Arxiu de la categoria: Coneixement del Medi

Extinció massiva d’animals(|||)

Coneixement del Medi

Per Aarón Utiel (2n ESO C)

Aquesta és la tercera i última part sobre l’extinció massiva d’animals. En aquest article us parlarem sobre els mamífers.

Mamífers en perill d’extinció

Linx ibèric

El linx ibèric o linx pardina (Lynx pardinus) és una espècie de mamífer de la família dels fèlids. Anteriorment, era considerat una subespècie del linx nòrdic. Fou considerat una espècie en perill crític fins al 2015. Actualment se’l classifica com a espècie amenaçada. Tanmateix, continua sent el felí més amenaçat del món i el carnívor en major perill de tot Europa. El declivi de la població de linxs ibèrics, causat pel canvi en l’ús del sòl i principalment per la disminució de la principal font d’alimentació (el conill), va portar l’espècie a la vora de l’extinció.

Gat de les sorres

El Gat de les sorres també conegut com a gat del desert (Felix Margarita) és una espècie de mamífer de la família dels felins, és un gat que té una gamma de colors de pell molt cridaners, un groc difuminat i unes taques de color marró. Mesura entre 40 i 70 cm des del cap fins a la cua, els mascles més grans no arriben als 3,5 kg. Habita pel nord d’Àfrica i Àsia central. La seva alimentació es basa en rosegadors i insectes com el ratolí i l’aranya.

Tigre daurat

El Tigre daurat o també tigre de fresa és un felí de la família dels mamífers. El seu pelatge és de color groc i blanc amb unes taques de color marró tenen una alçada entre 70 i 120 cm i el pes varia entre els 100 i 300 kg. Maluradament, d’aquest felí només n’existeixen 30 exemplars que habitant a Austràlia i el Regne Unit.

Gat de Borneo

El gat de Borneo anomenat també com Catopuma badia és un mamífer de la família dels felins. És un gat amb el pelatge de color marró excepte sota la seva cua en què el seu pelatge és blanc. Mesura uns 60 cm comptant la cua de 40 cm. El seu pes està entre 2 i 3 kg. El gat de Borneo, com el seu nom indica, habita a l’illa de Borneo al sud-est asiàtic.

I fins aquí la 3 tercera i última part d’ Extinció massiva.

 

Comparteix

Extinció massiva d’animals (||)

Actualitat, Coneixement del Medi, Reportatges

Per Mercè Sánchez (2n ESO B)

Aquesta es la segona part del article sobre l’extinció massiva d’animals. En aquesta part ens centrarem en els amfibis.

Amfibis en perill d’extinció

Granota de punta de fletxa daurada (Phyllobates terribilis)

Aquesta espècie és endèmica de les costes del Pacífic de Colòmbia i Panamà. És un dels animals més verinosos que existeixen i es caracteritza per presentar colors brillants i cridaners. Són petits, amb poc més de 5 cm de longitud. Aquesta granota es troba en perill d’extinció pel fet que les poblacions ocupen territoris molt petits, per la qual cosa la seva principal amenaça és la pèrdua del seu hàbitat per destrucció dels boscos i selves.

Axolot (Ambystoma mexicanum)

Aquest amfibi és endèmic de la Conca de Mèxic i habita àrees de canals i llacs de poca profunditat, essent una espècie completament aquàtica. L’axolot es troba amenaçat principalment per la pèrdua del seu hàbitat, i hi ha poblacions molt petites en llibertat. A més, la caça per al consum de la seva carn és un altre dels factors que posen en perill l’axolot, com també la introducció d’espècies exòtiques que depreden sobre ell, l’ús de parts del cos com a medicina tradicional, el comerç il·legal per a mascotisme i la quitridiomicosi són altres de les amenaces que fan que aquesta espècie es catalogui com a perill crític d’extinció. Actualment, hi ha programes de conservació en captivitat i de bioremediació de les aigües on habiten.

Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi)

El tritó del Montseny és una mena d’amfibi endèmica del Montseny, és a dir, que només es troba en aquest massís, en una àrea de distribució molt petita, de tan sols uns 25 km², i és també l’únic vertebrat endèmic de Catalunya. Es calcula que, en els darrers deu anys, la seva població ha disminuït un 15%, raó per la qual s’ha catalogat com a “En perill crític” (CR) a la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. També està protegit per les lleis estatals i les catalanes, on se’l considera també una espècie en greu perill d’extinció. Sens dubte és un dels amfibis més amenaçats d’Europa. La supervivència d’aquesta espècie està relacionada íntimament amb la conservació dels medis aquàtics, però també amb la de les masses forestals que els envolten. Hi ha catàstrofes naturals, com els incendis causats per llampecs o les riuades provocades per pluges torrencials, que poden provocar extincions locals de poblacions, però la intervenció humana és la que posa en perill la supervivència de l’espècie.

Salamandra rabilarga (Chioglossa lusitanica)

La Salamandra rabilarga (Chioglossa lusitanica) es relativament abundant a les zones de muntanya. La pèrdua d’hàbitats, generalment substituïts per plantacions de monocultiu d’eucaliptus, la contaminació o desaparició de rierols i tolles a causa de la canalització i el reg descontrolat i naturalment els incendis forestals són les principals amenaces per a aquesta espècie que està catalogada com a vulnerable.

 

Comparteix

Extinció massiva d’animals (|)

Actualitat, Coneixement del Medi, Reportatges

Per Roger Esteve (2n ESO B)

Actualment, en el món hi ha moltes espècies en perill d’extinció per diverses causes. Les raons poden resultar tremendament particulars per a cada una, però en general, entre les amenaces més grans hi ha la destrucció i fragmentació dels seus hàbitats; el canvi climàtic, la caça, el trànsit il·legal i la introducció d’espècies exòtiques. En aquest article i els següents, parlarem d’algunes espècies que a hores d’ara estan en perill d’extinció. En aquesta primera part ens centrarem en les aus.

Aus en perill d’extinció

El Kiwi

El kiwi o Apteryx australis és un ocell no volador que no fa els seus nius als arbres. És provinent de Nova Zelanda i fou descobert pels europeus l’any 1811. Una de les principals amenaces per a la conservació dels kiwis (especialment els exemplars joves) és la incursió d’espècies invasores com conills, mustèlids i rates.

La Cotorra de Sierra Madre occidental

La cotorra de Sierra Madre occidental (Rhynchopsitta pachyrhyncha) és una espècie d’ocell de la família dels psitàcids (Psittacidae) que habitava els boscos de pins des del sud d’Arizona fins a Mèxic Central, però que avui només sobreviu a Sierra Madre Occidental, als estats mexicans de Chihuahua i Durango. Els riscos que enfronta l’espècie són, entre altres,  les sequeres que provoquen plagues als arbres on nien, els incendis forestals per descuits…

Colibrí de les Juan Fernández

El colibrí de les Juan Fernández (Sephanoides fernandensis), és una espècie d’ocell de la família dels colibrís endèmica de l’arxipèlag Juan Fernández i està restringida a una sola de les tres illes que formen aquest arxipèlag; l’Illa Robinson Crusoe. Està en perill d’extinció i les últimes estimacions compten uns pocs centenars d’exemplars. És una au petita. El mascle mesura 12 cm de llarg i pesa 11 g. El seu plomatge és ataronjat excepte les ales que són grisa fosc, el bec gris i la corona daurada iridescent. La femella mesura 10 cm de llarg i pesa 7 g. El ventre és de color blanc clapejat de petites zones verdes i negres, la corona és de blava iridescent, i per a dalt és blava i verda. 

Àguila menjamones de les Filipines

L’àguila menjamones de les Filipines o simplement àguila menjamones (Pithecophaga jefferyi) és un gran ocell rapinyaire, el més gros entre els membres de la família dels accipítrids (Accipitridae) i l’única espècie del gènere Pithecophaga. És una àliga enorme, de 86 – 102 cm de llargària, cua llarga i ales proporcionalment curtes i arrodonides. El bec és gran, alt i comprimit lateralment. De color marró fosc per sobre i blanc o blanquinós per sota. Al cap té unes plomes allargassades cap enrere, estriades i erèctils. 

