2018上海国友好城市青少年夏令)
Shanghai International Sister Cities Youth Camp
Des del 2014, a l’Institut Nou de Vilafranca s’imparteix com a segona llengua estrangera el xinès. Aquest idioma, any rere any, ha tingut molt bona acceptació tant entre els alumnes com entre les famílies, cosa que ha fet que un nombre important d’alumnes del centre hagi decidit aprendre el xinès. Un aspecte que ha reforçat aquesta decisió és que el centre ha apostat des del seu inici perquè els alumnes que ho desitgessin es poguessin presentar als exàmens oficials de xinès que any rere any organitza la FICB (Fundació Institut Confuci de Barcelona), en col·laboració amb Casa Àsia, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Universitat d’Estudis Estrangers de Beijing. Aquests exàmens són els anomenats YCT (Young Chinese Test). Així, cada any s’han presentat quasi el cent per cent dels alumnes que cursen la matèria amb excel·lents resultats.
Aquest fet va provocar l’interès del Departament d’Ensenyament a organitzar diverses visites al centre.
La primera va tenir lloc el 2016, quan ens van visitar representants de la Universitat de Sichuan 四川大学. Aquesta universitat està situada a la ciutat de Chengdu, que és la capital de la regió i té uns 14 milions d’habitants. Hi estudien futurs professors de xinès per a estrangers i estaven molt interessats a visitar un centre on s’impartia el xinès. Van visitar el nostre institut el vicedegà, la directora de Relacions Internacionals i dos alumnes de la universitat, i els van acompanyar, per part del Departament d’Ensenyament, Inma Piquer, assessora tècnica docent del Servei de Llengües Estrangeres del Departament d’Ensenyament, i Albert Vitrià, coordinador de Llengües Estrangeres dels Serveis Territorials a Barcelona Comarques.
En la segona ens va visitar una delegació de professors xinesos provinents de “The Experimental School Attached to Sichuan Normal University”, de Chengdu. També hi van ser presents Inma Piquer i Albert Vitrià.
A més, l’abril del 2017, va ser la FICB qui va mostrar un fort interès pel centre i així va decidir convidar tant el director com el professor de Xinès a visitar diferents centres educatius representatius de la Xina a les ciutats de Bejing i Shanghai. Aquesta visita va ser conjunta amb altres centres (tots privats) en els quals també s’imparteix Xinès i va servir per reforçar la idea que el xinès està esdevenint cada dia més important en un món tan globalitzat i en el qual la Xina té un paper destacat.
A més, la FICB, veient els resultats dels exàmens i la quantitat d’alumnes presentats, va dotar el centre d’una professora voluntària de conversa unes hores durant el curs 2017-2018 perquè els alumnes poguessin millorar l’expressió oral. Aquest curs 2018-2019 ha tornat a dotar el centre amb el mateix servei, però amb una dedicació horària major, cosa que fa que els alumnes setmanalment tinguin l’oportunitat de parlar amb una professora nadiua en xinès mentre el professor titular fa un treball a la classe més pràctic.
Tots aquests esdeveniments van ocasionar que el Departament d’Ensenyament, després de rebre una invitació oficial de l’Ajuntament de Shanghai, pensés en nosaltres, ja que es tracta d’un dels pocs centres públics de Catalunya que imparteix de manera curricular el xinès. Aquest esdeveniment, “Shanghai International Sister Cities Youth Camp”, té lloc cada any a la ciutat de Xangai. Consisteix en el fet que un grup d’alumnes i un professor del centre de cada país hi participi. Aquest any, com que era el desè aniversari, van convidar 25 països: el Japó, Corea, Finlàndia, Hongria, Suïssa, Austràlia, Mèxic, Canadà,…
L’objectiu del Campus és promoure la comunicació entre Shanghai i diferents ciutats, especialment per millorar l’amistat entre adolescents d’arreu del món de 14 a 18 anys. Així, quatre alumnes del centre i un professor van tenir l’oportunitat de poder gaudir d’aquesta experiència el passat juliol, on van participar en una gran varietat d’activitats relacionades amb la llengua i la cultura xineses, visites culturals, passar un dia amb una família amfitriona i veure de primera mà els seus costums, passeig pel riu amb vaixell, espectacles, museus,….
