Arxiu de la categoria: Coneixement del Medi

La primera i última sortida de Segon d’ESO?

Per Caleb Antonio i Aleix Martí (2n B)

[Temps de lectura: 4-5 min]

Enguany tots els alumnes de 2n d’ESO vam anar d’excursió fins a la Torre de les Aigües. Cada grup en dies diferents, a causa de les mesures de la Covid-19.  L’excursió es va fer a peu i va servir per conèixer el cicle anual de la vinya.

Què és la Torre de les Aigües?

La Torre de les Aigües és una antiga torre que va servir per proveir d’aigua corrent la vila de Vilafranca. Fou construïda el 1923 d’acord amb el projecte de l’arquitecte Antoni Pons i Domínguez i l’enginyer Luciano Moro. Avui en dia ja no s’utilitza. Aquesta torre és un clar exemple de l’arquitectura industrial de principis del segle XX. Antigament, la torre tenia dues plantes més, però per por que la bombardegessin durant la Guerra Civil Espanyola es van derruir dues plantes. Actualment, el subministrament d’aigua a Vilafranca es fa des d’uns grans dipòsits situats a la muntanya de Sant Pau.

La guia per seguir el camí del vi.

Com és la ruta?

Aquesta ruta  de 5 km es pot recórrer en 1 hora i 20 min. El desnivell és de 32 m. La ruta està situada entre els municipis de Pacs del Penedès, Vilafranca del Penedès i els Monjos. L’altitud màxima a la qual s’arriba és de  215 m sobre el nivell del mar i la mínima 183 m. 

Els punts més interessants de la ruta són:
  • La Torre de les Aigües.
  • El castell de la Bleda (construït a l’edat mitjana i actualment restaurat).
  • El riu Foix.
  • I els diferents punts referents al vi i la vinya.

 

Què vam fer?

Vam marxar de l’institut cap a tres quarts de nou. En iniciar el recorregut, vam trobar diferents punts on havíem de completar una fitxa que ens van proporcionar els professors fins a arribar a La Torre de les Aigües. Una vegada acabada la fitxa, baixàrem al riu Foix on poguérem esmorzar i jugar una mica. Després vam tornar directament a l’institut.

Veient les diferents eines que s’utilitzaven a la vinya.
Fent camí.

El recorregut en detall

El primer punt que ens trobarem fou el de les bótes, “navarros”, barrils i bocois que hi ha al parc de Sant Julià. Allí vam començar a omplir la fitxa que ens havien proporcionat els professors. Després vam anar fins al rellotge solar situat al carrer del Camí de la Bleda. Tot seguit vam anar a l’entrada del camí de terra que ens portaria fins a la Torre de les Aigües, allà vam escoltar uns àudios.

Els alumnes observant les bótes i els barrils

 

Rellotge solar
A la campana a prop de la masia

Mentre anàvem cap a un altre punt vam passar per un lloc on ens explicaven les diferències entre les vinyes emparrades i les vinyes en vas. El següent punt interessant va ser un lloc on hi havia dibuixades les diferents eines que utilitzaven antigament els pagesos.

Al cap de poca estona ens van ensenyar una masia antiga, típica del Penedès, allà vam fer un dibuix de la masia. Després de seguir una estona caminant, vam arribar a un encreuament de camins on vam haver de trobar la pedra de terme que dividia tres municipis: Vilafranca, Pacs del Penedès i els Monjos. Des d’aquest punt ja podíem veure la Torre de les Aigües. En arribar-hi ens van explicar el motiu pel qual en van enderrocar dos pisos.  Al final, després d’acabar de veure la Torre ens vam dirigir al riu Foix on ens van donar una mica més d’informació.

Travessant el riu Foix

Breu enquesta sobre l’excursió

Hem fet una enquesta als nois i noies de 2n, per conèixer la seva opinió sobre la sortida i per comprovar si recordaven el que ens van explicar. Aquests són els resultats:
En general els alumnes aproven la sortida amb un 8 sobre 10. Pel que fa al que més els hi ha agradat ha estat el simple fet de sortir d’excursió i, a part d’això, veure el riu Foix.
A les preguntes per saber si havien assolit els conceptes, els alumnes les han aprovat totes. Continguts ben apresos, doncs!
Si no heu fet mai aquesta excursió, us animem a anar-hi. S’aprenen coses molt interessants sobre el nostre entorn més proper, i la ruta entre vinyes i fins al riu Foix és un passeig molt agradable!

