seva comprensió i actitud positiva davant d’algunes de les situacions que vam compartir.
Jose M. Antón Professor de geografia i història de l’Institut Nou de Vilafranca
Relacions Internacionals
Al campus hi participaven al voltant de 140 nois i noies d’entre 12 i 21 anys. I, és inevitable no fer amics en aquests tretze dies. Tots eren molt amables i ens relacionàvem amb tothom, encara que teníem més afinitat amb els canadencs, australians, japonesos i, sobretot, amb els nois i les noies de l’Equador i de Mèxic, els quals es van sorprendre en adonar-se que parlàvem castellà, i així, segons ells, no havien de pensar per poder parlar.
Durant el temps lliure, vam realitzar moltíssimes activitats lúdiques. Era divertit fer esports amb tothom perquè jugàvem tots junts i així podíem aprendre molt de cada cultura. És curiós veure com un joc és internacional però que cada país té una manera de jugar i unes normes totalment diferents.
Amb els alumnes de l’Equador i d’Indonèsia
No solament vam fer bones amistats entre els participants, sinó també amb els voluntaris, els nostres guies. Al principi pensàvem que serien més grans, però, com que tenien més o menys la mateixa edat que nosaltres, encara era més fàcil poder fer una bona amistat.
Els nostres guies, en Julio i en Jason, van ser molt amables amb nosaltres. I, durant un dia, fins i tot vam conèixer les seves famílies, vam veure les seves cases i ens van ensenyar plats tradicionals xinesos i jocs molt divertits.
Considerem que aquest campus no hagués sigut el mateix sense aquests companys, no haguéssim après tantes coses i no l’haguéssim gaudit com ho hem fet.
Noelia González Alumna de 4t d’ESO B
El menjar xinès
En el nostre viatge a la Xina, vam poder degustar tota mena d’aliments i de plats tradicionals de la Xina. Crec que els meus companys i jo ja prevèiem que el menjar dels restaurants xinesos de casa nostra no tenen incorporats molts dels plats que vam degustar allà.
Fideus
A la nostra residència menjàvem freqüentment arròs i fideus amb vedella i pollastre, sovint picant. Per esmorzar hi havia fruita amb una espècie de coques farcides de vegetals o carn i un pa de pessic popular a Xangai, que també portava una mena de panses. Per dinar hi havia pasta amb la carn esmentada anteriorment i per sopar el mateix.
El canvi d’horaris en els àpats era un gran inconvenient. Durant els primers dies no teníem pràcticament gana, però al final ens hi vam acabar habituant bastant bé.
Mix de menjar xinès
Durant aquest període del viatge, tant jo com el Ricard vam poder gaudir d’un dia sencer amb el nostre guia, el Jason, amb qui vam fer tots els àpats. Al’hora de dinar vam anar amb tota la seva família a dinar a un restaurant molt popular a Xangai. Allà vam tastar diferents plats de vedella, de pollastre i de granota. Una anècdota que us volia explicar aquí és que amb el plat de la granota vam menjar unes tires allargades d’un vegetal molt picant típic de la Xina (que ningú no menja perquè pica molt), que semblaven patates fregides, i després de portar una setmana sense veure cap patata fregida, me’n vaig menjar quatre de cop! Després d’això, durant la resta del viatge vaig poder menjar qualsevol cosa picant, perquè ja no ho notava. Al vespre vam sopar a casa d’en Jason. Ens van ensenyar a fer bao zhe, unes empanades típiques de la Xina, que després ens en vam menjar i, fins i tot, ens vam poder emportar alguna per a l’endemà.
Marc Aladesa Alumne de 1r Batxillerat A
El Campus i les principals activitats
Durant el temps que vam visitar Xangai, vam poder instal·lar-nos a l’East China Normal University Number 2, una universitat molt ben situada a prop del centre de la ciutat, ja que estàvem només a cinc parades de metro del centre.
Allà era on passàvem la nit i realitzàvem els esmorzars, els dinars i els sopars. També, durant un parell de dies vam poder fer classes de xinès amb una professora oficial pròpia de la universitat, amb qui vam poder aprendre molt vocabulari nou, i vam poder descobrir més dels nostres companys del campus realitzant presentacions en xinès i activitats parlades. A part, vam poder gaudir de moltes activitats culturals com el Kung-Fu, la cerimònia del te, un taller d’escriptura amb pinzells xinesos, un taller natural de decoració de plantes i altres. A més, al centre també hi assistíem per a alguns actes, com per exemple la cerimònia d’iniciació i la de clausura o les presentacions dels països.
Zona esportiva del Campus
Durant un parell de dies, vam visitar el parc anomenat Oriental Land, on vam passar dues nits. Al parc, vam poder realitzar activitats esportives, com per exemple, fer uns circuits amb obstacles, o activitats d’oci, com anar a una zona de parc aquàtic o visitar un museu dins d’una reproducció d’un vaixell militar. A més, ens ho vam passar molt bé descansant a “Les villes”, una espècie de casetes modernes molt ben equipades.
En general, també vam poder disfrutar de moltes ubicacions de Xangai, ja que vam visitar, entre altres coses, l’Oriental Pearl TV Tower, el museu de ciència i tecnologia i els jardins Yu.
Una de les coses més sorprenents va ser quan vam poder passar un dia sencer amb la família d’uns dels nostres acompanyants xinesos, on vam poder gaudir encara més de la gastronomia, la cerimònia del te i del centre de la ciutat. I, per descomptat!, vam poder anar a comprar a un mercat local, on ens ho vam passar molt bé perquè és permès comprar regatejant el preu, i era molt divertit negociar amb els venedors per tal d’obtenir descomptes.
Tots, en general, vam disfrutar molt de les activitats que vam realitzar i ens ho vam passar molt bé sempre, però per a mi el millor dia va ser el que vam passar amb la família, perquè vam poder aprendre a jugar a un joc molt conegut anomenat Majhong, i també vam aprendre a realitzar les famoses empanades Jiaozi. A més, va ser un dels dies que vam anar més per lliure i que més coses vam poder visitar i veure, perquè vam poder anar també a visitar un temple budista fet d’or i ens vam endinsar per un dels barris més cars de la ciutat. Va ser una gran experiència que repetiria sens dubte.
Ricard Rodríguez Alumne de 4t d’ESO B
Text publicat al primer número de la revista (Desembre 2018) en format pdf
Edició web: Shunting Wang