Viatge a la Xina
Crònica d’una estada a Xangai
El passat mes de juliol vaig tenir el plaer d’acompanyar el Marc, el Ricard, la Iris i la Noelia a la Xina per participar al “Shanghai Sister Cities Youth Camp”. Després d’un llarg viatge de 12 hores, vam aterrar inquiets i neguitosos perquè no sabíem què ens esperava. Amés, la nostra arribada no va ser la millor possible, ja que vam trigar més d’una hora a passar el control de seguretat de l’aeroport, i quan per fi vam arribar a la zona d’equipatge, el nostre vol ja no sortia a les pantalles…, finalment, però, després de gairebé 45 minuts, vam trobar l’equipatge en un passadís de l’aeroport!
Quan ja anàvem amb les nostres maletes, vam conèixer per fi els voluntaris que ens havien d’acompanyar al llarg de la nostra estada a Xangai, el Jason i el Julio. És clar, potser no us semblen noms gaire xinesos! No són pas els seus noms, sinó que van escollir aquests àlies perquè ens fos més fàcil poder adreçar-nos-hi. Els dos parlaven un anglès més que correcte, i, a més, el Julio tenia un bon nivell de castellà, factor que, després del vol interminable, de la llarga cua al control de seguretat i de l’afer de l’equipatge, vam agrair molt positivament.
El trajecte en bus des de l’aeroport fins a la residència on ens vam allotjar va ser el nostre primer contacte amb Xangai. El primer que ens va cridar l’atenció va ser la calor, molt humida i difícilment suportable, que vam percebre només sortir de l’aeroport. Afortunadament, l’autobús ens esperava amb un fred glacial que vam rebre entusiasmats.
Vam compartir el trajecte amb els equips d’altres països, però no va ser fins a l’arribada a la residència quan vam començar a relacionar nos veritablement amb la resta d’equips. Tot i així, el primer dia estàvem força cansats per mostrar la nostra vessant més simpàtica. Calia, però, no descansar i adaptar-nos al més aviat possible a l’horari de Xangai (vuit hores de diferència), així que, després de dinar -tot i que dinar, dinar, no ho vam fer, ja que a l’avió ens havien donat tres àpats, i, francament, no va ser el dinar més bo de la nostra estada- vam decidir sortir a fer un passeig pels voltants de la residència, acompanyats dels nostres voluntaris amfitrions. Vam visitar un parell de centres comercials i vam poder admirar la grandària de les avingudes que envoltaven la residència, així com començar a sentir el que és viure en una ciutat de més de vint-i-cinc milions d’habitants.
A la tornada ens van fer un tour per la residència, la qual, malauradament, estava en obres, ja que aprofiten l’estiu per fer reformes, i no vam poder gaudir d’alguns espais com la piscina, però ens va impressionar. En aquest centre, al llarg del curs, hi viuen centenars d’alumnes de secundària i té un munt d’instal·lacions esportives i d’oci.
La nostra veritable experiència al campus es va encetar l’endemà de la nostra arribada. Primera trobada amb la resta d’expedicions, assignacions de grups, primeres classes de llengua i cultura xineses. Els quatre alumnes del centre van ser assignats al grup 1, al nivell avançat, juntament amb Hongria, Indonèsia, Tailàndia, Austràlia i Itàlia. A banda de millorar el seu nivell de llengua amb els professors nadius, aquestes classes els van permetre conèixer més a fons la cultura xinesa, perquè van ser molt variades (karate, cerimònia del te, escriptura tradicional, ornamentació…). Als matins feien les classes de llengua; a la tarda, els tallers de cultura.
Però, sabeu vosaltres que és matí i tarda per als xinesos? L’esmorzar era entre dos quarts de vuit i un quart de nou del matí; a les nou, inici de les classes. A les dotze del migdia finalitzaven, per anar a dinar, sí, sí, dinar!, a dos quarts d’una o, com a molt tard, a la una. Llavors, en la franja de la tarda, els tallers començaven a les tres i acabaven a les cinc. Vora les sis de la tarda s’anava a sopar. I després de sopar, què? Doncs, també tenien activitats. Els primers dies, l’assaig de la cerimònia d’inauguració i la mateixa cerimònia. Balls i concurs d’esports ocupaven també les nits.
Potser us heu quedat amb ganes de saber en què va consistir la cerimònia d’inauguració. Penseu en els Jocs Olímpics i ho tindreu! Cada delegació va ser presentada i van desfilar davant de la resta. A més, vaig tenir l’honor de ser un dels dos únics professors que van fer un discurs a la cerimònia. Després de la benvinguda de l’alcalde de Xangai i els efusius discursos dels cònsols d’Hongria i d’Indonèsia, va arribar el torn d’aquest professor que us parla. Possiblement un dels moments de més nervis de la meva vida!