Fonts consultades: https://www.turismevilafranca.com

Animals poc comuns

per Carla Fernández i Sara Rojas (2n ESO B)

Existeixen molts animals, alguns poc comuns i d’altres que tothom coneix. En aquest article t’ensenyarem alguns animals que potser no coneixes! Són animals poc comuns, aquàtics, mamífers, amfibis, rèptils, aus!  Si cliqueu a les imatges els veureu en moviment!⠀⠀⠀⠀⠀

ANIMALS AQUÀTICS

Cavallet de mar foliaci (Phycodurus eques)
És un peix emparentat amb el cavallet de mar, és autòcton de les aigües que voregen les costes del sud i oest d’Austràlia. Viu en aigües temperades i poc profundes. Té llargues prolongacions en forma de fulla al voltant de tot el cos. Aquestes prolongacions no les utilitza per propulsar-se, sinó que li serveixen per camuflar-se.                               

 

Peix lloro (Scaridae)
És d’una família de peixos marins inclosa en l’ordre Perciformes. La majoria són espècies tropicals, distribuïdes en esculls de coral de la mar Roja, oceà Atlàntic, oceà Índic i oceà Pacífic. Se’ls denomina peixos lloro per la seva particular dentició. Els seus nombrosos dents s’agrupen en un paquet compacte fusionats en una estructura que s’assembla al bec dels lloros.

Peix lloro aquari - la natura 2021

⠀⠀⠀⠀⠀

ANIMALS TERRESTRES

Fennec (Vulpes zerda)
És una espècia de mamífer carnívor de la família Canidae que habita el desert del Sàhara i Aràbia. Es tracta de l’espècie més petita de la seva família. El seu pelatge, orelles i funció renal estan adaptats a les condicions físiques del desert. Les orelles li serveixen de sistema de ventilació i refrigeració de la sang que l’ajuda a suportar les elevades temperatures i el clima extrem del desert. 

 

Ocapi (Okapia Johnstoni)
És el parent viu més proper de la girafa. Es considera de vegades un “fòssil vivent” per la seva semblança amb els primers giràfids que aparegueren en el Miocè. Tot i això, fou l’últim dels grans mamífers a ser descobert durant el segle xx a l’Àfrica.

⠀⠀⠀⠀⠀

AUS POC COMUNS

Càlao de yelmo (Rhinoplax vigil)
Aquestes aus són extremadament curioses pel seu aspecte. Posseeixen una protuberància semblant a l’ivori sobre els seu bec. Altres espècies de càlaos tenen aquests “cascos” buits i són d’una mida inferior. El cálao de yelmo és l’espècie més gran de totes. A més, tenen el coll descobert de plomes, d’un color vermell intens en els mascles i turquesa en les femelles.

 

Hoacín (Opisthocomus hoazin)
Aquestes aus no tenen parents genètics i són extremadament peculiars. Des que neixen fins que són adults posseeixen arpes a la punta de les ales que utilitzen per enfilar entre la vegetació on habiten. És una de les poques aus estrictament herbívores que existeixen. Passen hores parats digerint el seu aliment i la gran mida del seu estómac els dificulta molt poder volar. 

⠀⠀⠀⠀⠀

AMFIBIS

Axolotl (Ambystoma mexicanum)
El seu cos és allargat i el cap gran amb els ulls petits. A l’alçada del coll té tres parells de brànquies laterals externes. De tant en tant puja a la superfície per a respirar l’aire atmosfèric. El pokémon Wooper està basat en un Axolot. 

Granotes de vidre (Centrolenidae)
Les granotes de vidre o centrolénids (Centrolenidae) presenten els òrgans interns, incloent el cor, el fetge, l’estómac i els intestins completament visibles a través de la pell. Aquesta particular característica és l’origen del seu nom.  Es distribueixen per Sud-amèrica i també per Amèrica Central.

⠀⠀⠀⠀⠀

RÈPTILS  

Diable espinós (Moloch horridus)
És una espècies de Sauropsida (rèptil) escamós de la família Agamidae. Mesura 20 cm de llarg i te el cos cobert de nombroses espines estranyes. Malgrat el seu aspecte, és totalment inofensiu. 

 

Atheris squamigera 
És una serp carnívora que s’alimenta principalment d’amfibis, rosegadors i llangardaixos. Ocasionalment també de llimacs, aus, cargols i altres serps. Es diu que utilitza la punta de la seva cua (aparenta ser un cuc) a manera d’esquer per atreure a les seves preses.

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Gràcies per llegir aquest article! ❤