Mostra tots els articles de raulraez13

El Último de la Fila: La gran aventura de Manolo García i Quimi Portet

El disc de la setmana

Per Raúl Raez (2n ESO C)

El Último de la Fila: El duo que va revolucionar el pop-rock espanyol

El 1985, Manolo García i Quimi Portet van unir forces per formar El Último de la Fila, un grup que deixaria empremta en la història del pop-rock espanyol. La seva fusió d’estils, lletres carregades de poesia i una personalitat única els van convertir en referents de tota una generació.

Tot va començar el juny de 1981 al festival Rock de Lluna, on els grups Los Rápidos i Kul de Mandril coincidien en cartell. Manolo, que aleshores buscava un nou guitarrista per al seu grup, va veure en Quimi el company perfecte. Quatre anys més tard, decidien emprendre junts una nova aventura musical sota el nom d’El Último de la Fila, inspirat en una estrofa d’una cançó de Dio.

Amb la seva primera maqueta, que incloïa Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana i A cualquiera puede sucederle, van guanyar el concurs de Rock Spezial, cosa que els va obrir les portes de la indústria. De fet, aquest èxit els va valer un precontracte amb la discogràfica Virgin, catapultant-los cap a una carrera plena d’èxits.

A partir d’aquí, la seva música esdevindria banda sonora de milers de fans. T’agrada el pop-rock amb un toc diferent? Si no els coneixes, ja trigues a escoltar-los!

Cara A
«Lejos de las leyes de los hombres» M. García, Q. Portet 3:22
«Insurrección» M. García, Q. Portet 2:12
«Mi patria en mis zapatos» M. García, Q. Portet 4:22
«Aviones plateados» M. García, Q. Portet 3:52
«Zorro veloz» M. García, Q. Portet 4:14

Cara B
«Las palabras son cansancio» 3:50
«Soy un accidente» 3:22
«Los ángeles no tienen hélices» 3:40
«No me acostumbro» 4:20

I aquí podeu escoltar dues de les cançons d’aquest àlbum.

Comparteix

The Man Machine: El disc amb què Kraftwerk va conquerir la pista de ball

Música

 

Per Raúl Raez (2n ESO C)

The Man Machine: Quan Kraftwerk va reinventar la música de ball

El 1978, Kraftwerk va publicar The Man Machine, la versió internacional de Die Mensch-Maschine, un disc que consolidava el seu so electrònic i visionari. Composat, arranjat i gravat pels mestres alemanys dels sintetitzadors, aquest àlbum va marcar una evolució clau en la seva trajectòria.

Després del seu primer èxit internacional amb Autobahn (1974), Kraftwerk van passar de ser vistos com una curiositat centreeuropea a guanyar-se el respecte del món del rock, especialment després de Radioactivity (1975) i Trans-Europe Express (1977). Però el més sorprenent va ser descobrir que els DJs afroamericans ja utilitzaven Trans-Europe Express a les seves sessions de discoteca.

Amb The Man Machine, Kraftwerk van portar aquesta influència encara més lluny, aprofundint en la dimensió més física i rítmica de la seva música. Analitzant discos de música ballable, van arribar a la conclusió que el funk i la música disco d’arrel negra eren els ritmes més contagiosos per a la pista de ball. El resultat? Un disc revolucionari que va anticipar el so electrònic i va influir en gèneres com el techno i l’house.

Si t’agrada la música electrònica, aquest àlbum és història viva!

LLISTA DE TEMES

Side one

1. “The Robots” (“Die Roboter”) HütterFlorian SchneiderKarl Bartos 6:10
2. “Spacelab” HütterBartos 5:50
3. “Metropolis” HütterSchneiderBartos 6:01

Side two

4. “The Model” (“Das Model”) HütterBartos 3:38
5. “Neon Lights” (“Neonlicht”) HütterSchneiderBartos 9:03
6. “The Man-Machine” (“Die Mensch-Maschine”) HütterBartos 5:28

I aquí podeu escoltar dues de les cançons d’aquest àlbum.

Comparteix

The River: L’àlbum que va portar Springsteen al cim

Opinió

Per Raúl Raez (2n ESO C)

The River: L’àlbum que va marcar un abans i un després per a Bruce Springsteen

El 1980, Bruce Springsteen va llançar The River, el seu cinquè àlbum d’estudi i el primer doble de la seva carrera. Aquest disc no només consolidava el seu estil inconfusible, sinó que també portava la seva música a noves alçades.

Un dels temes més icònics de l’àlbum, Hungry Heart, va ser el primer gran èxit de Springsteen a les llistes dels Estats Units, arribant al número 5. Curiosament, ell la va escriure pensant en The Ramones, però el seu mànager i productor, Jon Landau, el va convèncer de quedar-se-la.

