Arxiu de la categoria: Artísitc

Patinatge artístic

Artísitc, Esports

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per Glòria Penu i Andreea Negotei (2n ESO A)

Hola a tots i a totes! Avui us parlarem sobre el patinatge. El patinatge és una modalitat esportiva molt especial i artística però potser poc coneguda respecte a altres esports com el futbol. En aquest article volem reivindicar aquesta modalitat esportiva. Esperem que el gaudiu i tot plegat. Comencem!!

Una mica d’història

Tot va començar l’abril de 1924 que es va fundar a Montreux (Suïssa) la Federation Internationale du Patinatge a Roulotte (FIPR). La FIPR va organitzar els primers campionats de patinatge artístic en 1947, a Washington, EUA. L’organització va canviar el nom original per Federation Internationale de Roller Skating (FIRS). La FIRS està reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional com la representant de totes les disciplines de patinatge sobre rodes. El 2002 van tenir lloc els primers campionats de patinatge artístic en la modalitat en línia.

Modalitats

Lliure

La competició de patinatge lliure consisteix en un programa. Un programa és una successió de salts (simples, dobles o triples); piruetes, que podem ser  de múltiples rotacions en diferents postures; i treball de peus, coordinat amb el tema musical que acompanya l’exhibició. Els elements que componen el programa només es poden intentar una vegada. El programa rep dues notes: la  tècnica, valorant la varietat i dificultat dels elements; i  els skating skills, que puntua la expressió del programa.

Parelles 

Les parelles realitzen un programa curt i un programa llarg. Els elements obligatoris del programa curt són: l’espiral de la mort, un salt ombra (els dos patinadors duen a terme el mateix salt costat a costat), un gir de contacte, dues elevacions diferents, un salt llançat i una seqüència de treball de peus. En el programa llarg, no es poden fer més de tres elevacions. El programa llarg inclou dues espirals de la mort, una seqüència de passos La resta dels elements són de lliure elecció. Els programes de parelles reben puntuacions pel mèrit tècnic i els skating sikills.

Dansa

La dansa per parelles consta de dues danses obligatòries, una dansa original, en la qual els patinadors realitzen passos de la seva elecció, i una dansa lliure. Per a les danses obligatòries i originals s’utilitzen ritmes tradicionals de ball de saló, com el vals, foxtrot, tango, pas doble, marxa, etc. En aquest segment de la competició és important executar els passos correctament i al ritme marcat pel tempo de la música. La música de la dansa lliure ha de tenir un ritme ben definit. En la dansa lliure es permeten moviments de patinatge lliure, encara que amb algunes restriccions: per exemple, els salts no poden comptar amb més d’una rotació i les elevacions no poden ser més altes que al nivell de les espatlles. La dansa original i la dansa lliure reben dues notes: al mèrit tècnic i a la impressió artística. La puntuació total és la suma de les puntuacions obtingudes en cada segment

Solo Dance

En dansa també es pot competir individualment. Homes i dones competeixen conjuntament en la dansa individual, excepte en la categoria Sènior. La competició de dansa individual consta de dues danses obligatòries i una dansa lliure. Les danses obligatòries són les mateixes que les realitzades en parella, però per a la competició individual, tant homes com dones realitzen els mateixos passos.

Patinatge de Xou

Es realitza a quatre diferents de patinatge de xou, una per a grups grans (12-30 patinadors), una altra per a grups petits (6-22 patinadors), una altra per a grups juvenils (8-16 patinadors) i una altra per a quartets (4 patinadors). Els elements del patinatge de precisió estan permesos, encara que en un número limitat, i no es permeten elements propis de patinatge de parelles. En els programes es puntua, en primer lloc, el contingut, reflectint la dificultat i el disseny del programa i la tècnica del grup, i, en segon lloc, la presentació, per l’expressivitat, la interpretació i l’ús del vestuari i maquillatge per a reflectir el tema de la música.

 

Figures del Patinatge 

Ara us mostrarem alguns salts, figures i piruetes del patinatge.


Àngel : S’aixeca una cama, paral·lelament al terra, mentre es patina(endavant o enrere) amb l’altre cama.

 

Àguila : El patinador/a col·loca els dos peus en línea recta, no paral·lela, i s’aguanta durant uns certs segons.