Cliqueu aquí per accedir a la segona part de l’article

 

 

Comparteix

La fauna de Vilafranca

Coneixement del Medi, Reportatges

Fet per Jordi Penas Sala i Pol Prieto Martos  (2n ESO A)

Vols saber quins animals salvatges ronden per Vilafranca? Llegeix aquest article i descobriràs un munt d’animals que no et pensaves poder trobar pels voltants de la capital de l’Alt Penedès.

 

Com ho fem per descobrir-los?

Per saber quins mamífers s’acosten a Vilafranca, hem instal·lat unes càmeres de fototrampeig. Les càmeres de fototrapeig o càmeres trampa, són unes càmeres que tenen un sensor de moviment i uns leds infrarrojos que permeten grabar o fer fotos tant de nit com de dia. Per tant, és una manera de veure la fauna d’un lloc o d’una zona determinada sense fer mal o espantar els animals.

                                                                    Càmera de fototrampeig

 

Mamífers que podem veure a Vilafranca

EL CABIROL
El cabirol (Capreolus Capreolus) és un animal molt semblant al cérvol (Cervus Elaphus) però, més petit. La seva pell és de tonalitats marronenques i té unes petites banyes que els hi cauen anualment. Cada any fa entre una i dues cries. Clicant a les imatges d’aquesta secció podràs veure vídeos d’animals salvatges que s’han enregistrat pels voltants de Vilafranca.

EL PORC SENGLAR
El porc senglar (Sus Scrofa), és un animal conegut per tothom, ja que és una gran plaga. Pot ser de moltes mides, té una pell gruixuda i de colors marrons i grisos foscos. La seva gestació dura uns cent vint dies i aproximadament poden tindre entre tres i dotze cries l’any.

LA FAGINA
La fagina (Martes Foina) es un mamífer carnívor de la família dels mustèlids. És un animal molt semblant a la marta (Martes Martes). La podem distingir de la marta fàcilment fixant-nos en la part del seu coll, si és blanca és una fagina, si és groga és una marta. També cal dir que la marta viu a llocs de més alçada. La fagina té molt bona oïda, vista i olfacte. Pot tenir entre tres a set cries l’any.

L’ESQUIROL
L’esquirol (Sciurus Vulgaris) es un mamífer molt conegut. Es un animal omnívor. La seva mida aproximada està entre els trenta-vuit o quaranta-cinc centímetres. Depèn del tipus d’esquirol té un color o un altre, aquí veiem l’esquirol vermell, que te uns colors marrons i rojos. Els esquirols poden tenir de set a vuit cries per any.

LA GENETA
La geneta (Genetta Genetta) o gat mesquer, és un mamífer carnívor de la família dels vivèrrids. La geneta té una dieta variada que consisteix en petits mamífers (especialment rosegadors), llangardaixos, ocells, rèptils, amfibis, insectes i, fins i tot, fruits. Pot arribar a tenir dues o tres cries per any. La gestació dura aproximadament deu setmanes. El cos, sense comptar la cua,  pot arribar als 55-60 centímetres de llargada. Del cap fins a l’extrem de la cua, la seva mida pot superar el metre de llargada. El pes ronda entre 1,2 i 2,5 quilos.

EL TOIXÓ
El teixó (Meles Meles) és un mamífer de la família dels mustèlids. S’alimenta de  tota mena de fruits, arrels, tubercles, cucs de terra, grans coleòpters, mel, ratolins, talpons, granotes, gripaus, serps, etc. Mesuren aproximadament entre 67 i 80 centímetres de llargada. La seva cua medeix entre 13 i 18 centímetres. Pesen entre 11 i 13 quilograms i normalment tenen entre dues i sis críes.

 

LA GUINEU
La guineu (Vulpes Vulpes) és un mamífer carnívor de la família dels cànids. Normalment viuen de 3 a 4 anys. Són uns animals solitaris a diferència dels cànids. La gestació dura de 60 a 70 díes i aproximadament tenen 6 críes a l’any. La femella s’encarrega de criar-les a la seva madriguera. Mengen des de llavors fins a animals com llebres i ocells. Pesen entre 2,2 i  14 quilograms. 

 

Aquí tens un vídeo amb tots els animals junts:

 

Aquests són els mamífers que volten per Vilafranca i per la comarca del Penedès. Esperem que t’hagi agradat.

