Arxiu de la categoria: Digital

Una impressora 3D a l’Institut!

2n ESO, Àmbits, Digital, Reportatges, Tecnologia

per Àlex Belmonte i Victor Rius (2n ESO D)

Enguany, a l’Institut Nou de Vilafranca, disposem d’una impressora 3D! Per això creiem que us pot interessar tenir més informació sobre aquestes màquines tan “futurístiques”. En aquest article us explicarem com funcionen i la seva història i veureu quin món de possibilitats ens ofereixen aquestes meravelles de la tècnica.

COM FUNCIONEN?

Petita impressora 3D

Les impressores 3D són capaces de crear objectes en tres dimensions. Per fer-ho, utilitzen unes bobines amb un fil de plàstic que es fon mitjançant una punta calenta sobres uns raïls que es mouen i van dipositant el plàstic fos de forma que es va creant l’estructura.

PER A QUÈ SERVEIXEN?

Últimament és més comú veure impressores 3D, ja que el seu ús s’ha anat generalitzant sobretot en l’àmbit de l’educació. Són molt útils per la part pràctica d’assignatures com tecnologia, ja que fomenten la imaginació i la creativitat i amplien les possibilitats de treball.

Construcció d’una casa amb una impressora 3D

Però, per descomptat, l’ús d’aquestes impressores ha augmentat més enllà de les escoles. En l’àmbit mèdic són molt útils, així com en la indústria; fins al punt que s’han arribat a crear impressores per fer cases de ciment com aquesta de la foto. A més, també en trobem  en altres àmbits com l’automoció, l’alimentació, la medicina, l’armament, l’aviació aeroespacial, la joieria, la moda…

UNA MICA D’HISTÒRIA 

Encara que no ho sembli, ja fa anys que existeixen les impressores 3D. Tot començà amb François Willème que és considerat el creador del primer escàner 3D que consistia en 24 càmeres que feien fotos a un objecte des de diferents perspectives. Chuck Hull, el 1984, va inventar l’estereolitografia que és un mètode d’impressió 3D que es basa en la sintetització per capes utilitzant un làser.

Algunes  dates importants en l’avenç de les impressores 3D

1992 –  Fabricació de prototips capa per capa.
1999 –  Òrgans d’enginyeria porten nous avenços en medicina.
2002–  Primer ronyó en 3D en funcionament.
2005 –  Open Source col·labora amb la impressió 3D.
2006 –  El SLS i la personalització en la fabricació en massa.

 

Chuck Hull, creador de l’impressora moderna

 

PROGRAMES INFORMÀTICS PER A IMPRESSORES 3D

Abans  d’exposar els diferents programes cal aclarir alguns conceptes. En essència, el programa de tall 3D és l’intermediari entre el model 3D i la impressora. Per aquells que no ho sàpiguen, 1 slicer o programa de tall 3D prepara el model seleccionat per a la teva impressora 3D i genera el codi G, que és un llenguatge de programació de control numèric (CNC) molt estès.

Els models STL 3D són una versió més simple dels arxius CAD (Disseny Assistit per Ordinador). Una de les seves característiques és que tenen menys quantitat d’informació i la geometria final es troba optimitzada. Això amb la finalitat que no es perdi estructura i geometria de l’objecte.

Programes per a principiants

PrusaSlicer: Programa de tall.
MatterControl 2.0: Programa de tall, amfitrió d’impressora 3D i disseny.
3DPrinterOS: Edició d’arxius STL, reparació d’arxius STL, programa de tall i “host” d’impressora 3D.

Programes per a experts

Repetier-Host: Programa de tall i “host” d’impressora 3D.
MakePrintable: Editor d’arxius STL i reparació d’arxius.
Meshmixer: Editor d’arxius STL i reparació d’arxius STL.

Programes per a professionals

MeshLab: Editor d’arxius STL i reparació d’arxius STL.
Netfabb: Reparació i tall d’arxius STL.
Oneshape: Disseny en 3D.

 


I PER ACABAR, AQUÍ TENIU UNS VÍDEOS MOLT INTERESSANTS
PER SI EN VOLEU SABER ENCARA MÉS…

 

 

 

 

Comparteix