Després de la seva publicació, The River va donar peu a una gira espectacular pels Estats Units i Europa entre 1980 i 1981. Algunes de les seves cançons més roqueres, com Cadillac Ranch, Ramrod i Out in the Street, s’han convertit en clàssics atemporals. També destaca Two Hearts, on Steven Van Zandt fa de segon “cor” al costat de Springsteen. I no ens oblidem de les emotives Stolen Car i Wreck on the Highway, que tanquen el disc amb un toc més introspectiu.

Amb The River, Springsteen va capturar l’esperit de la joventut, els somnis i les dificultats de la vida. Un àlbum imprescindible per a qualsevol fan del rock!

 

Cara 1
“The Ties That Bind” – 3:34
“Sherry Darling” – 4:03
“Jackson Cage” – 3:04
“Two Hearts” – 2:45
“Independence Day” – 4:50

Cara 2
“Hungry Heart” – 3:19
“Out in the Street” – 4:17
“Crush on You” – 3:10
“You Can Look (But You Better Not Touch)” – 2:37
“I Wanna Marry You” – 3:30
“The River” – 5:01

Cara 3
“Point Blank” – 6:06
“Cadillac Ranch” – 3:03
“I’m a Rocker” – 3:36
“Fade Away” – 4:46
“Stolen Car” – 3:54

Cara 4
“Ramrod” – 4:05
“The Price You Pay” – 5:29
“Drive All Night” – 8:33
“Wreck on the Highway” – 3:54

I aquí podeu escoltar dues de les cançons d’aquest àlbum.

Comparteix

Visita turistica a Buenos Aires, la capital d’Argentina

Reportatges

Buenos Aires, Argentina virtual tour in 20 photos

Per Raúl Raez  i Jordi Gonzalez (2n ESO C)

Buenos Aires, la capital de l’Argentina, és una ciutat vibrant, plena d’història, arquitectura elegant i el bressol del tango. Amb més de tres milions d’habitants, cada racó amaga una experiència única. En aquest article us hem preparat un petit recorregut pels seus barris més emblemàtics.

Plaça de Maig: El cor històric de la ciutat

La Plaza de Mayo és molt més que una plaça: és l’escenari de grans esdeveniments polítics i socials de l’Argentina. Amb edificis icònics com la Casa Rosada i la Catedral Metropolitana, aquest lloc respira història i és punt de trobada per a manifestacions i celebracions.

Plaza de Mayo: Cómo Llegar, Entradas, Mapas, Teléfono

San Telmo: L’essència bohemia de Buenos Aires

Si vols viure la cara més autèntica de la ciutat, San Telmo és parada obligatòria. Amb els seus carrers adoquinats, cases colonials i mercats plens d’art, és el lloc perfecte per gaudir del tango en directe i perdre’t entre antiguitats i cafès amb encant.

La playa de San Telmo, lugar de experiencias insólitas

Recoleta: Història, cultura i un cementiri impressionant

Recoleta és un barri elegant i ple d’història, conegut sobretot pel seu famós cementiri, on descansen figures clau de la història argentina. Però no tot és solemnitat! Aquí també hi trobaràs museus, espais verds i una de les zones comercials més chic de la ciutat.

Recoleta | Sitio oficial de turismo de la Ciudad de Buenos Aires

Palermo: Natura, tendències i vida nocturna

El barri més extens de Buenos Aires és també un dels més dinàmics. Palermo es divideix en zones amb personalitats pròpies: Palermo Soho i Palermo Hollywood són ideals per als amants de la moda, la gastronomia i la vida nocturna, mentre que Palermo Bosques ofereix un gran pulmó verd per passejar i relaxar-se.

Palermo | Sitio oficial de turismo de la Ciudad de Buenos Aires

I fins aquí aquesta visita turística per Buenos Aires,  Argentina.

Comparteix

Blondie: els inicis d’una icona del new wave

Música

Per Raúl Raez (2n ESO C)

Blondie és el nom d’una de les bandes més exitoses i originals dels anys setanta, part de l’anomenada Nova Onada i precedent estètic i musical del pop dels vuitanta amb origen a Nova York. El grup va iniciar el seu camí musical el 1975.

Blondie també és el nom de l’àlbum de debut d’aquesta banda estatunidenca de new wave. El primer senzill, X Offender, es titulava inicialment Sex Offender, però va ser reanomenat perquè les emissores de ràdio es negaven a emetre una cançó amb un títol tan controvertit.

A causa de les baixes vendes i la poca promoció, Blondie va signar un contracte amb Private Stock. L’any següent, Chrysalis Records va fitxar la banda, va rellançar l’àlbum i va publicar el seu segon disc d’estudi, Plastic Letters. Aquest va arribar fins a la posició núm. 14 a Austràlia, on la banda ja havia assolit l’èxit amb el senzill In the Flesh.