 

Àxel : És un salt igual que el anglés ( o salt de tres) però en comptes de saltar mitja volta saltes una volta i mitja. 

Àncora o papallona : Passant una mà per darrere el cos t’agafes un peu i l’estires tan amunt com   

Carro/Cadireta : Consisteix a ajupir-te mentre patines amb els dos peus a terra. 

Canó : Igual que el carro, però estirant una cama endavant sense que toqui terra.

Dimoni/Equilibri/Floreta : Patinant envadant s’aixeca un peu. 

Doble metz : Es fer el metz però en comptes d’una volta dues. 

Doble Lutz : Es el mateix que el lutz pero amb dues voltes. 

Flip : Patinant enrere, es creua la cama esquerra per sobre la dreta,  després s’aixeca la dreta i es colpeja amb el tac contra el terra, fent una volta sencera i caient a terra amb la cama dreta. 

Lutz: Entrada en forma de L, s’aixeca la cama dreta, es colpeja el tac amb el terra i es fa una volta sencera, caient amb la cama dreta i es fa una volta sencera, caient amb la cama dreta a terra ( salt semblant al flip ). 

Mort del cigne o Irondel : consisteix a passar una cama per darrera l’altre i ajupir-te quasi fins tocar a terra però sense tocar-hi. El cos ha d’estar totalment recte i paral·lel amb el terra. 

Metz : Patinant enrere s’aixeca la cama esquerra i aquesta s’impulsa amb el tac contra el terra fent una volta sencera (girant capa l’esquerra) i caient després amb la cama dreta a terra.

Pirueta de dos peus: Girar tot el cos (sempre cap a l’esquerra) tant ràpid com es pugui però sense perdre l’equilibri, amb els dos peus a terra i junts.

Pirueta amb un peu: El peu esquerre a terra i fent girar (cap a l’esquerra) tot el cos sobre un peu mentre l’altre està aixecat. El peu que està a terra ha de girar interiorment i enrere.

Pirueta exterior endavant: El peu esquerre a terra i l’altre lleugerament aixecat però paral·lel al que toca a terra. El que toca a terra girant cap a l’esquerra exteriorment endavant, és a dir, com si el patí fos un compàs i l’agulla del compàs fos la roda exterior de darrere i el patí ha de girar endavant.

Pirueta exterior enrere: Amb el peu dret a terra es gira cap a l’esquerra exteriorment enrere, és a dir, amb el mateix exemple d’abans, l’agulla del compàs és la roda exterior de davant (però de l’altre peu) i el patí ha de girar enrere.

Comparteix

Servei comunitari de 4t ESO a l’Espai jove La Nau

Aprendre a aprendre, Artísitc

Alguns alumnes de plàstica de 4t d’ESO de l’institut hem pres part, per primer any, del servei comunitari “Pintar un mural a la Nau”. El passat dijous 12 de maig vam dedicar el matí a dibuixar i pintar aquest mural, l’acció principal ha estat decorar un dels murs interiors de l’Espai jove la Nau de Vilafranca.

A través d’un treball creatiu, i conduïts per la seva professora Imma Raventós han estat treballant a l’aula individualment per representar una perspectiva i aplicar-la en un espai amb l’objectiu de crear un efecte visual. Els dissenys han estat escollits pels mateixos alumnes. En aquest cas han triat el dibuix de l’alumna Estel Polo. Es va intentar buscar un tema que anés lligat amb les activitats que es fan a l’espai Jove La Nau.

Tota una experiència!

Comparteix

Experimentem amb les tècniques graficoplàstiques

3r ESO, Artísitc
Els dibuixos de l’alumna Estel Polo són una petita mostra de les activitats que estem realitzant a l’assignatura optativa de 3r ESO “Tècniques graficoplàstiques”.  
Aquestes activitats ens apropen a les diferents tècniques seques, com el llapis de grafit o mina de plom, corresponent al dibuix de les pomes; llapis de colors i estudi dels colors primaris i secundaris, corresponent al dibuix del lloro, i, per últim, l’estudi dels colors càlids i freds, i la simetria amb el desenvolupament de l’exercici del pintallavis.
L’objectiu és que l’alumnat conega i experimente les possibilitats d’aquestes tècniques d’expressió en l’art.
abcde
Comparteix

Anàlisi i estudi dels personatges al cómic

Art, Artísitc

En aquest article trobareu unes breus explicacions de tres cómics que es van inventar els alumnes amb els seus respectius personatges dibuixats.