Gràcies per llegir.

 

Comparteix

El canvi climàtic, un problema per a tots

2n ESO, Actualitat, Coneixement del Medi

Fet per Pau Auguets i Izan Riol (2n ESO D)

La contaminació del planeta és un problema molt important per a tota la humanitat, ja que podria acabar amb moltes espècies animals i amb l’espècie humana si no ho parem. En aquest article parlarem sobre el canvi climàtic i com ens afecta a tots.

Per què s’ha produït el canvi climàtic?

L’atmosfera que ens envolta està feta de gasos i la capa que estem destruint és la capa d’ozó, la qual ens protegeix dels rajos ultraviolats del sol. No només aquest és un dels grans problemes del canvi climàtic sinó també la contaminació dels oceans amb plàstic i líquids tòxics que maten a molts animals i ecosistemes any rere any.  Cada cop l’aire està més contaminat per totes les emissions contaminants que generem. Això, sumat a la desforestació de boscos provoca que no hi hagi tant d’aire net i  que moltes persones puguin acabar malaltes.

L’efecte hivernacle

Un dels gasos que està afectant més i és un dels principals responsables del canvi climàtic és el diòxid de carboni. Aquest gas està destruint la capa d’ozó i està fent que cada cop aquesta capa sigui més fina i que la temperatura de la terra augmenti considerablement. Això és així perquè cada vegada entren més rajos ultraviolats i és un gran problema per a tots els éssers vius.

L’efecte hivernacle és la causa, per exemple, de la mort de molts animals polars. A causa de l’augment de temperatura es produeix el desgel dels pols i so no ho evitem i s’acaba fonent, tot el gel causarà la mort dels animals que hi viuen.

La contaminació de l’aigua

Cada any aproximadament entre 19 i 23 milions de tones de contaminants acaben als oceans, rius i estanys, la qual cosa provoca que gran part dels animals que hi viuen acabin intoxicats o ofegats per plàstics o tòxics que llancem. 

Aquest gran problema és causat perquè les persones tenen poc respecte pel medi ambient, tiren els plàstics i llaunes a terra i no els recullen per portar a la brossa; i també per les fàbriques, que generen gran part dels contaminants,  els expulsen com a gas o com a líquids que són molt perjudicials per a l’ecosistema marí.

Més d’1,5 milions d’animals moren cada any per ingerir plàstic o perquè s’intoxiquen amb substàncies molt tòxiques. Aquests números poden continuar augmentant si no es fa alguna cosa per aturar-ho.

La contaminació de l’aire

Aquest és un dels principals causants de l’efecte hivernacle del nostre planeta. La contaminació de l’aire és causada per les fàbriques i tots els vehicles de transport que emeten emissions contaminants a l’aire.

Cada any moltes persones i animals moren per aquests factors que perjudiquen molt la terra i a la humanitat. Això s’afegeix a la desforestació dels boscos que provoquen que l’aire cada cop estigui més contaminat i sigui més perjudicial per a la respiració. A més, pot provocar que el nombre de morts augmenti considerablement en els pròxims anys si no es fa res per evitar-ho.

Que es pot fer per evitar la contaminació del planeta?

Per evitar el canvi climàtic s’hauria de:

  • No agafar el cotxe si no és imprescindible i fer servir més el transport públic.
  • Fer servir energies més netes com l’energia elèctrica i fabricar-la amb l’ajut de molins, plaques solars i generador d’energia hidràulica.
  • Reduir el consum d’aigua, electricitat i gas a les llars.
  • Fer que les fàbriques siguin més sostenibles i que no contaminin tant.

Amb aquests factors  podríem millorar molt la crisi climàtica que hi ha arreu del món i que ens afecta molt a tots.

Pots fer aquest qüestionari per saber si has après més sobre aquest tema tan important.

Comparteix

Què és el canvi climàtic? Causes, conseqüències i solucions

Coneixement del Medi

Per Gina Salinas (2n ESO D)

El canvi climàtic fa referència als canvis a llarg termini de les temperatures i els patrons climàtics. Aquests canvis es poden produir per causes naturals o a conseqüència de l’activitat humana.

