Per Alex Cespedes (2n ESO)

Surrealistic Pillow és el segon àlbum del grup nord-americà Jefferson Airplane i el primer en què hi participa Grace Slick, que aportà les cançons Somebody to Love i White Rabbit, originàriament compostes per la seva anterior banda, The Great Society.

Jefferson Airplane va ser una formació de rock de San Francisco (Califòrnia), considerada una de les pioneres del rock psicodèlic.

Creat el 1965, el grup va marcar el so característic de San Francisco i va ser la primera banda de la regió de la badia a aconseguir èxit comercial a nivell internacional. Van participar en festivals històrics com el Monterey Pop Festival (1967), Woodstock (1969), Altamont Free Concert (1969) i el primer Festival de l’illa de Wight (1968) a Anglaterra. El seu àlbum Surrealistic Pillow (1967) va ser un dels enregistraments més rellevants de l’«estiu de l’amor». Dues de les seves cançons, Somebody to Love i White Rabbit, figuren entre les «500 millors cançons de tots els temps», segons la revista Rolling Stone.

Cara A
She Has Funny Cars (Marty Balin, Jorma Kaukonen) – 3:03
Somebody to Love (Darby Slick) – 2:54
My Best Friend (Skip Spence) – 2:59
Today (Balin, Paul Kantner) – 2:57
Comin' Back to Me (Balin) – 5:18

Cara B
3/5 of a Mile in 10 Seconds (Balin) – 3:39
D.C.B.A.-25 (Kantner) – 2:33
How Do You Feel (Tom Mastin) – 3:26
Embryonic Journey  (Kaukonen) – 1:51
White Rabbit (G. Slick) – 2:27
Plastic Fantastic Lover (Balin) – 2:33

Per Alex Cespedes (2n ESO)

Dioptria I i II és un àlbum doble de Pau Riba publicat en dues parts de manera separada per la discogràfica Concèntric el 1970 i 1971. És el primer àlbum de Pau Riba en solitari després del seu pas pel Grup de Folk.

El primer LP, construït conceptualment entorn de la dona i amb una sonoritat clarament rock, es va publicar el 1970 on Pau Riba hi canta acompanyat pel grup Om, amb Toti Soler i Jordi Sabatés. El segon LP es va publicar l’any següent, acompanyat aquí per alguns amics com Albert Batiste i Jaume Sisa, és força menys produït, amb un format més acústic, més proper al folk, i conceptualment adreçat a l’home.

La seva edició va ser controvertida: el provocatiu text de presentació de Pau Riba va ser respost en la mateixa funda del disc per l’editora. Es va presentar en un concert mític a la desapareguda Sala Price de Barcelona el 1970, amb Joe Skladzien i Música Dispersa, on Pau Riba va actuar acompanyat pel grup Om.

Dioptria ha estat considerat el millor disc de la història del rock i la cançó en català, segons la llista publicada per la revista Enderrock en el seu número 100. S’ha reeditat en format CD.

Dioptria I (1970)

Kithou
Rosa d'abril (l'amor s'hi posa)
Noia de porcellana
Ars erotica (non est mihi)
Ja s'ha mort la besàvia
Helena, desenganya't
Mareta bufona
Vostè (tu, tu mateixa)

Dioptria II (1971)

Cançó 7a en colors
L'home estàtic
Simfonia núm. 1
Simfonia núm. 2
Simfonia núm. 3
Taxista