ELS PITJORS  

El còmic tracta sobre tres personatges que viuen aventures i totes acaben malament, amb ferits, baralles… tot i que, a vegades, també s’ajuden quan  fa falta.  El John està fent esport i el seu company, en Jan, li fa mal amb l’espasa.  Aleshores, el Jan se’n va a l’hospital i l’altre amic, el Joan, el visita allà i li  diu que es venjarà. El Joan i el Jan comencen a lluitar, però el Joan no pot  amb ell. En aquell moment apareix el John, que ja es troba millor, amb el  seu bou, i el bou acaba llençant el Jan al Pol Nord.  

Jan Ferret Colomer
Alumne de 3r d’ESO B

A LA RECERCA DEL DIAMANT  

La Millie és una estudiant adolescent de tretze anys d’origen  anglès. Als vuit anys es va mudar amb els seus avis al Japó, ja que  la policia havia prohibit als seus pares que la cuidessin. La Millie és  una dels sis portadors de les peces d’un diamant que té el poder  de concedir desitjos quan algú aconsegueix ajuntar totes les  seves peces.  Ella lluita amb un noi, anomenat Ida, que també és portador d’una  peça del diamant. La Millie vol el diamant per a curar la malaltia de  la seva àvia, però un dia s’assabenta per les notícies que a  l’hospital on és la seva àvia ha esclatat una bomba. Com que ja no  té motius per seguir lluitant i vivint, demana a l’Ida que la mati. Ell  20s’hi nega i li proposa una pacte: si ella ajuda a aconseguir les altres  peces, aleshores ell la matarà. La Millie accepta. Al llarg de la  història es trobarà amb molts reptes que haurà d’afrontar per  aconseguir el que vol.  

Laura Vicente
Alumna de 1r d’ESO A

L’ESPERIT DE L’ESCOLA  

El còmic tracta sobre una escola que ha estat maleïda perquè  una noia hi va ser assassinada en misterioses circumstàncies.  El seu esperit fa renéixer totes les persones que han estat  assassinades, per matar totes les persones que no es  mereixen viure.  

 

Naiara Rodríguez Gaspar
Alumne de 3r d’ESO B

Textos  publicats al primer número de la revista (Desembre 2018) en format pdf.
Edició web: Raquel Civit (2n ESO A)
Comparteix

Còmics

2n ESO, Art, Artísitc

El primer trimestre, a l’optativa de CÒMIC, l’alumnat de 2n d’ESO (Grup B) va estudiar les diferents tipologies d’històries gràfiques i va gaudir, mitjançant l’aprenentatge cooperatiu, de l’elaboració dels seus propis còmics. Us en presentem un parell d’històries.

 

Desitgem que us agradin!
[Cliqueu a les imatges per veure'ls]

La caixa de joguines

per Carla Fernández (2n ESO B)

Somnis espacials

per Yveth Armero (2n ESO B)

 

Comparteix

Entrevista a María José Planells

Artísitc, Gent

Per Pol Crespo i Tyler Marín (3r ESO A)

María José Planells Martínez, nascuda a Picanya, València, l’any 1976, és una artista multi disciplinar, doctorada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i té un màster en mitjans d’impressió gràfica, il·lustració i encunyació artística. Actualment, tot i seguir exercint com a artista, també és professora a l’Institut Nou de Vilafranca. Ha viatjat per tot el món formant-se i evolucionant com a artista i com a persona. Això és el que ha respost a les nostres preguntes.

María José Planells

En quins moments de la teva vida t’ha ajudat l’art i com?

En molts, i sobretot quan va faltar mon pare, que va morir d’un càncer de pulmó i del qual, per cert, tracta la sèrie Vital.

El concepte de serietat generalment associat a la idea de transformació, de canvi i d’evolució, ha estat latent i present en tota aquesta sèrie.