 

El canvi climàtic

El canvi climàtic és la modificació de la temperatura i de la resta de variables del clima, que s’està produint amb una velocitat i intensitat sense precedents en la història de la humanitat com a conseqüència de l’activitat humana.  Està passant a tot el món i les conseqüències poden ser devastadores, tant per al medi ambient com per a les persones. L’activitat humana està canviant la composició de l’atmosfera, i augmenta la quantitat de gasos d’efecte hivernacle, principalment per la crema de combustibles fòssils. Aquesta greu amenaça mediambiental és la major a què s’enfronta la humanitat.

 

Quins son els impactes del canvi climàtic?

Els impactes del canvi climàtic ja són perceptibles i es posen en evidència amb dades de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) com:

  • La temperatura mitjana mundial ha augmentat ja 1,11 ± 0,13 °C des de l’època preindustrial.
  • Els set anys que han passat des de 2015 han estat els més càlids des que es tenen dades. La dècada de 2011 a 2020 va ser la més càlida mai registrada.
  • Les emissions de gasos d’efecte hivernacle a escala global continuen augmentant cada any i van arribar al màxim de 59 GT CO2 eq. el 2019 (IPCC, 2022).
  • L’octubre de 2022, la concentració mitjana mensual de CO₂, mesurada per l’Oficina Nacional d’Administració Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels Estats Units a l’observatori de Mauna Loa, a Hawaii, va tornar a arribar a un màxim històric acumulat de 420,99 parts per milió (ppm), una quantitat de CO₂ que no es registrava des de fa tres milions d’anys.
  • El contingut calorífic dels oceans ha assolit nivells sense precedents. En algun moment del 2021, gran part de l’oceà es va veure afectat per almenys una onada de calor marina “intensa”.
  • El nivell mitjà del mar a escala mundial va assolir un nou màxim el 2021, després d’augmentar una mitjana de 4,5 mm anuals durant el període 2013-2021. Aquesta xifra és més del doble que la registrada entre el 1993 i el 2002.

Però avui dia també veient com es manifesten amb major intensitat els impactes del canvi climàtic, com ara:

  • Fenòmens meteorològics extrems, com danes, tempestes i huracans.
  • Onades de calor més intenses, duradores i freqüents que mai.
  • Megaincendis.
  • Sequeres.

Aquests impactes provoquen, alhora, danys econòmics i socials que seran cada vegada més greus, com danys en collites i en la producció alimentària o riscos per a la salut.

El sector energètic, com que usa energies brutes —petroli, carbó i gas—, és el sector que més contribueix a l’escalfament global. Unes 90 empreses són les responsables de gairebé les dues terceres parts de les emissions mundials de gasos. Només 20 d’aquestes, totes dedicades als combustibles fòssils, emeten el 35 % de tots els gasos d’efecte d’hivernacle del món.

«El canvi climàtic és una realitat que ja tindrà implicacions inevitables, però encara podem minimitzar-ne les conseqüències més severes.»

 

Comparteix

L’aigua a l’univers

2n ESO, Coneixement del Medi, Reportatges

Fet per Matías Zambrana  (2n ESO B)

Molts científics han intentat quantificar tota l’aigua hi ha al món i també si en podem trobar en altres planetes. Però la pregunta més important que es fan els científics és: Hi ha prou aigua potable per la població mundial? Tenim prou reserves d’aigua? Amb el canvi climàtic ens quedarem amb menys aigua? Tot això ho podràs descobrir en aquest article.

Importància de l’aigua

L’aigua és un element clau en la supervivència de l’espècie, també  és un element que es pot trobar en qualsevol lloc del món. Com per exemple a fora del planeta i més enllà de l’univers i també a les profunditats de les superfícies gelades de les llunes que orbiten al voltant dels gegants gasosos.                                              

A quins planetes no hi ha aigua

La NASA ha descobert que els únics planetes del sistema solar sense presència d’aigua són: Mercuri i Venus.

Quin planeta amb aigua va ser descobert primer

El primer planeta descobert amb presència d’aigua va ser Mart. Uns científics britànics hi van descobrir un percentatge de 0,01% d’aigua a la seva atmosfera. 