LLISTA DE TEMES

“X Offender” (Deborah Harry, Gary Valentine) – 3:14
“Little Girl Lies” (Harry) – 2:07
“In the Flesh” (Harry, Chris Stein) – 2:33
“Look Good in Blue” (Jimmy Destri) – 2:55
“In the Sun” (Stein) – 2:39
“A Shark in Jets Clothing” (Destri) – 3:39
“Man Overboard” (Harry) – 3:22
“Rip Her to Shreds” (Harry, Stein) – 3:22
“Rifle Range” (Stein, Ronnie Toast) – 3:41
“Kung-Fu Girls” (Destri, Harry, Valentine) – 2:33
“The Attack of the Giant Ants” (Stein) – 3:34

I aquí podeu escoltar dues de les cançons d’aquest àlbum.

Comparteix

”I si canto trist…” de Lluis Llach

El disc de la setmana

Per Raúl Raez (2n ESO C)

Aquest disc recull nou cançons, set de les quals van ser escrites i compostes pel mateix Lluís Llach, mentre que dues, Cançó a Mahalta i La casa que vull, són poemes musicats de Màrius Torres i Joan Salvat-Papasseit, respectivament.

Lluís Llach va presentar el disc a Barcelona al Palau de la Música Catalana, mentre encara vivia exiliat a París.

La cançó I si canto trist, que dona nom al disc, és un homenatge al jove anarquista Salvador Puig i Antich amb motiu de la seva execució a Barcelona l’any 1974. Lluís Llach va incloure aquesta canço en el disc Nu l’any 1997 i ell mateix la va versionar l’any 2006 per formar part de la banda sonora de la pel·lícula Salvador de Manuel Huerga.

I aquí podeu escoltar dues de les cançons d’aquest àlbum.

Comparteix

Entrevista al professor Oriol Sans

Gent

 


Per Raúl Raez (2n ESO C)

El professor Oriol Sans és docent de llengua castellana i tutor a l’Institut Nou de Vilafranca. Al llarg de la seva carrera, ha treballat en diversos centres educatius i sempre ha mostrat un gran interès per fomentar la lectura i l’escriptura entre els seus alumnes. En aquesta entrevista, ens parlarà sobre la seva experiència com a professor, la seva visió de l’educació i les seves inquietuds.

Quants anys fa que et dediques a l’ensenyament? I a on?

Deu anys, 5 a Madrid i 5 a Barcelona.

T’hauria agradat ser professor d’una altra matèria? Si no fossis professor, que t’hagués agradat ser?

Sí, de filosofia. M’hauria agradat dedicar-me al món editorial, al teatre o (somriu) tenir una vermuteria.

Quan eres petit, quina professió volies fer? Per què?

Professor, perquè admirava els meus professors i perquè m’agrada transmetre les coses que aprenc.

Et va ser difícil escollir a què et volies dedicar? T’ha inspirat algú o ho vas descobrir per tu mateix?

No, una mica, però no molt. Vaig fer unes coses abans de ser profe, però la decisió no va ser difícil. Em van inspirar els meus professors de llengua de l’institut.

Per preparar les classes necessites molt de temps?

Ara no tant, li dedico estona, però no tant com abans quan era novell.

A què et dediques durant el teu temps lliure?

Faig diverses coses, m’agrada l’esport, el món de la cultura i també m’agrada viatjar.

La llengua castellana és la que més t’agrada? Per què?

M’agraden totes, però és la que més utilitzo.

A banda de classes a secundària, has treballat en altres llocs o has fet altres feines al llarg de la teva vida?

Mentre estudiava he treballat molts anys de cambrer, de teleoperador i en algunes biblioteques de Barcelona. També he treballat a l’institut Cervantes.

Explica’m un consell que t’hagin donat i que no has oblidat mai?

Creu en tu, aquest és el consell que més he valorat, tots hem de valorar i creure en les nostres capacitats i fortaleses.

T’agradaria fer alguna cosa o viatge que encara no has fet?

Sí, molts viatges que encara no he fet, el meu pròxim viatge és al Marroc.

Abans de finalitzar l’entrevista m’agradaria fer-te un qüestionari de 12 preguntes que hauràs de respondre amb rapidesa. Has de dir el primer que se t’acudeixi.

  1. El principal tret del teu caràcter? La curiositat.
  2. Allò que més estimes en els teus amics?  La  lleialtat.
  3. El teu principal defecte? La impaciència.
  4. Què voldries ser? Professor.
  5. On desitjaries viure? Al Garraf on visc, però també podria ser Madrid o Paris.
  6. Els poetes preferits? Lorca, Machado, Juana Dolores i Dulce María, Quevedo i Lope de Vega.
  7. Els meus compositors favorits? Mozart i  Verdi.
  8. Els noms que prefereixo? Raúl, Jana i Nico.
  9. Què detesto més que res? Que em facin perdre el temps.
  10. Quins dons naturals voldries tenir? Cap, estic bé com estic.
  11. Com t’agradaria morir? En pau.
  12. El teu lema? Sapere aude.

 

I fins aquí l’entrevista al professor Oriol Sans.

Comparteix