Parafrasejant el conegut títol d’Arcy Thompson, es pot afirmar que el creixement orgànic de les formes és l’eix vertebrador del meu treball, i molt especialment en la sèrie “Vital”. En aquestes peces el gofrat i l’encunyat conviuen amb altres tècniques com el fotogravat i la fotolitografia, partint d’una estructura reticular que ens remet a formes cel·lulars. La variació en cada un dels papers incideix en la temporalització d’un estat que es modifica i creix. La màxima heracliana del canvi constant feta matèria, tècnica i llum. La física quàntica ha establert que la matèria també és una forma d’energia. La utilització de la llum obre un joc d’interpretacions i de sentits que transcendeixen la gravetat inerta de la matèria.

Què és l’art per a tu?

Per a mi l’art és una forma de vida, una il·lusió, una passió… però, sobretot, una manera de cuidar-me emocionalment. M’identifique amb tot el que m’envolta: proper, natural, quotidià i sincer, petites emocions que m’inciten a crear, utilitzant la gràfica, la fotografia, les instal·lacions, l’art relacional o les hibridacions entre aquests mitjans.

Exposició de gravats de la sèrie “Vital”

Quines altres fonts d’inspiració tens?

La quotidianitat, la identitat, els territoris, i, sobretot, el significat de la dona en la societat, perquè pense que estem pitjor que abans i que fa falta que avancem bastant més. En un primer moment, el meu interés es va centrar en el record, en la memòria vista com una evidència del passat, i, a la vegada, com un element constitutiu del nostre estar present, en els vestigis, expressat mitjançant instal·lacions i obra gràfica.

Parla’ns dels teus inicis. Com van ser?

Il·lusionants… Després i durant els anys de la facultat, vaig estar treballant els mateixos temes: feia exposicions i em presentava a certàmens i concursos nacionals i internacionals per donar-me a conéixer, però sempre amb vista positiva davant les dificultats que es presentaven… perquè la meua passió no decaigués.

Com has anat evolucionant?

La meua recerca s’ha anat orientant a poc a poc cap a una nova direcció, lligada a les forces de la natura, el territori i la seua identitat. Al final sempre partisc d’un concepte i després hi va la materialització. No m’agrada seguir les modes, segueix el que sent, moltes voltes és una mena de catarsi que trasllade a l’espectador perquè es veja reflectit en l’obra i es plantege coses, llavors és tot emocional i evolucione amb això.

Vitrall exposat al MUVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat)

Com definiries el teu estil?

Aquesta és una pregunta molt difícil de respondre. Crec que totes les sèries parlen del meu estil, és un reflex de com sóc jo. Pense que el meu estil l’hauria de definir l’espectador.

En quins llocs has exposat les teves obres?

Les meues obres s’han pogut veure en nombroses exposicions col·lectives i individuals a: Espanya, França, Itàlia, Mèxic, Colòmbia, Portugal, Argentina, el Marroc… Amplie la meua formació en projectes, tallers i jornades a escala nacional i internacional.

“Caixa de llum” Fotografia 105 x 73 cm

Quina és l’obra de la qual et sents més orgullosa? Parla’ns-en.

És clar que sí. Quan portes anys creant, les últimes obres les sents com més teves i actuals, i aquestes són els projectes anomenats Davantals Vivencials i la realització dels guardons dels premis “Concepción Aleixandre” a la Dona Científica Valenciana.

El projecte “Davantals vivencials” s’exposarà al MUVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat). Pretén evocar un passat relativament recent, protagonitzat pel paper de les dones treballadores als magatzems de taronges. Busca atorgar a la idea de context local un valor protagonista i extrapolar els seus elements significatius a un nivell global.

El projecte consisteix a materialitzar aquesta idea per mitjà de la fotografia d’una instal·lació artística en un magatzem de taronges, a la zona d’encaixat, en els ganxos transportadors de les caixes on hi haurà penjats els davantals de les dones treballadores.

Absència del cos/presència de l’objecte. L’objecte és el reflex de la persona que hi havia. El present es converteix en buit corporal. Projecció concebuda quan aquesta presència existia, és la imatge per al record, és a dir, que fa present l’absent. Queda present la petjada de la dona treballadora en el lloc que ocupa o que ocupava. Un projecte dedicat al Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Entrevista publicada al segon número de la revista (Juny 2019) en format pdf.
Edició web: Marc Corredera (2n ESO A)
Comparteix