Quin és el planeta amb més aigua a l’univers

Un grup científic de la NASA va descobrir  que la reserva més gran d’aigua a l’univers està en un quàsar a 12 000 milions d’any llum. 

Quin és el planeta amb menys aigua

Al planeta amb menys aigua és Mercuri, ja que està més a prop del sol i es casi impossible que pugui tenir aigua líquida. 

Obtindrem aigua  a la Terra d’aquí a uns anys?

Un científic va dir que l’aigua d’aquí a uns anys serà més difícil d’obtenir, perquè a poc a poc l’aigua se’ns en va del món.

Comparteix

Els misteris dels oceans

2n ESO, Coneixement del Medi

Per Carla Gabarron (2n ESO B)

Tots sabem que els oceans són grans masses d'aigua salada que ocupen una mica més del 90% de tota l'aigua del planeta, l'altra aigua restant és dolça. Els oceans estan formats per masses d'aigua profundes i en canvi, els mars, golfs, badies, etc. estan formats per masses d'aigua menys profundes. És a dir, als mars no s'arriba a tanta profunditat com als oceans.

Saps com és va crear l’oceà?

Fa 4.000 milions d’anys, mentre el planeta es refredava, el vapor d’aigua que hi havia es va condensar formant una acumulació d’aigua líquida a l’escorça terrestre que va formar els mars i els oceans.

 

Saps quina és la profunditat dels oceans?

La profunditat mitjana dels oceans està al voltant de 4.000 metres i la profunditat més gran és la d’uns 11.000 metres aproximadament a la Fossa de les Mariannes a l’oceà Pacífic Nord, és a dir, 3.000 metres més que l’Everest, però en profunditat! Depenent de la fondària dels oceans hi ha més o menys llum, i d’aquí ve el perquè de l’obscuritat en les profunditats marines. Com que hi sol haver molta profunditat, la fondària la podem dividir en diverses zones. La zona fòtica és la principal, amb una profunditat que pot anar dels 200 als 1.000 metres més o menys, des de la superfície. La zona afòtica és on ja no arriba la llum i està en plena obscuritat. Aquesta zona està dividida en tres capes, que són les següents. La zona batial és la segona zona més gran, que té una profunditat de 200 metres a 4.000 metres. La zona abissal  on ja no hi ha res de llum i aprofundeix entre 4.000 i 6.000 metres, fent-la la zona més petita dins de la zona afòtica. Finalment, la zona més profunda i gran, la zona hadal, de 6.000 metres a 10.000 metres.

 

Què són les criatures abissals?

Com hem esmentat abans, hi ha una profunditat dels oceans anomenada abissal on hi habiten uns animals molt estranys acostumats a viure en aquelles condicions. Són animals cecs (però sobreviuen amb altres sentits), tenen el cos tou, una dentadura molt terrorífica, entre altres aspectes més. Uns exemples serien: el peix pelicà, el dimoni del mar, el calamar colossal, el peix gota, el tauró de les sis brànquies, el diable negre, el peix escurçó, el cranc gegant japonès, el tauró anguila i el peix de cap transparent.

Quins són els cinc oceans?

Hi ha cinc oceans: l’oceà Pacífic, l’oceà Índic, l’oceà Àrtic, l’oceà Antàrtic i l’oceà Atlàntic. L’oceà Pacífic és el més gran i forma part dels continents d’Amèrica, Àsia i Oceania. L’oceà  Índic és la tercera massa més gran d’aigua i es troba en els continents d’Àfrica, Àsia i Oceania. L’oceà Àrtic es troba en el Pol Nord i també en els continents d’Europa, Àsia i Amèrica. És l’oceà més petit i menys profund dels altres quatre restants. L’oceà Antàrtic es troba al continent de l’Antàrtida i és el quart més gran. Finalment, l’oceà Atlàntic es troba entre Amèrica, Europa i Àsia.

Què són els ecosistemes de l’oceà i com són?