I així, a poc a poc, ens vam anar acostumant als horaris i a la manera de ser dels xinesos, que és molt diferent a la nostra. A més, cada dia se’ns van enfortir els llaços d’amistat amb les delegacions d’altres països, una experiència molt enriquidora. Els vostres companys van exercir de mestres de cerimònies del conegut lloc de cartes “Uno”, i van desafiar i vèncer els alumnes del Japó, de Canadà, de Corea, de Bèlgica…, cada nit organitzaven una partida.
Les nostres visites a la ciutat ens van fascinar. Vaig tenir l’oportunitat de visitar el Museu d’Història de Xangai, un museu realment espectacular que dona a conèixer l’evolució de la civilització xinesa des dels seus albors. A més, vam visitar els tradicionals centres budistes, per conèixer millor aquesta filosofia religiosa, així com els 8 mercats tradicionals de Fuyou i Yuyuan, aquest últim després de contemplar els seus meravellosos jardins, ideals per aturar-se uns instants de la voràgine de la ciutat.
Potser, però, la visita que més ens va agradar a tots va ser a la Pearl Tower, uns dels edificis més característics de l’skyline de la ciutat, segurament el més fotografiat des del Bund, el barri més dinàmic i comercial de Xangai. Des de la part més alta vam gaudir d’unes vistes increïbles del Pudong, el barri financer, i de la ciutat. Amés, en baixar, vam gaudir d’un creuer pel riu Huangpu.
Realment ens hagués agradat conèixer la Xina rural. Fora de la megalòpolis de Xangai, únicament vam visitar la ciutat vella de Zhouzhuang, coneguda com la Venècia de la Xina, on, a més, vam gaudir de la representació d’una obra teatral aquàtica. Malauradament, no vam poder passejar gaire per aquesta ciutat situada a la vora del llac Taihu i travessada pels canals que substitueixen els carrers, però ens quedarà el record del seu esplèndid arc d’entrada.
Malgrat tot, crec que on millor s’ho van passar els vostres companys va ser a “Oriental Land”, un parc d’atraccions on vam estar l’últim cap de setmana. Allà, van practicar esports tradicionals xinesos, així com atraccions aquàtiques, ideals per refrescar-se, ja que la sensació tèrmica era de 50⁰ C al sol.
Tant de bo aquesta visita sigui la primera de moltes. En definitiva, ens emportem un record per a tota la vida. Vull aprofitar aquestes línies per felicitar i agrair al Marc, a la Iris, a la Noelia i al Ricard tant el seu comportament al llarg dels catorze dies que van compartir, com la seva comprensió i actitud positiva davant d’algunes de les situacions que vam compartir.
Jose M. Antón
Professor de geografia i història de l’Institut Nou de Vilafranca
Relacions Internacionals
Al campus hi participaven al voltant de 140 nois i noies d’entre 12 i 21 anys. I, és inevitable no fer amics en aquests tretze dies. Tots eren molt amables i ens relacionàvem amb tothom, encara que teníem més afinitat amb els canadencs, australians, japonesos i, sobretot, amb els nois i les noies de l’Equador i de Mèxic, els quals es van sorprendre en adonar-se que parlàvem castellà, i així, segons ells, no havien de pensar per poder parlar.
Durant el temps lliure, vam realitzar moltíssimes activitats lúdiques. Era divertit fer esports amb tothom perquè jugàvem tots junts i així podíem aprendre molt de cada cultura. És curiós veure com un joc és internacional però que cada país té una manera de jugar i unes normes totalment diferents.
No solament vam fer bones amistats entre els participants, sinó també amb els voluntaris, els nostres guies. Al principi pensàvem que serien més grans, però, com que tenien més o menys la mateixa edat que nosaltres, encara era més fàcil poder fer una bona amistat.
Els nostres guies, en Julio i en Jason, van ser molt amables amb nosaltres. I, durant un dia, fins i tot vam conèixer les seves famílies, vam veure les seves cases i ens van ensenyar plats tradicionals xinesos i jocs molt divertits.
Considerem que aquest campus no hagués sigut el mateix sense aquests companys, no haguéssim après tantes coses i no l’haguéssim gaudit com ho hem fet.
Noelia González
Alumna de 4t d’ESO B
El menjar xinès
En el nostre viatge a la Xina, vam poder degustar tota mena d’aliments i de plats tradicionals de la Xina. Crec que els meus companys i jo ja prevèiem que el menjar dels restaurants xinesos de casa nostra no tenen incorporats molts dels plats que vam degustar allà.
