Per Mercè Sánchez (2n ESO B)

Aquesta es la segona part del article sobre l’extinció massiva d’animals. En aquesta part ens centrarem en els amfibis.

Amfibis en perill d’extinció

Granota de punta de fletxa daurada (Phyllobates terribilis)

Aquesta espècie és endèmica de les costes del Pacífic de Colòmbia i Panamà. És un dels animals més verinosos que existeixen i es caracteritza per presentar colors brillants i cridaners. Són petits, amb poc més de 5 cm de longitud. Aquesta granota es troba en perill d’extinció pel fet que les poblacions ocupen territoris molt petits, per la qual cosa la seva principal amenaça és la pèrdua del seu hàbitat per destrucció dels boscos i selves.

Axolot (Ambystoma mexicanum)

Aquest amfibi és endèmic de la Conca de Mèxic i habita àrees de canals i llacs de poca profunditat, essent una espècie completament aquàtica. L’axolot es troba amenaçat principalment per la pèrdua del seu hàbitat, i hi ha poblacions molt petites en llibertat. A més, la caça per al consum de la seva carn és un altre dels factors que posen en perill l’axolot, com també la introducció d’espècies exòtiques que depreden sobre ell, l’ús de parts del cos com a medicina tradicional, el comerç il·legal per a mascotisme i la quitridiomicosi són altres de les amenaces que fan que aquesta espècie es catalogui com a perill crític d’extinció. Actualment, hi ha programes de conservació en captivitat i de bioremediació de les aigües on habiten.

Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi)

El tritó del Montseny és una mena d’amfibi endèmica del Montseny, és a dir, que només es troba en aquest massís, en una àrea de distribució molt petita, de tan sols uns 25 km², i és també l’únic vertebrat endèmic de Catalunya. Es calcula que, en els darrers deu anys, la seva població ha disminuït un 15%, raó per la qual s’ha catalogat com a “En perill crític” (CR) a la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. També està protegit per les lleis estatals i les catalanes, on se’l considera també una espècie en greu perill d’extinció. Sens dubte és un dels amfibis més amenaçats d’Europa. La supervivència d’aquesta espècie està relacionada íntimament amb la conservació dels medis aquàtics, però també amb la de les masses forestals que els envolten. Hi ha catàstrofes naturals, com els incendis causats per llampecs o les riuades provocades per pluges torrencials, que poden provocar extincions locals de poblacions, però la intervenció humana és la que posa en perill la supervivència de l’espècie.

Salamandra rabilarga (Chioglossa lusitanica)

La Salamandra rabilarga (Chioglossa lusitanica) es relativament abundant a les zones de muntanya. La pèrdua d’hàbitats, generalment substituïts per plantacions de monocultiu d’eucaliptus, la contaminació o desaparició de rierols i tolles a causa de la canalització i el reg descontrolat i naturalment els incendis forestals són les principals amenaces per a aquesta espècie que està catalogada com a vulnerable.