Els ecosistemes marins/oceànics és on trobem oceans, mars, etc. Dins de l’oceà hi trobem molta diversitat de mamífers marins, peixos, organismes o vegetació. Durant tots aquests anys els mamífers, peixos, organismes i la vegetació, s’han adaptat a viure en aquell estat fent possible l’ecosistema marí/oceànic. De mamífers podem trobar catxalots, dofins, balenes, orques, etc. De rèptils podem trobar tortugues, serps marines, entre altres moltes espècies. D’aus òbviament fora de l’aigua, però n’hi ha algunes que s’enfonsen a l’aigua per pescar, com ara pelicans, gavines, àguiles pescadores, etc. Finalment, peixos, és clar, que n’hi ha molts per tota l’aigua, un exemple són tonyines, llenguado, sardines, mantes ratlles, peix globus, peix espasa, taurons… En el grup dels invertebrats trobem mol·luscs, porífers, artròpodes, etc. De flora trobem tres tipus que són: el fitoplàncton, els líquens i les algues. Els fitoplàncton són molt importants per l’oxigen de l’atmosfera i oceà. Poden fer la fotosíntesi i es troben flotant. Els líquens es troben en el litoral i són una mescla de fongs i algues. Finalment, les algues que les podem trobar tan flotant, en les roques i en altres llocs. Les algues són el refugi i aliment de molts animals, i també on dipositen els ous.

Comparteix

Els conillets, aquells animals tan “cuquis”

Coneixement del Medi

Per Aya Benharrak (2n ESO C)

Els conills són els meus animals preferits perquè són adorables i afectuosos. Els encanta apropar-se a les persones que els volen i en tenen cura. A més, són fàcils de domesticar,  molt nets i suaus. Els xinesos diuen que als qui conviuen amb ells, els porten bona sort.

No digueu que no són “cuquis”!

 

Segons la Viquipèdia, el conill comú europeu és una mena de mamífer lagomorf de la família Leporidae, i l’únic membre actual del gènere Oryctolagus. Pot mesurar fins a 50 cm i la seva massa pot ser de fins a 2,5 quilograms. Els conills es caracteritzen per tenir un cos cobert d’un pelatge espès i llanut, de color marró pàl·lid a gris, el cap ovalat i els ulls grans. Els mascles tenen el cap més ample que les femelles.

El conill salvatge, per altra banda, mesura de 34 a 50 cm (longitud de cap i cos) i les orelles fan de 4 a 8 cm. El seu pes varia d’1,2 a 2,5 kg.

Exemplar de conill europeu.

Terra de conills o a quin lloc del món hi havia més conills

El lloc d’origen del conill, o almenys on existien en abundància segons està reconegut i publicat en cròniques antigues, va ser a la península Ibèrica. De fet, la veu ‘Hispània’ prové del fenici ‘I-Shpin-Ya’ que significa ‘terra de conills’. És curiós apuntar també que de conills no sembla que hi hagi dades de la seva presència a l’antic Egipte, ni a la Grècia clàssica.
Cries del conill.

L’hàbitat dels conills

 Els conills viuen en àrees seques properes al nivell del mar, amb un sòl sorrenc i tou per facilitar la construcció de caus, els trobem en boscos, encara que prefereixen camps extensos coberts per matolls on es poden amagar. Els conills poden arribar a viure nou anys.

El nedo dels conills
Un conill el seu cau.

 

De què s’alimenten

El conill és un animal estrictament herbívor, cosa que significa que la seva dieta es compon només d’aliments d’origen vegetal: farratges, cereals, verdures i fruites. Tots aquests aliments juguen un rol molt important a la dieta d’un conill saludable.

Menjar del conill.

 

Curiositats

  • Els conills són uns animals sigil·losos. Així i tot, poden arribar a emetre sons.
  • Un conill satisfet pot fer petar les dents mentre l’acaronem.
  • Un conill amb molta por o ferit pot arribar a emetre un crit molt agut de llàstima.
  • Si tiren puntades amb les potes del darrere, és possible que assenyalin un perill.
  • Si l’animal no es vol moure i li grinyolen les dents pot significar dolor.
  • Un brunzit lleu d’un conill mascle mentre envolta el propietari significa que provarà de copular.
  • Un conill molest pot grunyir o xisclar, i fins i tot pot arribar a llançar-se sobre el propietari amb el coll estès, la cua aixecada i la boca oberta ensenyant les dents. I si no us ho creieu, mireu aquest vídeo:

Per més informació sobre aquest mamífer lagomorf…

Comparteix

Els forats negres: misteris de l’univers

2n ESO, Coneixement del Medi, Reportatges

Per Omayma Bakkali (2n ESO B)

Algun cop t’has preguntat quins misteris oculta l’univers? O, quina és la cosa més desconeguda que existeix? Doncs si ho vols saber segueix llegint aquest article per esbrinar una de les coses més desconegudes, massives i fascinants que formen l’univers: els forats negres. 