A la nostra residència menjàvem freqüentment arròs i fideus amb vedella i pollastre, sovint picant. Per esmorzar hi havia fruita amb una espècie de coques farcides de vegetals o carn i un pa de pessic popular a Xangai, que també portava una mena de panses. Per dinar hi havia pasta amb la carn esmentada anteriorment i per sopar el mateix.
El canvi d’horaris en els àpats era un gran inconvenient. Durant els primers dies no teníem pràcticament gana, però al final ens hi vam acabar habituant bastant bé.
Durant aquest període del viatge, tant jo com el Ricard vam poder gaudir d’un dia sencer amb el nostre guia, el Jason, amb qui vam fer tots els àpats. Al’hora de dinar vam anar amb tota la seva família a dinar a un restaurant molt popular a Xangai. Allà vam tastar diferents plats de vedella, de pollastre i de granota. Una anècdota que us volia explicar aquí és que amb el plat de la granota vam menjar unes tires allargades d’un vegetal molt picant típic de la Xina (que ningú no menja perquè pica molt), que semblaven patates fregides, i després de portar una setmana sense veure cap patata fregida, me’n vaig menjar quatre de cop! Després d’això, durant la resta del viatge vaig poder menjar qualsevol cosa picant, perquè ja no ho notava. Al vespre vam sopar a casa d’en Jason. Ens van ensenyar a fer bao zhe, unes empanades típiques de la Xina, que després ens en vam menjar i, fins i tot, ens vam poder emportar alguna per a l’endemà.
Marc Aladesa
Alumne de 1r Batxillerat A
El Campus i les principals activitats
Durant el temps que vam visitar Xangai, vam poder instal·lar-nos a l’East China Normal University Number 2, una universitat molt ben situada a prop del centre de la ciutat, ja que estàvem només a cinc parades de metro del centre.
Allà era on passàvem la nit i realitzàvem els esmorzars, els dinars i els sopars. També, durant un parell de dies vam poder fer classes de xinès amb una professora oficial pròpia de la universitat, amb qui vam poder aprendre molt vocabulari nou, i vam poder descobrir més dels nostres companys del campus realitzant presentacions en xinès i activitats parlades. A part, vam poder gaudir de moltes activitats culturals com el Kung-Fu, la cerimònia del te, un taller d’escriptura amb pinzells xinesos, un taller natural de decoració de plantes i altres. A més, al centre també hi assistíem per a alguns actes, com per exemple la cerimònia d’iniciació i la de clausura o les presentacions dels països.
Durant un parell de dies, vam visitar el parc anomenat Oriental Land, on vam passar dues nits. Al parc, vam poder realitzar activitats esportives, com per exemple, fer uns circuits amb obstacles, o activitats d’oci, com anar a una zona de parc aquàtic o visitar un museu dins d’una reproducció d’un vaixell militar. A més, ens ho vam passar molt bé descansant a “Les villes”, una espècie de casetes modernes molt ben equipades.
En general, també vam poder disfrutar de moltes ubicacions de Xangai, ja que vam visitar, entre altres coses, l’Oriental Pearl TV Tower, el museu de ciència i tecnologia i els jardins Yu.
Una de les coses més sorprenents va ser quan vam poder passar un dia sencer amb la família d’uns dels nostres acompanyants xinesos, on vam poder gaudir encara més de la gastronomia, la cerimònia del te i del centre de la ciutat. I, per descomptat!, vam poder anar a comprar a un mercat local, on ens ho vam passar molt bé perquè és permès comprar regatejant el preu, i era molt divertit negociar amb els venedors per tal d’obtenir descomptes.
Tots, en general, vam disfrutar molt de les activitats que vam realitzar i ens ho vam passar molt bé sempre, però per a mi el millor dia va ser el que vam passar amb la família, perquè vam poder aprendre a jugar a un joc molt conegut anomenat Majhong, i també vam aprendre a realitzar les famoses empanades Jiaozi. A més, va ser un dels dies que vam anar més per lliure i que més coses vam poder visitar i veure, perquè vam poder anar també a visitar un temple budista fet d’or i ens vam endinsar per un dels barris més cars de la ciutat. Va ser una gran experiència que repetiria sens dubte.
Ricard Rodríguez
Alumne de 4t d’ESO B
| Text publicat al primer número de la revista (Desembre 2018) en format pdf Edició web: Shunting Wang |