Per Sara Al Natour (4t ESO)
Hi ha un problema en pensar la mort. L’ésser humà no entén que no hi ha vida sense mort i més encara que aquesta és una cosa natural. Tenen pànic a parlar o a saber que han de morir, però tot depèn de com s’ho prengui cada persona segons el que hagi viscut o la situació per la qual estigui passant. La mort és al nostre voltant. A vegades malgastem energia pensant que arribarà i ens atordeix i espanta, perquè no comprenem que és quelcom natural, que tot està morint-se tot el temps i que no som pas eterns.
Des que comença la vida sabem que hem de morir algun dia i ens aferrem a veure el procés de la mort com un esdeveniment dramàtic, dolorós i desagradable, i potser en part tenim raó. Ara bé, hi ha gent que li atorga més importància a morir que a viure.
La mort sempre ha estat i seguirà estant present en la vida de les persones perquè tots estem vius i després de viure cal morir. És un procés evolutiu, que s’inicia quan els diferents òrgans deixen de funcionar i acaba quan totes les cèl·lules del cos es detenen irreversiblement. Aquest procés pot ser instantani com per exemple quan és causat brutalment i s’és víctima d’un accident aparatós, d’una explosió, d’un xoc o qualsevol altre cas similar. I fa mal, és clar que sí, especialment quan has perdut un ésser estimat per aquesta raó. És possible passar per tipus d’emocions diferents com temor, tristesa, sorpresa o confusió, o potser ràbia. Et pots sentir culpable, o simplement buit. Les emocions es barregen de tal manera que un arriba a experimentar alguna cosa que mai no havia sentit. A vegades ens costa entendre perquè passen les coses, perquè la persona estimada ja no hi és i ens preguntem per què no ens va tocar a nosaltres. Totes aquestes reaccions davant la mort són normals i naturals. El que és important de tot això és tirar endavant i comprendre el procés, perquè si tens por a la mort tems també a la vida. La mort és un misteri que depèn de la visió de cada persona i la forma com cadascú la concep. Si temem la mort, és un patiment, ja que la por, per si mateixa, ens causa sofriment i encara més si l’acreixem. Acceptar la mort com una cosa natural de la nostra vida és procurar-nos una vida menys plena d’angoixa i més perdurable.
Viure requereix valentia i no por. Viure vol dir “saber viure” portar-te bé amb els teus iguals, retrobar-te amb tu mateix, gaudir del que tens, de les coses senzilles, belles i naturals que ofereix la vida i que són grandioses. Afrontar amb saviesa els obstacles que se’ns presenten i saber que la mort no és la nostra enemiga, sinó que és el camí pel qual passarem, tenint present que tot el que neix algun dia també ha de morir.
Viu cada dia de la teva vida com si fos l’últim de la teva existència, així aprendràs a viure sense por a morir.
Aquest text va guanyar el Concurs d’assaig filosòfic – Sant Jordi 2021 de l’Institut Nou de Vilafranca.