Què és un forat negre?

Els forats negres són les restes fredes d’antigues estrelles, tan denses que cap partícula material, ni tan sols la llum, és capaç d’escapar a la seva força gravitatòria. Són la predicció més extrema de la teoria d’Einstein, que descriu com la matèria i l’energia deformen la geometria de l’espai i del temps de la mateixa manera que un cos pesant fa que un matalàs cedeixi.

Que passaria si entréssim dins d’un forat negre?

Els científics no tenen una certesa absoluta sobre aquest succés, però les matemàtiques i la física ens permeten predir què hi passa amb una certa exactitud. Cauríem i cauríem fins a sobrepassar l’horitzó de successos, i a poc a poc la gravetat aniria augmentant fins que la diferència d’intensitat entre la gravetat a la qual estan sotmesos els nostres peus i el nostre cap fos important. Arribats a aquest punt el nostre cos començaria a estirar-se fins a estripar-se completament, de manera que arribaria el nostre final.

  Hi ha algun forat negre a la via làctia?

Es creu que al centre de la majoria de les galàxies hi ha forats negres supermassius, encara que la majoria no són actius. A la nostra galàxia i a tan sols vint-i-set mil anys llum de distància, hi ha un forat negre amb una massa equivalent a 4 milions de vegades la del Sol. És conegut com a Sagittarius A*. El forat negre de la Via Làctia és més “suau” en comparació amb els forats negres que hi ha a galàxies actives més distants,  ja que consumeix amb molta més calma el material que l’envolta.

Qui va descobrir els forats negres?

Els forats negres van ser descoberts gràcies a molts i molts científics diferents que, amb el pas del temps, van anar rectificant les teories anteriors intentant seguir amb l’evolució de la ciència. Evidentment, no cal descartar el fet que algun dia el que ha descobert la nostra generació serà rectificat per una nova teoria que s’ajustarà a l’evolució de la ciència.

 Tipus de forats negres

FORATS NEGRES PRIMORDIALS
Van ser creats durant l’època del Big Bang.

FORATS NEGRES SUPERMASSIUS
Van ser creats al mateix temps que els cúmuls globulars.

FORATS NEGRES DE MASSA INTERMÈDIA
Van ser creats al mateix temps que els forats negres supermassius.

Curiositats de l’univers i els forats negres

  • Existeix la teoria que els forats negres poden estar connectats, creant així una connexió entre diversos llocs de l’univers.
  • A 215 milions d’anys llum de la Terra, un forat negre supermassiu, va absorbir una estrella. Es va produir en una galàxia en espiral de la constel·lació d’Eridanus. L’estrella afectada, afirmen els astrònoms, tenia aproximadament la mateixa massa que el nostre Sol, i va perdre prop de la meitat d’aquesta massa en el forat negre, que era un milió de vegades més gran.
  • La llum tarda 8 minuts i 17 segons en viatjar des del Sol fins a la superfície terrestre.
  • Al voltant de 100 raigs de llum solar arriben a la Terra cada segon.
  • Els astronautes no poden rotar en l’espai perquè la ingravidesa no permet la separació de líquid i gas en els seus estómacs.
  • Una milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de segon després del Big Bang, l’univers tenia la mida d’un pèsol.
  • D’aquí a 5 mil milions d’anys el Sol es quedarà sense combustible i es convertirà en una Gegant Vermella.
  • Al voltant de mil bilions de neutrins del Sol han travessat el teu cos mentre llegeixes aquesta frase.
  • Si el Sol fos de la mida d’una pilota de platja, Júpiter tindria la mida d’una pilota de golf i la Terra seria tan sols un pèsol.
  • En algun lloc del parpelleig d’un canal de televisió mal sintonitzat es troba la radiació de fons despresa pel Big Bang. 
Comparteix